Connecta amb nosaltres

Societat

Des dels ulls d’una dona

Les entitats socials demanen un canvi en determinades dinàmiques urbanístiques, tot i que insisteixen que la principal arrel del problema se situa en el germen masclista

Publicat

on

Tot i que la tendència s’ha començat a revertir, anar amb el carro de la compra, passejar amb el cotxet del nadó o buscar al fill a l’escola són activitats que majoritàriament encara fan les dones. “És clau començar a feminitzar l’espai des del punt de vista que són les dones les que fan aquestes rutes cícliques”, exposa la impulsora del pla de gènere als Castellers del Poble-sec, Marta Sau. El problema, al cap i a la fi, rau en el fet que han sigut els homes els que han dissenyat les ciutats, fent-les a la mida de les seves rutines i menystenint les de l’altre gènere.

En què consisteix la feminització de l’espai públic? En el fet que hagi la suficient llum per fer les nits visualment més segures, en l’eliminació d’espais sense sortida o en l’ampliació de voreres, entre altres qüestions. Ítems que potser fins ara no s’han tingut en compte als despatxos d’urbanisme, però que el Govern municipal ha començat a capgirar. Tal com exposa la regidora del Districte i de l’àrea de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, “l’urbanisme ha estat molt masculinitzat; l’han fet molts homes des dels despatxos i cal canviar això”. Com? Segons proposa, mitjançant tallers i formacions als tècnics i arquitectes municipals perquè incorporin als projectes noves idees i conceptes que ajudin a fer entorns més segurs per a les dones i per a tothom en general.

Percepció d’inseguretat

Essencialment, la percepció d’inseguretat té el seu origen en “la manca de control social d’un espai públic”, aporta des de Raons Públiques, Javi Fraga. Tal com il·lustra l’expert, no és el mateix un carrer on només hi ha equipaments esportius amb horari diürn, que un carrer on viuen persones, compta amb comerç de proximitat i permet l’obertura d’algun equipament. “Sense aquest control social, a partir de l’hora en què l’activitat desapareix d’una zona sense combinació d’usos, les persones que no són l’estereotip dominant són les que es poden veure més exposades a les seves pors”, assevera. De fet, és en aquest punt on “l’urbanisme ha de prendre rellevància i generar espais transparents, oberts i connectats a altres espais”, apunta.

Per tal de detectar aquells elements que, en cas de ser transformats, podrien ajudar a millorar el desenvolupament de la vida quotidiana, fa dos anys i mig el consistori va engegar tota una sèrie de mesures per feminitzar la via pública. De fet, la intencionalitat va recollir des del principi una proposta que fins avui dia ha resultat ser tot un èxit: les marxes exploratòries. Tal com desenvolupa la regidora Pérez, la idea s’ha focalitzat en generar grups de dones que passegin per diferents zones i així determinar “des de l’escala micro” quins canvis poden ajudar a incrementar la qualitat de vida de determinades places o carrers.

En aquest sentit, des de fa uns mesos les marxes exploratòries compten amb partides pressupostàries per poder dur a terme les transformacions que plantegen. Unes partides entre les quals destaca la consignada al grup que ha tractat de millorar l’espai públic del nucli de Santiveri. Fins a un milió d’euros s’ha destinat a fer realitat les millores que ha detectat el grup de dones que va visitar la colònia. Tal com argumenta Pérez, “el que no pot ser és que els demanem quins aspectes millorarien i que després nosaltres no ho implementem”.

Una visió extrapolable

Sobre aquesta manera de fer urbanisme, des de Raons Públiques asseguren que a la cooperativa “la perspectiva de gènere és un valor que ja tenim integrat en el nostre dia a dia” i celebren que l’Ajuntament treballi també en la mateixa línia. “No és només mirar la ciutat, sinó fer-ho acompanyat d’altres persones; fer recorreguts acompanyats de persones afectades per un tema específic i així aconseguir tenir una experiència vital més pròxima”, aprofundeix Fraga.

Sembla que aquesta forma de treballar l’urbanisme ha vingut per quedar-se. Tal com percep Pérez, entre les formacions polítiques “hi ha un consens” a l’hora de tirar endavant mesures d’aquestes característiques. Una qüestió que, segons opina Sau, servirà per “regar la llavor que els veïns i veïnes de Poble-sec Feminista vam plantar anys enrere”. Tota una transformació social que ja ha fet el salt del món abstracte a l’espai tangible de forma definitiva.

Qüestió d’actitud

Tot i que un carrer pot aportar més o menys sensació de seguretat, Fraga es mostra insistent en un punt: “El fet que no hi hagi violència o discriminació és una cosa que va relacionada amb les persones, no amb els espais”. En la mateixa línia, l’activista dels castellers deixa clar que el Poble-sec no és ni molt menys un barri insegur, sinó que són determinades actituds les que distorsionen la realitat. Tal com exemplifica, “el problema no se situa en el fet que hi hagi agressions a la muntanya de Montjuïc, sinó que n’hi hagi a qualsevol carrer, bar, casa o lloc de feina”.

“Ajuda que siguin espais amb llum i moviment? Evidentment, però no considero que Montjuïc sigui un espai insegur en si”, complementa Sau. Al seu parer, “el problema no és la inseguretat, sinó el masclisme i les seves actituds que es poden donar en qualsevol espai”. Lexpert en urbanisme afegeix la següent idea: “El darrer ítem que genera la situació d’inseguretat no és l’espai, sinó les persones que estan allà; aquestes són les que fan un ús indegut de la seva posició de força i se n’aprofiten”. “Potser l’urbanisme no ha de generar espais perillosos, però després tots també tenim una responsabilitat”, recorda.

Per últim, Sau posa de relleu que “el feminisme al final cerca generar espais on tothom estigui còmode”, defensa. Un benestar que incompatibilitza amb determinades actituds, com ara “l’ús de determinades paraules i comentaris”. “Ha arribat un punt en què ja no ens hem de per què sentir incòmodes; les dones volem poder anar per qualsevol carrer sense que ens hagin de xiular, escoltar determinades coses o fins i tot veure com ens toquen; són coses que ja no podem permetre”, subratlla.

Societat

L’Ajuntament destina 16,5 milions d’euros per executar una vuitantena de millores al barri

Publicat

on

Per

El Pla de Manteniment Integral (PMI), emmarcat en el Pla Endreça de l’Ajuntament de Barcelona, executarà fins a 80 actuacions al Poble-sec i la muntanya de Montjuïc. En total la inversió suma 16,5 milions d’euros.

Cal posar de relleu, però, que moltes d’aquestes actuacions no són pas noves, sinó que inclouen intervencions ja definides en mandats anteriors o que s’executen des de fa mesos, com per exemple la urbanització del carrer d’Elkano. Tanmateix, entre el reguitzell d’obres destaquen la renovació del paviment del carrer de Cabanes, des de Vila i Vilà fins al passeig de Montjuïc. També la vorera del Paral·lel, just davant del Teatre Apolo, la millora de la xarxa de clavegueram del carrer de Sancho Marraco i la renovació de l’enllumenat del passeig de Montjuïc.

Pel que fa a la muntanya de Montjuïc, s’han renovat una vintena de fonts repartides pels jardins històrics i s’han instal·lat nous sistemes de reg connectats a la xarxa d’aigua freàtica, amb nous dipòsits i connexions amb Sant Antoni, el Poble-sec, la Marina i la Bordeta. El pla d’estabilització de talussos, per evitar esllavissades i arrossegaments, arriba enguany als del Camp de Tir, el Fossar de la Pedrera i el Cementiri. 

Continua llegint

Societat

Vila i Vilà, atrapat entre obres interminables i facturació a la baixa

El projecte, que hauria d’estar enllestit des de fa anys, s’allargarà encara més: fins al segon semestre de 2026

Publicat

on

Al carrer Vila i Vilà s’han acostumat a la rasa oberta, el soroll de les màquines i les tanques que dificulten el pas. El que (fins fa poc) havia de finalitzar el juny del 2026, s’allargarà uns mesos més: les obres del nou col·lector no estaran enllestides fins al segon semestre de l’any vinent.

Els treballs, que es van iniciar el 2013 i que tenien una duració prevista de tres anys (res més lluny de la realitat), tenen com a objectiu evitar les inundacions que històricament han afectat el Paral·lel quan hi ha pluges intenses. Les tasques que duen a terme els operaris, però, ja han començat a provocar fins i tot talls esporàdics de subministraments bàsics (aigua i llum) als veïns i comerços de la zona.

“És una incompetència constant”, denuncia la poblesequina i activista, Emma Lladó: “Fuita d’aigua per tercera vegada i tots els comerços del carrer sense llum.”  Segons explica, aquesta situació es dona de manera sobtada i recurrent. En el mateix sentit, la també veïna, Encarna Galindo, relata que les obres també han començat a tenir afectacions sobre l’economia local: “A la fleca que tenim al carrer la facturació no els ha deixat de baixar i ara el lloguer ja se’ls fa difícil d’afrontar.”

Un altre aspecte que preocupa és la brutícia. Tal com critica Lladó, aquesta no fa més que créixer: “Quan van iniciar les obres, van traslladar els contenidors de Vila i Vilà als carrers veïns, i ara tota la brossa s’acumula aquí i no la recullen fins passada una setmana”.

Voreres de mínims per als vianants

La reducció de l’espai per accedir als comerços resulta “incòmode” segons explica la recepcionista de l’Hostal Bedmates, Tatiana Cuau. Lamenta que reben “moltes queixes dels clients que s’allotgen” i que el negoci es veu afectat, perquè “les males ressenyes augmenten”. També ho destaca des del restaurant Elche l’Alèxia Iborra, i detalla que s’han vist diversos cops “sense internet ni línia telefònica”, un fet que ha provocat que no poguessin “treballar com és habitual”. “El difícil accés i la reducció de zones de pàrquing ha repercutit en la facturació”, afegeix. “Sabem que són obres llargues, que ens portaran algun benefici, però volem que acabin ja”.

Continua llegint

Societat

Les instal·lacions d’extraescolars, al límit: “No donem l’abast i molts es queden sense poder fer esport al barri”

Famílies i entitats reclamen que s’obrin els espais escolars a l’espera de construir el nou poliesportiu

Publicat

on

La manca d’instal·lacions esportives al Poble-sec és a dia d’avui una de les principals preocupacions de les entitats i famílies, que veuen com cada curs escolar es repeteix el mateix problema: molts infants i joves es queden sense poder accedir a activitats extraescolars, sobretot en l’àmbit esportiu.

El president de Joves Units del Poble-sec, Hatim Azahri, alerta: “El poliesportiu de les Tres Xemeneies no dona resposta. Per això és tan important el futur poliesportiu del Poble-sec. No donem l’abast i molts nens i nenes es queden sense poder fer esport al barri”. Aquesta situació evidencia que l’oferta és insuficient i que la manca d’espais esportius genera desigualtats: mentre unes famílies poden permetre’s traslladar-se a altres barris, d’altres es veuen obligades a renunciar al fet que els seus fills practiquin esport.

Un exemple és el del Club de Bàsquet Sant Antoni, el qual utilitza les pistes de les Tres Xemeneies i que s’ha vist forçat a desplaçar-se fins a La Marina per poder entrenar. El mateix passa amb l’APA Poble-sec, que s’ha vist obligat a limitar categories per falta d’espai. Aquestes restriccions deixen moltes criatures sense activitat, la qual cosa té un impacte no només esportiu, sinó també social i emocional. “El meu fill de vuit anys s’ha quedat sense plaça al bàsquet del barri. Ara hem d’anar fins a Sants perquè pugui jugar. És un desgast enorme per a les famílies”, explica la Laura, mare d’un alumne de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer.

Una demanda urgent

Diverses famílies del barri coincideixen en el fet que el futur poliesportiu és imprescindible per donar resposta a les necessitats del barri. Tot i això, també reclamen mesures immediates que permetin pal·liar el problema mentre no es construeix la nova instal·lació, prevista pel 2027. Entre les propostes que es posen sobre la taula hi ha ampliar l’ús d’espais escolars més enllà de l’horari lectiu, recuperar els programes de patis oberts i habilitar equipaments temporals que donin aire als clubs i entitats.

Azahri insisteix que no es tracta només d’una qüestió logística, sinó d’una necessitat de cohesió social: “Els nens i nenes tenen dret a fer esport al seu barri. Esperar fins al 2027 serà difícil. Necessitem solucions perquè és primordial fomentar el jovent a fer vida al barri”.

Una reivindicació històrica

La lluita per aconseguir un poliesportiu digne al Poble-sec no és nova. Fa més d’una dècada que entitats, famílies i associacions veïnals reclamen un equipament que doni resposta al creixement del barri. En aquest temps, els clubs han crescut, la població ha augmentat i les necessitats s’han multiplicat, fent que la situació sigui encara més urgent.

El missatge que arriba des del barri és clar: calen solucions immediates i imaginatives. Recuperar els patis oberts, habilitar espais provisionals i ampliar l’ús d’instal·lacions escolars són algunes de les mesures que, consideren, podrien alleugerir una problemàtica que afecta de ple el dia a dia de moltes famílies. El futur poliesportiu és una esperança, però el Poble-sec demana respostes ara. •

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024