Connecta amb nosaltres

Cultura

La novel·la ‘Quim/Quima’

Publicat

on

Aquest any ve ben ple de centenaris: Abelló, Pannikar, Pedrolo i la protagonista d’aquest escrit: Maria Aurèlia Capmany. Aquesta escriptora feminista nasqué el 1918 i morí el 2 d’octubre de 1991, víctima d’una càncer de pit (dissortadament, un mes i escaig més tard, el 10 de novembre d’aquell fatídic any, moria del mateix mal la seva amiga, Montserrat Roig).

De la seva extensa carrera literària –que començà el 1947 amb Necessitem morir i es prodigà en tots els gèneres literaris (traduccions de Balzac, Calvino, Duras, Proust, Sartre, etc., incloses)– en voldria destacar quatre obres claus en el seu compromís amb el feminisme, fins al punt que hi ha qui la considera la Simone de Beauvoir catalana: l’assaig La dona a Catalunya: consciència i situació (publicat el 1966, en ple franquisme!), la novel·la Feliçment, jo sóc una dona (1969), la col·lecció de Cartes impertinents de dona a dona (1971) i la novel·la Quim/Quima (1971), que acaba de ser reeditada per Males Herbes –en un pla de rescat de joies literàries que inclou obres com La rara anatomia dels centaures, de Miquel Àngel Riera o La barca d’Isis, de Joan Oller–.

Capmany cercà la seva veu dins la tradició literària femenina, sobretot en l’àmbit anglosaxó, i és per això que Quim/Quima guarda molta relació temàtica amb l’Orlando de Virginia Woolf, amb un/a protagonista que va canviant de sexe al llarg de la Història. En el cas de Capmany, la narració comença l’any 1.000 i hi apareixen Llull, Jaume I, Pere el Gran, el setge barceloní de 1714, la Guerra Civil, etc. Però, Capmany, a diferencia de Woolf no tingué tant d’interès en l’element de la bisexualitat, sinó que se centrà molt més en la lluita de classes, la supervivència de la cultura catalana i la llibertat. Una autèntica obra mestra!

 

Cultura

Què hi ha darrere dels ‘graffitis’ de l’Arnau?

El projecte Arnau Gallery es va començar a desenvolupar el novembre de 2017 i ja s’hi han fet més de vint intervencions artístiques

Publicat

on

Mentre el Teatre Arnau espera ser rehabilitat i les entitats i veïns que formen l’Arnau Itinerant van donant forma al projecte escènic i comunitari, la seva façana s’ha convertit en un projecte de mur rotatiu que s’omple de colors i d’històries gràcies a les intervencions de diferents artistes urbans. L’Arnau Gallery va néixer el novembre de 2017 de la mà del col·lectiu Difusor i d’Street Art Barcelona. El seu artífex, Antoine Careil, explica que es va inspirar en les galeries a l’aire lliure que existeixen a diverses ciutats del món: “El concepte de mur rotatiu va sorgir a París amb un projecte que es diu Le Mur i que està ubicat al centre de la ciutat. Conviden artistes urbans i el mural es repinta cada dues setmanes”.

Una de les particularitats del mur de l’Arnau, però, és que cada intervenció es fa de manera col·laborativa, amb dos artistes que pinten plegats: fins al moment ja s’han fet 23 intervencions i han participat més d’una quarantena d’artistes. Careil és l’encarregat de triar la programació, buscar els artistes i proposar-los les col·laboracions, tot i que assegura que –cada vegada més– són els artistes els qui contacten amb ell per participar en el projecte, ja que “el mur de l’Arnau és molt cèntric, dona molta visibilitat als artistes i les obres es queden durant més temps que a les Tres Xemeneies”, explica.

Temàtica lliure 

El fet que els artistes treballin a quatre mans resulta interessant perquè no només comparteixen espai sinó que també es barregen estils. Tal com diu el creador del projecte “les col·laboracions són un desafiament per als artistes i això és el que em proposo: crear-los reptes, que experimentin”. Pel que fa a la temàtica dels murals, no hi ha res escrit; en alguna ocasió s’ha pintat sobre temes relacionats amb el teatre i amb l’avinguda del Paral·lel i en altres casos s’han treballat temàtiques molt allunyades del context de l’Arnau i del món del teatre. Careil afegeix que la idea final seria fer una exposició dins del Teatre Arnau, quan aquest estigui rehabilitat, i també fer un llibre que reculli totes les obres.

Totes les intervencions artístiques es poden veure a la pàgina d’Instagram @ArnauGallery, on també s’informa sobre les sessions que es van programant.

Continua llegint

Cultura

L’Encantada arriba a La Carbonera

És un mercat de llibres de segona mà

Publicat

on

La llibreria del carrer Blai ha començat l’any amb un munt de propostes noves per engrescar el veïnat. Una d’aquestes novetats és l’Encantada: el primer mercat de llibres de segona mà organitzat per La Carbonera, que tindrà lloc el dissabte 23 de febrer des de les 11.30 del matí fins a les 23.30 del vespre. Tot un dia per triar i remenar entre tots els exemplars que s’exposaran en unes taules al carrer. Tal com expliquen des de la llibreria, els llibres tindran “preus de febrer. És a dir curts”. A més, també s’instal·larà un micròfon al carrer “per anar fent lectures durant tot el dia”, afegeixen.

Club de lectura juvenil 

El dimecres 27 de febrer a les sis de la tarda La Carbonera comptarà amb la visita del Chascas (José Ignacio Valenzuela) un escriptor xilè polifacètic autor del llibre de literatura juvenil La iaia no hi toca. Ara torna amb un nou llibre El meu tiet Patxunguis i tots els assistents podran parlar amb ell i fer-li preguntes. Aquest club de lectura està orientat per a nois i noies a partir de 8 anys i és gratuït. A més, en el marc del #marçlila2019 la llibreria acollirà diverses propostes on el feminisme serà el protagonista.

Continua llegint

Cultura

La monstruositat del poder

Albert Sánchez Piñol retorna al gènere fantàstic amb ‘Fungus. El rei del Pirineo’

Publicat

on

L’antropòleg i escriptor Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) ha retornat amb Fungus. El rei dels Pirineus (La Campana, 2018), al seu viarany fantàstic que va començar a forjar amb el llibre de relats Les edats d’or (2001), va encimbellar amb La pell freda (2002) ‒un veritable best-seller que supera la trentena d’edicions i la trentena de llengües a les que ha estat traduïda o està en procés de ser-ho, convertint així a Sánchez Piñol en l’autor català més traduït‒, i va aconseguir mantenir-lo ben amunt amb la brillant Pandora al Congo (2005), que descriu l’explotació europea del país africà, i el magnífic llibre de relats Tretze Tristos Tràngols (2008). Després, vindrien Victus (2012) i Vae Victus (2015), de gènere històric i ambientades en la Guerra de Successió.

Amb Fungus. El rei dels Pirineus, Sánchez Piñol ens transporta a les valls pirinenques de finals del segle XIX de la mà d’un estrambòtic militant anarquista, en Ric Ric, que despertarà unes petites criatures que serviran per a què el nostre protagonista iniciï la revolució entre muntanyes. Amb aquesta novel·la, sota una original capa d’aventures fantàstiques, Sánchez Piñol ens fa reflexionar sobre què és veritablement el Poder ‒‘‘El Mal no existeix; només existeix el Poder”, se’ns dirà‒, per quins motius el cerquem i, un cop assolit, què en pensem fer.

Però no patiu pas que si el que busqueu és el Sánchez Piñol ple d’acció, violència i aventures de l’entregues anteriors, Fungus. El rei dels Pirineus no us decebrà pas, sinó que l’autor, fins i tot, redoblarà els seus esforços per mantenir-nos ben alerta des de la primera pàgina fins a la darrera. Ah, i el que és encara millor: sembla ser que tindrem, tard o d’hora, una segona remesa de Fungus…

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.