Connecta amb nosaltres

Cultura

Barcelona regula la música en viu

A partir d’ara es protegeix la música en viu als locals de petit format amb la denominació d’Espais de Cultura Viva

Publicat

on

Qui signa el present article porta més de 15 anys com a activista sociocultural i ha presentat propostes sobre música en directe als locals a tots els equips de govern,  des de Jordi Hereu fins Ada Colau.

Jordi Hereu va ser el primer en donar un primer gir a l’aixeta de la música viva, ja que la seva modificació de l’Ordenança del 2009 va permetre poder organitzar concerts als bars musicals com si fossin sales de festes o discoteques. L’Ajuntament de Trias no va voler entrar en aquesta qüestió, malgrat que des de la Plataforma Aturem el Paral·lel i després Som Paral·lel ja instàvem a avançar.

Finalment, l’Ajuntament d’Ada Colau ha fet una relectura de la Circular del 2016 que va eixamplar les possibilitats de fer música en directe a tots els bars, no únicament als musicals, i finalment la nova Ordenança ha estat aprovada per unanimitat pel ple municipal del 3 de maig i publicada al BOP el 14 de maig de 2019 on es creen els Espais de Cultura Viva.

Un treball continuat

Des de la Plataforma Música Viva Paral·lel i ara de Barcelona, hem fet interlocució directa amb l’ICUB al llarg de tota la legislatura. El punt de partida és el lema “Si no molestem, toquem”. Aquest seria l’ideal, no haver de rendir comptes si no hi ha queixes de l’activitat musical. L’administració local entén que com a fet regulat, l’única opció és millorar el text, cosa que ha aconseguit, encara que no sigui la panacea que volíem, ja que obliga a invertir.

A l’immediat horitzó la pregunta és: I això com s’implementa? De moment, ningú ho sap ja que en el cas de tota norma sempre calen mesures procedimentals que ni tècnics municipals de Llicències dels Districtes i tècnics privats de les ECA’s coneixen. Per tant, estarem a l’espera.

Recomanacions i altres opcions

A hores d’ara cal recomanar a tot bar, galeria, botiga o associació amb vocació d’organitzar concerts en directe, representacions teatrals, xerrades… que sol·liciti, d’entrada, formar part de la categoria de concert en acústic que no comporta cap requeriment i començar a valorar l’opció d’organitzar concerts en semiacústic o semiamplificat. Certament els requeriments han abaixat 5 decibels, detall no intrascendent, que permet la realització d’estudis sonomètrics amb un potencial de fins a 90 decibels. A més, caldrà un limitador de so connectat a un instrument i doble porta. 5.000 euros? La contraprestació és formar part d’un catàleg de locals que serà promocionat i l’esperada seguretat jurídica.

Una altra opció, sense requeriments i amb música amplificada, és demanar permisos als districtes com en el cas del Dia de la Música a Sant Antoni. No hem parlat dels músics i cal dir que esperem bones pràctiques contractuals dels bars i subvencions en matèria de seguretat social per les administracions.

TONI OLLER CASTELLÓ

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

La Virgueria fa 10 anys

Publicat

on

Al carrer Grasses, 21 hi ha la seu de la Virgueria, una companyia de teatre que va néixer el 2009 “fruit de dues persones que enteníem el teatre d’una mateixa manera”, explica l’Aleix Fauró, fundador, juntament amb Isis Martín, d’aquest projecte. El primer espectacle que van estrenar va ser Si avui és diumenge, demà és dijous i, des d’aleshores, han passat per diverses sales de la ciutat, com la sala Beckett, el Tantarantana, el teatre Lliure o el TNC. A la Virgueria treballen des de la llibertat creativa i aposten per un teatre “que vol provocar la reflexió i canviar el món, encara que sigui des de la nostra petita parcel·la”, diuen.

‘Com menja un caníbal’

Actualment, la companyia treballa en els assajos de Com menja un caníbal, un text que tracta sobre la fragilitat i sobre aquelles persones a les quals el sistema productiu deixa de banda. “És la història de la Dora, una dona que als anys 50 emigra des d’un poble d’Aragó a Barcelona amb un germà que té una discapacitat. Ella es veu amb la necessitat de generar un ambient més agradable al voltant del seu germà, i el que fa és inventar-se un món fantàstic per a ell”, diuen els creadors d’aquest espectacle, que és una coproducció amb el Teatre Arnau Itinerant.

Continua llegint

Cultura

Aquí se censura

El llibre humorístic ‘On és l’Estel·la?’ de Toni Galmés ha estat acusat de ser una ‘‘apologia colpista’’

Publicat

on

El juny d’aquest any l’editorial barcelonina Comanegra va saber que el Sindicat de Policia de les Balears amenaçava amb interposar una querella criminal contra els implicats en la publicació d’un llibre il·lustrat humorístic i satíric: On és l’Estel·la?, obra de Toni Galmés (Comanegra, 2018). Els motius de la denúncia es basen en què aquest “tebeo menoscaba y denigra el Cuerpo Nacional de Policía y a la Guardia Civil y atenta contra los sentimientos de las personas integrantes de dichas instituciones” i demana, com en els temps més foscos, que es procedeixi “a la retirada y eliminación de los ejemplares”.

En aquest cas, el llibre denunciat i sobre el qual pesa una possible censura (amb l’empara, a més, de la vigent Llei Mordassa) és una relectura del mític On és Wally?, però partint d’una idea ben original en clau satírica: una noia que ha estat testimoni privilegiat de les jornades pel dret d’autodeterminació més concorregudes: de les Diades multitudinàries a l’escorcoll d’impremtes i el 20-S, sense oblidar-se’n del Piolín i, és clar, l’1-O. Però, no us penseu pas que ha estat l’únic llibre censurat o perseguit els darrers anys, no. La llista és llarga: Un rey golpe a golpe, de Patricia Sverlo; Manual del torturador español, de Xabier Makazaga; Fariña, de Nacho Carretero, etc. I aquí hi podríem afegir portades de El Jueves censurades, obres d’art retirades de la fira ARCO, rapers exiliats a causa de les seves lletres, cantants que han visitat els jutjats per unes piulades a Twitter…

No corren bons temps per a la llibertat d’expressió i, precisament per això, cal donar suport a la sàtira política de On és l’Estel·la?, de Toni Galmés i l’editorial Comanegra, perquè la sàtira és un bé comú i, a més, la sàtira del poder i de tota autoritat són signe d’una democràcia sana.

Continua llegint

Cultura

Arrenca la nova temporada al Paral·lel

Màgia, espectacles infantils, comèdies i reposicions són algunes de les propostes que ompliran els teatres de Sant Antoni, Raval i Poble-sec

Publicat

on

Comença el curs escolar i amb ell arriba una nova temporada teatral a les sales del Paral·lel i els barris que l’envolten. Amb la incertesa de què passarà amb el Teatre Apolo, que de moment no ha programat cap espectacle, la resta de sales encaren una temporada que promet ser, com a mínim, tan diversa i farcida d’èxits com l’anterior. A mitjans de setembre, el Teatre Victòria, ara en mans del Mago Pop, comença a programar Nada es imposible, l’espectacle d’il·lusionisme que, des de la seva estrena l’any 2017, ja ha aconseguit més d’un milió d’espectadors. El dia 18, la Sala Barts estrena Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe the sixth, de la companyia Laminimal. La cartellera de setembre d’aquesta sala també inclou l’espectacle Mi Lucha, protagonitzat per Antonia San Juan, i del 10 al 20 d’octubre es reprogramarà Miedo, d’Albert Pla. El Teatre Condal arrenca la temporada amb un espectacle dedicat als més petits, Lunnis de leyenda, amb la cantant Lucrecia. A partir d’octubre, Joan Pera torna al Condal amb El pare de la núvia, una comèdia de Joel Joan i Hèctor Claramunt. Pel que fa al Teatre Tantarantana, al carrer de les Flors, obre amb Persones potencialment perilloses, tragèdia contemporània a ritme de hip hop.

Programació a les sales alternatives 

Al Poble-sec, el 19 de setembre La Vilella estrena l’obra Freeze the nipple, un text d’Aina Trubia sobre les tècniques de supervivència de dues hostesses esportives a dos graus sota zero. El Teatre del Raval, per la seva banda, obre temporada amb la reposició de Testimoni de càrrec d’Agatha Christie, un dels grans èxits de la temporada anterior. La Sala Fènix inaugura temporada el 4 de setembre amb el cicle Dona’m Veu/Dona amb Veu i l’espectacle Blackface y otras vergüenzas, de la companyia No es país para negras. Per últim, el Teatro de los Sentidos ultima els detalls del seu nou espectacle, Renéixer, de moment sense data d’estrena.

Enguany el Teatre Arnau Itinerant també oferirà una programació teatral a diversos espais mentre té lloc la reforma de l’edifici. El 12 d’octubre s’estrena SIN TÍTULO, un espectacle de la companyia La Danesa creat a partir de la Comedia sin título de Federico García Lorca. I al desembre, la Lleialtat Santsenca acollirà Com menja un caníbal de la companyia La Virgueria.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.