Connecta amb nosaltres

Societat

Cooperacures: dignificar els serveis de cures

La Xarxa d’Economia Solidària CooperaSec engega un projecte per garantir la qualitat i confiança de serveis com la neteja de la llar i les cures a persones grans, dependents i infants

Publicat

on

Tot va començar quan, l’any 2016, CooperaSec va fer una diagnosi de diversos sectors econòmics al barri i va detectar que l’àmbit de les cures era un sector precaritzat i ple de necessitats. A partir d’aquesta anàlisi es va començar a gestar Cooperacures, una associació per socialitzar i dignificar serveis com la neteja de la llar, altres serveis domèstics, les cures i l’acompanyament a persones grans i dependents i els serveis de cangur per als infants.

El grup motor del projecte va presentar-lo la primavera del 2017 i van guanyar una subvenció de Barcelona Activa per tirar endavant una idea que avui ja és una realitat: “L’objectiu era donar resposta a una necessitat que hi ha al barri que és la de les cures dignes, de qualitat i de confiança. Normalment aquesta necessitat es cobreix a través de l’explotació d’altres persones, la majoria de vegades dones migrades que no tenen cap altra opció que acceptar condicions de feina indignes per sobreviure”, explica la Julie Marquiset, coordinadora del projecte.

Beneficis per als usuaris i els treballadors

Cooperacures té dues potes: d’una banda, compten amb 10 dones que han passat per un procés de formació, d’acompanyament i de conscienciació durant sis mesos perquè aquest grup pugui portar el seu propi projecte d’activitat econòmica. D’altra banda, tenen l’objectiu de dignificar no només la feina de les cuidadores sinó també el propi servei de cures: “Les persones que reben les cures també són protagonistes i tenen coses a dir. Per això hem creat una associació on els socis són les persones que treballen i també les que reben el servei”, afegeix la Julie.

A través d’aquesta eina d’economia social i solidària es vol donar resposta d’una manera diferent a una realitat que cada vegada és més evident al barri i a la societat. “Actualment, les cures es cobreixen o bé a través de l’economia capitalista –que també és explotadora perquè la gent que treballa per aquesta via cobra salaris molt baixos– o a través del mercat negre, que no garanteix una qualitat”, expliquen des de l’associació. També existeix el Servei d’Atenció a Domicili dels serveis socials, però “cobreix una part molt petita de les necessitats que hi ha, perquè està destinat a persones que tenen molt pocs recursos i hi ha tota una part de la població que no està coberta”, afegeixen.

Les prestadores de serveis

Les sòcies que s’encarreguen d’oferir els serveis de cures són 10 dones d’entre 38 i 70 anys. La Julie explica que “totes tenen experiència i/o formació específica. Són persones que estan preparades però, per desgràcia, algunes d’elles han treballat molts anys en negre i no poden tenir reconeguda l’experiència, tot i que la tenen”. Durant sis mesos, s’ha fet una tasca d’acompanyament al grup, reunint-se un cop a la setmana en sessions de 4 hores diàries. Totes han passat per un procés d’acompanyament i formació, han treballat en dinàmiques grupals i han creat una base compartida de valors i ambicions.

Com funciona l’associació Cooperacures?

Quan algú interessat en contractar un servei contacta amb l’associació Cooperacures, el primer pas és conèixer la persona que ha de rebre el servei: “Avaluem les seves necessitats, fem una proposta de servei i de pressupost i, quan ens hem posat d’acord, aquesta persona es dona d’alta com a sòcia de l’entitat i nosaltres engeguem el contracte laboral”, diu la coordinadora del projecte.

Aquesta associació vol fer de paraigües i protegir no només a les treballadores sinó també a les persones que necessiten cures i a les seves famílies: “És un sector molt desprotegit i deixar una persona estimada perquè algú altre la cuidi requereix garanties. La idea és que tots plegats podem millorar les cures que oferim i ser més conscients de les necessitats de cadascú”. D’una banda està tothom assegurat i, de l’altra, Cooperacures ofereix un espai de diàleg, de seguiment i d’acompanyament a les famílies. “Posem la cura al centre i acompanyem a tots els col·lectius en els processos que estan vivint”, conclouen des d’aquesta associació que ja comença a rebre les primeres peticions.

Continua llegint

Societat

L’Aula Ambiental recull 135 kg de deixalles a Montjuïc en una hora

Els 84 voluntaris han dedicat un matí a recollir i classificar els residus de l’espai

Publicat

on

Per

L’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc ha organitzat aquest abril una neteja a la muntanya de Montjuïc, amb la col·laboració de Cuidem Montjuïc i el suport dels operaris del Pla Endreça, Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat ha reunit 58 voluntaris que, en menys d’una hora, han recollit 135 quilos de residus, mostrant la implicació del veïnat en la cura d’aquest espai natural.

Els residus han estat classificats en 83 quilos de fracció resta, 16 quilos d’envasos lleugers, 14 quilos de vidre, 4 quilos de paper i 18 quilos d’altres materials, com ferralla, cables, piles, bateries i tèxtils. Aquesta tasca, que s’ha dut a terme en diversos senders i zones de la muntanya, ha permès recuperar la netedat d’un entorn molt freqüentat, alhora que ha subratllat la necessitat de reduir la producció de deixalles.

Els participants, de diverses edats, han dedicat un matí a recollir i classificar residus, en un ambient de col·laboració. Segons l’Aula Ambiental, la jornada ha servit per conscienciar sobre la gestió de residus i reforçar el compromís amb la preservació de Montjuïc. Aquesta iniciativa ha posat en relleu la importància de les accions col·lectives per mantenir els espais naturals. 

Continua llegint

Societat

El pis de La Medusa serà desnonat malgrat les propostes de lloguer social

Publicat

on

Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

Continua llegint

Societat

Creix la indignació veïnal per les sessions musicals que se celebren en el nou restaurant de la Font del Gat

El Grup Confiteria, responsable de l’espai, programa pràcticament cada dia música en directe i sessions de DJ

Publicat

on

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024