El primer de gener la Generalitat abandonà el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per acollir-se al Fons de Facilitat Financera (FFF). Avui l’administració catalana té un deute de 78.500 milions d’euros, i n’hem de tornar 57.500 a l’Estat, gairebé el 75%. El govern de Madrid va encaixar malament aquest canvi i els trifatxes pitjor: “No hi hem pogut fer res” es lamentava Maria Jesús Montero, ministra d’Hisenda, però ser en un fons o en l’altre depèn de criteris objectius del nivell de dèficit i despesa, i Catalunya els compleix: es paga als proveïdors en menys de trenta dies, s’ha reduït el dèficit al 0,4% del PIB i el deute sobre el PIB al 34,2% (des del màxim del 35,3% el 2015).
La principal diferència entre el FLA i el FFF és que el primer exigia la intervenció i control constant d’Hisenda de qualsevol moviment, mentre que ara només s’informa trimestralment de l’evolució del pressupost. Quan es va crear, el FFF tenia un tipus d’interès més baix que el FLA, però avui és el mateix (0,84% anual). Per cert, Catalunya ha pagat fins ara 2.700 milions d’interessos sobre uns diners prèviament pagats a l’Estat usurer en forma d’impostos.
Solidaritat forçosa
El 2007, la Generalitat devia 15.776 milions d’euros, però amb la crisi el dèficit es va ampliar. Si Madrid no ens aporta recursos no podrem arribar al superàvit necessari per a tornar el deute… que és a les seves mans. I no podem anar als mercats internacionals a finançar-nos a preus raonables precisament perquè tenim aquest deute i, per tant, és més barat seguir al FFF. Això forma part de la guerra econòmica de l’Estat colonial espanyol contra Catalunya. En onze anys hem acumulat un deute de 63.000 milions, però hem regalat, via dèficit fiscal, uns 160.000 milions, calculats pel mètode del flux monetari, i uns 120.000 pel de càrrega-benefici que, de vegades, accepta Madrid. Si haguéssim estat només la meitat de solidaris del que hem estat, hauríem pogut gastar uns 60.000 milions més, i no hauríem acumulat més deute.
La veritat manipulada
Mentre dura el judici del feixisme contra la democràcia (al contrari que a Nüremberg), un assumpte intern, el ministre Borrell (d’exteriors), com en la novel·la 1984 de George Orwell, ha creat un Ministeri de la Veritat per manipular-la i crear relats falsos. És dins d’una secretaria d’estat dirigida per Irene Lozano (ex d’UPyD, l’embrió avortat de Vox) anomenada España Global, que ja ha qualificat de criminals els ostatges, que no han estat jutjats. Un altre exemple: l’ex-regidor del PSC Gabriel Colomé, ha signat com a professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona articles suposadament científics en el diari Los Angeles Times, per desmentir informacions sobre l’1-O, però amagant que treballa i cobra d’aquesta organització mafiosa de l’Estat per manipular la informació.
JOSEP MARIA TORREMORELL