Connecta amb nosaltres

Política

Les entitats del districte visiten a Carles Puigdemont

Representants de les entitats de Sants, Hostafrancs, la Bordeta i Poble-sec s’han trobat durant més d’una hora amb el president a l’exili per mostrar-li el seu suport

Publicat

on

Fa unes setmanes va sorgir l’oportunitat de que una representació de les directives del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec viatgessin a Bèlgica per reunir-se amb Carles Puigdemont, que actualment viu a l’exili a la ciutat belga de Waterloo. La comitiva va estar formada per la Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat, la gerent del Secretariat Neus Anglès, en Pep Ribas, president del Consell d’Associacions per la Llengua (la CAL), en Jordi Feixas, portaveu d’ERC al Consell del Districte i l’Antoni Reig, president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i membre de la delegació territorial d’Òmnium Cultural del Districte.

Una hora amb Carles Puigdemont

El passat 21 de febrer va ser una jornada intensa per als representats de les entitats. Van sortir de matinada amb avió cap a Waterloo i van tornar el mateix dia. L’Antoni Reig explica que, quan van arribar a la residència de Puigdemont hi havia cua: “abans de nosaltres es reunia amb ell una representació dels principals sindicats de Catalunya i també una delegació nombrosa de Súmate, l’entitat que promou el vot independentista entre la comunitat castellanoparlant”. El següent torn va ser per a les cinc persones del moviment veïnal i associatiu del Districte, que van anar-hi amb l’objectiu de tenir un contacte amb el president per “expressar-li el sentiment dels nostres barris i les associacions que representem i donar-li suport com a persona escollida en la llista més votada i candidat a la presidència en aquells moments”, diu Reig, qui afegeix que “va ser una conversa molt sincera per part seva i per part nostra. Jo li vaig expressar el desig de que tirés endavant i que se solucionés la situació política que ara tenim. També li vam expressar el que diu molta gent al carrer: que les maniobres del dia a dia i les baralles

en la partida política desanimen a molta gent que va anar a votar amb esperança”. Puigdemont va estar d’acord en aquest punt i també van parlar de la seva situació familiar i va dir que era molt conscient que si tornava l’esperaven vint anys de presó i que, per tant, no contemplava aquesta possibilitat. “Ens va dir que està disposat a seguir lluitant i que té la voluntat ferma de tirar endavant i treballar sobretot en el camp internacional”, diu Reig. També van parlar sobre projectes de futur i sobre els contactes que té, persones i entitats de relleu per tirar endavant el projecte de república que existeix. Pel que fa a les condicions de vida del President, Reig explica que viu a una casa gran amb uns serveis mínims: “Viu amb persones que vigilen la seva seguretat i que porten la seva agenda, però en cap cas amb ostentació, ja que té suports particulars però no ingressos oficials. Per tant, tira endavant amb unes mesures mínimes de dignitat”.

“Puigdemont està sencer i ferm, però dolgut”

Durant l’hora que va durar la trobada, els representants del Districte van poder apreciar que el president està sencer però també molt dolgut per les baralles polítiques. “Vam enganxar les dificultats més grosses de relació entre Junts per Catalunya i ERC en la negociació pel govern i ens va dir que Catalunya no es podia permetre un govern de Vichy –el govern francès col·laboracionista amb els alemanys com a solució a una situació d’ocupació.” Va comentar que també que encara que tinguem govern, el 155 d’alguna manera o altra continuarà actuant i va expressar que no confiava en el poder espanyol perquè s’havia sentit enganyat i traït, per promeses que se li havien fet.

“També va explicar amb més detall per què el dia 10 d’octubre es va equivocar en no proclamar la República, ho vam entendre perfectament i la conclusió és que a ell el van ensarronar”, afirma el president de la Coordinadora. En definitiva, tal com explica Reig, “la trobada va servir per fer-li arribar directament una veu que no és la del món polític ni la del món oficial sinó la de la gent treballadora i del carrer, perquè no perdi en contacte amb la realitat de la gent que viu el dia a dia amb problemes econòmics, laborals i socials. I donar-li suport des de la base tot dient-li el que veiem bé i el que veiem malament”, conclou.

Política

La justícia imputa al regidor Marc Serra per coacció i prevaricació

L’empresa propietària del Bloc Llavors considera que el regidor es va sobrepassar en exigir-los la cessió d’habitatges per a lloguer social

Publicat

on

Per

La justícia ha admès a tràmit una querella penal pels presumptes delictes de coaccions i prevaricació contra el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la regidora d’Habitatge, Lucía Martín. La querella, presentada per Vauras Investments, ha sigut rescatada per la Secció Vuitena de l’Audiència de Barcelona, després que el Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona decidís arxivar-la en consonància amb l’opinió de la fiscalia. És la primera investigació que un tribunal decideix reobrir, després que s’hagin arxivat més d’una desena de querelles contra els responsables de l’executiu en els darrers mesos.

El cas pel qual se l’imputen aquests delictes a Serra se situa al número 38 del carrer Lleida. Vauras Investment, S.L. és el fons voltor que té en propietat del Bloc Llavors, un edifici que s’ha convertit en símbol de la lluita per l’habitatge a la ciutat. Tal com ha avançat eldiario.es, segons l’Audiència existeix la possibilitat que els tres encausats haguessin comès un presumpte delicte de coaccions en “forçar (a l’empresa) a cedir” habitatges d’aquest edifici per destinar-los a lloguer social. Una pressió on haurien fet servir l’Ajuntament com a “mecanisme intimidatori” a partir del moment que els van amenaçar amb no concedir-los o no desbloquejar les llicències d’obres.

En paral·lel, l’Audiència també considera que cal revisar la possibilitat que existeixi un presumpte cas de prevaricació administrativa, pels expedients sancionadors que va posar en marxa el consistori contra l’empresa. Cal tenir en compte, però, que el tribunal sembla desconèixer la raó per la qual haurien comès prevaricació, ja que ha demanat a l’empresa que “concreti amb tot detall les resolucions administratives adoptades que venen a titllar de prevaricadores”.

Segons ha declarat Serra en una compareixença conjunta amb la regidora Lucía Martín, la immobiliària es tracta “d’un fons de capital estranger que buscava una operació especulativa al Poble-sec” i ha recordat que la justícia ja va decidir arxivar aquesta querella de Vauras. “Del que realment se’ns acusa és d’aplicar la legislació d’habitatge. No podíem fer una altra cosa que aplicar-la. Ho fem tant per convicció com per obligació legal, per una normativa llavors vigent”, ha afegit el regidor. De fet, la negativa de Vauras a oferir un lloguer social als ocupants, tal com marca la llei catalana d’Habitatge, va ser el que va portar a l’Ajuntament a multar al fons. Una decisió municipal que ara ha quedat en entredit davant la revisió que ha demanat efectuar l’Audiència de Barcelona.

L’oposició demana dimissions

Davant del nou capítol judicial (al març l’alcaldessa ja va haver de declarar pel cas de les hipotètiques subvencions a entitats afins), el grup municipal de Ciutadans ha demanat a Colau que dimiteixi “per dignitat i per Barcelona”, i ha considerat la investigació contra els regidors com “un llast per a la ciutat que hem de pagar tots”. En paral·lel, el líder del PP municipal, Josep Bou, ha titllat la causa com “un escàndol judicial més” i “una nova vergonya per a la ciutat”. Per últim, des del grup municipal de Valents (l’antic partit de Manuel Valls), la regidora Eva Parera també ha demanat a Colau que dimiteixi: “Passa més temps a la Ciutat de la Justícia, per les seves imputacions, que treballant pels barcelonins”.

Cal recordar que el subjecte sobre el qual gira la causa, el Bloc Llavors, és un símbol de la lluita per l’habitatge digne. L’any 2017 diferents joves i famílies monoparentals van decidir ocupar sis dels habitatges per evitar que l’empresa buidés l’edifici per reformar-lo i especular, segons van denunciar. Finalment, i després de cinc intents anteriors, un macrodispositiu policial va aconseguir desallotjar-los. Els investigats per la protesta ja han anunciat que no aniran a declarar ni es presentaran a les cites judicials amb l’objectiu de denunciar la “gravíssima” repressió amb la qual, consideren, van actuar els Mossos d’Esquadra.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Política

Cultura comunitària al Paral·lel

Publicat

on

Per

“Que tanquen la Sala Barts?!!!” “Ostres! Quina pena, feien molt bons concerts i espectacles!” Aquesta és una conversa sentida al bus fa uns dies. Hem pensat que val la pena explicar una mica què ha passat amb la Sala Barts i cap a on va la cultura a l’avinguda del Paral·lel.

Sabíeu que la Sala Barts és de propietat municipal? Gaire gent ho sap, encara. I com passa periòdicament amb aquests equipaments, s’ha acabat el contracte que tenien els anteriors gestors. Per això, l’Ajuntament ha posat en marxa un nou concurs públic amb criteris clars i transparents. L’objectiu primordial és mantenir la bona programació cultural de la sala alhora que sigui un equipament al servei de la ciutadania, que treballi de forma arrelada amb les entitats del territori i amb les escoles pròximes, que hi hagi un retorn comunitari.

Fins ara, la Sala Barts només feia programació al vespre, i és un equipament públic que es pot aprofitar durant tot el dia. Per exemple, ens podem imaginar fer activitats de Festa Major en un espai com aquesta sala, entre altres moltes activitats culturals. Els equipaments públics han d’estar al servei de la ciutadania, dels barris i de la cultura feta des de baix.

El concurs l’ha guanyat el projecte “Músiques en Paral·lel”, presentat de manera conjunta per la Sala Upload i les cooperatives Quesoni i L’Afluent. Algunes d’aquestes entitats ja estan vinculades amb el districte i tenen experiència en la programació cultural a tota la ciutat. L’encàrrec que tenen és treballar de forma molt més propera amb els barris de l’entorn, amb els centres cívics propers i fins i tot amb les associacions de veïns i veïnes.

No és l’únic canvi del panorama cultural que veurem en els propers mesos al Paral·lel. L’Ajuntament va comprar l’any passat l’emblemàtic edifici del Molino i ara preparem un concurs molt semblant al de la Sala Barts, que permetrà posar aquest espai històric al servei de la vida cultural del barri. D’aquesta manera, impulsem l’eix cultural del Paral·lel amb dues cases de cultura en la mateixa avinguda i un nou model de gestió comunitària cultural a la ciutat de Barcelona.

CAROLINA LÓPEZ, Consellera Poble-sec / MARINA BERRUEZO, Consellera Cultura de Barcelona En Comú

Continua llegint

Entrevistes

Ada Colau: “Volem reorientar el turisme”

Després de fer una volta pel Poble-sec acompanyada del regidor del Districte, Marc Serra, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, atén al ZONA SEC per primera vegada com a màxima responsable de la ciutat. Una entrevista gairebé amb el cronòmetre sobre la taula, però que no ha resultat problema per encarar els principals problemes que preocupen al veïnat com la brutícia, la degradació de l’espai públic, l’especulació o els narcolocals, entre d’altres.

Publicat

on

Existeix entre els veïns la sensació de carrers bruts. Tot just ara que ha fet un passeig pel barri, comparteix aquesta percepció?
Compartim amb els veïns i les veïnes el fet que es portaven molts anys de poques inversions, fet que crec que contribueix a la sensació d’abandonament. Últimament s’han fet esforços per fer projectes al Poble-sec. Hi ha un Pla de Barris que està en marxa i diferents plans estratègics a punt d’engegar-se a les Tres Xemeneies o la Fira. Tenim propostes de futur, però després està el dia a dia.

En aquest dia a dia considera que estan els carrers nets?
En neteja s’ha fet un pla de xoc i crec que s’està notant, encara que hi hagi un punt de millora. Quan arribi la nova contracta de neteja a tota la ciutat es notarà més amb tots els nous vehicles, els nous contenidors, el personal que s’incorpora… milloraran molt les coses.

El projecte de la Fira de Montjuïc s’ha fixat com a termini d’execució final el 2029. Podem dir que és un calendari realista quan tots sabem com funcionen les diferents administracions que intervenen?
Jo cec que és realista perquè a tothom li interessa que vagi ràpid. És un projecte molt bo, sobretot perquè ha sigut un procés participatiu on s’ha escoltat a tothom i amb un bon equilibri a l’hora de mantenir activitat econòmica, una Fira més permeable amb corredors verds i equipaments. Fins i tot l’any 2023 ja podrem inaugurar el poliesportiu.

Precisament a la plaça d’Espanya i a la plaça de les Drassanes ens trobem amb els extrems inacabats del Paral·lel. Quan s’acabarà aquesta obra que va començar amb el mandat de Xavier Trias?
Més enllà de la reforma urbanística, volíem un projecte de col·laboració publicoprivada per reactivar el Paral·lel com a artèria cultural i veïnal i en això s’està treballant i invertint. Hem recuperat la Sala Barts amb un nou projecte que tot just comença i hem adquirit El Molino per salvar patrimoni i reactivar-lo amb usos culturals i veïnals.

Però seguim amb la Sala Barts, el Teatre Arnau i El Molino aturats. Tenim calendari?
La Sala Barts ja està adjudicada i ja comença. El Molino està en procés de fer els plecs per poder fer el concurs i l’adjudicació. De fet, ja s’ha fet servir per al festival literari Barcelona Negra.

Una mica més avall tenim les Tres Xemeneies, amb un litigi encallat entre l’Ajuntament i l’empresa que vol fer oficines.
Els veïns el que volen és que es faci alguna cosa ja, perquè no es deteriori l’espai. S’ha presentat un pla director per fer els usos temporals de la plaça amb una cal·listènia esportiva i també s’ha avançat molt en les negociacions amb la part privada. Ja se’ls ha comunicat que, de la plusvàlua enorme que li generarà l’activitat econòmica d’oficines, una part haurà de revertir en equipaments i habitatges. Puc dir que s’està avançant bastant en les converses.

S’atreveix a posar terminis?
Jo no m’atreveixo a posar la data, però sí que és una cosa imminent. Les coses avancen bé.

Des de fa un temps les plataformes que reclamen un decreixement turístic a la ciutat critiquen que no s’hagi aprofitat l’aturada de la pandèmia per revertir el model. L’Ajuntament podria haver fet alguna cosa més?
És un tema de model de ciutat. Nosaltres quan vam arribar ens vam trobar una situació salvatge, de descontrol absolut en el tema turístic i especulatiu. Ens vam trobar milers de pisos turístics il·legals i vam actuar com no havia fet ningú. Hem tancat milers de pisos turístics il·legals a la ciutat. Hem fet un pla d’ordenació dels allotjaments turístics, amb el qual ens van arribar a dir que aturaríem l’economia i al final fins i tot els hotelers ens han reconegut que calia posar ordre amb el PEUAT. Ja hem fet coses per revertir el model i posar ordre a una situació de descontrol.

Però s’ha desaprofitat la pandèmia?
Ara es tracta de reorientar el model en positiu. No només de control, que és el que hem fet aquests anys, sinó de reorientar. En això el Paral·lel pot tenir un paper important com artèria cultural. Barcelona és una capital cultural; té un talent, uns equipaments i una oferta boníssima i hem de reorientar el turisme perquè al llarg de l’any estigui molt vinculat a l’oferta cultural. En aquesta aposta tenim projectes molt potents com la reactivació del Paral·lel, la Rambla i el Teatre Principal o la proposta de portar al Port la segona seu del Liceu. Volem reorientar el turisme i que no sigui, per entendre’ns, de borratxera.

Això en què millora la vida d’aquell veí que pateix el soroll nocturn de les terrasses del carrer Blai?
Però això ja és un tema de terrasses, no és un tema turístic. En aquest cas nosaltres vam provar de posar ordre, però després van venir els jutjats i ens ho van tirar enrere. Moltes vegades fem l’esforç de regulació i ara en primícia puc avançar que estem fent un mapa del soroll de la ciutat i estem detectant els punts més negres. Estem a favor que hi hagi usos de l’espai públic i a favor de les terrasses que donen milers de llocs de treball, però també estem a favor del descans dels veïns. A través del mapa del soroll i la detecció dels punts foscos, hi haurà un motiu de salut pública per intervenir i fer regulacions específiques. Al final no ens podem resignar al fet que hi hagi veïns que no puguin descansar; això no és acceptable, hem de vetllar per la salut de tothom. Actuarem.

Actualment ja acumula set anys de Govern, poden desenvolupar noves eines per combatre l’especulació?
Hem fet moltes coses i se’ns reconeix per obrir camins que moltes ciutats estan imitant. D’entrada el passat mandat vam fer la regulació del 30%, amb el que s’obliga als privats a què el 30% de la promoció d’habitatge que facin la destintin a habitatge protegit. En paral·lel, com a Ajuntament estem fent més habitatges de lloguer social que mai. Ara mateix estem construint allà on podem. L’exemple: Fira, amb 500 nous pisos.

Són suficients?
Per això corresponsabilitzem als privats i hem fet la regularització del 30%. I no només això, sinó que hem creat una unitat de disciplina i hem sigut el primer govern que hem posat multes i hem expropiat a assetjadors immobiliaris. Els especuladors ja ens han posat vàries querelles que s’han arxivat. No ens intimidaran perquè precisament hem vingut a posar ordre i a fer que l’habitatge sigui un dret abans que un element per especular. També és veritat que no tot depèn de l’Ajuntament: la Generalitat pot fer més coses i necessitem una llei estatal que ens ajudi amb la regulació dels lloguers.

En matèria de seguretat, part dels narcolocals que es van tancar al Raval es van traslladar al Poble-sec. Després d’haver-se cronificat, a principis d’any hem tingut el tancament de tres gairebé a la vegada. A què s’ha degut aquesta celeritat?
Ha costat moltíssim. Nosaltres érem els primers interessats a tancar-los. No només ha passat al Poble-sec. Hi ha un problema de tràfic de drogues que excedeix a l’Ajuntament perquè va més enllà de l’àrea metropolitana. L’altre dia els Mossos d’Esquadra ens deien que hi ha tot un corredor mediterrani de tràfic de drogues. Utilitzen espais buits, abandonats moltes vegades per l’especulació, per crear narcolocals o narcopisos.

Què en pot fer l’Ajuntament davant d’aquesta circumstància?
Aquí el regidor Marc Serra ha estat el primer a fer informes des del Districte, a posar Guàrdia Urbana i a demanar al jutjat que desallotgés amb una ordre judicial. Sé que costa molt d’entendre i d’explicar que hi hagi famílies vulnerables que siguin desnonades d’un pis d’un banc ràpidament, mentre que no hi ha manera amb un narcolocal quan tothom demana que es desallotgi, però finalment s’ha aconseguit perquè tothom ha col·laborat.

En matèria de contaminació, sovint oblidem que el barri és un dels més afectats per l’activitat portuària. Portem molts anys amb titulars sobre l’electrificació del Port, però què s’ha fet fins ara?
S’està fent feina, però li dono la raó: d’una manera molt més lenta de la que voldríem. El Port no el gestiona l’Ajuntament, només tenim un representant en un organisme gestionat per l’Estat i la Generalitat. Tot i això, nosaltres no renunciem a incidir i forçar negociacions. Vam fer una primera negociació que va permetre desplaçar els creuers de les parts més habitades, però entenem que s’ha de fer una reflexió per reduir emissions amb l’electrificació i replantejar un model de creuers d’unes dimensions que ara mateix no són sostenibles. També necessitem estabilitat política, perquè mentre he estat alcaldessa ja no sé quants presidents del Port he conegut.

Pel que fa a la política general, el jutge ha comunicat que no li retira la investigació i que haurà d’anar a declarar. Anem al codi ètic del seu partit: aquest diu que s’ha de cessar a la persona a qui investiguen per un delicte com el que se li imputa.
Nosaltres el que vam fer és posar un recurs a l’admissió de la querella amb tots els informes on recordàvem que els fets anteriorment ja van ser denunciats per Agbar i Fiscalia ho va arxivar. Ja portem com deu querelles arxivades entre especuladors i Agbar. A més, en la darrera no han aportat cap prova ni els expedients dels quals parlen. Nosaltres, en canvi, sí aportem els expedients amb la màxima col·laboració. Estaré encantadíssima de declarar, perquè no tenim res a amagar. Al contrari, em sembla que és aquesta associació la que té molt a amagar.

Podem dir que és Agbar?
No ho puc afirmar. Resulta tot molt estrany: hi ha una associació fantasma que diu que és de la transparència, però que ningú coneix la seva activitat. Sí que sabem que l’única activitat coneguda d’aquesta associació és que s’ha querellat contra Valladolid per voler fer pública la gestió de l’aigua i contra nosaltres que hem plantejat el mateix.

Quan es va redactar el codi ètic es va fixar un llistó massa alt?
És veritat que el codi ètic no es va pensar pel lawfare, per la guerra bruta judicial. Els grans privilegiats que no volen que els hi toquis els privilegis utilitzen les eines del sistema, en aquest cas el judicial, per intentar qüestionar el poder democràtic. Evidentment, no em deixaré intimidar, sinó tot el contrari. Pel que fa al codi ètic de Barcelona en Comú, aquest especifica que ha de tractar-se d’una imputació per casos de corrupció amb afany de lucre. Ni els que acusen, ni el jutge ni ningú està parlant que hi hagi cap mena d’afany de lucre en aquest cas. No hi ha res.

Per últim, dotze treballadors de Betevé han sigut acomiadats i, de facto, s’han cancel·lat tres programes culturals. Quina valoració en fa?
Ens ha sorprès a tots la notícia, però Betevé té una gestió independent que és un consell d’administració que s’escull pel plenari municipal i la direcció es fa amb un concurs que decideix aquest consell d’administració. Aquestes mesures les han decidit el consell d’administració i la direcció. Efectivament, nosaltres com a Ajuntament sempre instarem al màxim diàleg possible i al fet que hi hagi un projecte viable per a la televisió de Barcelona. Esperem que en els propers dies tinguem més informació de quina és la situació exacta, perquè nosaltres no hem intervingut en aquesta decisió.

Potser podrien intervenir…
Després es reclama que els mitjans públics siguin independents i quan són independents se’ns demana que intervinguem. Igualment ens preocuparem per la situació; no ens és aliena. Però sí que hem de respectar el model d’independència de la gestió que s’ha reclamat que es tingui. Nosaltres no podem fer cap ingerència en continguts ni en gestió. Creiem en la televisió pública de Barcelona i tots aquests anys hem augmentat l’aportació econòmica que donem, per la qual cosa hem demostrat que creiem en la televisió i que volem que tingui un projecte de futur. Evidentment hem estat a favor de la internalització dels treballadors i les treballadores. Ha estat un procés complex i esperem que es pugui resoldre amb el màxim diàleg possible.

Continua llegint

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021