Connecta amb nosaltres

Cultura

Les pintures murals de Josep M. Sert al Rockefeller Center

Publicat

on

El vestíbul d’entrada a l’edifici del Rockefeller Center de Nova York, des del qual es pot pujar al Top of the Rock, una de les principals atraccions turístiques de la ciutat, rep els visitants amb l’obra de l’artista català, Josep Maria Sert.

Sert (Barcelona, 1874-1945) va ser un dels nombrosos artistes catalans que van viure a la ciutat dels gratacels durant les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX. El pintor s’havia donat a conèixer a nivell internacional a París, on havia realitzat pintures murals en cases d’aristòcrates francesos. El reconeixement del seu estil propi, més inspirat amb els clàssics que amb els moviments d’avantguarda de l’època, li permeté portar a terme projectes de l’envergadura i la rellevància d’aquest, entre d’altres.

El salt a l’altre costat de l’Atlàntic el va fer el 1924 de la mà d’una prestigiosa galeria, Wilensetein Gallery, que el va donar a conèixer entre l’alta societat americana. Sert va saber aprofitar el seu talent per a les relacions públiques i el 1931 tornava a Nova York per instal·lar els murals encarregats per al menjador de l’hotel Waldford Astoria, que va rebre el nom de Sala Sert.

L’encàrrec de les pintures murals al RCA Building del Rockefeller Center no va ser exempt de polèmica. Sert i l’artista anglès Brangwyn, havien de fer les parets on es situen els ascensors, mentre que el mexicà Diego de Rivera faria el mur de l’entrada al vestíbul. La temàtica havia de ser l’esperança en un món millor, s’havien d’utilitzar exclusivament blanc, negre i grisos i la família del magnat havia d’aprovar prèviament l’esbós. L’escàndol es desencadenà quan Rivera va incorporar a la pintura la imatge de Lenin i la família Rockefeller el va obligar a interrompre l’execució de l’obra. Anys més tard, es va encarregar a l’artista català que realitzés el mural d’aquella paret i posteriorment, el 1941, també se li encarregà el sostre i les parets d’algunes escales de l’edifici. Aquest seria l’últim treball de l’artista a la ciutat.

El mural principal, instal·lat el 1937, es titula El progrés americà on hi ha representats els elements que han fet créixer el país: els ideals de la humanitat (representats amb les figures de les muses de la música, la poesia i la dansa) i el treball dels homes (homes treballant, entre els quals Abraham Lincoln).

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

La Virgueria fa 10 anys

Publicat

on

Al carrer Grasses, 21 hi ha la seu de la Virgueria, una companyia de teatre que va néixer el 2009 “fruit de dues persones que enteníem el teatre d’una mateixa manera”, explica l’Aleix Fauró, fundador, juntament amb Isis Martín, d’aquest projecte. El primer espectacle que van estrenar va ser Si avui és diumenge, demà és dijous i, des d’aleshores, han passat per diverses sales de la ciutat, com la sala Beckett, el Tantarantana, el teatre Lliure o el TNC. A la Virgueria treballen des de la llibertat creativa i aposten per un teatre “que vol provocar la reflexió i canviar el món, encara que sigui des de la nostra petita parcel·la”, diuen.

‘Com menja un caníbal’

Actualment, la companyia treballa en els assajos de Com menja un caníbal, un text que tracta sobre la fragilitat i sobre aquelles persones a les quals el sistema productiu deixa de banda. “És la història de la Dora, una dona que als anys 50 emigra des d’un poble d’Aragó a Barcelona amb un germà que té una discapacitat. Ella es veu amb la necessitat de generar un ambient més agradable al voltant del seu germà, i el que fa és inventar-se un món fantàstic per a ell”, diuen els creadors d’aquest espectacle, que és una coproducció amb el Teatre Arnau Itinerant.

Continua llegint

Cultura

Aquí se censura

El llibre humorístic ‘On és l’Estel·la?’ de Toni Galmés ha estat acusat de ser una ‘‘apologia colpista’’

Publicat

on

El juny d’aquest any l’editorial barcelonina Comanegra va saber que el Sindicat de Policia de les Balears amenaçava amb interposar una querella criminal contra els implicats en la publicació d’un llibre il·lustrat humorístic i satíric: On és l’Estel·la?, obra de Toni Galmés (Comanegra, 2018). Els motius de la denúncia es basen en què aquest “tebeo menoscaba y denigra el Cuerpo Nacional de Policía y a la Guardia Civil y atenta contra los sentimientos de las personas integrantes de dichas instituciones” i demana, com en els temps més foscos, que es procedeixi “a la retirada y eliminación de los ejemplares”.

En aquest cas, el llibre denunciat i sobre el qual pesa una possible censura (amb l’empara, a més, de la vigent Llei Mordassa) és una relectura del mític On és Wally?, però partint d’una idea ben original en clau satírica: una noia que ha estat testimoni privilegiat de les jornades pel dret d’autodeterminació més concorregudes: de les Diades multitudinàries a l’escorcoll d’impremtes i el 20-S, sense oblidar-se’n del Piolín i, és clar, l’1-O. Però, no us penseu pas que ha estat l’únic llibre censurat o perseguit els darrers anys, no. La llista és llarga: Un rey golpe a golpe, de Patricia Sverlo; Manual del torturador español, de Xabier Makazaga; Fariña, de Nacho Carretero, etc. I aquí hi podríem afegir portades de El Jueves censurades, obres d’art retirades de la fira ARCO, rapers exiliats a causa de les seves lletres, cantants que han visitat els jutjats per unes piulades a Twitter…

No corren bons temps per a la llibertat d’expressió i, precisament per això, cal donar suport a la sàtira política de On és l’Estel·la?, de Toni Galmés i l’editorial Comanegra, perquè la sàtira és un bé comú i, a més, la sàtira del poder i de tota autoritat són signe d’una democràcia sana.

Continua llegint

Cultura

Arrenca la nova temporada al Paral·lel

Màgia, espectacles infantils, comèdies i reposicions són algunes de les propostes que ompliran els teatres de Sant Antoni, Raval i Poble-sec

Publicat

on

Comença el curs escolar i amb ell arriba una nova temporada teatral a les sales del Paral·lel i els barris que l’envolten. Amb la incertesa de què passarà amb el Teatre Apolo, que de moment no ha programat cap espectacle, la resta de sales encaren una temporada que promet ser, com a mínim, tan diversa i farcida d’èxits com l’anterior. A mitjans de setembre, el Teatre Victòria, ara en mans del Mago Pop, comença a programar Nada es imposible, l’espectacle d’il·lusionisme que, des de la seva estrena l’any 2017, ja ha aconseguit més d’un milió d’espectadors. El dia 18, la Sala Barts estrena Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe the sixth, de la companyia Laminimal. La cartellera de setembre d’aquesta sala també inclou l’espectacle Mi Lucha, protagonitzat per Antonia San Juan, i del 10 al 20 d’octubre es reprogramarà Miedo, d’Albert Pla. El Teatre Condal arrenca la temporada amb un espectacle dedicat als més petits, Lunnis de leyenda, amb la cantant Lucrecia. A partir d’octubre, Joan Pera torna al Condal amb El pare de la núvia, una comèdia de Joel Joan i Hèctor Claramunt. Pel que fa al Teatre Tantarantana, al carrer de les Flors, obre amb Persones potencialment perilloses, tragèdia contemporània a ritme de hip hop.

Programació a les sales alternatives 

Al Poble-sec, el 19 de setembre La Vilella estrena l’obra Freeze the nipple, un text d’Aina Trubia sobre les tècniques de supervivència de dues hostesses esportives a dos graus sota zero. El Teatre del Raval, per la seva banda, obre temporada amb la reposició de Testimoni de càrrec d’Agatha Christie, un dels grans èxits de la temporada anterior. La Sala Fènix inaugura temporada el 4 de setembre amb el cicle Dona’m Veu/Dona amb Veu i l’espectacle Blackface y otras vergüenzas, de la companyia No es país para negras. Per últim, el Teatro de los Sentidos ultima els detalls del seu nou espectacle, Renéixer, de moment sense data d’estrena.

Enguany el Teatre Arnau Itinerant també oferirà una programació teatral a diversos espais mentre té lloc la reforma de l’edifici. El 12 d’octubre s’estrena SIN TÍTULO, un espectacle de la companyia La Danesa creat a partir de la Comedia sin título de Federico García Lorca. I al desembre, la Lleialtat Santsenca acollirà Com menja un caníbal de la companyia La Virgueria.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.