Connecta amb nosaltres

Economia

El secret és reciclar la tecnologia

Segona vida als aparells espatllats

Publicat

on

ReciclaTecnologia neix al 2011 i s’instal·la a un pis del Paral·lel. Amb recursos escassos, però amb les idees clares, Javier Pizarro posa en marxa una empresa per tal d’arranjar i reciclar tot allò que encara pot tenir una segona vida. De fet, la filosofia de l’empresa és: “No ho llencis, nosaltres ho reparem”.

Nou local a Creu dels Molers

Els primers anys de l’empresa van estar dedicats a la marca Apple i tota la seva gamma de productes. Ara, però, han fet un salt important i han obert un local de 100 m2 a Creu dels Molers, 30. En aquest ampli espai el Javier i el seu soci Christian reparen, milloren i reciclen tota mena de productes electrònics: ordinadors, mòbils, altaveus, televisions, tabletes. Un bon exemple és una pantalla de televisó que el Javier va trobar a les escombreries i que ara funciona com a monitor d’unes càmeres de seguretat. Accepten ordinadors que ja no tenen cap utilitat, els reparen i els ofereixen a d’altres persones a preus econòmics.

La ideologia de l’empresa és una lluita constant contra l’obsolescència programada i el consumisme desmesurat de productes electrònics.

ERNEST MILLET

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Economia

El MNAC s’annexionarà part del recinte firal

El projecte encara no té pla econòmic per executar-se, però els seus responsables han fixat el 2021 per efectuar la primera obertura al públic

Publicat

on

Encara que sembli inversemblant a primer cop d’ull, el palau del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) s’ha quedat petit. Davant d’aquesta circumstància la institució ha presentat un nou Pla d’Acció que incorpora el creixement de les instal·lacions museístiques cap al pavelló firal de Victòria Eugènia. La intenció és començar a fer-lo servir cap a l’any 2021 i s’espera poder-lo gestionar íntegrament precisament l’any 2029.

Que l’any escollit sigui exactament el 2029 no és fruit de la casualitat. L’annexionament previst pel MNAC també té la intenció de retre un homenatge a l’Exposició Internacional de 1929, que va servir per urbanitzar tot aquest sector de la muntanya de Montjuïc. Per ara, però, el primer objectiu del director del museu, Pepe Serra, es anar conquerint de mica en mica els 15.000 metres quadrats del pavelló.

Una reforma ineficaç

Tot i que el pavelló semi-abandonat s’ha remodelat al llarg d’aquests dos darrers anys amb una inversió municipal de 2,5 milions d’euros, la reforma no ha servit per dinamitzar-lo. Segons ha criticat Serra, l’obra que es va dur a terme actualment permet allotjar blockbusters firals, com ara exposicions de cotxes, però resulta insuficient per encabir les exposicions temporals o arxius del museu. El motiu: no es va condicionar per encabir aquest tipus de materials.

Davant d’aquesta circumstància, el Victòria Eugènia s’haurà de sotmetre a una segona reforma, la qual permetrà presentar noves exposicions mentre es vagin finiquitant espais. De fet, a dia d’avui està previst que l’edifici aculli cap al 2021 les primeres exposicions temporals, mentre que per al final està previst traslladar la col·lecció d’Art Modern. Cal tenir en compte que actualment el museu només té espai per exposar el 20% de les seves 180.000 peces i que només compta amb 2.300 metres quadrats per a les mostres temporals.

A l’aigüera

Que el projecte s’hagi presentat amb bombo i plateret no significa que realment es pugui consumar en la seva totalitat. Tal com ha reconegut el mateix Serra, encara no està clar d’on sortiran els diners per dur-lo a terme. Mentre que la Generalitat encara no els ha entregat els 3,7 milions d’euros que els hi corresponen pel Pla Museus (caduca el 2021), l’Ajuntament no sembla disposat a invertir més diners (ja es va deixar els 2,5 milions en arreglar l’espai).

Des de la pròpia administració catalana admeten que es van comprometre a què el pavelló bessó d’Alfons XIII també acollís la fusió del Museu d’Història i el d’Arqueologia de Catalunya, però la guardiola sembla estar buida i haurà d’esperar. Vista la manca de recursos públics, els responsables del MNAC ja han anucniat que no descarten buscar inversors privats per assegurar-se l’obertura total del pavelló de cara al 2029.

Fotografia | MARIO RM

Continua llegint

Economia

Blai Tonight Natura

Publicat

on

Per

Manel Miret és innovador i set ciències. A mitjans de juliol ha obert un restaurant de pinxos però amb la particularitat que tot el producte que ens presenta és en un 80% vegà i la resta vegetarià. D’aquesta manera Blai Tonight Natura trenca amb l’oferta habitual de pinxos al carrer Blai i ens ofereix una alternativa per a un col·lectiu que cada dia que passa és més exigent amb la qualitat alimentària i alternatiu amb el menjar. Les begudes que ens ofereix el renovat local són ecològiques i bona part dels ingredients dels pinxos també ho són.

Manel Miret té un llarg historial en el món de la restauració. Ha treballat a tots els seus sectors: cambrer, cuiner, cap de compres… Ell va inaugurar fa nou anys el Blai Tonight, el primer bar de pinxos al carrer Blai i ara torna a trencar esquemes amb el nou local vegà i vegetarià.

Blai Tonight Natura presenta 40 varietats que es renoven a diari. Les cuina i prepara el chef Ismael. La dona del Manel, la Trinitat i el seu fill Miquel, com a encarregat, deixen la seva empremta en aquesta nova aventura.

Podeu passar a tastar els nous pinxos de Blai, entre setmana a partir de les 18 h. I els dissabtes, diumenges i festius a partir de les 13 h. Animeu-vos!

ERNEST MILLET

Continua llegint

Economia

Adeu a Pesca Salada Vallhonrat, un comerç emblemàtic del barri

Abaixa la persiana

Publicat

on

El pròxim 27 de juliol el barri s’acomiadarà d’una botiga amb molta història. Pesca Salada Vallhonrat (Vallhonrat, 23) tanca per sempre les seves portes i deixa el Poble-sec sense l’última bacallaneria que existia a la zona. “Serà el final d’un tipus de negoci que havia arribat a tenir unes trenta botigues al barri”, recull l’escriptora Júlia Costa al seu bloc. Els orígens d’aquest establiment es remunten 90 anys enrere, quan l’avi de l’actual propietari, Josep Maria Vallès, va obrir el negoci després de tancar una bacallaneria anterior, que era al carrer de Magalhaes. Després la botiga va passar a mans dels pares d’en Josep Maria i, des de fa 35 anys, ell mateix n’està al capdavant juntament amb la seva dona, la Mercè.

Un negoci familiar 

Quan l’avi d’en Josep Maria treballava a la primera bacallaneria, la del carrer Magalhaes, va enviduar i va haver de tancar la botiga, “aleshores es va dedicar a treballar de picapedrer a Montjuïc i posteriorment a València, on va haver de marxar forçadament, ja que estava en una de les llistes negres de l’època”, explica el seu net. Quan va poder, va tornar, es va casar amb una altra dona i van obrir aquesta botiga. Durant un temps, al soterrani de la botiga hi havien viscut els avis, els pares, en Josep Maria i la seva germana i, anys després, hi va viure amb la seva dona i el seu primer fill.

En Josep Maria es jubila merescudament després de tants anys darrere el taulell, però els seus fills tenen altres interessos i no volen encarregar-se del negoci, és per això que “amb més alegria que pena” han decidit abaixar la persiana: “És la millor feina que he pogut tenir pel meu tarannà, m’agrada la relació amb la clientela, amb el carrer, amb el barri, però a la vegada és molt sacrificat”.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.