La funció militar del Castell de Montjuïc ja forma part de la història, però tot i així hi ha un submón que gairebé cada dia recupera la seva essència bel·licista (amb evidents diferències, que no es confongui ningú). No, no són ni jugadors de guerres, ni es disfressen per la zona de militars. Són arquers, com els de l’Edat Mitjana, però actualitzats al segle XXI. De fet, poca cosa té a veure l’actual esport amb la tècnica que es feia servir segles enrere. Tot i això, les fletxes que llisquen pel Fossat de Santa Eulàlia continuen sortint propulsades amb el mateix objectiu: fer punteria. Encertar.
Abans d’entrar en matèria, però, cal repassar la història d’una entitat que té la sort d’entrenar en un espai tan simbòlic de la ciutat. El Club Arc Montjuïc va ser fundat el 19 de març de 1984, quan encara Barcelona no havia sigut ni designada com a seu dels Jocs Olímpics del ‘92. La seva ubicació estratègica, però, seria clau per al seu futur vinculat al gran esdeveniment mundial. Al cap i a la fi, un gran nombre de socis del club van col·laborar estretament amb la prova olímpica, ja fos mitjançant la cessió de voluntaris, com a la direcció implícita de la seva gestió.
Des del primer dia
En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que una part significativa dels seus fundadors encara segueixen col·laborant amb el club. Tal com assenyalen des de l’entitat, la seva missió actual està centrada en el procés d’expansió de l’agrupació. Un objectiu, però, que no resulta gaire complicat d’aconseguir: la mateixa història els ha posat al lloc que els correspon; ser un dels clubs més reconeguts i respectats de Catalunya i l’Estat espanyol. Una vida activa que no només els ha servit per difondre la marca com a tal, sinó que també els ajuda a atraure monitors i entrenadors de primer nivell.
De fet, alguns d’aquests han resultat essencials per treballar l’esperit social del col·lectiu. En els darrers anys aquesta ànima ha treballat aspectes tan diferents que van des de la recerca històrica del tir amb arc, fins a la investigació per poder integrar a persones amb discapacitats funcionals (com ara treballar el tir amb persones cegues, minusvàlides o amb problemes psicològics). Per últim, s’ha de tenir en compte un aspecte essencial: el Club Arc Montjuïc ha donat vida a un equipament que sovint ha restat oblidat pels barcelonins. Ara, però, el castell gairebé resulta inimaginable sense els seus arquers.
Fotografia | V Copa Barcelona Femenina – XXVII Trofeu Mercè Esportiva / Club Arc Montjuïc