Connecta amb nosaltres

Societat

El malson dels carteristes

Des de fa més de 12 anys aquesta veïna del barri dedica gran part del seu temps a patrullar pels vagons i les andanes de les línies

Publicat

on

Un xiulet, un esprai de defensa i un telèfon mòbil per fer fotografies són les úniques armes que la veïna del Poble-sec Eliana Guerrero necessita per convertir-se en la justiciera del metro de Barcelona. Des de fa més de 12 anys dedica gran part del seu temps a patrullar pels vagons i les andanes de les línies 5 i 3, alertant als viatgers de la presència de carteristes i increpant als lladres perquè marxin del suburbà.

Grup de resistència ciutadana

Durant uns mesos, Eliana ha patrullat acompanyada per unes 30 persones que van decidir formar un grup combatiu contra la delinqüència al metro. Aquest grup sorgeix d’una iniciativa anomenada Organització de Residents Contra els Robatoris (ROAR per les seves sigles en anglès), que –segons explica Eliana– “està formada per estrangers que viuen a Barcelona i estan farts de ser víctimes de robatoris i no poder fer-hi res”. En aquests moments, però, ROAR ha aturat la seva acció al metro fins que coneguin els límits legals de la seva actuació.

Llenguatge corporal 

Guerrero assegura que en aquests moments de “temporada alta” pot haver-hi entre 300 i 400 carteristes operant només a la línia verda. “La majoria d’ells són estrangers. També n’hi ha de nacionals però molt pocs, perquè saben que els trobarien i els portarien a judici més fàcilment. Molts venen a fer la temporada a Barcelona i després tornen al seu país, saben que aquí es pot robar amb impunitat”, afirma. Com coneix aquesta informació? “Ho sé perquè fa molts anys que patrullo i perquè tinc les meves fonts. Abans de baixar a l’andana ja sé quins carteristes em trobaré”, respon.

La pregunta és inevitable: no podria donar-se el cas que s’assenyalés sense proves a la persona equivocada? Eliana ho té clar: “Si no estic 100% segura, adverteixo als passatgers i no assenyalo directament, però molts cops són ells mateixos que es delaten quan intenten agredir-me en baixar del vagó”. També explica que va estudiar programació neurolingüística (PNL) i que la clau per saber si algú està a punt de delinquir és el seu llenguatge corporal.

Relació amb la policia

Eliana i la seva patrulla treballen de forma totalment altruista tot i que molts usuaris s’han ofert a donar-los diners o a pagar-los el bitllet de metro.  També mantenen una relació fluida amb els cossos de seguretat del metro: “Quan està la secreta, a vegades em demanen que no intervingui i no ho faig, marxo a una altra línia”. Diu que l’únic que volen és que la gent visqui més segura i que es recuperi l’article del Codi Penal que preveia entre un i tres anys de presó per a delinqüents multireincidents.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

Una xarxa de suport per a joves vulnerables

Punt de Referència és una associació sense ànim de lucre que ofereix acompanyament a joves extutelats a través de programes de mentoria

Publicat

on

El jovent tutelat i extutelat són nois i noies que han viscut part de la seva infància o adolescència en un centre de menors a causa de la pèrdua de lligams familiars. El primer que cal remarcar és que un menor d’edat pot estar sota tutela per motius diversos: ja sigui perquè ha viscut un procés migratori o també poden ser joves que han nascut i viscut aquí, però, per motius diversos, no tenen família propera que pugui fer-se càrrec d’ells. Davant d’aquesta realitat, l’associació Punt de Referència va néixer l’any 1997 per oferir acompanyament i suport al col·lectiu de jovent vulnerable que ha d’emprendre la seva vida adulta un cop surten dels centres on han viscut sota tutela.

18 anys i molts reptes 

A Punt de Referència treballen amb joves que es troben en diferents situacions: “Tenim joves en l’última fase de tutela (a partir dels 16 anys) i extutelats que ja han fet la majoria d’edat. Aquests últims són persones que deixen de tenir els recursos que ofereix un centre, sobretot els residencials, i que, a partir dels 18 anys, tenen el repte d’emancipar-se”, explica la Berta Roig, tècnica de l’entitat.

Aquestes persones tenen més dificultats a l’hora d’emancipar-se que la resta de joves de la seva edat perquè, amb només 18 anys, han de trobar un habitatge, una feina que els permeti pagar aquest habitatge i, si poden, formar-se. “Les ajudes i recursos residencials depenen de cada cas, però són petites ajudes econòmiques i la majoria no són a llarg termini”, diu la Berta.

Punt de Referència compta amb quatre pisos assistits, però com diuen des de l’entitat “són poques places i estan reservades per a joves que ens deriva la DGAIA, ja que n’hi ha moltíssims en llista d’espera”.

Suport emocional

El punt fort de l’associació són els programes de mentoria social: “Vinculem una persona jove a una persona voluntària que es converteix en la seva mentora, en una persona de referència per al jove. Des d’aquí supervisem la relació i formem als joves i als voluntaris”, explica la Berta.

El mentor voluntari ofereix suport en diversos aspectes, sobretot de caire emocional. És algú amb qui el jove pot comptar per realitzar gestions i per a les coses més petites del dia a dia (algú en qui confiar, algú amb qui celebrar el seu aniversari…).

Qualsevol persona pot ser voluntària i formar part d’algun dels programes de mentoria. En tenen tres de programes: Referents; Atenea –més centrat en l’acompanyament en el procés formatiu– i GR16-18, només per a joves que encara estan tutelats. En aquest últim, el jove té un mentor assignat, però es troben de forma grupal per fer activitats al voltant de la fotografia. En tots els casos es tracta de projectes que duren gairebé un curs i la persona voluntària es compromet a quedar amb el jove com a mínim dues hores a la setmana.  Actualment l’entitat treballa amb un centenar de persones voluntàries i amb 179 joves.

Per a més informació: www.puntdereferencia.org. I al carrer de Sant Antoni Abat, 10.

Continua llegint

Societat

Comença la campanya de recollida d’aliments i joguines

Publicat

on

Del 14 de novembre al 15 de desembre tindrà lloc, un any més, la campanya Nadal Solidari al Poble-sec. Durant tot un mes, es recolliran aliments bàsics, productes d’higiene personal i material escolar nou per a les persones més desfavorides. Hi ha diversos punts de recapte, com les parròquies, la Biblioteca Francesc Boix, Bona Voluntat en Acció i la Bibliomusicineteca, entre altres. A més, del 16 al 30 de desembre, els Reis Solidaris recolliran jocs, joguines i material escolar nous als mateixos punts de recapte. L’objectiu de la campanya és superar les bones xifres de l’any passat, quan es van aconseguir 1.275 kgs de menjar, productes d’higiene, material escolar i regals de reis per a més de 296 infants del barri.

Torna la Marató de TV3

Com també és habitual, algunes entitats del barri promouen activitats per recaptar diners per a la Marató de TV3, que enguany se centra en les malalties minoritàries. La Penya Blaugrana Les Tres Xemeneies organitza un partit de futbol entre l’APA Poble Sec i la Penya Blaugrana, i després un dinar a la Casa del Mar, a més de sortejos i bingos per recollir diners. Els Amics de la Plaça de Santa Madrona i les Parròquies del Poble-sec també preparen activitats que aviat donaran a conèixer a través de la web de la Coordinadora d’Entitats. L’any passat es van recaptar 3.250 euros per a la Marató entre totes les activitats solidàries organitzades al barri.

Continua llegint

Societat

Nit al ras per visibilitzar la problemàtica de les persones sense llar

A mitjanit, qui ho vulgui podrà quedar-se a dormir a la intempèrie per donar suport a la causa

Publicat

on

Amb la voluntat de sensibilitzar la població sobre què significa viure al carrer, Arrels organitza Intempèrie, una marató d’espectacles i experiències que tindrà lloc el dissabte 23 de novembre a la plaça de Margarida Xirgu a partir de les 16 h i fins l’endemà quan surti el sol. Aquest acte pretén posar sobre la taula la situació de les 1.200 persones que viuen al carrer a Barcelona i la “invisibilitat i vulneració de drets que pateixen”, diuen des de la fundació. L’objectiu de la trobada també passa per compartir un espai lúdic i de reflexió per a persones de totes les edats on intercanviar punts de vista amb persones que saben què suposa viure al carrer. Amb les col·laboracions i donacions es vol garantir una llar a 200 persones amb les quals treballa Arrels.

15 hores a la Intempèrie

Durant la trobada, hi haurà lloc per a la reflexió amb l’exposició fotogràfica La poètica del mirall, de Juan Lemus; la mostra Vides inacabades i Antígona, un espai de reflexió interactiu. Però també hi haurà lloc per a la música, amb actuacions d’Itaca Band, The Penguins i Cesck Freixas, entre altres. A més, hi haurà actuacions teatrals com l’espectacle Tou com un peluix de Martademarte&Cia; diverses propostes de microteatre; contacontes i tallers infantils per als més petits. A mitjanit, qui ho vulgui podrà quedar-se a dormir a la intempèrie per donar suport a la causa.

Una situació alarmant

Les dades parlen per elles mateixes: durant els darrers 12 mesos han mort 54 persones que vivien o havien viscut al carrer. Els més joves tenien només 31 anys. Tal com indiquen des d’Arrels, la mitjana d’edat de les persones que han mort era de 56 anys, 26 menys que la resta de la població de Barcelona.

Més info i reserva d’entrades a: www.intemperie.org

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.