Connecta amb nosaltres

Cultura

La novel·la ‘Quim/Quima’

Publicat

on

Aquest any ve ben ple de centenaris: Abelló, Pannikar, Pedrolo i la protagonista d’aquest escrit: Maria Aurèlia Capmany. Aquesta escriptora feminista nasqué el 1918 i morí el 2 d’octubre de 1991, víctima d’una càncer de pit (dissortadament, un mes i escaig més tard, el 10 de novembre d’aquell fatídic any, moria del mateix mal la seva amiga, Montserrat Roig).

De la seva extensa carrera literària –que començà el 1947 amb Necessitem morir i es prodigà en tots els gèneres literaris (traduccions de Balzac, Calvino, Duras, Proust, Sartre, etc., incloses)– en voldria destacar quatre obres claus en el seu compromís amb el feminisme, fins al punt que hi ha qui la considera la Simone de Beauvoir catalana: l’assaig La dona a Catalunya: consciència i situació (publicat el 1966, en ple franquisme!), la novel·la Feliçment, jo sóc una dona (1969), la col·lecció de Cartes impertinents de dona a dona (1971) i la novel·la Quim/Quima (1971), que acaba de ser reeditada per Males Herbes –en un pla de rescat de joies literàries que inclou obres com La rara anatomia dels centaures, de Miquel Àngel Riera o La barca d’Isis, de Joan Oller–.

Capmany cercà la seva veu dins la tradició literària femenina, sobretot en l’àmbit anglosaxó, i és per això que Quim/Quima guarda molta relació temàtica amb l’Orlando de Virginia Woolf, amb un/a protagonista que va canviant de sexe al llarg de la Història. En el cas de Capmany, la narració comença l’any 1.000 i hi apareixen Llull, Jaume I, Pere el Gran, el setge barceloní de 1714, la Guerra Civil, etc. Però, Capmany, a diferencia de Woolf no tingué tant d’interès en l’element de la bisexualitat, sinó que se centrà molt més en la lluita de classes, la supervivència de la cultura catalana i la llibertat. Una autèntica obra mestra!

 

Cultura

Predrolo per partida doble

Navona se suma a l’Any Pedrolo amb la recuperació de ‘Perquè ha mort una noia’ i ‘Pas de ratlla’

Publicat

on

Manuel de Pedrolo

Pere Sureda sol parlar de “llegat” quan explica la tasca que realitza a l’editorial Navona, ja que els seus propietaris, en morir el juny de 2015, la hi deixaren en herència. I, des de llavors, l’equip que Sureda capitaneja està exercint una magnífica tasca a l’hora de combinar les reedicions de clàssics amb la promoció de noves veus (publicant, fins i tot, novel·les gràfiques com ara La ciudad de cristal, de Paul Auster). D’aquesta manera, a Navona hi podem trobar obres de E. M. Forster, John Donne, Faulkner, Tolstói, Conrad i de… Manuel de Pedrolo.

En motiu de l’Any Pedrolo, l’editorial Navona s’hi ha volgut sumar amb la publicació de dos títols de l’autor segarrenc: Perquè ha mort una noia (escrita el 1958 i, després de les topades de l’editorial Nova Terra amb la censura franquista, publicada el 1976) i Paso en falso (la traducció al castellà de Pas de ratlla, una obra de finals dels cinquanta que no va ser publicada tampoc fins a la dècada dels setanta, de la mà de la comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga).

Si Perquè ha mort una noia és un retrat històric i desesperançat que aconsegueix dibuixar-nos, a través d’una Barcelona ben negra, com tot el que s’havia aconseguit durant la República se’n va en orris amb la guerra civil i la posterior dictadura franquista, amb Paso en falso ens trobem amb una obra farcida d’ingredients propis de la novel·la negra: una mort que no se sap si ha estat un assassinat o no, un xantatge, etc. No obstant, si haguéssim de descriure aquesta obra, hauríem de parlar d’un text d’intriga psicològica que retrata amb cruesa un entorn de sordidesa econòmica i moral. Dues veritables joies editades amb la cura habitual de la que sempre ha fet bandera Navona

Continua llegint

Cultura

Gimeno i Navarro i el teatre popular

Publicat

on

Josep Gimeno i Navarro (Barcelona, 1901-1955) va ser dramaturg, poeta, pintor i futbolista, de jove. Va començar escrivint en castellà però es va passar al català. Va estrenar obres de contingut social amb les quals va tenir un cert èxit. La primera va ser una obra que té relació amb el barri, Barraques de Montjuïc, estrenada el 1936. Els protagonistes són un matrimoni de vidus. Claudi té un fill de divuit anys d’un anterior matrimoni i Aurèlia una filla adolescent de quinze anys. Claudi és un home corrupte, ha traït els companys de feina en una vaga al port, es mou per diners i té la intenció de prostituir la seva fillastra. Aurèlia és una bona dona desgraciada, que s’hi ha casat amb l’esperança de tenir un suport afectiu i econòmic. La davallada de la família els ha portat a viure en una barraca de Montjuïc, el Montjuïc d’abans de la guerra, solitari i marginal, no el Montjuïc popular i multitudinari, tot i que barraquista, dels anys 50 i 60.

El fill és a punt de perdre l’esperança però un amic l’ajudarà a fugir a Amèrica. S’emportarà la mare i la filla d’Aurèlia, de qui s’ha enamorat. Abans, però, haurà mort el seu pare, Claudi. L’obra va tenir bon acolliment pel fet de reflectir un problema laboral molt proper a la gent. Aurèlia i el seu fill recorden quan vivien al Poble-sec, abans de caure en la misèria absoluta i mencionen carrers com ara el de Rades.

A l’obra hi surt un personatge que dona una nota costumista, un valencià, Cacauet, que viu a una barraca, tot sol, i que està conformat amb la seva sort de venedor de cacauets. L’obra la va estrenar la companyia de Maria Vila i Pius Daví. Paquita Ferrándiz, germana del dibuixant i mare de l’actriu Maife Gil, debutava com actriu adulta fent el paper de Fina, la filla de Claudi, un personatge que tenia la seva mateixa edat, quinze anys.

Continua llegint

Cultura

L’Espai Bombers ofereix una exposició permanent

Publicat

on

Per

L’Espai Bombers (Lleida, 30) ofereix una exposició permanent que té com a finalitat apropar els visitants al Cos de Bombers de Barcelona, tant al llarg de la seva història com a l’actualitat. Situada a la planta baixa de l’edifici s’estructura al voltant de cinc illes temàtiques que desgranen la vida al Cos de Bombers de Barcelona: els vehicles, els parcs i les casernes, les comunicacions, els bombers i el seu equipament. Totes les illes estan equipades amb recursos textuals, imatges, objectes i un element interactiu que amplia la informació.

Aquesta informació es veu recolzada amb elements audiovisuals que ens parlen de la missió i funció dels bombers, ens fan viure una actuació dels bombers a la ciutat per apagar un incendi, i ens fan reviure la història del cos i la seva evolució. Dues de les peces més importants de la col·lecció del Cos de Bombers de Barcelona són: la Genoveva, un dels primers vehicles de motor adquirit per l’Ajuntament l’any 1923, i la bomba de vapor Merryweather, un dels avenços més importants en material i equipament de finals del segle XIX.

Per fer de la visita a l’Espai Bombers una experiència única, es disposa d’un recurs museogràfic que procura submergir el visitant en la vivència d’un avís real i una actuació dels bombers, des de la recepció de la trucada d’emergència fins a l’extinció de l’incendi que provoca que aquesta experiència es visqui a tot l’espai, de manera que el visitant queda copsat per aquesta situació inesperada.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.