Connecta amb nosaltres

Cultura

La col·lecció ‘Matar el monstre’

Publicat

on

L’estiu de 2016, a la seu de l’editorial Comanegra, es van reunir els editors amb set escriptors catalans de diferents generacions: Julià de Jòdar (1942), Jordi Coca (1947), Miquel de Palol (1953), Susanna Rafart (1962), Ada Castells (1968), Núria Cadenes (1970) i Mar Bosch (1981). Els set escollits van rebre una missió ben original: escriure una novel·la sobre Barcelona jugant amb el segon centenari de la publicació de Frankenstein, de Mary Shelley amb l’obligació de fer-hi sortir en cada novel·la un mateix personatge. I, en acabat, sumant-ne les set parts, els lectors tindríem l’esperadíssima “gran novel·la sobre Barcelona”… i, a més, haurem resolt un secret amagat entre les pàgines de les set obres que conformen aquest original projecte: una vuitena història paral·lela.

L’encàrrec ha reeixit del tot i l’editorial Comanegra ha entrat en la narrativa catalana per la porta gran (i sota pal·li, si em permeteu l’expressió), ja que el mestratge del professor Francesco Ardolino i de l’editor Jordi Puig a l’hora de triar els autors i emparellar-los amb les èpoques en què transcorren les històries sembla immillorable.

De moment, de les set obres projectades ja n’han sortit tres que, de ben segur, seran dalt de tot de les llistes de vendes d’aquest proper Sant Jordi: La primavera pendent, d’Ada Castells, ambientada el 1818 i amb una protagonista que s’haurà de posar davant d’una fàbrica d’indianes; La fugida d’Urània, de Susanna Rafart, ambientada el 1888 en una Barcelona que conjuga l’esplendor de l’Exposició Universal amb la misèria dels obrers i Els vulnerables, de Julià de Jòdar, que transcorre el 1929 en un Can Tunis on la revolta social sembla a punt d’esclatar a cada instant.

El proper mes de maig, en plena commemoració dels 50 anys del maig del 68, arribarà a les llibreries Els ulls dels homes mentiders, ambientada en aquell any revolucionari. Per la Setmana del Llibre en Català, Núria Cadenes ens portarà al Turó de la Peira de la Barcelona olímpica amb Els Secundaris i la gironina Mar Bosch ens transportarà a la Barcelona del Fòrum (2004) amb Vindràs amb mi després del diluvi. Finalment, Miquel de Palol clourà la sèrie per Nadal amb Angèlica i Rafel, una història d’agents secrets a la Barcelona de 2018.

Cultura

Tradicions culturals populars i de carrer

Bastoners, sardanistes, diables, geganters, grallers, castellers i dues corals formen el Consell de Cultura Tradicional del Poble-sec

Publicat

on

No és cap novetat que la cultura popular és ben viva al Poble-sec, però en el marc de la Festa Major és quan més palès es fa, ja que tenim l’oportunitat de gaudir més que mai de les set entitats que formen part del Consell de Cultura Tradicional i Popular del Poble-sec. Aquesta agrupació va néixer el juliol del 2015 de la mà de Javier Velasco, veí de tota la vida del barri i gran amant de la cultura tradicional: “L’any 1992 la meva filla va entrar a formar part dels diables del Poble-sec, que aleshores anaven també amb els gegants. Un dia es va trencar la pota d’un gegant i, quan la meva filla em va explicar que no podrien sortir per aquest motiu, vaig decidir arreglar-la. Des d’aleshores em vaig quedar amb els gegants i així va començar tot”, explica.

Les corals: les entitats més veteranes
Velasco explica que cadascuna de les set potes que formen el Consell de Cultura és autònoma i la federació s’encarrega d’organitzar les diferents activitats que aquestes programen. L’entitat més antiga de les que formen el Consell és la coral La Palma Moderna, que l’any passat va celebrar el seu centenari. La segona coral del grup també pot presumir de veterania: la Societat Coral Els Moderns del Poble-sec va sorgir l’any 1926 com una banda de trompetes i tambors que, amb el pas dels anys, ha evolucionat en batucada.

Cinc puntals fonamentals
Si continuem en ordre cronològic, la següent entitat que acumula més anys són els Diables, que es van fundar al 1985 per recuperar i mantenir la tradició del foc. Els Geganters i Grallers van néixer l’any 1989 i estan formats per set figures que representen la identitat del barri. Tres anys més tard van aparèixer –primer com a escola de sardanes– els Amics de la Sardana i al 1999 naixia la colla de Castellers del Poble-sec, els Bandarres, que és una de les entitats més involucrades amb el moviment de barri. Els més joves de la federació són els Bastoners, que es van crear al 2003 a partir de l’Esbart Dansaire Renaixença i treballen amb un repertori format per balls propis i altres de diverses poblacions de Catalunya.

Presents a la Festa Major
Com ja és tradició, durant la Festa Major hi haurà diverses exhibicions de cultura popular: una concentració de totes les entitats, la XXV Trobada de gegants, diades castelleres, ballades de sardanes, correfoc i ball de Diables. I moltes altres activitats que es poden consultar a la pàgina web de la festa: festamajor.poblesec.org

Continua llegint

Cultura

Dones i lletres

Publicat

on

Recordem com Virginia Woolf s’imagina què hauria passat si el cèlebre dramaturg William Shakespeare hagués tingut una germana (la Judith), amb el mateix talent per a l’escriptura que ell. Segurament, la seva escriptura hagués estat menystinguda, invisibilitzada i, avui, oblidada. Al llarg dels segles, les dones han patit grans dificultats per satisfer la seva voluntat d’esdevenir escriptores professionals i es van veure, moltes vegades, relegades a la cambra pròpia, a una temàtica de l’espai privat i domèstic que les encotillava, a la pràctica de gèneres íntims com les cartes o els diaris… En resum, a l’univers de la privacitat.

Tot això ha comportat, com és obvi, que els noms femenins de la literatura hagin quedat soterrats, amagats al coneixement d’un lector mitjà (que, sense ser-ne conscient, ha col·laborat en aquest pla d’ocultació). Però, com podem parlar de la literatura catalana del segle XX si n’esborrem el monòleg de Caterina Albert, La infanticida, (que va guanyar els Jocs Florals d’Olot el 1898), si n’arrenquem els noms d’Aurora Bertrana, Carme Montoriol, Teresa Vernet, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Dolors Monserdà, Clementina Arderiu, Maria Mercè Marçal, Cèlia Sunyol, Carme Karr, Palmira Ventís, Anna Murià…

De la mateixa manera, ningú no pot copsar realment la literatura catalana del nostres dies si censura els subjectes desterritorialitzats i les identitats en conflicte de Najat el Hamchi, si prescindeix de l’originalitat i la precisió lingüística de Núria Perpinyà, si passa per alt la magnífica obra de gènere de Carme Torras o d’Anna Maria Villalonga, si silencia la gran capacitat per retratar l’univers femení de Marta Rojals, si bandeja l’habilitat narrativa per crear un univers propi de Tina Vallès. En definitiva, si continuem bandejant la literatura escrita per dones, no només mantindrem distorsionada la història de la nostra literatura, sinó que podem acabar abolint la nostra cultura. y

Continua llegint

Cultura

Atorgats els Premis Francesc Candel

25 anys de literatura

Publicat

on

El 23 de maig la Biblioteca Francesc Candel (Amnistia Internacional, 10) va acollir el lliurament dels premis del Certamen Literari Francesc Candel, que enguany ha celebrat la seva 25a edició. L’acte va estar presentat per l’escriptor Carlos Zanón i va començar amb l’actuació de la ballarina Elia Genis, que va interpretar una coreografia de Javier Guerrero. En aquesta edició es van presentar 168 treballs, dividits en les modalitats de relat curt adult i juvenil, poesia i reportatge periodístic.

Els guanyadors
L’obra Per un instant de brillantor de Maria del Carme Alerm va ser la guanyadora del relat curt adult i Ignacio Arroyo va ser el finalista d’aquesta categoria amb Si me quieres escribir. La guanyadora del relat curt juvenil va ser Sònia Martínez amb Castillos de arena i Alma, de Pol Ruíz, va ser l’obra finalista. Pel que fa a la modalitat de poesia, Amando García es va alçar amb el primer premi per Bazo frente a la tele i Montserrat Ciprés va quedar finalista amb Desfer-se. Finalment, el reportatge periodístic El llarg camí de les paraules, de Joan J. Granados, va ser el guanyador d’aquesta categoria i 1 d’octubre a les Cotxeres de Sants, de Francesc Xavier Pujol, va fer-se amb el segon premi. Els guanyadors van rebre 600 euros en brut i els finalistes 250. Tots ells van rebre, a més, un trofeu creat per Benito Maín, escultor del barri de La Marina.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.