Connecta amb nosaltres

Cultura

Barcelona regula la música en viu

A partir d’ara es protegeix la música en viu als locals de petit format amb la denominació d’Espais de Cultura Viva

Publicat

on

Qui signa el present article porta més de 15 anys com a activista sociocultural i ha presentat propostes sobre música en directe als locals a tots els equips de govern,  des de Jordi Hereu fins Ada Colau.

Jordi Hereu va ser el primer en donar un primer gir a l’aixeta de la música viva, ja que la seva modificació de l’Ordenança del 2009 va permetre poder organitzar concerts als bars musicals com si fossin sales de festes o discoteques. L’Ajuntament de Trias no va voler entrar en aquesta qüestió, malgrat que des de la Plataforma Aturem el Paral·lel i després Som Paral·lel ja instàvem a avançar.

Finalment, l’Ajuntament d’Ada Colau ha fet una relectura de la Circular del 2016 que va eixamplar les possibilitats de fer música en directe a tots els bars, no únicament als musicals, i finalment la nova Ordenança ha estat aprovada per unanimitat pel ple municipal del 3 de maig i publicada al BOP el 14 de maig de 2019 on es creen els Espais de Cultura Viva.

Un treball continuat

Des de la Plataforma Música Viva Paral·lel i ara de Barcelona, hem fet interlocució directa amb l’ICUB al llarg de tota la legislatura. El punt de partida és el lema “Si no molestem, toquem”. Aquest seria l’ideal, no haver de rendir comptes si no hi ha queixes de l’activitat musical. L’administració local entén que com a fet regulat, l’única opció és millorar el text, cosa que ha aconseguit, encara que no sigui la panacea que volíem, ja que obliga a invertir.

A l’immediat horitzó la pregunta és: I això com s’implementa? De moment, ningú ho sap ja que en el cas de tota norma sempre calen mesures procedimentals que ni tècnics municipals de Llicències dels Districtes i tècnics privats de les ECA’s coneixen. Per tant, estarem a l’espera.

Recomanacions i altres opcions

A hores d’ara cal recomanar a tot bar, galeria, botiga o associació amb vocació d’organitzar concerts en directe, representacions teatrals, xerrades… que sol·liciti, d’entrada, formar part de la categoria de concert en acústic que no comporta cap requeriment i començar a valorar l’opció d’organitzar concerts en semiacústic o semiamplificat. Certament els requeriments han abaixat 5 decibels, detall no intrascendent, que permet la realització d’estudis sonomètrics amb un potencial de fins a 90 decibels. A més, caldrà un limitador de so connectat a un instrument i doble porta. 5.000 euros? La contraprestació és formar part d’un catàleg de locals que serà promocionat i l’esperada seguretat jurídica.

Una altra opció, sense requeriments i amb música amplificada, és demanar permisos als districtes com en el cas del Dia de la Música a Sant Antoni. No hem parlat dels músics i cal dir que esperem bones pràctiques contractuals dels bars i subvencions en matèria de seguretat social per les administracions.

TONI OLLER CASTELLÓ

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

Però… Què són els CDR?

Milian Nebot ens explica en aquest llibre què són els CDR, més enllà de prejudicis i tergiversacions

Publicat

on

Xavier Milian Nebot (Reus, 1984) és llicenciat en Història i en Periodisme. El seu nom va passar a ser conegut gràcies a la feina que va realitzar, juntament amb David Vidal, per investigar un presumpte cas de corrupció política vinculat amb un hòlding que tenia el seu epicentre a Reus, el denominat cas Innova.

En aquesta columna, però, volem fer esment del seu llibre El poder del poble. L’autoorganització veïnal dels CDR (Sembra Llibres). En aquest assaig, Milian Nebot ens explica com es van gestar els “Comitès de Defensa del Referèndum”, quins són els seus antecedents, quina diferència podem trobar entre aquest moviment local i assambleari i l’associacionisme veïnal de tota la vida, etc.

Aquest historiador fa un breu repàs per les darreres dècades de la nostra història per poder explicar l’emergència dels CDR, ubicar aquest moviment popular dins de la dinàmica de l’independentisme català, intentar fer memòria del paper que aquests peons van tenir en el taulell polític, per tal de preveure cap a on pot evolucionar aquest moviment veïnal, que pot esdevenir l’espurna definitiva d’una transformació que vagi molt més enllà. Tot dependrà de les decisions que es prenguin, assambleariament, en el si de cada CDR local. Perquè, com diu el llibre, la resposta és a les seves mans.

Sigui com sigui, en la situació política i social actual, el que és segur és que ens calen moviments autoorganitzats des de baix, a cada poble i barri, que esdevinguin un espai de trobada de diferents lluites (l’habitatge, els drets socials i laborals, etc.), un indret que esdevingui un veritable subjecte de construcció democràtica, en el qual siguem capaços de crear sinergies que ens ajudin a bregar contra l’actual sistema neoliberal i ens ajudin a construir un món on tothom tingui reconegut el dret a viure una vida digna.

Continua llegint

Cultura

8a edició del XIC Poble-sec

Publicat

on

De la mà de la cooperativa Art&Coop, Creació XIC és una iniciativa d’art comunitari que promou la convivència en la diversitat a través del treball en xarxa entre veïnat, entitats i organitzacions del barri. Aquesta proposta té l’objectiu comú de crear un espectacle, ja sigui de carrer i/o de sala. El XIC (Xarxa, Intercanvi i Creació) va néixer al 2011 al Poble-sec i, des d’aleshores, s’ha repetit anualment, creixent progressivament a nivell artístic i organitzatiu. Actualment es realitza en dos barris més i en cada edició es crea un espectacle diferent.

‘Propera parada: Poble-sec’

Ja s’han obert les inscripcions per a la propera edició del XIC, en aquesta ocasió la vuitena, que es proposa crear col·lectivament una performance sobre les vivències de migració. En col·laboració amb el projecte de ràdioteatre de Radioactius, es treballarà a partir de les històries de vida de persones veïnes del barri d’orígens diversos. Els assajos tindran lloc al Centre Cívic El Sortidor els dimarts 26 de novembre i 3 i 10 de desembre de 18.30 h a 20.30 h i el divendres 13 de desembre de 17 a 21 h. L’espectacle, que portarà per títol Propera parada: Poble-sec es representarà el dissabte 14 de desembre a les 18.30 h al Centre Cívic El Sortidor.

Per apuntar-se no cal experiència prèvia. És gratuït i obert a persones de totes les edats. Inscripcions a www.ruaxic.blogspot.com

Continua llegint

Cultura

Teatres del Paral·lel, una tragicomèdia

Des de la seva estrena a Barcelona, l’espectacle ‘Nada es imposible’ del Mago Pop ha batut rècords de vendes i ha generat una reactivació de la zona

Publicat

on

S’acosta el Nadal, històricament la millor època de l’any per a les sales de teatre que durant els mesos de desembre i gener aconsegueixen gairebé el 30% de la recaptació total de la temporada, segons Adetca. L’any passat, més de 300.000 espectadors van omplir els teatres de Barcelona en temporada alta, generant 16 milions d’euros per al sector. El moment d’auge teatral arrenca ara al Paral·lel amb algunes bones notícies, com l’època daurada que viu el Teatre Victòria des que el Mago Pop el va comprar, però també amb situacions menys dolces, com la ruïna d’un dels espais històrics de l’avinguda, el Teatre Apolo, que resta tancat fins a nou avís. Entre l’esplendor de l’un i el declivi de l’altre, la resta de teatres de l’artèria es mantenen en una línia estable o bé lluiten per sobreviure entre deutes i futures rehabilitacions.

El Victòria del Mago Pop

És el mag de moda i, per a alguns, la persona que ha revifat l’avinguda més artística de la ciutat. El Mago Pop omple cada dia les 1.200 localitats del Teatre Victòria des que, el passat mes de setembre va estrenar Nada es imposible, amb un èxit aclaparador i amb la presència de personatges de la talla d’Arnold Schwarzenegger. L’il·lusionista més taquiller del món segons la revista Forbes va comprar el teatre el febrer d’enguany amb l’objectiu que “el Paral·lel torni a ser el que va ser o que brilli amb més força”, explicava en una entrevista. No sabem si el Paral·lel enlluernarà, però alguns restauradors de la zona asseguren que des que el mag ocupa el teatre han estat testimonis d’una important reactivació al Paral·lel: “Jo he augmentat les vendes en un 50% just quan estava a punt tocar fons”, diu Paco Pàmies, que regenta el mític bar Loco Loco Paralelo. Nada es imposible estarà en cartellera fins al juny i moltes de les sessions ja han exhaurit les localitats.

L’Apolo, tancat i endeutat 

Des del passat mes de maig, l’Apolo no ha tornat a aixecar la persiana. L’últim gestor de la sala, el grup Ethika Global, va deixar el teatre en una situació dramàtica i més de 200 persones, entre artistes, personal tècnic i treballadors, han denunciat públicament l’empresa per impagament. Lita Claver La Maña, una de les afectades a qui se li deuen més de 90.000 euros, diu que en aquests moments, el cas s’està portant per la via penal: “No vam fer judici perquè Ethika Global va reconèixer el deute, però no han pagat. Són uns pocavergonyes”, lamenta l’artista. El seu és només un dels molts casos d’artistes que s’han querellat amb el grup, com el músic Pep Sala, el dissenyador Jordi Dalmau i qui va ser l’últim director artístic de la sala, Ricard Reguant. El Teatre Apolo és propietat d’un inversor israelià i, segons fonts de ZONASEC, hi ha algunes persones interessades a llogar-lo, però no han fet el pas perquè la sala requereix una reforma important i sobretot per la mala imatge amb què se l’associa a causa d’aquesta mala gestió.

BARTS i Condal, en bona forma

La sala BARTS, antic Teatre Español i posterior Artèria Paral·lel, es consolida com un espai d’oferta cultural variada, entre els concerts d’artistes de renom internacional i els espectacles de format comercial. Destaca la bona acollida de propostes com Miedo, d’Albert Pla o El petit príncep, que el pròxim 5 de desembre estrena la sisena temporada. Pel que fa al Condal, després de l’ensopegada de la temporada anterior amb el projecte Onyric, que no va aconseguir l’èxit esperat, enguany ha anat a carta segura programant a l’infal·lible Joan Pera en el moment àlgid de la temporada. El pare de la núvia estarà en cartellera fins al febrer.

Sense notícies del Molino

El mític cabaret del Paral·lel va estar tancat durant 13 anys fins que el 2010 va reobrir i, a partir d’aquell moment, han mantingut una programació d’espectacles més o menys estable. A mitjans del 2016 s’anunciava que l’edifici es posava a la venda per 20 milions d’euros. Es va especular aleshores sobre la possibilitat que l’Ajuntament el comprés, però des del consistori van descartar-ho per l’elevat preu de l’edifici. Tot i que no s’han alçat noves veus sobre la venda i aquest mitjà no ha aconseguit posar-se en contacte amb la propietat per confirmar-ho o desmentir-ho, sembla que el Molino tampoc passa pel seu millor moment. Actualment no tenen espectacles programats i les seves xarxes socials resten inactives des d’abans de l’estiu.

I el Teatre Arnau?

L’últim teatre de barraca que queda a la ciutat va tancar les seves portes l’any 2000 a causa d’un avançat estat de deteriorament. El 2010, la pressió veïnal va fer que l’Ajuntament comprés l’edifici per 2 milions d’euros a una església evangèlica xinesa. Després de diversos moviments reivindicatius, l’any 2016 es va aconseguir que el teatre, tot i ser de titularitat pública, es gestioni de manera comunitària i dos anys més tard va néixer l’Arnau Itinerant, un projecte comunitari format per entitats i veïns del Raval, Sant Antoni i Poble-sec, que actualment dona vida al teatre amb una programació que fusiona arts escèniques, memòria i comunitat. Aquesta programació es realitza a diversos espais dels barris mentre té lloc la rehabilitació de l’Arnau. Pel que fa a la reforma de l’edifici, el teatre està en mans d’un equip d’arquitectes escollit per concurs públic i recentment s’ha presentat el pla bàsic, que proposa mantenir l’essència de l’antic teatre. L’estudi Harquitectes treballa actualment en el projecte executiu i encara no han concretat les dates d’inici de les obres. No obstant això, l’Arnau Itinerant ja es materialitza en espectacles a peu de carrer –com sintítulo de la companyia La Danesa, que es va estrenar a l’octure– i en projectes com Creuem el Paral·lel, un programa de cultura de proximitat que reivindica el paper de les arts minoritzades i les arts vives en la memòria del Paral·lel a través de diverses accions.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.