Mousiké significa l’art de les muses en grec. A l’antiga Grècia, aquest concepte englobava, sense distinció, diferents arts com la poesia, la música i la posada en escena. Mousiké és també el nom d’una associació cultural que va néixer el 1999 de la mà de l’actriu, filòloga i crítica literària Susanna Barranco. Aquesta artista tot terreny del Poble-sec va decidir emprendre un projecte que, amb els anys, s’ha anat desenvolupant fins a convertir-se en el que és ara: un vehicle per promoure la reflexió sobre diverses problemàtiques socials.
L’associació és només una branca del gran arbre que és L’espai La Barranco, que engloba la companyia Susanna Barranco, la productora Barranco Films i la productora de teatre infantil Maquineta. De fet, Mousiké parteix dels documentals que neixen de Barranco Films i genera un espai de debat al voltant de les temàtiques que toquen els diferents treballs audiovisuals.
La vessant pedagògica de l’associació
L’any 2008, Barranco Films estrena el seu primer documental, Ferides, que tractava sobre la violència de gènere. És a partir d’aquest punt quan es comença a desenvolupar la part social de Mousike: “Crec en l’artifici de l’art per l’art i penso que la bellesa, per si mateixa, és transformadora”, explica la creadora d’aquesta associació. Mousiké compta amb una seu al Passeig de Montjuïc, 74 però la seva acció activista es duu a terme a través de debats, cinefòrums i xerrades a universitats, instituts, centres cívics o museus: “Ens dirigim a tot tipus de públic perquè reflexionem sobre temes universals i molt socials, com la diversitat funcional, la violència de gènere, el dret a la identitat, el racisme, la homofòbia…”.
Totes aquestes temàtiques es treballen a partir dels documentals que produeix La Barranco Films. A més, acompanyen les sessions d’una feina pedagògica als instituts, amb dossiers i eines per als alumnes i els professors, per tal que vagin més enllà. I perquè no es tracti només d’un discurs teòric, des de Mousiké “explotem la nostra vessant de teatre, de manera que treballem amb el cos amb exercicis per reflexionar des de diversos llocs”, afegeix Susanna Barranco, qui també creu que “és necessari que els que tenim un altaveu, el fem servir per fer un crit d’alarma i canviar la mirada cap al món que ens envolta”.