Connecta amb nosaltres

Cultura

La novel·la ‘Quim/Quima’

Publicat

on

Aquest any ve ben ple de centenaris: Abelló, Pannikar, Pedrolo i la protagonista d’aquest escrit: Maria Aurèlia Capmany. Aquesta escriptora feminista nasqué el 1918 i morí el 2 d’octubre de 1991, víctima d’una càncer de pit (dissortadament, un mes i escaig més tard, el 10 de novembre d’aquell fatídic any, moria del mateix mal la seva amiga, Montserrat Roig).

De la seva extensa carrera literària –que començà el 1947 amb Necessitem morir i es prodigà en tots els gèneres literaris (traduccions de Balzac, Calvino, Duras, Proust, Sartre, etc., incloses)– en voldria destacar quatre obres claus en el seu compromís amb el feminisme, fins al punt que hi ha qui la considera la Simone de Beauvoir catalana: l’assaig La dona a Catalunya: consciència i situació (publicat el 1966, en ple franquisme!), la novel·la Feliçment, jo sóc una dona (1969), la col·lecció de Cartes impertinents de dona a dona (1971) i la novel·la Quim/Quima (1971), que acaba de ser reeditada per Males Herbes –en un pla de rescat de joies literàries que inclou obres com La rara anatomia dels centaures, de Miquel Àngel Riera o La barca d’Isis, de Joan Oller–.

Capmany cercà la seva veu dins la tradició literària femenina, sobretot en l’àmbit anglosaxó, i és per això que Quim/Quima guarda molta relació temàtica amb l’Orlando de Virginia Woolf, amb un/a protagonista que va canviant de sexe al llarg de la Història. En el cas de Capmany, la narració comença l’any 1.000 i hi apareixen Llull, Jaume I, Pere el Gran, el setge barceloní de 1714, la Guerra Civil, etc. Però, Capmany, a diferencia de Woolf no tingué tant d’interès en l’element de la bisexualitat, sinó que se centrà molt més en la lluita de classes, la supervivència de la cultura catalana i la llibertat. Una autèntica obra mestra!

 

Cultura

Tradicions culturals populars i de carrer

Bastoners, sardanistes, diables, geganters, grallers, castellers i dues corals formen el Consell de Cultura Tradicional del Poble-sec

Publicat

on

No és cap novetat que la cultura popular és ben viva al Poble-sec, però en el marc de la Festa Major és quan més palès es fa, ja que tenim l’oportunitat de gaudir més que mai de les set entitats que formen part del Consell de Cultura Tradicional i Popular del Poble-sec. Aquesta agrupació va néixer el juliol del 2015 de la mà de Javier Velasco, veí de tota la vida del barri i gran amant de la cultura tradicional: “L’any 1992 la meva filla va entrar a formar part dels diables del Poble-sec, que aleshores anaven també amb els gegants. Un dia es va trencar la pota d’un gegant i, quan la meva filla em va explicar que no podrien sortir per aquest motiu, vaig decidir arreglar-la. Des d’aleshores em vaig quedar amb els gegants i així va començar tot”, explica.

Les corals: les entitats més veteranes
Velasco explica que cadascuna de les set potes que formen el Consell de Cultura és autònoma i la federació s’encarrega d’organitzar les diferents activitats que aquestes programen. L’entitat més antiga de les que formen el Consell és la coral La Palma Moderna, que l’any passat va celebrar el seu centenari. La segona coral del grup també pot presumir de veterania: la Societat Coral Els Moderns del Poble-sec va sorgir l’any 1926 com una banda de trompetes i tambors que, amb el pas dels anys, ha evolucionat en batucada.

Cinc puntals fonamentals
Si continuem en ordre cronològic, la següent entitat que acumula més anys són els Diables, que es van fundar al 1985 per recuperar i mantenir la tradició del foc. Els Geganters i Grallers van néixer l’any 1989 i estan formats per set figures que representen la identitat del barri. Tres anys més tard van aparèixer –primer com a escola de sardanes– els Amics de la Sardana i al 1999 naixia la colla de Castellers del Poble-sec, els Bandarres, que és una de les entitats més involucrades amb el moviment de barri. Els més joves de la federació són els Bastoners, que es van crear al 2003 a partir de l’Esbart Dansaire Renaixença i treballen amb un repertori format per balls propis i altres de diverses poblacions de Catalunya.

Presents a la Festa Major
Com ja és tradició, durant la Festa Major hi haurà diverses exhibicions de cultura popular: una concentració de totes les entitats, la XXV Trobada de gegants, diades castelleres, ballades de sardanes, correfoc i ball de Diables. I moltes altres activitats que es poden consultar a la pàgina web de la festa: festamajor.poblesec.org

Continua llegint

Cultura

Dones i lletres

Publicat

on

Recordem com Virginia Woolf s’imagina què hauria passat si el cèlebre dramaturg William Shakespeare hagués tingut una germana (la Judith), amb el mateix talent per a l’escriptura que ell. Segurament, la seva escriptura hagués estat menystinguda, invisibilitzada i, avui, oblidada. Al llarg dels segles, les dones han patit grans dificultats per satisfer la seva voluntat d’esdevenir escriptores professionals i es van veure, moltes vegades, relegades a la cambra pròpia, a una temàtica de l’espai privat i domèstic que les encotillava, a la pràctica de gèneres íntims com les cartes o els diaris… En resum, a l’univers de la privacitat.

Tot això ha comportat, com és obvi, que els noms femenins de la literatura hagin quedat soterrats, amagats al coneixement d’un lector mitjà (que, sense ser-ne conscient, ha col·laborat en aquest pla d’ocultació). Però, com podem parlar de la literatura catalana del segle XX si n’esborrem el monòleg de Caterina Albert, La infanticida, (que va guanyar els Jocs Florals d’Olot el 1898), si n’arrenquem els noms d’Aurora Bertrana, Carme Montoriol, Teresa Vernet, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Dolors Monserdà, Clementina Arderiu, Maria Mercè Marçal, Cèlia Sunyol, Carme Karr, Palmira Ventís, Anna Murià…

De la mateixa manera, ningú no pot copsar realment la literatura catalana del nostres dies si censura els subjectes desterritorialitzats i les identitats en conflicte de Najat el Hamchi, si prescindeix de l’originalitat i la precisió lingüística de Núria Perpinyà, si passa per alt la magnífica obra de gènere de Carme Torras o d’Anna Maria Villalonga, si silencia la gran capacitat per retratar l’univers femení de Marta Rojals, si bandeja l’habilitat narrativa per crear un univers propi de Tina Vallès. En definitiva, si continuem bandejant la literatura escrita per dones, no només mantindrem distorsionada la història de la nostra literatura, sinó que podem acabar abolint la nostra cultura. y

Continua llegint

Cultura

Atorgats els Premis Francesc Candel

25 anys de literatura

Publicat

on

El 23 de maig la Biblioteca Francesc Candel (Amnistia Internacional, 10) va acollir el lliurament dels premis del Certamen Literari Francesc Candel, que enguany ha celebrat la seva 25a edició. L’acte va estar presentat per l’escriptor Carlos Zanón i va començar amb l’actuació de la ballarina Elia Genis, que va interpretar una coreografia de Javier Guerrero. En aquesta edició es van presentar 168 treballs, dividits en les modalitats de relat curt adult i juvenil, poesia i reportatge periodístic.

Els guanyadors
L’obra Per un instant de brillantor de Maria del Carme Alerm va ser la guanyadora del relat curt adult i Ignacio Arroyo va ser el finalista d’aquesta categoria amb Si me quieres escribir. La guanyadora del relat curt juvenil va ser Sònia Martínez amb Castillos de arena i Alma, de Pol Ruíz, va ser l’obra finalista. Pel que fa a la modalitat de poesia, Amando García es va alçar amb el primer premi per Bazo frente a la tele i Montserrat Ciprés va quedar finalista amb Desfer-se. Finalment, el reportatge periodístic El llarg camí de les paraules, de Joan J. Granados, va ser el guanyador d’aquesta categoria i 1 d’octubre a les Cotxeres de Sants, de Francesc Xavier Pujol, va fer-se amb el segon premi. Els guanyadors van rebre 600 euros en brut i els finalistes 250. Tots ells van rebre, a més, un trofeu creat per Benito Maín, escultor del barri de La Marina.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.