Connecta amb nosaltres

Economia

El Nadal rere l’aparador

Els comerciants tradicionals ajusten els seus potencials davant les dinàmiques de les grans superfícies comercials i la irrupció de la compra per internet dels regals de Nadal

Publicat

on

No ens enganyem, Nadal és sinònim de consum. Si bé cadascú pot gastar més o menys diners, tothom incrementa les seves despeses, ja sigui en els regals de Reis, o en parar la taula amb el bo i millor del supermercat. Es nota aquesta dinàmica a les botigues del Poble-sec? Evidentment. Els seus responsables són incapaços de negar-ho. De fet, alguns assenyalen que aquest mes de desembre els serveix per facturar dues o tres vegades més respecte a un mes normal. Si més no, pràcticament tots coincideixen: “Amb el Nadal salvem l’any, no guanyem diners”.

Prova d’aquesta frase lapidària és el rastre de botigues de proximitat que queden als carrers i places. Respecte a altres barris de la ciutat, el Poble-sec no compta amb cap eix comercial vertebrat. Alguna botiga per aquí, algun altre establiment per allà… “De petit negoci poc en queda; només s’han obert establiments que tanquen fins molt tard, mentre que les grans superfícies que hi ha a la perifèria ens han acabat de castigar”, analitza la responsable de la Pastisseria Cases, Sònia Garcia.Centres comercials i Amazon

Encara que el barri no compti amb cap centre comercial a la seva vora, no s’ha de menystenir el paper actiu que juga el Portal de l’Àngel o aquelles superfícies que queden relativament a la vora amb el cotxe. Segons la mateixa Garcia, “la dinàmica de consum de la gent jove condueix al fet que desaparegui el comerç de proximitat; ja no busquen aquesta atenció personalitzada, sinó que es fixa en els horaris i en el preu més baix”.

En el mateix sentit, l’encarregat d’un altre negoci familiar, Joan Roldán, de la Joiera Roldán, percep la compra a les grans superfícies com un desencadenant del tancament de botigues de barri: “Al final ens hem trobat que ens han desaparegut certs serveis del barri, ja que si abans els veïns tenien una drogueria o una ferreteria davant de casa, ara molts es veuen forçats a anar als centres comercials”. Espais que, al seu parer, mai podran substituir determinades vendes al detall com és el cas del seu sector: “La nostra clientela és molt fidel i dubto que Amazon ens la prengui, perquè com que és un gènere molt singular, a la gent els hi agrada tocar-lo i remenar-lo”.

Conèixer el client

D’altra banda, un dels pilars forts que defensen des de la llibreria La Carbonera és la relació que els seus responsables han establert amb els veïns i veïnes del barri. En aquest sentit, Carlota Freixenet explica que “als nostres clients Amazon no els farà mai les recomanacions que nosaltres els hi oferim” i que “si aquests ens demanen un llibre amb temps, saben que nosaltres sempre els hi podrem trobar”. Una clau d’èxit que al Nadal exploten encara més, ja que segons confessa Freixenet, “molts dels llibres que treballem als clubs de lectura després es converteixen en regals del mateix lector a familiars i amics”.

Adaptar-se a les campanyes

En aquesta línia, des de La Carbonera posen de relleu la importància de saber-se adaptar a cada campanya de comerç, com ara l’amic invisible: “Com que els llibres s’adapten a aquesta mena de pressupostos, les ofertes ens funcionen molt bé”. Una oportunitat que, a més, combinen amb la motivació extra amb la que alguns veïns visiten la botiga: “Si bé molts compradors habituals s’acostumen a mirar els llibres més cars al llarg de l’any, mai els acaben de comprar; ara, quan arriben les festes de Nadal sí que decideixen fer l’esforç”, detalla Freixenet.

Campanyes que no quallen

Tot i que any rere any l’Ajuntament de Barcelona engega diferentes campanyes de comunicació per promoure el consum al comerç de proximitat, els botiguers consultats asseguren que aquestes campanyes mai les acaben de notar a les caixes enregistradores. De fet, fins i tot alguns com Roldán asseguren “no tenir ni idea” de quins són els esforços municipals per promoure les vendes al detall. “L’únic que podem veure són les quatre llums i poca cosa més que no ens serveix de res”, critica.

En paral·lel, Freixenet sí que recorda haver vist publicitat respecte a la importància del comerç de proximitat en campanyes anteriors, “però enguany encara no he vist res”, confessa. Un punt de vista també compartit per la Sònia Garcia, qui observa una certa sensibilitat de l’actual Govern municipal amb el petit botiguer, però que mai ha acabat de rendibilitzar econòmicament: “tot i tenir bones intencions, tampoc han acabat de dur a terme cap iniciativa que m’hagi ajudat a millorar les vendes”, resumeix.

Fotografia | Iore i Thomas Hawk

Economia

Conseqüències negatives de la burocàcia

L’excés de burocràcia és un llast per al creixement econòmic i urgeix una simplificació dels procediments administratius

Publicat

on

Per

La burocràcia ha passat a primer pla de l’actualitat arran de les protestes dels agricultors a tota Europa, perquè l’excés de paperassa ha estat una de les principals queixes d’aquest col·lectiu. Les regulacions comunitàries són molt més feixugues que les dels Estats Units o altres països que no pertanyen a la UE. La normativa comunitària es transposa a l’Estat espanyol tard (és el més incomplidor) i malament, i quan s’han transposat, les normes resultants són menys eficients que a la resta de països comunitaris. Després, la norma passa a Catalunya i encara empitjora més. El 2023 entre el BOE i els butlletins oficials de les comunitats autònomes s’ha publicat una mitjana de 3.500 pàgines diàries, el 22% més que l’any anterior. Un estudi de la Cambra de Barcelona del 2007 va concloure que reduir la burocràcia un 25% faria créixer el PIB un 1,5%, justament el valor que la UE ha previst que creixi a l’Estat aquest any.

Adaptar-se al destinatari

Cada norma publicada té efectes econòmics i es legisla pensant en les grans empreses, quan el teixit empresarial és bàsicament format per pimes. La manca d’anàlisis dels costos-beneficis que generen les normes i els desconeixements dels qui les redacten les empitjoren. No hi ha comunicació entre les administracions, excepte quan es tracta d’espoliar el ciutadà: sempre acaben trobant-lo, si no a ell al seu compte bancari. Com es pot millorar? Cal copiar de les millors pràctiques internacionals, adaptar-se als destinataris, digitalitzar i interconnectar administracions, aplicar el silenci positiu, resoldre els tràmits en temps raonables, eliminar la cita prèvia (absurd pleonasme burocràtic, perquè totes les cites són prèvies), elaborar guies clares, escoltar els administrats, auditar els processos i eliminar els redundants, etc.

Ampliació de Barajas

Mentre ens tenen distrets amb la kafkiana paperassa i els tràmits d’una amnistia per als condemnats en judicis-farsa per delictes imaginaris i alguns jutges segueixen cultivant el gènere literari de la ficció jurídica, el govern espanyol va aprovar el febrer l’ampliació de Barajas i del puerto de Madrid ubicat a València, amb un nou moll guanyat al mar on s’ubicarà una estació ferroviària amb 10 vies paral·leles de 1.000 metres cadascuna per carregar contenidors (el port de Barcelona va estar un quart de segle reivindicant una via), obra que malmetrà les platges properes. Les colònies, però, cauen lluny de la metròpoli, i no és tracta de Catalunya, on som més sensibles i per salvar un ànec o un lloro, impedim ampliar un aeroport si cal. Un poble català que el clima ha convertit en un poble sec perquè la sequera “és un càstig diví contra els independentistes” segons ha afirmat el cap de la policia patriòtica, Fernández Díaz, o sigui, que Déu és nyordo. Caldrà doncs treure algun sant a passejar perquè faci ploure, que és com fer carrils bici i creure que això canviarà el clima.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

Els alts costos de la Intel·ligència Artificial

Publicat

on

Per

Som a l’època de la Intel·ligència Artificial (IA). Tothom parla de coses com el ChatGPT, que pot generar imatges que semblen reals, o tecnologies que poden canviar persones en vídeos (conegudes com a deep-fakes).

Però aquesta tecnologia increïble té un cost alt en energia, diners i impacte ambiental. Per exemple, segons Meta, l’empresa que posseeix Facebook, es preveu que la demanda d’energia per a aplicacions d’IA el 2024 serà equivalent a la producció de dues centrals nuclears. I això és només l’inici de l’era de la IA.

En comparació, el cervell humà, que és més potent en molts aspectes que la IA, només consumeix uns 20 watts per hora, que és poc més que una bombeta LED de baix consum. La diferència és enorme i els científics s’han adonat d’això.

La construcció d’ordinadors ‘cervell’

El motiu del consum energètic elevat és que la IA actual imita les neurones del cervell (el que anomenem xarxes neuronals) amb programes informàtics potents que funcionen en ordinadors normals, és a dir, els PC que tots coneixem, però molt més potents. Per posar-ho en perspectiva, és com si conduíssim camions de la mida de trens per la ciutat. La conseqüència seria un col·lapse, amb els camions-tren constantment aturant-se i arrancant en semàfors i cruïlles, consumint molt gasoil i contaminant molt més. No és l’entorn més adequat per a aquesta tasca.

La solució que han trobat els científics és dissenyar directament ordinadors o xips que imitin el comportament del cervell humà. Això es coneix com a computació neuromòrfica i és més òptim ja que les neurones funcionen de manera diferent als ordinadors normals: intercanvien múltiples i simultànies senyals elèctriques de baixa intensitat de manera més lenta però molt més eficient.

Ja existeixen xips, com el Loihi d’Intel o el DeepNorth d’IBM, que tenen un rendiment alt i un consum baix. Aquests xips s’utilitzen, per exemple, en drons per a tasques com el reconeixement d’imatges per lluitar contra la sequera o per controlar els cultius, ja que són molt més eficients i utilitzen molta menys bateria que un xip normal.

Amb aquesta tecnologia emergent trobarem que la IA cada cop ens ajudarà més en tasques que millorin la qualitat de vida.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint

Economia

Dels beneficis de la immigració al problema

La política migratòria de l’Estat, sense una política demogràfica beneficiosa, estanca l’economia de l’Estat i perjudica Catalunya

Publicat

on

Per

L’esquerra caviar qualifica de xenòfobs i racistes als que diuen que cal expulsar els delinqüents estrangers multirreincidents, una mesura imprescindible, necessària i de sentit comú. Dit això, cal recordar que les migracions són part de la política demogràfica, molt deficient a l’Estat i a Catalunya. Anem sintèticament als fets: 1) la immigració a l’Estat té dos orígens bàsics: Amèrica i Àfrica. 2) El 98% dels immigrants arriben per Barajas, saltant-se el permís turístic. 3) Per això es va ampliar Barajas amb la terminal T4. 4) Els que arriben en pastera són residuals, però donen molt joc mediàtic. 5) Els emigrants africans són magrebins i subsaharians. 6) Els subsaharians són la “classe mitjana” de països paupèrrims i fugen d’una organització social basada en el govern dels patriarques, on no tenen futur. 7) Els més pobres dels pobres no emigren perquè no poden ni pagar les màfies de les pasteres.

Les conseqüències

Conseqüències: 1) Atès que el gruix de l’emigració és mà d’obra barata, els sous reals (descomptada la inflació) es mantenen en el 75% de la mitjana de la UE els últims 30 anys. 2) És fals que “aquests faran possible que cobrem les nostres pensions” perquè cobren poc i cotitzen poc i ells també es jubilaran. 3) La productivitat ha caigut un 7,3% a l’Estat des del 2000 (a Alemanya ha pujat un 11,8%) i 4) ha baixat del 2,4% per sota de la mitjana europea el 2000 al 14,4% el 2022. 5) La caiguda de productivitat impedeix que els sous reals pugin i fa que 6) els joves ben formats i qualificats de l’Estat marxin a l’estranger: 400.000 el 2022, segons el BBVA, fet en el que també influeix 7) el preu inabastable dels habitatges i dels lloguers, no per culpa dels immigrants, sinó dels governs ineptes que no han creat l’oferta necessària. I tot plegat 8) afavorit per l’elit mafiosa i colonial que ostenta el poder a l’Estat, que 9) també usa l’emigració com ariet contra Catalunya per desnaturalitzar la seva població i destruir la nostra llengua, amb l’ajuda del bonisme d’alguns catalans, autèntiques víctimes de la xenofòbia castellana i hispana en general.

Caïm, Abel i Dostoievski

El bonisme de l’esquerra caviar ha destrossat l’esquerra tradicional. Els partits socialistes han desaparegut a Itàlia i França i la dreta s’obre pas a tota Europa. Enguany he tornat a sentir d’aquesta esquerra ecofarsant e insostenible que cal suprimir Nadal “per no ofendre altres religions”. Els catalans estem passant les de Caïm, expressió, per cert, que és cultura religiosa i popular, no religió, mitologia cristiana presa de la sumèria que personifica la lluita del neolític entre Caïm (agricultor i, per tant, sedentari) i Abel (ramader, i per tant, nòmada); vaja, com en el far west americà el segle XIX. Deia Dostoievski: “Arribarà un dia en què la tolerància serà tan intensa que es prohibirà pensar als intel·ligents per a no molestar als imbècils”. A fe de Déu, que ja hi hem arribat.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024