Connecta amb nosaltres

Cultura

Les pintures murals de Josep M. Sert al Rockefeller Center

Publicat

on

El vestíbul d’entrada a l’edifici del Rockefeller Center de Nova York, des del qual es pot pujar al Top of the Rock, una de les principals atraccions turístiques de la ciutat, rep els visitants amb l’obra de l’artista català, Josep Maria Sert.

Sert (Barcelona, 1874-1945) va ser un dels nombrosos artistes catalans que van viure a la ciutat dels gratacels durant les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX. El pintor s’havia donat a conèixer a nivell internacional a París, on havia realitzat pintures murals en cases d’aristòcrates francesos. El reconeixement del seu estil propi, més inspirat amb els clàssics que amb els moviments d’avantguarda de l’època, li permeté portar a terme projectes de l’envergadura i la rellevància d’aquest, entre d’altres.

El salt a l’altre costat de l’Atlàntic el va fer el 1924 de la mà d’una prestigiosa galeria, Wilensetein Gallery, que el va donar a conèixer entre l’alta societat americana. Sert va saber aprofitar el seu talent per a les relacions públiques i el 1931 tornava a Nova York per instal·lar els murals encarregats per al menjador de l’hotel Waldford Astoria, que va rebre el nom de Sala Sert.

L’encàrrec de les pintures murals al RCA Building del Rockefeller Center no va ser exempt de polèmica. Sert i l’artista anglès Brangwyn, havien de fer les parets on es situen els ascensors, mentre que el mexicà Diego de Rivera faria el mur de l’entrada al vestíbul. La temàtica havia de ser l’esperança en un món millor, s’havien d’utilitzar exclusivament blanc, negre i grisos i la família del magnat havia d’aprovar prèviament l’esbós. L’escàndol es desencadenà quan Rivera va incorporar a la pintura la imatge de Lenin i la família Rockefeller el va obligar a interrompre l’execució de l’obra. Anys més tard, es va encarregar a l’artista català que realitzés el mural d’aquella paret i posteriorment, el 1941, també se li encarregà el sostre i les parets d’algunes escales de l’edifici. Aquest seria l’últim treball de l’artista a la ciutat.

El mural principal, instal·lat el 1937, es titula El progrés americà on hi ha representats els elements que han fet créixer el país: els ideals de la humanitat (representats amb les figures de les muses de la música, la poesia i la dansa) i el treball dels homes (homes treballant, entre els quals Abraham Lincoln).

Cultura

Recordant els anys daurats de llums i lluentons del Paral·lel

La Bibliomusicineteca organitza aquest mes de febrer un conjunt d’activitats relacionades amb els anys daurats del Paral·lel i els personatges que van formar part d’aquell món

Publicat

on

El dijous 11 a les 19.30h s’inaugura una exposició al Centre Cultural Albareda sobre la Bella Dorita que es podrà veure fins a finals de mes i permetrà fer un viatge per la vida personal i artística d’una de les figures clau del Paral·lel teatral, alhora que es fa un repàs de les grans fites de l’avinguda des del 1910 fins el 2001. També a l’Albareda, el dia 18 a les 19h, tindrà lloc la taula rodona 100 anys de vida artística al Paral·lel. Les vedettes del Paral·lel desprès de la Guerra Civil. Amb la presència de Joan Estrada, Elvira Vázquez (El Molino) i Lluís Juanet, a més de diverses sorpreses en forma de cares conegudes.

Diverses xerrades

A la Bibliomusicineteca es podrà visitar, des del divendres 12, l’exposició Vedettes i Cançonetistes del Paral·lel, amb fotografies, llibres, músiques i diversos objectes cedits pel MAE, els gegants i grallers del Poble-Sec, La Cubana i El Molino.

El 16 de febrer a les 19h es farà la xerrada Atenció, és… Raquel Meller, a càrrec de Júlia Costa (CERHISEC) al Centre Cívic El Sortidor. En aquest mateix emplaçament, el dia 23 a les 19h se celebrarà la xerrada Les i alguns vedettes del Paral·lel, a càrrec de Josep Guzmán (CERHISEC), qui també conduirà l’activitat El naixement dels teatres del Paral·lel: un itinerari per aquests teatres que tindrà lloc de forma presencial el dia 24 a les 18.30h.

Col·loqui i concert

La traca final de tot aquest passeig per la història de l’avinguda tindrà lloc el dissabte 27 al Centre Cultural Albareda, on a les 17h se celebrarà la xerrada i col·loqui Les músiques del Paral·lel des de principis del segle XX fins a la Guerra Civil, amb CERHISEC, Xavier Albertí (co-autor de l’exposició El Paral·lel realitzada al CCCB), Mireia Feliu (cantant i neta de Núria Feliu) i Marc Riera (músic i compositor, de la banda Paral·lelus) i, a les 19h, la banda Paral·lelus oferirà el concert Les músiques del Paral·lel, ahir i avui.

Continua llegint

Cultura

Una emissora musical al Poble-sec

Publicat

on

Al carrer del Roser, a tocar d’El Molino, hi ha un local que, aparentment, és un bar qualsevol, però amaga una sorpresa. Regentat per Suji (originari de Nova York) i Selam (d’Eritrea, a l’Àfrica Oriental), RadioNossa és un espai on se serveixen plats vegetarians, sucs verds i una cosa que no es pot menjar: un lloc de trobada per als amics del Poble-sec on compartir talents. L’interior del local està concebut com a emissora de ràdio, emeten per streaming i ofereixen una programació basada en la música: “La majoria dels programes compten amb seleccions musicals dels convidats i fem partícip a l’audiència dels temes que tractem”, explica el Suji. Els diumenges fan un programa d’entrevistes a les 13.30h anomenat Talking shit with Vinny, enfocat en les queixes cap a la política global. Els dimecres, a la mateixa hora, l’artista poblesequina Cecilia Bellorín presenta un espai amb cançons, poemes i anècdotes, a més de comptar amb convidats de tota mena.

On espai obert a tothom

L’objectiu del projecte no és altre que donar a conèixer talents locals, històries de vida i oferir a tothom qui ho vulgui un espai on dir la seva a través dels micròfons: “En un món cada vegada més dividit, existim per ser un focus on la comunitat nòmada digital i la comunitat local se sentin com a casa i s’inspirin”. Afegeixen que volen que la família creixi i que els veïns del barri s’engresquin a presentar-se i a compartir idees per explorar plegats les possibilitats d’un mitjà tan màgic com la ràdio.

Continua llegint

Cultura

L’exorcista parla català

L’editorial Obscura edita per primer cop en català la terrorífica novel·la ‘L’exorcista’

Publicat

on

L’editorial barcelonina Obscura va néixer com un projecte editorial que volia “convertir-se en un referent de la literatura de terror i fantasia del país” i, amb poc més d’una desena de títols publicats, ja estan fent-se un lloc d’honor en les lleixes de molts dels aficionats a la literatura de gènere i, segurament, els llibres de Susan Ee (Àngels caigutsEl món de l’endemàLa fi dels tempsCinder i el príncep de Mitjanit, i Ruby i el caçador de Mitjanit), hi han tingut molt a veure.

Obscura, però, ha explicitat des del primer dia la seva intenció de “contribuir a treure el gènere del nínxol i acostar al lector a un terror i una fantasia de qualitat, alimentant-se de l’ocult, el fantàstic, el misteriós, el desconegut…”; i amb la publicació, per primer cop en català, de la brillant novel·la de terror L’exorcista, de William Peter Blatty, podem dir que han començat a aconseguir els seus objectius i esperem que el públic sàpiga respondre a una aposta com aquesta.

L’exorcista es va publicar el 1971 i fou un èxit de vendes immediat. Milers i milers de lectors es van sentir atrets per aquesta història de possessions demoníaques. Segurament, molts de vosaltres coneixeu l’argument a partir de la pel·lícula de 1973, que va protagonitzar una Linda Blair magnífica en el paper de la nena Regan, ja que el film, amb guió de Blatty i dirigida per William Friedkin, és va convertir en una icona de la cultura popular i avui és considerada una de les pel·lícules més terrorífiques de tots els temps –la seva petjada en nombrosos films posteriors és innegable–. Avui, gràcies a Obscura, teniu la oportunitat inexcusable de llegir-la en català. Aprofiteu-ho i recordeu: els llibres (normalment) són molt millors que les seves adaptacions fílmiques.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.