Connecta amb nosaltres

Cultura

10 plans per no avorrir-se a l’agost

El mes de l’exili al mar i a la muntanya passa factura a les sales d’espectacles, les quals aprofiten per abaixar la persiana abans d’arrencar la nova temporada

Publicat

on

Colom / Lali Masriera - Flickr

Tot i que a les xarxes socials sembla que tothom ha marxat de vacances a alguna platja paradisíaca o al cim de qualsevol muntanya màgica, la realitat no acostuma a ser exactament aquesta i moltes famílies opten per marxar alguna setmana al poble o, directament, per quedar-se a casa, al barri, a la ciutat… Al cap i a la fi, el difícil context econòmic en què es troben moltes famílies no només es fa notar a la butxaca del gener, el febrer o el març; agost també pot ser un mes força complicat i difícil pel que fa a l’economia domèstica. Aquesta és excusa per quedar-se a casa? Des del ZONA SEC estem convençuts que no. Per aquest motiu hem cercat 10 plans perquè qualsevol pugui fer-los durant aquesta segona quinzena del mes d’agost per menys de 15 euros:

1. Pujar a l’estàtua de Colom

Ni apunta a Amèrica, ni està tancada com molts creuen. El símbol del final de les Rambles de Barcelona porta plantat a les portes del mar des de l’Exposició Universal de 1888, però la realitat és que molt pocs veïns i veïnes han pujat al seu mirador. Per només 6 euros es pot pujar en ascensor als seus 60 metres d’alçada i veure la ciutat des d’un skyline diferent dels que es guarden a la retina. De fet, també resulta curiós saber que a la tornada d’Amèrica Colom va escollir el port de Barcelona per desembarcar. Segons assenyalen els historiadors, el navegant va trobar-se a la ciutat amb els Reis Catòlics l’any 1493 per explicar-los què havia vist en el Nou Món. El cas, però, és que ell va morir sense saber que havia descobert les Amèriques (sempre creia haver descobert una nova ruta a les Índies).

2. Museu Marítim de Barcelona

Sí, potser aquesta instal·lació situada als peus de l’estàtua de Colom no és cap novetat per als seus veïns i veïnes. Fa dècades que el Museu Marítim està a les Drassanes, oi? Si més no, el que té ara els dies comptats és l’exposició temporal Vaixells: arquitectura al mar que allotja la Grada Major de la nau 4. En aquesta, el fil conductor són els arquitectes que van haver de dissenyar vaixells com a encàrrec dels seus clients o per simple afició. Obres nàutiques curioses que es poden veure sobre plànols, fotografies i maquetes fins al dia 2 de setembre, per 10 euros.

3. Teatre Apolo

Pocs metres més amunt del Paral·lel ens trobarem amb una de les poques sales d’espectacles que aquest agost no penja el cartell de tancat per vacances. El teló del Teatre Apolo continuarà pujant i baixant al ritme del Cabaret Tropicana, el qual ha tornat a Barcelona després de 26 anys. Al cap i a la fi, la proposta musical podria emular un si tu no vas a Cuba, Cuba et ve a tu. Més enllà de poder gaudir de l’aire condicionat de la sala, els espectadors faran un recorregut per la història de la música de l’illa acompanyats per la cinquantena d’artistes que ompliran de llum i color la sala al llarg de tot el mes d’agost, des de 14 euros.

4. Espai Bombers

Si les anteriors propostes no acaben de fer el pes al cercle familiar, sempre hi haurà l’alternativa tradicional (però no per això menys vàlida) de visitar l’antic Parc de Bombers del Poble-sec. El que va ser un palau de l’Exposició Internacional del 1929 allotja aquests dies la nova exposició temporal Els bombers i les bombes a vapor. 1826-1920, on es mostra com va arribar l’energia a vapor a la ciutat i com aquesta va suposar una revolució tecnològica en la feina del Cos de Bombers de Barcelona. No pots visitar-la a l’agost? No passa res, perquè aquesta mostra estarà oberta fins al 31 d’octubre. L’entrada general els dissabtes i diumenges és de 2,50 euros.

5. MNAC

Clàssic entre els clàssics, també és cert que el Museu Nacional d’Art de Catalunya no és precisament gaire visitat pels locals (com passa amb la majoria de museus). Tot i això, l’edifici acull fins al 14 d’octubre una atractiva exposició de primera divisió, la qual es pot visitar per 8 euros: Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol. En aquesta retrospectiva, l’espectador podrà conèixer des de la intimitat de Salvador Dalí a la seva parella: Gala. Nascuda en una família d’intel·lectuals de Kazan (Rússia), va viure la seva infantesa a Moscou, mentre que anys més tard viuria a Suïssa i París, on començaria a trobar-se amb els membres del moviment surrealista. Al geni del Cap de Creus, però, no el coneixeria fins al 1929 en una visita a Cadaqués.

L’exposició explora la vida d’aquesta dona enigmàtica i intuïtiva, qui no només va ser musa i protagonista d’algunes de les pintures de Dalí. Ella mateixa va iniciar una cooperació artística amb el reconegut personatge, que va significar l’autoria compartida d’algunes obres.

Salvador Dalí. Gala Placidia. Galatea de las esferas, 1952. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2018

Salvador Dalí. Gala Placidia. Galatea de las esferas, 1952. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2018

6. Piscines Bernat Picornell

L’aigua de tantíssims esdeveniments internacionals també és l’aigua que gaudeixen els veïns i veïnes tant a l’hivern com a l’estiu. Si més no, el que pot resultar més interessant, ara a l’agost, és provar noves experiències (si mai s’han fet ja). Com ara? Doncs no es tracta de prendre un mojito des de l’hamaca, sinó de deixar-se el banyador a casa i ficar-se a l’aigua com es va arribar al món. En aquest sentit, destacar que l’horari nudista de la piscina és de 21 a 23 hores (només dissabtes) i que els 6,55 euros també donen accés a la sauna, l’hidromassatge i el bany de vapor.

7. Poble Espanyol

El cine a l’aire lliure agrada, però encara agrada més si és en un recinte com el Poble Espanyol i amb projeccions del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i l’In-Edit (el festival internacional de documental musical de Barcelona). Tot i que ara ja queden programades unes poques sessions, continua sent una oportunitat poder gaudir de tots dos esdeveniments culturals des de pocs metres de casa i per només 7 euros.

Al Castell de Montjuïc, 3 en 1

Per aquells que no volen donar gaires voltes al llarg del dia i busquen un únic espai des d’on fer tot un plegat d’activitats, el Castell de Montjuïc és una aposta segura:

8. Ferrer i Guàrdia

El que abans era un museu dedicat a l’esfera militar, aquest estiu acull una exposició sobre una de les figures més rellevants de l’ensenyament de principis del segle XX. La Revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia mostra els objectius, els principis, la repercussió i l’abast de la gran obra de Ferrer i Guàrdia: l’Escola Moderna.

9. Miquel Gonzalez

En paral·lel a Ferrer i Guàrdia, el castell també presenta l’exposició fotogràfica Memòria Perduda del fotògraf barceloní Miquel Gonzalez. L’autor ha recorregut la península ibèrica capturant amb la seva càmera les ubicacions de fosses comunes de la guerra civil espanyola, les zones on es van produir les atrocitats del conflicte bèl·lic i els indrets que encara no han estat excavats o commemorats. De fet, s’ha de destacar que molts d’aquests punts es van perdre i van restar ocults sota noves carreteres o edificis, o simplement van desaparèixer sense deixar cap rastre o senyal.

10. Cicle Vespres d’Estiu

Tot i que només queden dos diumenges per gaudir de la bona música dels vespres al castell, aquests no s’haurien de desaprofitar. Pel proper diumenge 19 d’agost està programat el concert de Mercè de la Fuente i pel 26 el d’Scaramouche. En aquest sentit, recordar que l’activitat i l’accés al Castell són gratuïts a partir de les 15 hores dels diumenges i que l’equipament municipal ofereix servei de bus llançadora gratuït a partir de les 21.30 hores.

Fotografia principal | Colom / Lali Masriera – Flickr

Cultura

Però si això és el Paradís!

La gran transformació de París vista des d’uns grans magatzems

Publicat

on

No és pas la meva intenció la de descobrir-vos qui fou Émile Zola (1840 – 1902), un dels més grans escriptors de tots els temps. Estic segur que la immensa majoria de vosaltres sabreu que fou un narrador que va voler descriure tota la societat i fer-ho des d’una perspectiva el més objectiva possible i partir d’una visió determinista d’uns personatges que sobreviuen com poden en uns escenaris marginals.

Entre la producció d’aquest escriptor m’agradaria destacar dues novel·les que em tenen el cor robat: Thérèse Raquin (1867), que podem llegir en una magnífica traducció de Lluís Maria Todó per a Edicions de 1984, i La taverna (1877), una novel·la que ens recorda que el París del luxe i l’excés no és més que l’altra cara de la moneda d’un París molt més fosc, el de la gana i la misèria dels més humils. Si no l’heu llegida, us aconsello la versió catalana que n’ha fet Carles Llorach-Freixes per a Adesiara.

Avui, però, us vull parlar d’una altra novel·la de Zola:  El Paradís de les Dames (1883), que podem considerar com la més optimista de l’autor i que ha estat publicada recentment a Viena Edicions amb traducció de Josep Maria Pinto.

En aquesta obra, Zola ens narra la inauguració d’uns grans magatzems que tindran tant d’èxit que capgiraran, fins i tot, l’urbanisme de la capital francesa. Imagino que a hores d’ara ja haureu descobert que aquesta novel·la va servir de base per a una sèrie de televisió italiana que podem veure cada tarda a TV3: El paradís de les senyores. Doncs sí, les peripècies dels Guarnieri, els Amato, els Bergamini, els Conti, els Cattaneo i les Venus són, de fet, una revisió ambientada al Milà dels anys cinquanta i seixanta del segle passat de la novel·la de Zola.

Continua llegint

Cultura

Sant Jordi al Poble-sec: el dia de l’amor arriba al barri

Publicat

on

El Poble-sec es vesteix de vermell per celebrar el dia de Sant Jordi, una festivitat que combina l’amor, la literatura i cultura en un ambient vibrant i ple de tradició. Entre les diverses activitats que donen vida a aquesta celebració, les llibreries locals tenen un paper fonamental, ja que ofereixen esdeveniments únics i promouen la participació comunitària. Una de les llibreries més destacades al cor del barri és La Carbonera. Durant els dies 20,21 i 22, la llibreria disposarà d’una paradeta on es realitzaran signatures de llibres. Els autors seran confirmats d’aquí a poc temps. El dia 23 també comptaran una parada; però aquest cop al centre de Barcelona, tot i que encara se’n desconeix la ubicació exacta.

Una altra llibreria emblemàtica és La Raposa, que destaca pel seu compromís amb la diversitat i la inclusió. Durant la celebració de Sant Jordi, desplegarà la seva creativitat participant a la fira del llibre migrant i també tindran una paradeta al centre de la ciutat. A més, per commemorar el seu setè aniversari, els dies 27 i 28 d’abril, La Raposa sortirà al carrer a festejar-ho amb el veïnat.

Fira a la plaça del Molino

Les associacions i entitats de barri s’uneixen per portar l’esperit de la festivitat al carrer, acostant la cultura i l’art a tots els veïns i veïnes. Un any més, a la plaça Bella Dorita, se celebrarà la Fira del Llibre i la Rosa, des de les 9 h fins a les 20 h. Una de les principals atraccions serà la presència de llibres, diaris i revistes de tota mena. Des de llibres clàssics fins a les últimes novetats, hi haurà alguna cosa per a tothom. Aquest acte comptarà amb la col·laboració de: Agrupament Escolta i Guies, Baden Powell, Asperger New Life, CERHISEC, Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Honduras y Amigos en Catalunya, Joves Units del Poble-sec, La BiblioMusiCineteca, Llibreria Nu&Ca, Poble-sec per la Independència, Sant Joan de Déu, Serveis Socials i el ZONA SEC.

Continua llegint

Cultura

‘El mur’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla d’una solitud persistent…

Publicat

on

Per

Aquesta nit, traspassaré el mur. No pot ser tan difícil. Giraré sobre el meu eix i rodolaré cap a la meva dreta. Traspassaré el tel invisible que tantes i tantes vegades havíem creuat per estimar-nos. Crec que des d’allà, des de l’altra banda del mur, podré veure el que tu veies. Qui sap si podré sentir el que tu senties. Potser, entendré per què vas voler marxar. Visitaré una altra perspectiva, un nou món per a mi. Tindré a tocar la finestra i la llum tornassolada de l’alba em saludarà tan bon punt travessi les cortines de lli. Flairaré els primers pòl·lens primaverals i m’acomiadaré del darrer fred d’un hivern que no s’ha volgut pronunciar. La teva tauleta de nit em donarà la benvinguda. I quan obri un dels seus calaixos em confessarà tot allò que no et vas voler endur. I podré encendre el teu llum amb forma de lluna, la que vam comprar a Ikea i que t’acompanyava quan, a les nits, llegies novel·les de ficció americanes. Serà l’hora en la qual, el coixí de viscoelàstica que et vaig regalar, m’amanyagarà el clatell. Segurament, els llençols, en aquesta banda del mur, em rebran freds, però més tard o més d’hora s’escalfaran. Només haig de rodolar cap a la meva dreta. Un esforç, una empenta que em dugui cap allà. Un més enllà desconegut. El primer pas per oblidar que un dia vas ocupar els altres setanta-cinc centímetres del llit. Un gir per entendre’t. I podré obrir els braços, i ocupar un espai que abans que teu, havia estat només meu. I rodolaré amunt i avall com un rodet sense fil. I saltaré sobre el matalàs fins que el somier brami una queixa totalment justificada.

Abans de llençar-m’hi, abans de traspassar el mur; hi envio una mà valenta. Una espia. Algú de confiança que temps enrere t’havia acaronat amb delicadesa. Palpa la buidor. L’abisme. Els marges del no-res. Quan torna, m’explica que la gelor i el suavitzant han enterrat la teva olor. Em diu que, tot i el silenci que has deixat, em trobaré amb l’esvoranc d’una nostàlgia cridanera. Em confessa que més enllà de la barrera no trobaré cap descans, ni cap repòs, ni la serenor que combat la vigília persistent. M’emmotllo al meu racó. M’acotxo amb les flassades tèbies. Em miro, una nit més, tot l’espai que vas abandonar sobtadament. Deixo que el malson de la solitud se m’endugui als llimbs de la foscor. M’engarjolo en els meus setanta-cinc centímetres i, una nit més, posposo l’aventura d’oblidar-te.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024