Connecta amb nosaltres

Cultura

Dones i lletres

Publicat

on

Recordem com Virginia Woolf s’imagina què hauria passat si el cèlebre dramaturg William Shakespeare hagués tingut una germana (la Judith), amb el mateix talent per a l’escriptura que ell. Segurament, la seva escriptura hagués estat menystinguda, invisibilitzada i, avui, oblidada. Al llarg dels segles, les dones han patit grans dificultats per satisfer la seva voluntat d’esdevenir escriptores professionals i es van veure, moltes vegades, relegades a la cambra pròpia, a una temàtica de l’espai privat i domèstic que les encotillava, a la pràctica de gèneres íntims com les cartes o els diaris… En resum, a l’univers de la privacitat.

Tot això ha comportat, com és obvi, que els noms femenins de la literatura hagin quedat soterrats, amagats al coneixement d’un lector mitjà (que, sense ser-ne conscient, ha col·laborat en aquest pla d’ocultació). Però, com podem parlar de la literatura catalana del segle XX si n’esborrem el monòleg de Caterina Albert, La infanticida, (que va guanyar els Jocs Florals d’Olot el 1898), si n’arrenquem els noms d’Aurora Bertrana, Carme Montoriol, Teresa Vernet, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Dolors Monserdà, Clementina Arderiu, Maria Mercè Marçal, Cèlia Sunyol, Carme Karr, Palmira Ventís, Anna Murià…

De la mateixa manera, ningú no pot copsar realment la literatura catalana del nostres dies si censura els subjectes desterritorialitzats i les identitats en conflicte de Najat el Hamchi, si prescindeix de l’originalitat i la precisió lingüística de Núria Perpinyà, si passa per alt la magnífica obra de gènere de Carme Torras o d’Anna Maria Villalonga, si silencia la gran capacitat per retratar l’univers femení de Marta Rojals, si bandeja l’habilitat narrativa per crear un univers propi de Tina Vallès. En definitiva, si continuem bandejant la literatura escrita per dones, no només mantindrem distorsionada la història de la nostra literatura, sinó que podem acabar abolint la nostra cultura. y

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

L’Ajuntament blinda la música en viu

Millora de les condicions per fer concerts

Publicat

on

Aquest mes de març l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la modificació de l’Ordenança Municipal de les Activitats i dels Establiments de Pública Concurrència. Aquesta modificació suposa més flexibilitat en les condicions necessàries perquè els bars, associacions i botigues de la ciutat que formin part dels anomenats Espais de Cultura Viva programin concerts amb instruments electrificats. Amb la nova normativa, els locals que programin concerts en semi-acústic hauran de considerar un aïllament per a una emissió de 90 decibels, podran ampliar l’aforament de forma variable i comptaran amb un web municipal de l’ICUB de suport i coordinació.

Una lluita històrica

Els Espais de Cultura Viva que poden acollir-se a aquestes condicions són locals amb un aforament màxim de 150 persones, que programin com a mínim 40 actuacions a l’any –siguin de música, poesia o qualsevol altra art escènica– i que estiguin vinculats a entitats del barri. La Plataforma Música Viva, que ha estat pressionant durant tota l’actual legislatura per aconseguir la modificació de l’ordenança, celebra el que diuen és “una victòria de tot el sector musical de la ciutat”. L’impulsor de la plataforma, Toni Oller, ha fet visible la seva satisfacció però també afegeix que “la lluita continua perquè encara queda molta feina per dignificar la música i el treball dels músics”.

Als voltants del Paral·lel es pot gaudir de concerts en viu a locals com 23 Robadors, l’Associació Jam Circus, l’Associació Cultural Porta Roja, el JazzSí Club, el bar Makinavaja o el Big Bang, entre d’altres.

Continua llegint

Cultura

Nova Diada Castellera

Publicat

on

Per

Continua llegint

Cultura

Ben aviat, cantada d’Havaneres

Publicat

on

Per

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.