Connecta amb nosaltres

Economia

El Nadal rere l’aparador

Els comerciants tradicionals ajusten els seus potencials davant les dinàmiques de les grans superfícies comercials i la irrupció de la compra per internet dels regals de Nadal

Publicat

on

No ens enganyem, Nadal és sinònim de consum. Si bé cadascú pot gastar més o menys diners, tothom incrementa les seves despeses, ja sigui en els regals de Reis, o en parar la taula amb el bo i millor del supermercat. Es nota aquesta dinàmica a les botigues del Poble-sec? Evidentment. Els seus responsables són incapaços de negar-ho. De fet, alguns assenyalen que aquest mes de desembre els serveix per facturar dues o tres vegades més respecte a un mes normal. Si més no, pràcticament tots coincideixen: “Amb el Nadal salvem l’any, no guanyem diners”.

Prova d’aquesta frase lapidària és el rastre de botigues de proximitat que queden als carrers i places. Respecte a altres barris de la ciutat, el Poble-sec no compta amb cap eix comercial vertebrat. Alguna botiga per aquí, algun altre establiment per allà… “De petit negoci poc en queda; només s’han obert establiments que tanquen fins molt tard, mentre que les grans superfícies que hi ha a la perifèria ens han acabat de castigar”, analitza la responsable de la Pastisseria Cases, Sònia Garcia.Centres comercials i Amazon

Encara que el barri no compti amb cap centre comercial a la seva vora, no s’ha de menystenir el paper actiu que juga el Portal de l’Àngel o aquelles superfícies que queden relativament a la vora amb el cotxe. Segons la mateixa Garcia, “la dinàmica de consum de la gent jove condueix al fet que desaparegui el comerç de proximitat; ja no busquen aquesta atenció personalitzada, sinó que es fixa en els horaris i en el preu més baix”.

En el mateix sentit, l’encarregat d’un altre negoci familiar, Joan Roldán, de la Joiera Roldán, percep la compra a les grans superfícies com un desencadenant del tancament de botigues de barri: “Al final ens hem trobat que ens han desaparegut certs serveis del barri, ja que si abans els veïns tenien una drogueria o una ferreteria davant de casa, ara molts es veuen forçats a anar als centres comercials”. Espais que, al seu parer, mai podran substituir determinades vendes al detall com és el cas del seu sector: “La nostra clientela és molt fidel i dubto que Amazon ens la prengui, perquè com que és un gènere molt singular, a la gent els hi agrada tocar-lo i remenar-lo”.

Conèixer el client

D’altra banda, un dels pilars forts que defensen des de la llibreria La Carbonera és la relació que els seus responsables han establert amb els veïns i veïnes del barri. En aquest sentit, Carlota Freixenet explica que “als nostres clients Amazon no els farà mai les recomanacions que nosaltres els hi oferim” i que “si aquests ens demanen un llibre amb temps, saben que nosaltres sempre els hi podrem trobar”. Una clau d’èxit que al Nadal exploten encara més, ja que segons confessa Freixenet, “molts dels llibres que treballem als clubs de lectura després es converteixen en regals del mateix lector a familiars i amics”.

Adaptar-se a les campanyes

En aquesta línia, des de La Carbonera posen de relleu la importància de saber-se adaptar a cada campanya de comerç, com ara l’amic invisible: “Com que els llibres s’adapten a aquesta mena de pressupostos, les ofertes ens funcionen molt bé”. Una oportunitat que, a més, combinen amb la motivació extra amb la que alguns veïns visiten la botiga: “Si bé molts compradors habituals s’acostumen a mirar els llibres més cars al llarg de l’any, mai els acaben de comprar; ara, quan arriben les festes de Nadal sí que decideixen fer l’esforç”, detalla Freixenet.

Campanyes que no quallen

Tot i que any rere any l’Ajuntament de Barcelona engega diferentes campanyes de comunicació per promoure el consum al comerç de proximitat, els botiguers consultats asseguren que aquestes campanyes mai les acaben de notar a les caixes enregistradores. De fet, fins i tot alguns com Roldán asseguren “no tenir ni idea” de quins són els esforços municipals per promoure les vendes al detall. “L’únic que podem veure són les quatre llums i poca cosa més que no ens serveix de res”, critica.

En paral·lel, Freixenet sí que recorda haver vist publicitat respecte a la importància del comerç de proximitat en campanyes anteriors, “però enguany encara no he vist res”, confessa. Un punt de vista també compartit per la Sònia Garcia, qui observa una certa sensibilitat de l’actual Govern municipal amb el petit botiguer, però que mai ha acabat de rendibilitzar econòmicament: “tot i tenir bones intencions, tampoc han acabat de dur a terme cap iniciativa que m’hagi ajudat a millorar les vendes”, resumeix.

Fotografia | Iore i Thomas Hawk

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Economia

Pensions de jubilació i ingressos

Diners n’hi ha: el frau fiscal estimat per Hisenda és de 69.000 milions d’euros anuals i les grans empreses gairebé no paguen impostos

Publicat

on

Per

es eleccions del 28A han demostrat la incapacitat dels partits per aportar solucions a “allò que realment importa als ciutadans”, mítica frase que els trifatxes van substituir per l’objectiu exclusiu d’aniquilar Catalunya. Un dels problemes bàsics és el de la viabilitat de les pensions. Només el Pacte de Toledo (1995), avui mort, va posar una mica d’ordre. Vegem el costat de la despesa: el 1995 les pensions suposaven 45.000 milions d’euros/any per a 7,5 milions de pensions; el 2008, a l’inici de la crisi, requerien 100.000 milions per a 9 milions de pensionistes. Enguany, amb un PIB lleugerament superior al del 2008, se superaran els 150.000 milions per a 10,5 milions de pensionistes. Però una cosa és el cost global i una altra les pensions individuals, les més baixes de les quals no garanteixen una vida digna.

La solució són els ingressos

Solen apuntar-se dues causes per aquest increment: l’augment de l’esperança de vida i, per tant, de la taxa de dependència (població de més de 66 anys sobre la població en edat laboral), que ha passat del 22% el 2008 al 27% actual i, en segon lloc, la baixa taxa de natalitat d’1,3 fills per dona, molt lluny de la taxa de reemplaçament de 2,1 fills per dona. Les solucions no són al costat de la despesa, com allargar l’edat de jubilació o augmentar la natalitat, sinó del costat dels ingressos. De veritat creuen els trifatxes que fomentar la natalitat és la solució, alhora que posen traves a la immigració? Dins de 20 anys molts dels llocs de treball futurs estaran ocupats per robots. Quan els sous-tifa actuals no arriben ni per pagar l’habitatge, es pot permetre una parella tenir fills o un pla de pensions privat? Diners n’hi ha: el frau fiscal estimat pel ministeri d’Hisenda és d’uns 69.000 milions d’euros anuals i les grans empreses gairebé no paguen impostos. D’altra banda, sous més alts, com reivindiquen els armilles grogues francesos permetrien cotitzar més per pagar pensions o estalviar per al futur. En resum, la clau és en la distribució de la renda i la riquesa, en el costat dels ingressos. Seguir com ara només du al col·lapse.

La via morta

Mentre segueix la farsa a la Sala Pinotxo del Tribunal Suprem, el poli bo del 155 ha guanyat les eleccions als polis dolents del 155. Però sense desobediència civil (exemple: l’1 d’octubre) entrem en via morta. Mentre no deixem els lliris per a les floristes, la presa de pèl de l’oligarquia borbònico-franquista, amb un suposat “diàleg” que no vol, continuarà ben viva i és el mantra escollit pel poder per continuar vexant el poble català. Esperem que ERC no es converteixi en la Convergència del segle XXI. Ja comença a fer-se real la frase “Que la prudència no ens faci traïdors” de Jordi Carbonell (1924-2016) pronunciada l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Recicla Tecnologia. Els consells del tècnic del barri

Publicat

on

Per

Recicla Tecnologia ocupa un local de 100 m2 a Creu dels Molers, 30 on el Javier i el Christian han fet bona la filosofia de l’empresa que consisteix en reparar, reciclar i donar una segona vida als aparells electrònics (portàtils, mòbils, altaveus, tablets, pantalles de televisió, etc…). També són pioners en la recuperació d’equips mullats. En aquestes línies ens ofereixen el següent consell de manteniment: ‘‘De cara a l’estiu és aconsellable revisar el nostre ordinador. Amb la temperatura ambient a l’alça, el nostre ordinador també s’escalfa i pateix. Quan la temperatura del processador arriba als 100º cal que sonin les alarmes. Els símptomes que calen valorar són que vagi lent i que el ventilador faci molt soroll’’.

Porteu-lo als tècnics del barri, a Recicla Tecnologia i amb un pressupost de 35 euros per als portàtils us faran un correcte manteniment i equilibraran la temperatura del vostre aparell.

La ideologia de l’empresa és una lluita constant contra l’obsolescència programada i el consumisme desmesurat de productes electrònics. “El reciclatge és el present, no pas el futur, ja fem tard amb el canvi climàtic. I el 50% de la població encara ha de prendre consciència i adonar-se que no es poden llençar les piles ni els aparells electrònics”, remarca Javier Pizarro.

Continua llegint

Economia

Periodisme i bicicletes

Volata és una revista i un local social

Publicat

on

Al carrer de Magalhaes, 54 hi ha un local on s’hi practica el culte al ciclisme des de la vessant més periodística. Tot va començar fa cinc anys, quan dos periodistes i un productor audiovisual van decidir associar-se per crear Volata, un projecte editorial que edita una revista de cultura ciclista dins del moviment slow journalist: reportatges cuinats a foc lent, articles en profunditat, fotografies de qualitat… tot enfocat en el món del ciclisme i el periodisme esportiu.

Un punt de trobada

Un cop posada en marxa la revista calia trobar un local on establir-se, un espai social que seria la seu del Club Ciclista, que s’emmarca dins del projecte, i que serviria com a penya i com a lloc de trobada per als amants del ciclisme. Van trobar aquest local al Poble-sec i fa tres mesos van obrir les portes: “Aquest espai ens permet reunir-nos i organitzar-hi propostes: hi fem presentacions de llibres, visionat de pel·lícules o de carreres, etc’’. ‘‘És un lloc on podem desenvolupar en viu alguns els continguts de la revista, hi ha un diàleg constant entre allò que tractem al paper i el que passa dins de l’espai”, explica l’Olga Ábalos, una de les sòcies.

A més de la revista, el club i el local, des de Volata han posat en marxa un projecte de podcasts temàtics on comenten les diferents etapes del Tour de França i compten amb diferents convidats.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.