Connecta amb nosaltres

Cultura

Les pintures murals de Josep M. Sert al Rockefeller Center

Publicat

on

El vestíbul d’entrada a l’edifici del Rockefeller Center de Nova York, des del qual es pot pujar al Top of the Rock, una de les principals atraccions turístiques de la ciutat, rep els visitants amb l’obra de l’artista català, Josep Maria Sert.

Sert (Barcelona, 1874-1945) va ser un dels nombrosos artistes catalans que van viure a la ciutat dels gratacels durant les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX. El pintor s’havia donat a conèixer a nivell internacional a París, on havia realitzat pintures murals en cases d’aristòcrates francesos. El reconeixement del seu estil propi, més inspirat amb els clàssics que amb els moviments d’avantguarda de l’època, li permeté portar a terme projectes de l’envergadura i la rellevància d’aquest, entre d’altres.

El salt a l’altre costat de l’Atlàntic el va fer el 1924 de la mà d’una prestigiosa galeria, Wilensetein Gallery, que el va donar a conèixer entre l’alta societat americana. Sert va saber aprofitar el seu talent per a les relacions públiques i el 1931 tornava a Nova York per instal·lar els murals encarregats per al menjador de l’hotel Waldford Astoria, que va rebre el nom de Sala Sert.

L’encàrrec de les pintures murals al RCA Building del Rockefeller Center no va ser exempt de polèmica. Sert i l’artista anglès Brangwyn, havien de fer les parets on es situen els ascensors, mentre que el mexicà Diego de Rivera faria el mur de l’entrada al vestíbul. La temàtica havia de ser l’esperança en un món millor, s’havien d’utilitzar exclusivament blanc, negre i grisos i la família del magnat havia d’aprovar prèviament l’esbós. L’escàndol es desencadenà quan Rivera va incorporar a la pintura la imatge de Lenin i la família Rockefeller el va obligar a interrompre l’execució de l’obra. Anys més tard, es va encarregar a l’artista català que realitzés el mural d’aquella paret i posteriorment, el 1941, també se li encarregà el sostre i les parets d’algunes escales de l’edifici. Aquest seria l’últim treball de l’artista a la ciutat.

El mural principal, instal·lat el 1937, es titula El progrés americà on hi ha representats els elements que han fet créixer el país: els ideals de la humanitat (representats amb les figures de les muses de la música, la poesia i la dansa) i el treball dels homes (homes treballant, entre els quals Abraham Lincoln).

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

L’Ajuntament blinda la música en viu

Millora de les condicions per fer concerts

Publicat

on

Aquest mes de març l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la modificació de l’Ordenança Municipal de les Activitats i dels Establiments de Pública Concurrència. Aquesta modificació suposa més flexibilitat en les condicions necessàries perquè els bars, associacions i botigues de la ciutat que formin part dels anomenats Espais de Cultura Viva programin concerts amb instruments electrificats. Amb la nova normativa, els locals que programin concerts en semi-acústic hauran de considerar un aïllament per a una emissió de 90 decibels, podran ampliar l’aforament de forma variable i comptaran amb un web municipal de l’ICUB de suport i coordinació.

Una lluita històrica

Els Espais de Cultura Viva que poden acollir-se a aquestes condicions són locals amb un aforament màxim de 150 persones, que programin com a mínim 40 actuacions a l’any –siguin de música, poesia o qualsevol altra art escènica– i que estiguin vinculats a entitats del barri. La Plataforma Música Viva, que ha estat pressionant durant tota l’actual legislatura per aconseguir la modificació de l’ordenança, celebra el que diuen és “una victòria de tot el sector musical de la ciutat”. L’impulsor de la plataforma, Toni Oller, ha fet visible la seva satisfacció però també afegeix que “la lluita continua perquè encara queda molta feina per dignificar la música i el treball dels músics”.

Als voltants del Paral·lel es pot gaudir de concerts en viu a locals com 23 Robadors, l’Associació Jam Circus, l’Associació Cultural Porta Roja, el JazzSí Club, el bar Makinavaja o el Big Bang, entre d’altres.

Continua llegint

Cultura

Nova Diada Castellera

Publicat

on

Per

Continua llegint

Cultura

Ben aviat, cantada d’Havaneres

Publicat

on

Per

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.