Connecta amb nosaltres

Economia

Silicon Valley, en versió Poble-sec

La perpetuació de la crisi entre els treballadors autònoms ha consolidat un model de negoci que ofereix serveis i socialització al costat de casa

Publicat

on

La Vaca Coworking / DGM

Diversos equips de música, una Play Station, el Mario Bros, vegetació a cada cantonada, una taula de DJ, cafeteres… I taules, moltes taules i cadires. El model de treball de les companyies de Silicion Valley ha aterrat al Poble-sec a través de tres coworkings que allotgen a desenes de professionals autònoms, emprenedors i petites empreses. Però… què és un coworking i perquè s’està posant tant de moda al Poble-sec? 

Abans de tot, cal tenir el concepte, el significat: un coworking (en català: centre de co-treball) és un espai de feina compartit entre diferents professionals que paguen una quota pel lloguer d’una taula i els diferents serveis (aigua, internet, neteja…). L’objectiu final és estalviar despeses, tal com explica el coworker del CREC, Oriol Peñalver: ”Sempre serà més econòmic llogar-te una taula en comptes de fer un despatx on s’ha de pintar, contractar la llum, posar l’aire condicionat… i si no es vol continuar, marxar”, detalla qui acumula 12 anys de re-lloguers.

En aquest sentit, cal vincular l’èxit del model de negoci al context econòmic de quan es van començar a implementar a la ciutat: el de la crisi econòmica. La facilitat de fer diners amb la compra d’un espai i llogar-lo per taules sembla una bona opció per a inversors, però… És tan fàcil de posar en marxa? Segons relata l’impulsor del coworking Ca l’Agustí, Roger Llimós, no: “Un cop està constituït i establert amb unes determinades dinàmiques és més fàcil, perquè l’activitat es retroalimenta, però el primer any va costar moltíssim d’arrencar”. Ell assegura no obtenir beneficis de l’espai.

CREC Coworking / DGM

CREC Coworking / DGM

L’oficina, al costat de casa

Cal tenir present que el 50% dels inquilins d’aquests espais del Poble-sec són veïns de tota la vida. Si bé la mateixa manager de La Vaca Coworking, Meghan Corte, assenyala que “el concepte és molt més conegut als Estats Units o als països del nord d’Europa, la gent autòctona que voreja els 30 anys ja acostuma a buscar aquests espais per desenvolupar els seus projectes”. Uns usuaris que conviuen amb desenes de coworkers internacionals. Segons explica Luca Castiglioni, resident a Ca l’Agustí, “tot just arribar a Barcelona vaig voler separar la meva feina com a e-commerce d’allò que feia a casa; a més, m’encantava la idea de conèixer altres persones”.

De fet, la interacció amb altres companys d’altres disciplines s’ha traduït en la creació de noves empreses, com la que està gestant amb Llimós: “Ha sigut el coworking el que ha generat la possibilitat d’obrir noves aliances”, explica l’italià. Una forma de progressar que des de la gran majoria d’espais de co-treball intenten potenciar. Tal com relata el coordinador del CREC Coworking, Alfredo Vera, “nosaltres sempre intentem que els nostres coworkers puguin expandir des d’aquí mateix les seves carteres de clients”.

Alta rotació

Si més no, gairebé cada dia el nombre d’allotjats muta. Ja sigui perquè alguns marxen a altres coworkings que els semblen més interessants o perquè es traslladen a altres països per temporades (com si es tractessin de nòmades digitals), sempre hi ha un percentatge que abandona per manca de recursos. “Són persones amb poc capital, per això els fem tarifes a mesura que paguen cada mes i si no els hi va bé, la poden canviar”, assenyala Corte.

Una flexibilitat, però, que no sempre és suficient. Tal com destaca la resident al Coworking La Vaca, Jara Oikonomitou, “només fa un any que estic en aquest espai i ja he vist a molta gent que li ha passat això: tenen un projecte, però quan ja no poden pagar més, acaben marxant”. Al cap i a la fi, “més enllà de pagar l’estada, molts també han de pagar impostos com els autònoms”, afegeix. Però… Pagar compensa? Segons els residents: sí. “El més important és que, com treballem sempre sols, almenys tenim una vida social”, conclou Oikonomitou.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Economia

Pensions de jubilació i ingressos

Diners n’hi ha: el frau fiscal estimat per Hisenda és de 69.000 milions d’euros anuals i les grans empreses gairebé no paguen impostos

Publicat

on

Per

es eleccions del 28A han demostrat la incapacitat dels partits per aportar solucions a “allò que realment importa als ciutadans”, mítica frase que els trifatxes van substituir per l’objectiu exclusiu d’aniquilar Catalunya. Un dels problemes bàsics és el de la viabilitat de les pensions. Només el Pacte de Toledo (1995), avui mort, va posar una mica d’ordre. Vegem el costat de la despesa: el 1995 les pensions suposaven 45.000 milions d’euros/any per a 7,5 milions de pensions; el 2008, a l’inici de la crisi, requerien 100.000 milions per a 9 milions de pensionistes. Enguany, amb un PIB lleugerament superior al del 2008, se superaran els 150.000 milions per a 10,5 milions de pensionistes. Però una cosa és el cost global i una altra les pensions individuals, les més baixes de les quals no garanteixen una vida digna.

La solució són els ingressos

Solen apuntar-se dues causes per aquest increment: l’augment de l’esperança de vida i, per tant, de la taxa de dependència (població de més de 66 anys sobre la població en edat laboral), que ha passat del 22% el 2008 al 27% actual i, en segon lloc, la baixa taxa de natalitat d’1,3 fills per dona, molt lluny de la taxa de reemplaçament de 2,1 fills per dona. Les solucions no són al costat de la despesa, com allargar l’edat de jubilació o augmentar la natalitat, sinó del costat dels ingressos. De veritat creuen els trifatxes que fomentar la natalitat és la solució, alhora que posen traves a la immigració? Dins de 20 anys molts dels llocs de treball futurs estaran ocupats per robots. Quan els sous-tifa actuals no arriben ni per pagar l’habitatge, es pot permetre una parella tenir fills o un pla de pensions privat? Diners n’hi ha: el frau fiscal estimat pel ministeri d’Hisenda és d’uns 69.000 milions d’euros anuals i les grans empreses gairebé no paguen impostos. D’altra banda, sous més alts, com reivindiquen els armilles grogues francesos permetrien cotitzar més per pagar pensions o estalviar per al futur. En resum, la clau és en la distribució de la renda i la riquesa, en el costat dels ingressos. Seguir com ara només du al col·lapse.

La via morta

Mentre segueix la farsa a la Sala Pinotxo del Tribunal Suprem, el poli bo del 155 ha guanyat les eleccions als polis dolents del 155. Però sense desobediència civil (exemple: l’1 d’octubre) entrem en via morta. Mentre no deixem els lliris per a les floristes, la presa de pèl de l’oligarquia borbònico-franquista, amb un suposat “diàleg” que no vol, continuarà ben viva i és el mantra escollit pel poder per continuar vexant el poble català. Esperem que ERC no es converteixi en la Convergència del segle XXI. Ja comença a fer-se real la frase “Que la prudència no ens faci traïdors” de Jordi Carbonell (1924-2016) pronunciada l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Recicla Tecnologia. Els consells del tècnic del barri

Publicat

on

Per

Recicla Tecnologia ocupa un local de 100 m2 a Creu dels Molers, 30 on el Javier i el Christian han fet bona la filosofia de l’empresa que consisteix en reparar, reciclar i donar una segona vida als aparells electrònics (portàtils, mòbils, altaveus, tablets, pantalles de televisió, etc…). També són pioners en la recuperació d’equips mullats. En aquestes línies ens ofereixen el següent consell de manteniment: ‘‘De cara a l’estiu és aconsellable revisar el nostre ordinador. Amb la temperatura ambient a l’alça, el nostre ordinador també s’escalfa i pateix. Quan la temperatura del processador arriba als 100º cal que sonin les alarmes. Els símptomes que calen valorar són que vagi lent i que el ventilador faci molt soroll’’.

Porteu-lo als tècnics del barri, a Recicla Tecnologia i amb un pressupost de 35 euros per als portàtils us faran un correcte manteniment i equilibraran la temperatura del vostre aparell.

La ideologia de l’empresa és una lluita constant contra l’obsolescència programada i el consumisme desmesurat de productes electrònics. “El reciclatge és el present, no pas el futur, ja fem tard amb el canvi climàtic. I el 50% de la població encara ha de prendre consciència i adonar-se que no es poden llençar les piles ni els aparells electrònics”, remarca Javier Pizarro.

Continua llegint

Economia

Periodisme i bicicletes

Volata és una revista i un local social

Publicat

on

Al carrer de Magalhaes, 54 hi ha un local on s’hi practica el culte al ciclisme des de la vessant més periodística. Tot va començar fa cinc anys, quan dos periodistes i un productor audiovisual van decidir associar-se per crear Volata, un projecte editorial que edita una revista de cultura ciclista dins del moviment slow journalist: reportatges cuinats a foc lent, articles en profunditat, fotografies de qualitat… tot enfocat en el món del ciclisme i el periodisme esportiu.

Un punt de trobada

Un cop posada en marxa la revista calia trobar un local on establir-se, un espai social que seria la seu del Club Ciclista, que s’emmarca dins del projecte, i que serviria com a penya i com a lloc de trobada per als amants del ciclisme. Van trobar aquest local al Poble-sec i fa tres mesos van obrir les portes: “Aquest espai ens permet reunir-nos i organitzar-hi propostes: hi fem presentacions de llibres, visionat de pel·lícules o de carreres, etc’’. ‘‘És un lloc on podem desenvolupar en viu alguns els continguts de la revista, hi ha un diàleg constant entre allò que tractem al paper i el que passa dins de l’espai”, explica l’Olga Ábalos, una de les sòcies.

A més de la revista, el club i el local, des de Volata han posat en marxa un projecte de podcasts temàtics on comenten les diferents etapes del Tour de França i compten amb diferents convidats.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.