Connecta amb nosaltres

Cultura

La col·lecció ‘Matar el monstre’

Publicat

on

L’estiu de 2016, a la seu de l’editorial Comanegra, es van reunir els editors amb set escriptors catalans de diferents generacions: Julià de Jòdar (1942), Jordi Coca (1947), Miquel de Palol (1953), Susanna Rafart (1962), Ada Castells (1968), Núria Cadenes (1970) i Mar Bosch (1981). Els set escollits van rebre una missió ben original: escriure una novel·la sobre Barcelona jugant amb el segon centenari de la publicació de Frankenstein, de Mary Shelley amb l’obligació de fer-hi sortir en cada novel·la un mateix personatge. I, en acabat, sumant-ne les set parts, els lectors tindríem l’esperadíssima “gran novel·la sobre Barcelona”… i, a més, haurem resolt un secret amagat entre les pàgines de les set obres que conformen aquest original projecte: una vuitena història paral·lela.

L’encàrrec ha reeixit del tot i l’editorial Comanegra ha entrat en la narrativa catalana per la porta gran (i sota pal·li, si em permeteu l’expressió), ja que el mestratge del professor Francesco Ardolino i de l’editor Jordi Puig a l’hora de triar els autors i emparellar-los amb les èpoques en què transcorren les històries sembla immillorable.

De moment, de les set obres projectades ja n’han sortit tres que, de ben segur, seran dalt de tot de les llistes de vendes d’aquest proper Sant Jordi: La primavera pendent, d’Ada Castells, ambientada el 1818 i amb una protagonista que s’haurà de posar davant d’una fàbrica d’indianes; La fugida d’Urània, de Susanna Rafart, ambientada el 1888 en una Barcelona que conjuga l’esplendor de l’Exposició Universal amb la misèria dels obrers i Els vulnerables, de Julià de Jòdar, que transcorre el 1929 en un Can Tunis on la revolta social sembla a punt d’esclatar a cada instant.

El proper mes de maig, en plena commemoració dels 50 anys del maig del 68, arribarà a les llibreries Els ulls dels homes mentiders, ambientada en aquell any revolucionari. Per la Setmana del Llibre en Català, Núria Cadenes ens portarà al Turó de la Peira de la Barcelona olímpica amb Els Secundaris i la gironina Mar Bosch ens transportarà a la Barcelona del Fòrum (2004) amb Vindràs amb mi després del diluvi. Finalment, Miquel de Palol clourà la sèrie per Nadal amb Angèlica i Rafel, una història d’agents secrets a la Barcelona de 2018.

Cultura

L’Arnau Itinerant estrena ‘Parrhesia. Espectacle autocensurat’

El Mercat de les Flors acull un espectacle comunitari protagonitzat pel veïnat del Paral·lel i l’exposició ‘Xarlatanes’

Publicat

on

L’Arnau Itinerant és un projecte que neix per donar resposta a la necessitat d’habitar el teatre Arnau abans que aquest existeixi, mentre té lloc la rehabilitació de l’espai. Els pròxims 15 i 16 de desembre, per tancar el primer any de treball, s’estrena Parrhesia. Espectacle autocensurat, una obra de teatre comunitària coordinada per Art&Coop i que té com a protagonistes els veïns del Raval, Poble-sec i Sant Antoni: un total 40 persones implicades en tot el procés creatiu i la producció.

A l’Antiga Grècia, parrhesia significava “dir-ho tot”, “parlar lliurement”. A partir d’aquest concepte, l’obra vol explorar el concepte de la llibertat d’expressió i fer un recorregut per la història de la censura, al mateix temps que reivindica les memòries del teatre Arnau i del Paral·lel. L’espectacle, que es representarà a la sala gran del Mercat de les Flors, és fruit de la construcció col·lectiva i neix amb la voluntat de fomentar la convivència en la diversitat, connectar els tres barris que uneix l’Arnau i apostar per la democràcia cultural, ja que “la comunitat ocupa l’escenari com a creadora d’un relat, superant el rol d’espectadora al qual se sol veure relegada”, expliquen des de l’Arnau Itinerant.

Una exposició performativa 

En paral·lel a l’espectacle, el vestíbul del Mercat de les Flors acollirà els mateixos 15 i 16 de desembre l’exposició Xarlatanes, transmissions i memòries al voltant del Paral·lel. La mostra forma part del projecte Relats de l’Arnau, una xarxa de memòries d’un teatre de barraca, coordinat per la cooperativa Laberint Cultura i que ha servit per recollir testimonis orals, escrits i objectes aportats pel veïnat del Raval, Poble-sec i Sant Antoni. En tot el procés de recollida s’ha posat èmfasi en la diversitat de relats que conformen la memòria del Teatre Arnau i el Paral·lel, “una diversitat possible gràcies a la transmissió oral, que esdevé una eina davant la censura tàcita amagada en el relat únic de la memòria de la ciutat i els seus barris”, expliquen els organitzadors de la mostra.

El nom de l’exposició és un homenatge als “xarlatans”, venedors ambulants que s’instal·laven al voltant del Paral·lel. Posant el nom de “xarlatanes”, en femení, es busca evidenciar la invisibilització dels relats de les dones, tant a l’espai públic com a la historiografia oficial del Paral·lel. Des de l’Arnau Itinerant expliquen que l’exposició serà, a més, un lloc de trobada on compartir impressions, ja que es farà a partir d’una performance col·laborativa.

Continua llegint

Cultura

El ‘Maig del 68’ s’acostava…

Sembra Llibres reedita ‘M’enterro en els fonaments’, retrat de la Barcelona dels 60s

Publicat

on

Sembra Llibres és un projecte editorial col·laboratiu nascut a València que va triar aquest nom amb la intenció de no defugir els reptes que ens han tocat viure. A més, demostren, amb l’edició de cadascun dels seus llibres, la seva voluntat de bastir un catàleg ple de compromís social i polític, i amb la publicació del clàssic de Manuel de Pedrolo, M’enterro en els fonaments ho han tornat a complir amb escreix.

La novel·la, escrita el 1962, va veure la llum el 1967 i retrata la difícil situació de la Barcelona dels anys seixanta a través d’un cas ben curiós: un metge descobreix unes estranyes fotografies a l’habitació del seu fill de dinou anys. Moltes d’elles són d’un fort caràcter sexual però, la que li crida més l’atenció és la d’un home mort. A partir d’aquest moment, el pare iniciarà una llarga investigació que el portarà a descobrir que el seu fill universitari està involucrat en la lluita contra la dictadura franquista.

M’enterro en els fonaments és una clara mostra dels retrats de la societat barcelonina que sorgien de la ploma de Manuel de Pedrolo. En aquesta audaç novel·la negra, ben amarada d’elements polítics i construïda a partir de les dues veus protagonistes que dialoguen a través de capítols alterns, hi trobem un reflex ben viu de la societat dels anys seixanta: enfrontament generacional i ideològic, existencialisme, compromís polític, llibertat sexual, pensament crític… De fet, si haguéssim de descriure la novel·la de Pedrolo amb una sola frase diríem que és un retrat de totes les ideologies, pulsions i mirades que acabarien esclatant en allò que coneixem com Maig del 68. Ah, i pels amants del cinema, Josep Maria Forn en va fer una adaptació (que va tenir molts problemes amb la censura espanyola) titulada La respuesta.

Continua llegint

Cultura

Pedrolo per partida doble

Navona se suma a l’Any Pedrolo amb la recuperació de ‘Perquè ha mort una noia’ i ‘Pas de ratlla’

Publicat

on

Manuel de Pedrolo

Pere Sureda sol parlar de “llegat” quan explica la tasca que realitza a l’editorial Navona, ja que els seus propietaris, en morir el juny de 2015, la hi deixaren en herència. I, des de llavors, l’equip que Sureda capitaneja està exercint una magnífica tasca a l’hora de combinar les reedicions de clàssics amb la promoció de noves veus (publicant, fins i tot, novel·les gràfiques com ara La ciudad de cristal, de Paul Auster). D’aquesta manera, a Navona hi podem trobar obres de E. M. Forster, John Donne, Faulkner, Tolstói, Conrad i de… Manuel de Pedrolo.

En motiu de l’Any Pedrolo, l’editorial Navona s’hi ha volgut sumar amb la publicació de dos títols de l’autor segarrenc: Perquè ha mort una noia (escrita el 1958 i, després de les topades de l’editorial Nova Terra amb la censura franquista, publicada el 1976) i Paso en falso (la traducció al castellà de Pas de ratlla, una obra de finals dels cinquanta que no va ser publicada tampoc fins a la dècada dels setanta, de la mà de la comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga).

Si Perquè ha mort una noia és un retrat històric i desesperançat que aconsegueix dibuixar-nos, a través d’una Barcelona ben negra, com tot el que s’havia aconseguit durant la República se’n va en orris amb la guerra civil i la posterior dictadura franquista, amb Paso en falso ens trobem amb una obra farcida d’ingredients propis de la novel·la negra: una mort que no se sap si ha estat un assassinat o no, un xantatge, etc. No obstant, si haguéssim de descriure aquesta obra, hauríem de parlar d’un text d’intriga psicològica que retrata amb cruesa un entorn de sordidesa econòmica i moral. Dues veritables joies editades amb la cura habitual de la que sempre ha fet bandera Navona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.