Connecta amb nosaltres

Política

El futur centra un debat sense crítiques a Laura Pérez

Tot i els fronts oberts que tenen els Comuns, els ponents de l’oposició van apostar per fer intervencions constructives en lloc de carregar contra el mandat de la regidora

Publicat

on

Sovint, els debats als quals està acostumat el teleespectador emulsionen hores i dies abans del seu on air. Més enllà de la façana, els protagonistes, avesats en els cos-a-cos, centren els seus esforços en marcar perfil propi i desacreditar els adversaris. Sigui amb propostes de programa, sigui posant en marxa la màquina del fang. Mentint sense cap respecte pel ciutadà. Enganyant sense cap mirament a la realitat.

Els ciutadans, en comptes de contraposar programes i solucions, saben que assistiran a un combat de boxa on uns i altres provaran de clavar el punch verbal per deixar KO al rival. D’aquest late motiv, però, s’ha aconseguit escapar el Debat del Poble-sec. Organitzat al Centre Cívic El Sortidor pel ZONA SEC, la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i la col·laboració de Sants 3 Ràdio, l’esdeveniment ha resultat ser un èxit de la política de les formigues.

Una bassa d’oli

Lluny de la tensió que acostumen a envoltar determinats debats, el del Poble-sec s’ha caracteritzat pel seu to seré, constructiu i franc. Just al final de l’acte, un dels ponents se sincerava a l’autor d’aquestes línies: “Nosaltres, polítics locals, som com els nens que van a jugar al sorral; al final estem aquí mentre que els grans, els de la Casa Gran, es barallen per marcar distàncies entre uns i altres”. Honestedat pura. Però… què se n’extreu d’aquest raonament? Doncs que mentre des dels districtes els representants polítics s’esforcen en arribar a consensos i pactes per respecte entre iguals i pel benefici veïnal, després el guirigall del Saló de Carles Pi i Sunyer ho acaba llençant tot a l’orgànica.

La catatònica política barcelonina hauria d’aprendre de la realpolitik que es treballa al número 104 del carrer de la Creu Coberta. Podria semblar inversemblant, però del Debat del Poble-sec bé hauria pogut sortir un govern de coalició a cinc bandes entre Barcelona en Comú, JxCAT, ERC, la CUP i el PP. Sí, sí, cupaires i populars en un mateix executiu. Al llarg dels 120 minuts de debat fins i tot ha quedat enregistrada alguna que altra lloança del popular José Antonio Calleja al cupaire Arnau López (i a la inversa). En canvi, de les altres dues formacions absents, PSC i C’s, poca cosa s’ha pogut constatar. Totes dues formacions van decidir declinar la invitació a participar en el darrer moment per mantenir el dol per la mort del socialista Alfredo Pérez Rubalcaba.

Laura Pérez s’emporta el debat

A diferència d’altres esdeveniments de la mateixa índole, el Debat del Poble-sec no ha tingut ni guanyador definit, ni derrotat testat. De fet, qui objectivament podria haver sortit més reforçada ha estat l’actual regidora del districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez. El motiu: d’entre tots els convidats ha sigut l’única regidora de l’Ajuntament que s’ha apropat fins a la sala d’El Sortidor per donar la cara des del pitjor perfil que es podria adquirir en un debat: defensar una obra de govern.

Cap dels ponents de l’oposició ha aconseguit deixar en evidència un mandat dels Comuns ple de vicissituds. Tot al contrari. A Pérez li han deixat suficient marge de maniobra per fer la tripleta: fer autocrítica, aconseguir deixar en evidència les polítiques que JxCAT i ERC duen a terme a la Generalitat (sense que Georgina Lázaro ni Jordi Fexas respectivament sortissin a defensar les seves cúpules) i interpel·lar als veïns i entitats assistents a continuar sumant en el proper mandat. Resultat: aplaudiment del públic a la regidora després de repassar la gestió i els projectes del mandat.

Cap brindis al sol

A diferència de la lògica habitual de campanya, tots cinc ponents han decidit aterrar a la realitat. Què vol dir això? Doncs que a les preguntes concretes del públic sobre aspectes relacionats amb la mobilitat, el futur de la biblioteca o fins i tot la forma de resoldre la crisi habitacional, cap ponent ha arriscat a avalar solucions. De fet, Calleja ha resumit la tarda en només una frase. Preguntat per com resoldria les molèsties que provoca el carrer de Blai al veïnat, ell ha optat per una lapidària carregada de sinceritat: “Tant de bo poguéssim saber com arreglar aquest problema”. Fexas, per la seva part, també ha aportat una altra d’aquelles que s’escapen de l’esfera política i concerneixen a tothom: “A les revolucions que tenim pendents potser li hauríem de sumar la revolució de l’empatia i el civisme veïnal”.

La incertesa de Barcelona pel Canvi-C’s

Poques hores abans de tancar aquesta edició, els responsables de Barcelona pel Canvi-C’s han demanat disculpes a l’organització del Debat del Poble-sec i als assistents per l’absència de la veïna i regidora convidada, Marilén Barceló. Tal com ha explicat el seu equip, des de la plataforma liderada per Manuel Valls es van decidir anul·lar tots els actes de campanya en solidaritat amb el grup socialista, després de conèixer la mort d’Alfredo Pérez Rubalcaba.

Si bé Barcelona pel Canvi-C’s es va posar en contacte via mail amb els responsables de la taula rodona per anunciar la seva absència, cap persona relacionada amb l’acte va poder llegir l’esmentat text fins a la finalització de l’esdeveniment (la sala d’actes del Centre Cívic El Sortidor no té cobertura). En canvi, els responsables del PSC sí que van aconseguir fer arribar amb la suficient antelació telefònica el motiu de la seva absència.

 

Política

‘Els barris que volem: L’orgull de pertinença al barri’

Publicat

on

Per

Sempre hem dit que el principal objectiu d’ERC Barcelona és millorar la vida de les persones, la vida dels barcelonins i les barcelonines. I ara parlem del Poble-sec. I parlar del Poble-sec és parlar d’identitat, de consciència d’estar vinculat i d’estimular la participació i la cooperació a la comunitat, cosa que alhora es retroalimenta i facilita la inclusió i la cohesió social.

I per millorar la vida de la gent, cal baixar al dia a dia, i parlar-ne. Parlar del compromís de l’operació de Tres Xemeneies, del Pavelló Itàlia, del Molino, de l’IES Consell de Cent, del tancament de l’escola Sant Francesc Xavier, de l’Arnau, del local del 149, del Palau d’Esports, la Casa de la Premsa, la biblioteca Francesc Boix, de les obres eternes del col·lector del Paral·lel…

Tots estem al dia de les necessitats d’equipaments, de la millora que cal als nostres carrers i places, de la dignitat de l’habitatge i salarial que cal equilibrar per a tothom, del paper de l’educació i la cultura pel futur dels nostres veïns i veïnes.

I des de la política cal responsabilitat i aplicar-se, perseguir cadascun dels compromisos al barri i treballar-los per aconseguir màxims consensos, màxims recursos i màxima efectivitat.

I a Esquerra Republicana fem allò que sempre ha fet, sumar esforços per fer possible que aquesta ciutat avanci, i mirem de fer-ho des del nostre MODEL DE CIUTAT, convençuts que la Barcelona que volem i el Poble-sec que volem és el que vol la gent.

I coses concretes: ara mateix hem arribat a un acord que esperem que totes les forces polítiques progressistes entomin amb aquesta responsabilitat de la qual parlem i tirem plegats uns pressupostos de ciutat que també arribaran al nostre barri. Uns pressupostos que hem plantejat en tres grans eixos amb accions específiques:

Un per a una ciutat i un barri modern, innovador i amb ambició de futur amb polítiques progressistes, amb mesures que produeixin retorn social als barris per part dels esdeveniments a la ciutat, o el suport a l’emprenedoria i l’activitat econòmica que arribi a programes concrets d’acompanyament, o com facilitar l’accés de joves a la universitat a les zones amb alta vulnerabilitat.

Un segon per una ciutat i un barri més atractius i que al mateix temps sàpiga protegir la forma de ser i que fa singular al Poble-sec i, des del comerç del barri, al patrimoni artístic, cultural i particular del barri, i sense oblidar la nostra llengua, amb mesures específiques per protegir-la, desenvolupar la T-Cultura, plans de protecció dels comerços emblemàtics i pel relleu generacional, entre d’altres.

I un tercer eix per garantir que el Poble-sec sigui un barri on tothom pugui viure bé, millorant la quotidianitat, millorant els espais públics i millorant els serveis públics, amb inversions amb habitatge, amb accions per fer un barri cada dia més caminable per la gent i amb actuacions com aconseguir que infants i joves entre 3 i 16 anys puguin fer activitats culturals, esportives o de lleure fins a les 19 hores.

Al cap i a la fi, esperem de la participació de la gent, de la seva implicació en la vida diària que amb l’execució d’aquest pressupost al costat, farà créixer el barri que volem i acomplir els compromisos i necessitats de sobres conegudes.  Farà créixer l’orgull de pertànyer al barri del Poble-sec tots plegats. Sumem!

PEPE PÉREZ

Conseller Portaveu d’ERC

Districte de Sants-Montjuïc

Continua llegint

Política

Junts i PSC pacten crear un pla econòmic per a Montjuïc

L’Ajuntament aprova per unanimitat que el pla segueixi un model de col·laboració publicoprivada per garantir el finançament

Publicat

on

El Grup Municipal de Junts per Catalunya-Trias per Barcelona ha acordat amb el Govern del PSC la creació d’un pla econòmic per desenvolupar el Pla Montjuïc de cara al centenari de l’Exposició. La proposta ha estat aprovada per unanimitat a la Comissió d’Economia i Hisenda del consistori i tindrà com a base un model de col·laboració publicoprivada per garantir el finançament de les obres.

Una transformació encara sense pla econòmic

L’objectiu del pla és transformar l’espai firal i la muntanya perquè esdevingui un parc urbà que es vertebri amb els barris de l’entorn. Un projecte, però, que encara no té un pla econòmic concret i que amb aquesta llum verda del consistori s’han assentat els primers fonaments de com ha de ser.

Tal com ha esgrimit la regidora de Junts, Victòria Alsina, el centenari de l’Exposició “és una gran oportunitat per transformar la muntanya i que esdevingui un parc urbà que es vertebri amb els barris de l’entorn”. Una operació en què considera essencial la col·laboració publicoprivada amb els agents econòmics de la ciutat. “Serà un projecte de dos mandats, que costarà molts diners; al govern d’ara li toca planificar, al pròxim govern li tocarà executar”, ha recordat en relació amb la importància que tindran les decisions que es prenguin en aquests propers tres anys.

Govern i oposició, de la mà

La regidora de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha donat suport a la iniciativa de Junts, la qual ha de servir per concretar com s’han de finançar les obres del pla que el seu partit va definir el mandat passat. En aquest sentit, però, ha recordat que el projecte ha de representar una oportunitat “sense oblidar-se dels veïns i veïnes del voltant de Montjuïc”. En la mateixa línia, el regidor d’ERC, Jordi Castellana, ha emfatitzat el fet que, “qualsevol projecte, tant econòmic, com cultural, ha de tenir en compte que no es desenvoluparà en un context aïllat, sinó que tindrà un context de veïns que hauran de desenvolupar la seva vida de forma tranquil·la”, en referència a com pugui alterar el pla Montjuïc 2030 els barris del voltant.

Des del PP, la regidora M. Ángeles Esteller ha volgut posar en valor la importància d’una bona articulació perquè el projecte “tingui el major impacte econòmic” i pugui solucionar “l’assignatura pendent” que representa Montjuïc. Un punt de vista complementat per la mateixa regidora socialista del Districte, Raquel Gil, que ha destacat la importància que tindrà la col·laboració publicoprivada i entre administracions perquè el pla sigui una realitat.

Continua llegint

Política

De les superilles al Poble-sec: transició negativa de les polítiques climàtiques a Barcelona

Publicat

on

Per

Fa pocs dies, el compte de Twitter de l’Ajuntament de Barcelona, @BCN_ecologia, va experimentar un canvi de nom significatiu, passant a ser @BCN_espaipublic. Pot semblar una qüestió anecdòtica, però té implicacions profundes. Des que Collboni va ser nomenat alcalde de Barcelona, la ciutat ha abandonat el lideratge en la lluita contra l’emergència climàtica. En els primers mesos del seu govern, el PSC ja ha anunciat la interrupció de la creació de més superilles, qüestiona la necessitat dels carrils bici (essencials per reduir les emissions), ha expressat suport públic per l’ampliació de l’aeroport i ha arribat a acords que incrementen encara més el nombre de visitants turístics a la ciutat.

Aquestes notícies no són prometedores pel futur dels nostres barris. A escala de districte, es posa en dubte la continuïtat de les accions destinades a protegir els entorns escolars i la seva ampliació a les escoles on no es va poder assolir en l’últim mandat. Mentre Ciutat Vella anuncia la creació de la seva Aula Ambiental, Sants-Montjuïc roman com l’únic districte sense un equipament digne per conscienciar la ciutadania sobre la crisi climàtica, i el concurs per dotar de contingut el petit quiosc en construcció a Montjuïc s’endarrereix mes rere mes.

El barri del Poble-sec ha estat pioner en l’aparició d’un teixit veïnal ecologista, original i divers, capaç d’engegar iniciatives comunitàries contra el canvi climàtic. Gràcies a aquest teixit, únic a la ciutat, el nostre districte ha pogut posar en marxa l’Oficina Tècnica i el Consell d’Emergència Climàtica de Sants-Montjuïc, des d’on s’ha donat suport a la ciutadania activa per generar discurs, conscienciar i planificar iniciatives coordinades amb altres actors del territori. Des que ha canviat el govern, cap dels grups de treball de la sectorial ha estat convocat ni una sola vegada. S’han aturat els esforços per programar de forma conjunta dates destacades, com ara el dia sense cotxes o la setmana europea per la reducció dels residus, i ha desaparegut la nostra celebrada Agenda Verda.

El 2023 acaba amb el trist record de ser l’any més calorós de la història. La pujada de les temperatures ha tingut conseqüències òbvies, com els incendis que han arrasat Canadà, Hawaii o Grècia, i altres no tan òbvies, com l’aparició de ciclons extrems al Mediterrani. Catalunya porta tres anys de sequera extrema sense que la Generalitat tanqui l’aixeta als grans malbaratadors. Aquests episodis seran cada vegada més violents si no reduïm radicalment les nostres emissions. Endreçar Barcelona també implica preparar la ciutat contra l’emergència climàtica.

Els governs locals tenen un paper fonamental en la lluita contra el canvi climàtic. Si l’ajuntament i el districte interrompen les iniciatives per preparar la ciutadania i augmentar la resiliència del veïnat, els resultats seran catastròfics, particularment per a la població més vulnerable dels barris. Si no reduïm el trànsit, augmentem els refugis climàtics i reverdim els carrers… quin futur ens espera?

CAROLINA LÓPEZ

Consellera de Districte de BCN En Comú

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024