Connecta amb nosaltres

Economia

Silicon Valley, en versió Poble-sec

La perpetuació de la crisi entre els treballadors autònoms ha consolidat un model de negoci que ofereix serveis i socialització al costat de casa

Publicat

on

La Vaca Coworking / DGM

Diversos equips de música, una Play Station, el Mario Bros, vegetació a cada cantonada, una taula de DJ, cafeteres… I taules, moltes taules i cadires. El model de treball de les companyies de Silicion Valley ha aterrat al Poble-sec a través de tres coworkings que allotgen a desenes de professionals autònoms, emprenedors i petites empreses. Però… què és un coworking i perquè s’està posant tant de moda al Poble-sec? 

Abans de tot, cal tenir el concepte, el significat: un coworking (en català: centre de co-treball) és un espai de feina compartit entre diferents professionals que paguen una quota pel lloguer d’una taula i els diferents serveis (aigua, internet, neteja…). L’objectiu final és estalviar despeses, tal com explica el coworker del CREC, Oriol Peñalver: ”Sempre serà més econòmic llogar-te una taula en comptes de fer un despatx on s’ha de pintar, contractar la llum, posar l’aire condicionat… i si no es vol continuar, marxar”, detalla qui acumula 12 anys de re-lloguers.

En aquest sentit, cal vincular l’èxit del model de negoci al context econòmic de quan es van començar a implementar a la ciutat: el de la crisi econòmica. La facilitat de fer diners amb la compra d’un espai i llogar-lo per taules sembla una bona opció per a inversors, però… És tan fàcil de posar en marxa? Segons relata l’impulsor del coworking Ca l’Agustí, Roger Llimós, no: “Un cop està constituït i establert amb unes determinades dinàmiques és més fàcil, perquè l’activitat es retroalimenta, però el primer any va costar moltíssim d’arrencar”. Ell assegura no obtenir beneficis de l’espai.

CREC Coworking / DGM

CREC Coworking / DGM

L’oficina, al costat de casa

Cal tenir present que el 50% dels inquilins d’aquests espais del Poble-sec són veïns de tota la vida. Si bé la mateixa manager de La Vaca Coworking, Meghan Corte, assenyala que “el concepte és molt més conegut als Estats Units o als països del nord d’Europa, la gent autòctona que voreja els 30 anys ja acostuma a buscar aquests espais per desenvolupar els seus projectes”. Uns usuaris que conviuen amb desenes de coworkers internacionals. Segons explica Luca Castiglioni, resident a Ca l’Agustí, “tot just arribar a Barcelona vaig voler separar la meva feina com a e-commerce d’allò que feia a casa; a més, m’encantava la idea de conèixer altres persones”.

De fet, la interacció amb altres companys d’altres disciplines s’ha traduït en la creació de noves empreses, com la que està gestant amb Llimós: “Ha sigut el coworking el que ha generat la possibilitat d’obrir noves aliances”, explica l’italià. Una forma de progressar que des de la gran majoria d’espais de co-treball intenten potenciar. Tal com relata el coordinador del CREC Coworking, Alfredo Vera, “nosaltres sempre intentem que els nostres coworkers puguin expandir des d’aquí mateix les seves carteres de clients”.

Alta rotació

Si més no, gairebé cada dia el nombre d’allotjats muta. Ja sigui perquè alguns marxen a altres coworkings que els semblen més interessants o perquè es traslladen a altres països per temporades (com si es tractessin de nòmades digitals), sempre hi ha un percentatge que abandona per manca de recursos. “Són persones amb poc capital, per això els fem tarifes a mesura que paguen cada mes i si no els hi va bé, la poden canviar”, assenyala Corte.

Una flexibilitat, però, que no sempre és suficient. Tal com destaca la resident al Coworking La Vaca, Jara Oikonomitou, “només fa un any que estic en aquest espai i ja he vist a molta gent que li ha passat això: tenen un projecte, però quan ja no poden pagar més, acaben marxant”. Al cap i a la fi, “més enllà de pagar l’estada, molts també han de pagar impostos com els autònoms”, afegeix. Però… Pagar compensa? Segons els residents: sí. “El més important és que, com treballem sempre sols, almenys tenim una vida social”, conclou Oikonomitou.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Economia

Colau posa ordre a l’avinguda del Paral·lel

En el Pla d’Usos hi han treballat els tres districtes afectats

Publicat

on

L’Ajuntament posa en marxa un nou pla d’usos en el que han treballat els tres Districtes que desemboquen a la cèntrica via per tal d’ordenar el Paral·lel. Amb aquest objectiu el govern de l’alcaldessa Ada Colau ha fet públic aquest nou pla d’usos que afectarà l’activitat econòmica de l’avinguda. Tal com s’ha destacat des del consistori, el projecte que es va començar a treballar seriosament fa tot just un any, ha comptat amb la participació dels principals agents que operen i els tècnics de tots tres Districtes que hi desemboquen.

De fet, una de les majors complexitats del nou trencaclosques ha sigut posar d’acord als tres territoris, ja que fins ara, les empreses havien de complir normatives diferents en funció de la seva ubicació al Paral·lel. Tal com ha assenyalat l’executiu municipal, aquesta nova norma busca “garantir l’equilibri d’usos, evitar la gentrificació i preservar el comerç local i de proximitat”. A més, asseguren que s’ha volgut complir amb “l’interès públic, la protecció de l’entorn urbà i la convivència ciutadana”, eixos centrals en normatives d’aquestes característiques.

Les dades

Des de la suspensió de llicències per poder obrir determinades activitats econòmiques, l’Ajuntament ha pogut comptabilitzar que un de cada tres locals estan destinats a la concurrència pública, com ara bars o restaurants. En aquest cas, és al Poble-sec on més llicències n’operen (50), sobretot en el tram que dona a Ciutat Vella. De fet, pel que fa a la tipologia de comerços en aquest sector, més del 90% són espais de restauració.

Tota una uniformitat a la qual l’Ajuntament ha volgut posar aturador. Segons ha comunicat l’equip de Colau, el nou pla cerca regular els diferents tipus d’activitats mitjançant un límit de metres quadrats dedicats a algun tipus de servei en un radi determinat. Per exemple, en 150 metres hi podrà haver un màxim de cinc espais de restauració i degustació. En paral·lel, tampoc es permetrà que cap altre local destinat a les apostes pugui aixecar la persiana. Per últim, destacar que la norma només afectarà els nous establiments que vulguin obrir i que no comportarà el tancament de cap negoci actual.

Continua llegint

Economia

Guerra econòmica contra Catalunya

En onze anys s’ha acumulat un deute de 63.000 milions, però s’han ‘regalat’, via dèficit fiscal, uns 160.000 milions, calculats pel mètode del flux monetari, i uns 120.000 pel de càrrega-benefici

Publicat

on

Per

El primer de gener la Generalitat abandonà el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per acollir-se al Fons de Facilitat Financera (FFF). Avui l’administració catalana té un deute de 78.500 milions d’euros, i n’hem de tornar 57.500 a l’Estat, gairebé el 75%. El govern de Madrid va encaixar malament aquest canvi i els trifatxes pitjor: “No hi hem pogut fer res” es lamentava Maria Jesús Montero, ministra d’Hisenda, però ser en un fons o en l’altre depèn de criteris objectius del nivell de dèficit i despesa, i Catalunya els compleix: es paga als proveïdors en menys de trenta dies, s’ha reduït el dèficit al 0,4% del PIB i el deute sobre el PIB al 34,2% (des del màxim del 35,3% el 2015).

La principal diferència entre el FLA i el FFF és que el primer exigia la intervenció i control constant d’Hisenda de qualsevol moviment, mentre que ara només s’informa trimestralment de l’evolució del pressupost. Quan es va crear, el FFF tenia un tipus d’interès més baix que el FLA, però avui és el mateix (0,84% anual). Per cert, Catalunya ha pagat fins ara 2.700 milions d’interessos sobre uns diners prèviament pagats a l’Estat usurer en forma d’impostos.

Solidaritat forçosa

El 2007, la Generalitat devia 15.776 milions d’euros, però amb la crisi el dèficit es va ampliar. Si Madrid no ens aporta recursos no podrem arribar al superàvit necessari per a tornar el deute… que és a les seves mans. I no podem anar als mercats internacionals a finançar-nos a preus raonables precisament perquè tenim aquest deute i, per tant, és més barat seguir al FFF. Això forma part de la guerra econòmica de l’Estat colonial espanyol contra Catalunya. En onze anys hem acumulat un deute de 63.000 milions, però hem regalat, via dèficit fiscal, uns 160.000 milions, calculats pel mètode del flux monetari, i uns 120.000 pel de càrrega-benefici que, de vegades, accepta Madrid. Si haguéssim estat només la meitat de solidaris del que hem estat, hauríem pogut gastar uns 60.000 milions més, i no hauríem acumulat més deute.

La veritat manipulada

Mentre dura el judici del feixisme contra la democràcia (al contrari que a Nüremberg), un assumpte intern, el ministre Borrell (d’exteriors), com en la novel·la 1984 de George Orwell, ha creat un Ministeri de la Veritat per manipular-la i crear relats falsos. És dins d’una secretaria d’estat dirigida per Irene Lozano (ex d’UPyD, l’embrió avortat de Vox) anomenada España Global, que ja ha qualificat de criminals els ostatges, que no han estat jutjats. Un altre exemple: l’ex-regidor del PSC Gabriel Colomé, ha signat com a professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona articles suposadament científics en el diari Los Angeles Times, per desmentir informacions sobre l’1-O, però amagant que treballa i cobra d’aquesta organització mafiosa de l’Estat per manipular la informació.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

El secret és reciclar la tecnologia

Segona vida als aparells espatllats

Publicat

on

Per

ReciclaTecnologia neix al 2011 i s’instal·la a un pis del Paral·lel. Amb recursos escassos, però amb les idees clares, Javier Pizarro posa en marxa una empresa per tal d’arranjar i reciclar tot allò que encara pot tenir una segona vida. De fet, la filosofia de l’empresa és: “No ho llencis, nosaltres ho reparem”.

Nou local a Creu dels Molers

Els primers anys de l’empresa van estar dedicats a la marca Apple i tota la seva gamma de productes. Ara, però, han fet un salt important i han obert un local de 100 m2 a Creu dels Molers, 30. En aquest ampli espai el Javier i el seu soci Christian reparen, milloren i reciclen tota mena de productes electrònics: ordinadors, mòbils, altaveus, televisions, tabletes. Un bon exemple és una pantalla de televisó que el Javier va trobar a les escombreries i que ara funciona com a monitor d’unes càmeres de seguretat. Accepten ordinadors que ja no tenen cap utilitat, els reparen i els ofereixen a d’altres persones a preus econòmics.

La ideologia de l’empresa és una lluita constant contra l’obsolescència programada i el consumisme desmesurat de productes electrònics.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.