Connecta amb nosaltres

Política

Les entitats del districte visiten a Carles Puigdemont

Representants de les entitats de Sants, Hostafrancs, la Bordeta i Poble-sec s’han trobat durant més d’una hora amb el president a l’exili per mostrar-li el seu suport

Publicat

on

Fa unes setmanes va sorgir l’oportunitat de que una representació de les directives del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec viatgessin a Bèlgica per reunir-se amb Carles Puigdemont, que actualment viu a l’exili a la ciutat belga de Waterloo. La comitiva va estar formada per la Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat, la gerent del Secretariat Neus Anglès, en Pep Ribas, president del Consell d’Associacions per la Llengua (la CAL), en Jordi Feixas, portaveu d’ERC al Consell del Districte i l’Antoni Reig, president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i membre de la delegació territorial d’Òmnium Cultural del Districte.

Una hora amb Carles Puigdemont

El passat 21 de febrer va ser una jornada intensa per als representats de les entitats. Van sortir de matinada amb avió cap a Waterloo i van tornar el mateix dia. L’Antoni Reig explica que, quan van arribar a la residència de Puigdemont hi havia cua: “abans de nosaltres es reunia amb ell una representació dels principals sindicats de Catalunya i també una delegació nombrosa de Súmate, l’entitat que promou el vot independentista entre la comunitat castellanoparlant”. El següent torn va ser per a les cinc persones del moviment veïnal i associatiu del Districte, que van anar-hi amb l’objectiu de tenir un contacte amb el president per “expressar-li el sentiment dels nostres barris i les associacions que representem i donar-li suport com a persona escollida en la llista més votada i candidat a la presidència en aquells moments”, diu Reig, qui afegeix que “va ser una conversa molt sincera per part seva i per part nostra. Jo li vaig expressar el desig de que tirés endavant i que se solucionés la situació política que ara tenim. També li vam expressar el que diu molta gent al carrer: que les maniobres del dia a dia i les baralles

en la partida política desanimen a molta gent que va anar a votar amb esperança”. Puigdemont va estar d’acord en aquest punt i també van parlar de la seva situació familiar i va dir que era molt conscient que si tornava l’esperaven vint anys de presó i que, per tant, no contemplava aquesta possibilitat. “Ens va dir que està disposat a seguir lluitant i que té la voluntat ferma de tirar endavant i treballar sobretot en el camp internacional”, diu Reig. També van parlar sobre projectes de futur i sobre els contactes que té, persones i entitats de relleu per tirar endavant el projecte de república que existeix. Pel que fa a les condicions de vida del President, Reig explica que viu a una casa gran amb uns serveis mínims: “Viu amb persones que vigilen la seva seguretat i que porten la seva agenda, però en cap cas amb ostentació, ja que té suports particulars però no ingressos oficials. Per tant, tira endavant amb unes mesures mínimes de dignitat”.

“Puigdemont està sencer i ferm, però dolgut”

Durant l’hora que va durar la trobada, els representants del Districte van poder apreciar que el president està sencer però també molt dolgut per les baralles polítiques. “Vam enganxar les dificultats més grosses de relació entre Junts per Catalunya i ERC en la negociació pel govern i ens va dir que Catalunya no es podia permetre un govern de Vichy –el govern francès col·laboracionista amb els alemanys com a solució a una situació d’ocupació.” Va comentar que també que encara que tinguem govern, el 155 d’alguna manera o altra continuarà actuant i va expressar que no confiava en el poder espanyol perquè s’havia sentit enganyat i traït, per promeses que se li havien fet.

“També va explicar amb més detall per què el dia 10 d’octubre es va equivocar en no proclamar la República, ho vam entendre perfectament i la conclusió és que a ell el van ensarronar”, afirma el president de la Coordinadora. En definitiva, tal com explica Reig, “la trobada va servir per fer-li arribar directament una veu que no és la del món polític ni la del món oficial sinó la de la gent treballadora i del carrer, perquè no perdi en contacte amb la realitat de la gent que viu el dia a dia amb problemes econòmics, laborals i socials. I donar-li suport des de la base tot dient-li el que veiem bé i el que veiem malament”, conclou.

Política

ZONA SEC organitzarà el debat electoral del Poble-sec

Publicat

on

Per

Quatre anys després, ZONA SEC, el diari del Poble-sec, tornarà a organitzar el debat electoral del barri al Centre Cívic El Sortidor. L’esdeveniment tindrà lloc el proper 17 de maig a la sala d’actes, entre les 18.30 i les 20.30 hores, i desitja comptar amb totes les veus dels grups municipals que componen actualment l’Ajuntament de Barcelona. Per tal de fer un debat amè, fluid i que no es perdi en les divagacions i en les paraules buides, aquest mitjà de comunicació ja pot anunciar que prepara un format tancat i concret, en què tots els portaveus de les formacions polítiques s’hauran d’esforçar a deixar clar les seves propostes. Com no podia ser d’una altra manera, l’acte estarà obert a tot el veïnat del barri i del Districte de Sants-Montjuïc.

Fotografia | Debat de les darreres eleccions municipals

Continua llegint

Política

EDITORIAL: L’esperit de la vaga de la Canadenca

Publicat

on

Per

Tot i no publicitar-se gaire als grans mitjans de comunicació, el passat 5 de febrer la Vaga de la Canadenca complia 100 anys del seu inici. Un aniversari d’una de les victòries obreres més importants del s. XX, que a l’actual segle sembla haver caigut en l’oblit. Gràcies a aquella lluita del proletariat, impulsada pels anarquistes de la CNT, la classe treballadora va aconseguir tenir un dret reconegut que actualment s’hauria de considerar essencial: la jornada laboral de 8 hores.

La fita, però, dia rere dia queda menystinguda per bona part dels sectors empresarials. Al cap i a la fi, l’explotació laboral continua a l’ordre del dia; la pressió sobre el treballador és la mateixa, però maquillada amb càrrecs sense valor tangible; i els anglicismes emmascaren la precarietat de determinades feines. Què s’ha perdut en el transcurs d’aquests 100 anys que ha permès aquesta situació? Segurament, el sentiment de classe.

La darrera crisi econòmica va ser capaç de demostrar com la classe mitjana, en un tres i no res, podia baixar un, dos i tres esglaons en la seva condició social. Feia anys que acomiadar algú no resultava tan econòmic per l’empresari com ho és ara, per ja no parlar de l’enginyeria de contractes a temps parcials que se signen diàriament als departaments de recursos humans. Tot plegat, ha generat una nova classe social: els treballadors que, tot i tenir nòmina, són pobres.

Davant d’aquesta circumstància, cal tenir present la història. Aquella història que, potser de forma interessada, el mal-anomenat progrés ha volgut fer oblidar. La Vaga de la Canadenca va començar tot just quan aquesta empresa (avantpassada de FECSA), va decidir abaixar els sous del personal de facturació. Què van fer els empleats? Assessorar-se al Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT. L’empresa, com també acostumen a fer algunes avui dia, va respondre amb l’acomiadament de vuit treballadors.

El dia 5 de febrer la resta del personal de Facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, i així van continuar, tot i els acomiadaments en massa i l’empresonament de fins a 3.000 treballadors al Castell de Montjuïc. De res van servir les pressions dels mitjans de comunicació contraris a la vaga i l’amenaça del capità general de Catalunya, Milans del Bosch, a militaritzar als treballadors majors de 21 anys i menors de 31 (sota pena de 4 anys de presó).

La solidaritat i la unitat entre els treballadors va acabar doblegant a la direcció de l’empresa i les autoritats estatals. Entre altres qüestions, la seva victòria: una jornada laboral de 8 hores i la reincorporació dels acomiadats i empresonats. Tot un exemple de lluita, que si ara no es pren com a referència, farà que costi dècades recuperar els drets que ja s’han perdut i que estan en vies de perdre’s.

Continua llegint

Política

Ernest Maragall es reuneix amb el veïnat del barri

Presa de contacte amb els futurs votants

Publicat

on

En el marc de la campanya per les eleccions municipals, el passat 18 de gener l’alcaldable Ernest Maragall i el conseller del Districte per ERC, Jordi Fexas, es van trobar al Centre Cívic El Sortidor amb una cinquantena de veïns del Poble-sec que van voler exposar diverses temàtiques que afecten el barri, així com algunes propostes per millorar-lo. “Volem parlar de veritat amb el Poble-sec, que ens expliqueu els vostres problemes, els projectes que necessiteu i com us imagineu el Poble-sec del futur”, deia Jordi Fexas en començar la seva intervenció. A la reunió no hi va faltar el president de la Coordinadora Antoni Reig, veïns i diversos representants del teixit associatiu del barri, que van aprofitar l’ocasió per mostrar el seu malestar davant del que, consideren, és “un barri de segona” per diversos motius.

Inseguretat i mancances

La majoria de les queixes del veïnat estaven relacionades amb la brutícia al barri, la inseguretat, el clima d’incivisme a algunes places i els problemes d’urbanisme que afecten molts carrers. A banda, també es va remarcar la necessitat de comptar amb més escoles bressol públiques al barri, més residències per a les persones grans i espais per a les entitats culturals. Pel que fa al Pla Paral·lel, Maragall va explicar que el seu principal objectiu és el d’evitar l’expulsió veïnal i el monocultiu d’oci i que vol revitalitzar la zona i protegir el comerç local. Un altre dels temes calents al barri és el del futur de la muntanya de Montjuïc; en aquest sentit l’alcaldable es va proposar “resoldre el contacte entre el Poble-sec i la Fira de Montjuic, ja que aquesta zona pot ser una font de reactivació important per al barri”.

També va fer visible el seu interès per fomentar els espais de coworking a la zona, ja que això, sota el seu punt de vista, podria promoure l’ocupació. A la reunió no van faltar queixes en relació a les autoescoles, també es va sol·licitar la creació d’un poliesportiu al barri i es va demanar una major regulació pel que fa al carril bici del Paral·lel. Altres temes importants, però, com el sensellarisme, els desnonaments o els problemes d’habitatge al barri es van tocar molt superficialment i de ben segur caldrà seguir mantenint el contacte per tal d’elaborar el pla d’actuació que el barri necessita.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.