Connecta amb nosaltres

Economia

El MNAC s’annexionarà part del recinte firal

El projecte encara no té pla econòmic per executar-se, però els seus responsables han fixat el 2021 per efectuar la primera obertura al públic

Publicat

on

Encara que sembli inversemblant a primer cop d’ull, el palau del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) s’ha quedat petit. Davant d’aquesta circumstància la institució ha presentat un nou Pla d’Acció que incorpora el creixement de les instal·lacions museístiques cap al pavelló firal de Victòria Eugènia. La intenció és començar a fer-lo servir cap a l’any 2021 i s’espera poder-lo gestionar íntegrament precisament l’any 2029.

Que l’any escollit sigui exactament el 2029 no és fruit de la casualitat. L’annexionament previst pel MNAC també té la intenció de retre un homenatge a l’Exposició Internacional de 1929, que va servir per urbanitzar tot aquest sector de la muntanya de Montjuïc. Per ara, però, el primer objectiu del director del museu, Pepe Serra, es anar conquerint de mica en mica els 15.000 metres quadrats del pavelló.

Una reforma ineficaç

Tot i que el pavelló semi-abandonat s’ha remodelat al llarg d’aquests dos darrers anys amb una inversió municipal de 2,5 milions d’euros, la reforma no ha servit per dinamitzar-lo. Segons ha criticat Serra, l’obra que es va dur a terme actualment permet allotjar blockbusters firals, com ara exposicions de cotxes, però resulta insuficient per encabir les exposicions temporals o arxius del museu. El motiu: no es va condicionar per encabir aquest tipus de materials.

Davant d’aquesta circumstància, el Victòria Eugènia s’haurà de sotmetre a una segona reforma, la qual permetrà presentar noves exposicions mentre es vagin finiquitant espais. De fet, a dia d’avui està previst que l’edifici aculli cap al 2021 les primeres exposicions temporals, mentre que per al final està previst traslladar la col·lecció d’Art Modern. Cal tenir en compte que actualment el museu només té espai per exposar el 20% de les seves 180.000 peces i que només compta amb 2.300 metres quadrats per a les mostres temporals.

A l’aigüera

Que el projecte s’hagi presentat amb bombo i plateret no significa que realment es pugui consumar en la seva totalitat. Tal com ha reconegut el mateix Serra, encara no està clar d’on sortiran els diners per dur-lo a terme. Mentre que la Generalitat encara no els ha entregat els 3,7 milions d’euros que els hi corresponen pel Pla Museus (caduca el 2021), l’Ajuntament no sembla disposat a invertir més diners (ja es va deixar els 2,5 milions en arreglar l’espai).

Des de la pròpia administració catalana admeten que es van comprometre a què el pavelló bessó d’Alfons XIII també acollís la fusió del Museu d’Història i el d’Arqueologia de Catalunya, però la guardiola sembla estar buida i haurà d’esperar. Vista la manca de recursos públics, els responsables del MNAC ja han anucniat que no descarten buscar inversors privats per assegurar-se l’obertura total del pavelló de cara al 2029.

Fotografia | MARIO RM

Continua llegint

Economia

Fent barri des de l’alimentació saludable

El Menjador de La Base, al Poble-sec, ofereix un menú ecològic i de proximitat a preus populars

Publicat

on

L’ateneu popular La Base, que enguany celebrarà 10 anys, és un espai de trobada al Poble-sec i un projecte que parteix de la necessitat de reconstruir la constel·lació d’infraestructures autogestionades que els barris de Barcelona van tenir durant el primer terç del segle XX, format per cooperatives de consum, ateneus, seus sindicals, escoles racionalistes, publicacions, etc. Des del seu naixement, s’hi han organitzat multitud d’activitats, xerrades i tallers pel veïnat i ara, com passa amb tots els projectes que reuneixen persones, s’han hagut de transformar.

Un menjador amb productes ecològics

El Menjador de La Base ja existia abans de la pandèmia, però actualment també s’ha reformulat i adaptat a les circumstàncies actuals. És un dels llocs al barri on el menú és, a més de molt assequible, ecològic i de proximitat. Es tracta d’un servei de restauració que, de dilluns a divendres al migdia, ofereix un menú a 6 euros que inclou primer plat, segon plat, aigua, pa artesanal del forn La Fabrique i postres. La majoria de productes que utilitzen són ecològics, com els ous i les verdures, que provenen d’un pagès de la zona. El menú és vegetarià, tot i que també hi ha opció de carn.

L’Annalisa, una de les persones que hi treballen, explica que estan “molt agraïts a la comunitat, ja que ens han donat suport durant els mesos difícils. I volem que tot el barri pugui accedir a aquest servei i que coneguin el projecte de La Base”. A banda del menú de migdia, els dijous s’ofereix un sopar temàtic per emportar, amb cuina marroquina, sushi i altres especialitats que van variant. Cada divendres al vespre programen l’esdeveniment Cuina Cultura, on participa un grup de jazz. Aquesta activitat es fa amb aforament limitat, actualment no s’ofereix menjar i cal reserva prèvia.

Continua llegint

Economia

Slack i el teletreball

Publicat

on

Per

Sembla ser que aquest 2021 serà un any de canvis importants. Moltes activitats s’han anat transformant acceleradament degut a la pandèmia i unes quantes han arribat per quedar-se, com ara el teletreball. Grans empreses com Media Pro, per exemple, ja han informat als seus treballadors que això passarà a ser la nova normalitat indefinidament. Les empreses s’han adonat que segueixen funcionant sense necessitat d’incórrer en els grans costos que significa mantenir oficines en grans edificis.

La dificultat que troben molts professionals en aquesta situació és la comunicació. No és el mateix treballar en un despatx rodejat de companys que fer-ho a casa. Per això s’han fet famoses moltes eines de vídeoconferència, com Zoom, Teams, Jitsi.org o Whereby, però també estan apareixent eines menys conegudes i igual d’útils com ara Slack.

Slack és més que una eina de xat. L’aplicacio està disponible per Android, Apple, Mac i Windows i facilita molt la comunicació entre equips de treball remots. Ve a ser un Whatsapp però per a empreses i obert. Els equips poden interactuar tant amb xats privats com amb grups temàtics de conversa. També és molt útil la possibilitat d’intercanvi de tot tipus de fitxers de forma instantània i, darrerament, la facilitat de fer trucades de veu i videotrucades individuals o grupals simplement a través de l’eina. Si es vol més, Slack té infinitat d’integracions amb les millors eines Web 2.0 que hi ha al mercat. I el preu? Amb la versió gratuïta la majoria de petites i mitjanes empreses en tenen més que suficient. Tots els que l’han provat ja no poden viure sense ell.

Si Slack és massa potent per al que necessiteu sempre teniu l’opció d’usar el Whatsapp Web. És la versió per a Windows, Linux o Mac del omnipresent Whatsapp. Només l’heu de descarregar gratuïtament de la botiga Microsoft o Apple, executar-lo i activar-lo llegint amb el Whatsap del vostre mòbil el codi QR que es mostra en pantalla. Amb aquesta eina podreu enviar i rebre missatges i compartir fitxers i tot tipus d’informació amb altres contactes però des del mateix ordinador, sense haver de passar pel mòbil.

Víctor Carbonell

Continua llegint

Economia

Recordant el Pa i Trago (1965-2019)

A finals de març de 2019 i de forma inesperada, un cartell penjat a la porta anunciava el seu imminent tancament per jubilació

Publicat

on

Per

Va ser una notícia que molts no es podien creure i que va provocar mes d’una inspecció ocular in situ per confirmar els mals auguris de la notícia. Dissortadament es va confirmar. El restaurant Pa i Trago (Parlament, 41), tancava.

Obert el 1965, aquest restaurant considerat com a taverna típica formava part del paisatge del dia a dia del barri de Sant Antoni. Concebut com un establiment familiar va conservar durant els seus més de cinquanta anys de vida una clientela fidel, addicta als seus esmorzars de forquilla i als sopars de cap d’any que s’hi celebraven.

La cuina catalana inundava la seva carta amb els plats més habituals de casa nostra i amb una especialitat, la Reoca de marisc, que era un dels seus plats estrella amb una gran diversitat de closca.

Gastronomia i barcelonisme

L’escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalban va ser un dels habituals del Pa i Trago i no va perdre l’ocasió de fer-lo aparèixer en una de les seves novel·les, El laberinto griego, on el seu detectiu Pepe Carvalho s’hi cruspia un cap i pota amb samfaina.

Als dos grans menjadors que hi havia a l’interior del local, les icones barcelonistes estaven a l’ordre del dia. Les parets eren plenes de pòsters i records del Barça de la històrica final de la Recopa de Basilea, de la Champions de Wembley i de tota la iconografia blaugrana.

En qualsevol cas, la desaparició sobtada del Pa i Trago ha estat un altre cop molt fort per als veïns i nostàlgics del barri de Sant Antoni. La trista notícia va coincidir gairebé en el temps amb la reurbanització de l’entorn dintre del projecte de superilles impulsat per l’Ajuntament d’Ada Colau. Llàstima que el vell restaurant no pogués gaudir de la millora de l’entorn que va suposar la dignificació de la cruïlla Borrell-Parlament.

El local que va ocupar el Pa i Trago va tornar a funcionar a finals d’aquest passat 2020, en plena pandèmia del Covid-19. Ha estat engolit per l’establiment veí, Sucursal Aceitera, i presenta una decoració interior totalment reformada, que ja no recorda res del que va ser aquell popular restaurant de cuina catalana.

BARCELOFÍLIA

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.