Connecta amb nosaltres

Cultura

Les pintures murals de Josep M. Sert al Rockefeller Center

Publicat

on

El vestíbul d’entrada a l’edifici del Rockefeller Center de Nova York, des del qual es pot pujar al Top of the Rock, una de les principals atraccions turístiques de la ciutat, rep els visitants amb l’obra de l’artista català, Josep Maria Sert.

Sert (Barcelona, 1874-1945) va ser un dels nombrosos artistes catalans que van viure a la ciutat dels gratacels durant les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX. El pintor s’havia donat a conèixer a nivell internacional a París, on havia realitzat pintures murals en cases d’aristòcrates francesos. El reconeixement del seu estil propi, més inspirat amb els clàssics que amb els moviments d’avantguarda de l’època, li permeté portar a terme projectes de l’envergadura i la rellevància d’aquest, entre d’altres.

El salt a l’altre costat de l’Atlàntic el va fer el 1924 de la mà d’una prestigiosa galeria, Wilensetein Gallery, que el va donar a conèixer entre l’alta societat americana. Sert va saber aprofitar el seu talent per a les relacions públiques i el 1931 tornava a Nova York per instal·lar els murals encarregats per al menjador de l’hotel Waldford Astoria, que va rebre el nom de Sala Sert.

L’encàrrec de les pintures murals al RCA Building del Rockefeller Center no va ser exempt de polèmica. Sert i l’artista anglès Brangwyn, havien de fer les parets on es situen els ascensors, mentre que el mexicà Diego de Rivera faria el mur de l’entrada al vestíbul. La temàtica havia de ser l’esperança en un món millor, s’havien d’utilitzar exclusivament blanc, negre i grisos i la família del magnat havia d’aprovar prèviament l’esbós. L’escàndol es desencadenà quan Rivera va incorporar a la pintura la imatge de Lenin i la família Rockefeller el va obligar a interrompre l’execució de l’obra. Anys més tard, es va encarregar a l’artista català que realitzés el mural d’aquella paret i posteriorment, el 1941, també se li encarregà el sostre i les parets d’algunes escales de l’edifici. Aquest seria l’últim treball de l’artista a la ciutat.

El mural principal, instal·lat el 1937, es titula El progrés americà on hi ha representats els elements que han fet créixer el país: els ideals de la humanitat (representats amb les figures de les muses de la música, la poesia i la dansa) i el treball dels homes (homes treballant, entre els quals Abraham Lincoln).

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

La monstruositat del poder

Albert Sánchez Piñol retorna al gènere fantàstic amb ‘Fungus. El rei del Pirineo’

Publicat

on

L’antropòleg i escriptor Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) ha retornat amb Fungus. El rei dels Pirineus (La Campana, 2018), al seu viarany fantàstic que va començar a forjar amb el llibre de relats Les edats d’or (2001), va encimbellar amb La pell freda (2002) ‒un veritable best-seller que supera la trentena d’edicions i la trentena de llengües a les que ha estat traduïda o està en procés de ser-ho, convertint així a Sánchez Piñol en l’autor català més traduït‒, i va aconseguir mantenir-lo ben amunt amb la brillant Pandora al Congo (2005), que descriu l’explotació europea del país africà, i el magnífic llibre de relats Tretze Tristos Tràngols (2008). Després, vindrien Victus (2012) i Vae Victus (2015), de gènere històric i ambientades en la Guerra de Successió.

Amb Fungus. El rei dels Pirineus, Sánchez Piñol ens transporta a les valls pirinenques de finals del segle XIX de la mà d’un estrambòtic militant anarquista, en Ric Ric, que despertarà unes petites criatures que serviran per a què el nostre protagonista iniciï la revolució entre muntanyes. Amb aquesta novel·la, sota una original capa d’aventures fantàstiques, Sánchez Piñol ens fa reflexionar sobre què és veritablement el Poder ‒‘‘El Mal no existeix; només existeix el Poder”, se’ns dirà‒, per quins motius el cerquem i, un cop assolit, què en pensem fer.

Però no patiu pas que si el que busqueu és el Sánchez Piñol ple d’acció, violència i aventures de l’entregues anteriors, Fungus. El rei dels Pirineus no us decebrà pas, sinó que l’autor, fins i tot, redoblarà els seus esforços per mantenir-nos ben alerta des de la primera pàgina fins a la darrera. Ah, i el que és encara millor: sembla ser que tindrem, tard o d’hora, una segona remesa de Fungus…

Continua llegint

Cultura

Música i creativitat a La Tinta

Repassem les novetats del trimestre

Publicat

on

Comença un nou any i l’associació cultural La Tinta, del carrer Vallhonrat, 14, l’enceta amb un munt de propostes per a tota la família. A partir de mitjans de gener comencen nous tallers i se’n reprenen d’altres, com el taller d’ukelele que té lloc cada dimarts al vespre i que constarà de 12 sessions durant aquest trimestre. També s’obren noves places al taller de Jugar amb la veu, on els participants podran explorar el so, el ritme, el cos i la respiració per tal que cadascú trobi la seva veu natural i gaudeixin del cant com a eina transformadora.

Al Laboratori Creatiu Infantil “s’exploraran diferents possibilitats expressives per potenciar la creativitat, la imaginació i el pensament crític de les criatures”, tal com expliquen des de l’associació. Per últim, s’estrena el taller de serigrafia amb Embrutafils, que tindrà lloc cada dilluns al vespre.

Una cistella responsable

D’altra banda, des de La Tinta estan valorant formar un grup de consum responsable amb persones del barri que estiguin interessades a adquirir una cistella ecològica periòdicament. El dissabte 26 de gener tindrà lloc la primera trobada per tal de començar a posar fil a l’agulla i decidir entre tots els participants com volen que sigui la cistella, tant pel que fa al tipus de productes com a la periodicitat del repartiment.

Continua llegint

Cultura

Arriba la primera edició del FESTIE

Es tracta d’un festival de teatre independent que se celebra des del 27 de desembre fins el 13 de gener a la Sala Barts

Publicat

on

La directora de la Sala Barts, Sílvia Berna, explica que “fa uns mesos, un article on diverses companyies independents manifestaven la seva inquietud per la manca d’oportunitats de fer el salt a teatres de gran format, ens va inspirar la idea de crear un espai dins la nostra programació on aquestes companyies poguessin mostrar els seus treballs a un públic més ampli”. D’aquesta manera es va començar a gestar el FESTIE, un festival de teatre independent que dona forma a una programació amb tres reptes: “La presència de dones, tant en la dramatúrgia, la direcció i sobre l’escenari, un to de comèdia reivindicatiu i l’ús de diferents llenguatges teatrals”, diu Berna.

La proposta té lloc des del passat 27 de desembre fins al 13 de gener a la Sala Barts del Paral·lel i acollirà tres propostes teatrals de la mà de tres companyies emergents. Amb el lema Fes l’indie, l’objectiu del festival és donar una oportunitat perquè aquestes companyies surtin del circuit de sales de petit format i arribin a nous espectadors i, alhora, el públic habitual de les sales grans tingui accés a propostes innovadores.

The Mamzelles, Les Cot i LAminimAL

El FESTIE acull tres espectacles: Mafia de The Mamzelles, París de Les Cot i Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de PHILLLIPE THE SIXTH de LAminimAL. A Mafia, The Mamzelles posen en qüestió el sistema patriarcal a través de la història de quatre filles d’un capo de la màfia calabresa. Guanyadora del Primer Premi de la Beca DespertaLab i el Singlot Pro, aquesta tragicomèdia està interpretada per Paula Malia, Bàrbara Mestanza, Paula Ribó i Júlia Molins. La segona proposta, París, és una comèdia negra musical, plena de realisme màgic, i amb la música en directe a tres veus de Les Cot-Mar Maestu, Maria Viñas i Elia Corral, creada per Óscar Peñarroya.

L’humor és el protagonista d’aquest musical dirigit per Paul Berrondo en què tres amigues emprenen un viatge contrarellotge que les obliga a enfrontar-se amb elles mateixes, els seus fantasmes i les seves pors. Per últim, la companyia LAminimAL recrea a PHILLLIPE THE SIXTH el moment en què el think tank de la monarquia es reuneix d’urgència per escriure el discurs més important de la carrera del rei després que una comarca escocesa s’ha declarat insubmisa a l’autoritat monàrquica. Dirigida per Daniela De Vecchi, aquesta comèdia palatina està interpretada per Eloi Benet, Cris Codina, Esperança Crespí, Carles Cruces i Toni Figuera.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.