Connecta amb nosaltres

Economia

Silicon Valley, en versió Poble-sec

La perpetuació de la crisi entre els treballadors autònoms ha consolidat un model de negoci que ofereix serveis i socialització al costat de casa

Publicat

on

La Vaca Coworking / DGM

Diversos equips de música, una Play Station, el Mario Bros, vegetació a cada cantonada, una taula de DJ, cafeteres… I taules, moltes taules i cadires. El model de treball de les companyies de Silicion Valley ha aterrat al Poble-sec a través de tres coworkings que allotgen a desenes de professionals autònoms, emprenedors i petites empreses. Però… què és un coworking i perquè s’està posant tant de moda al Poble-sec? 

Abans de tot, cal tenir el concepte, el significat: un coworking (en català: centre de co-treball) és un espai de feina compartit entre diferents professionals que paguen una quota pel lloguer d’una taula i els diferents serveis (aigua, internet, neteja…). L’objectiu final és estalviar despeses, tal com explica el coworker del CREC, Oriol Peñalver: ”Sempre serà més econòmic llogar-te una taula en comptes de fer un despatx on s’ha de pintar, contractar la llum, posar l’aire condicionat… i si no es vol continuar, marxar”, detalla qui acumula 12 anys de re-lloguers.

En aquest sentit, cal vincular l’èxit del model de negoci al context econòmic de quan es van començar a implementar a la ciutat: el de la crisi econòmica. La facilitat de fer diners amb la compra d’un espai i llogar-lo per taules sembla una bona opció per a inversors, però… És tan fàcil de posar en marxa? Segons relata l’impulsor del coworking Ca l’Agustí, Roger Llimós, no: “Un cop està constituït i establert amb unes determinades dinàmiques és més fàcil, perquè l’activitat es retroalimenta, però el primer any va costar moltíssim d’arrencar”. Ell assegura no obtenir beneficis de l’espai.

CREC Coworking / DGM

CREC Coworking / DGM

L’oficina, al costat de casa

Cal tenir present que el 50% dels inquilins d’aquests espais del Poble-sec són veïns de tota la vida. Si bé la mateixa manager de La Vaca Coworking, Meghan Corte, assenyala que “el concepte és molt més conegut als Estats Units o als països del nord d’Europa, la gent autòctona que voreja els 30 anys ja acostuma a buscar aquests espais per desenvolupar els seus projectes”. Uns usuaris que conviuen amb desenes de coworkers internacionals. Segons explica Luca Castiglioni, resident a Ca l’Agustí, “tot just arribar a Barcelona vaig voler separar la meva feina com a e-commerce d’allò que feia a casa; a més, m’encantava la idea de conèixer altres persones”.

De fet, la interacció amb altres companys d’altres disciplines s’ha traduït en la creació de noves empreses, com la que està gestant amb Llimós: “Ha sigut el coworking el que ha generat la possibilitat d’obrir noves aliances”, explica l’italià. Una forma de progressar que des de la gran majoria d’espais de co-treball intenten potenciar. Tal com relata el coordinador del CREC Coworking, Alfredo Vera, “nosaltres sempre intentem que els nostres coworkers puguin expandir des d’aquí mateix les seves carteres de clients”.

Alta rotació

Si més no, gairebé cada dia el nombre d’allotjats muta. Ja sigui perquè alguns marxen a altres coworkings que els semblen més interessants o perquè es traslladen a altres països per temporades (com si es tractessin de nòmades digitals), sempre hi ha un percentatge que abandona per manca de recursos. “Són persones amb poc capital, per això els fem tarifes a mesura que paguen cada mes i si no els hi va bé, la poden canviar”, assenyala Corte.

Una flexibilitat, però, que no sempre és suficient. Tal com destaca la resident al Coworking La Vaca, Jara Oikonomitou, “només fa un any que estic en aquest espai i ja he vist a molta gent que li ha passat això: tenen un projecte, però quan ja no poden pagar més, acaben marxant”. Al cap i a la fi, “més enllà de pagar l’estada, molts també han de pagar impostos com els autònoms”, afegeix. Però… Pagar compensa? Segons els residents: sí. “El més important és que, com treballem sempre sols, almenys tenim una vida social”, conclou Oikonomitou.

Economia

Conseqüències negatives de la burocàcia

L’excés de burocràcia és un llast per al creixement econòmic i urgeix una simplificació dels procediments administratius

Publicat

on

Per

La burocràcia ha passat a primer pla de l’actualitat arran de les protestes dels agricultors a tota Europa, perquè l’excés de paperassa ha estat una de les principals queixes d’aquest col·lectiu. Les regulacions comunitàries són molt més feixugues que les dels Estats Units o altres països que no pertanyen a la UE. La normativa comunitària es transposa a l’Estat espanyol tard (és el més incomplidor) i malament, i quan s’han transposat, les normes resultants són menys eficients que a la resta de països comunitaris. Després, la norma passa a Catalunya i encara empitjora més. El 2023 entre el BOE i els butlletins oficials de les comunitats autònomes s’ha publicat una mitjana de 3.500 pàgines diàries, el 22% més que l’any anterior. Un estudi de la Cambra de Barcelona del 2007 va concloure que reduir la burocràcia un 25% faria créixer el PIB un 1,5%, justament el valor que la UE ha previst que creixi a l’Estat aquest any.

Adaptar-se al destinatari

Cada norma publicada té efectes econòmics i es legisla pensant en les grans empreses, quan el teixit empresarial és bàsicament format per pimes. La manca d’anàlisis dels costos-beneficis que generen les normes i els desconeixements dels qui les redacten les empitjoren. No hi ha comunicació entre les administracions, excepte quan es tracta d’espoliar el ciutadà: sempre acaben trobant-lo, si no a ell al seu compte bancari. Com es pot millorar? Cal copiar de les millors pràctiques internacionals, adaptar-se als destinataris, digitalitzar i interconnectar administracions, aplicar el silenci positiu, resoldre els tràmits en temps raonables, eliminar la cita prèvia (absurd pleonasme burocràtic, perquè totes les cites són prèvies), elaborar guies clares, escoltar els administrats, auditar els processos i eliminar els redundants, etc.

Ampliació de Barajas

Mentre ens tenen distrets amb la kafkiana paperassa i els tràmits d’una amnistia per als condemnats en judicis-farsa per delictes imaginaris i alguns jutges segueixen cultivant el gènere literari de la ficció jurídica, el govern espanyol va aprovar el febrer l’ampliació de Barajas i del puerto de Madrid ubicat a València, amb un nou moll guanyat al mar on s’ubicarà una estació ferroviària amb 10 vies paral·leles de 1.000 metres cadascuna per carregar contenidors (el port de Barcelona va estar un quart de segle reivindicant una via), obra que malmetrà les platges properes. Les colònies, però, cauen lluny de la metròpoli, i no és tracta de Catalunya, on som més sensibles i per salvar un ànec o un lloro, impedim ampliar un aeroport si cal. Un poble català que el clima ha convertit en un poble sec perquè la sequera “és un càstig diví contra els independentistes” segons ha afirmat el cap de la policia patriòtica, Fernández Díaz, o sigui, que Déu és nyordo. Caldrà doncs treure algun sant a passejar perquè faci ploure, que és com fer carrils bici i creure que això canviarà el clima.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

Els alts costos de la Intel·ligència Artificial

Publicat

on

Per

Som a l’època de la Intel·ligència Artificial (IA). Tothom parla de coses com el ChatGPT, que pot generar imatges que semblen reals, o tecnologies que poden canviar persones en vídeos (conegudes com a deep-fakes).

Però aquesta tecnologia increïble té un cost alt en energia, diners i impacte ambiental. Per exemple, segons Meta, l’empresa que posseeix Facebook, es preveu que la demanda d’energia per a aplicacions d’IA el 2024 serà equivalent a la producció de dues centrals nuclears. I això és només l’inici de l’era de la IA.

En comparació, el cervell humà, que és més potent en molts aspectes que la IA, només consumeix uns 20 watts per hora, que és poc més que una bombeta LED de baix consum. La diferència és enorme i els científics s’han adonat d’això.

La construcció d’ordinadors ‘cervell’

El motiu del consum energètic elevat és que la IA actual imita les neurones del cervell (el que anomenem xarxes neuronals) amb programes informàtics potents que funcionen en ordinadors normals, és a dir, els PC que tots coneixem, però molt més potents. Per posar-ho en perspectiva, és com si conduíssim camions de la mida de trens per la ciutat. La conseqüència seria un col·lapse, amb els camions-tren constantment aturant-se i arrancant en semàfors i cruïlles, consumint molt gasoil i contaminant molt més. No és l’entorn més adequat per a aquesta tasca.

La solució que han trobat els científics és dissenyar directament ordinadors o xips que imitin el comportament del cervell humà. Això es coneix com a computació neuromòrfica i és més òptim ja que les neurones funcionen de manera diferent als ordinadors normals: intercanvien múltiples i simultànies senyals elèctriques de baixa intensitat de manera més lenta però molt més eficient.

Ja existeixen xips, com el Loihi d’Intel o el DeepNorth d’IBM, que tenen un rendiment alt i un consum baix. Aquests xips s’utilitzen, per exemple, en drons per a tasques com el reconeixement d’imatges per lluitar contra la sequera o per controlar els cultius, ja que són molt més eficients i utilitzen molta menys bateria que un xip normal.

Amb aquesta tecnologia emergent trobarem que la IA cada cop ens ajudarà més en tasques que millorin la qualitat de vida.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint

Economia

Dels beneficis de la immigració al problema

La política migratòria de l’Estat, sense una política demogràfica beneficiosa, estanca l’economia de l’Estat i perjudica Catalunya

Publicat

on

Per

L’esquerra caviar qualifica de xenòfobs i racistes als que diuen que cal expulsar els delinqüents estrangers multirreincidents, una mesura imprescindible, necessària i de sentit comú. Dit això, cal recordar que les migracions són part de la política demogràfica, molt deficient a l’Estat i a Catalunya. Anem sintèticament als fets: 1) la immigració a l’Estat té dos orígens bàsics: Amèrica i Àfrica. 2) El 98% dels immigrants arriben per Barajas, saltant-se el permís turístic. 3) Per això es va ampliar Barajas amb la terminal T4. 4) Els que arriben en pastera són residuals, però donen molt joc mediàtic. 5) Els emigrants africans són magrebins i subsaharians. 6) Els subsaharians són la “classe mitjana” de països paupèrrims i fugen d’una organització social basada en el govern dels patriarques, on no tenen futur. 7) Els més pobres dels pobres no emigren perquè no poden ni pagar les màfies de les pasteres.

Les conseqüències

Conseqüències: 1) Atès que el gruix de l’emigració és mà d’obra barata, els sous reals (descomptada la inflació) es mantenen en el 75% de la mitjana de la UE els últims 30 anys. 2) És fals que “aquests faran possible que cobrem les nostres pensions” perquè cobren poc i cotitzen poc i ells també es jubilaran. 3) La productivitat ha caigut un 7,3% a l’Estat des del 2000 (a Alemanya ha pujat un 11,8%) i 4) ha baixat del 2,4% per sota de la mitjana europea el 2000 al 14,4% el 2022. 5) La caiguda de productivitat impedeix que els sous reals pugin i fa que 6) els joves ben formats i qualificats de l’Estat marxin a l’estranger: 400.000 el 2022, segons el BBVA, fet en el que també influeix 7) el preu inabastable dels habitatges i dels lloguers, no per culpa dels immigrants, sinó dels governs ineptes que no han creat l’oferta necessària. I tot plegat 8) afavorit per l’elit mafiosa i colonial que ostenta el poder a l’Estat, que 9) també usa l’emigració com ariet contra Catalunya per desnaturalitzar la seva població i destruir la nostra llengua, amb l’ajuda del bonisme d’alguns catalans, autèntiques víctimes de la xenofòbia castellana i hispana en general.

Caïm, Abel i Dostoievski

El bonisme de l’esquerra caviar ha destrossat l’esquerra tradicional. Els partits socialistes han desaparegut a Itàlia i França i la dreta s’obre pas a tota Europa. Enguany he tornat a sentir d’aquesta esquerra ecofarsant e insostenible que cal suprimir Nadal “per no ofendre altres religions”. Els catalans estem passant les de Caïm, expressió, per cert, que és cultura religiosa i popular, no religió, mitologia cristiana presa de la sumèria que personifica la lluita del neolític entre Caïm (agricultor i, per tant, sedentari) i Abel (ramader, i per tant, nòmada); vaja, com en el far west americà el segle XIX. Deia Dostoievski: “Arribarà un dia en què la tolerància serà tan intensa que es prohibirà pensar als intel·ligents per a no molestar als imbècils”. A fe de Déu, que ja hi hem arribat.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024