Connecta amb nosaltres

Societat

Una malaltia silenciada

La fibromiàlgia afecta unes 140.000 persones a Catalunya, i és una malaltia al voltant de la qual es generen molts prejudicis

Publicat

on

“Jo era una persona súper activa, però quan vaig fer 25 anys va ser com si se m’apagués la bateria del cos, físicament i mentalment. Va començar el dolor als ossos, les mans no em funcionaven correctament, no dormia bé i tenia dolor a moltes parts del cos. A vegades em feia mal el cap i altres estava tan exhausta que no podia fer res, com si n’anés fonent”. És el testimoni de la Carla, una noia de 33 anys que conviu amb la fibromiàlgia des de fa 8 anys i que prefereix no donar el seu nom complet.

Aquesta malaltia, que afecta majoritàriament a dones d’entre 35 a 50 anys, va ser reconeguda per l’OMS el 1992. Tal com expliquen des de l’ACAF, l’Associació Catalana d’Afectats i Afectades per la Fibromiàlgia, “És una condició crònica i complexa que causa dolor generalitzat no articular, un esgotament profund i una varietat d’altres símptomes. El dolor i la sensibilitat tendeixen a anar i venir, i se senten a tot el cos”.

Dolor i manca de suport 

“Tenia una situació familiar complicada i tothom atribuïa aquests dolors a l’estrès i l’ansietat que allò podia generar”, explica la Carla, i afegeix que “durant anys, anava cada mes a un metge diferent, donant pals de cec perquè ningú sabia què era el que tenia. Després de tres anys i de fer-me un munt de proves, em van confirmar que tenia fibromiàlgia, fatiga crònica i la síndrome de Sjörguen, una malaltia molt lligada a la fibromiàlgia que fa que se t’assequin les mucoses”.

Un dels problemes amb què es troben les persones afectades de fibromiàlgia és la manca de comprensió per part dels cercles pròxims. Tal com explica Jordi Cal, president de la Plataforma Familiars FM-SFC-SQM: “Són malalties amagades i molt cruels perquè la gent no les entén”. Per això el 2007 va néixer aquesta plataforma, que  aglutina més de 4000 persones i forma part de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. S’encarreguen de sensibilitzar per tal que tothom entengui que aquestes persones estan malaltes: “El primer que es fa són analítiques i proves habituals que no reflecteixen aquestes malalties. El diagnòstic ha de ser clínic i ha de partir d’una escolta activa de la persona”, afegeix.

Suport familiar fonamental 

“Vaig estar tres anys sense que ningú em cregués, ni tan sols la meva família, que deien que  exagerava, que era molt pessimista… Però el dolor i la incertesa pal·lien quan saps que és real, que tens alguna cosa.”, diu la Carla.

La fibromiàlgia afecta en tots els àmbits de la vida i, com que els símptomes varien segons el dia, això dificulta el diagnòstic i la comprensió per part dels familiars i de l’entorn laboral: “Aquest reconeixement sovint només s’aconsegueix als tribunals. Cal buscar advocats especialistes i calen uns informes molt concrets que nosaltres estem lluitant perquè es puguin fer dins l’àmbit de la sanitat pública i que qualsevol CAP tingui un especialista que pugui fer aquest informe.”, diu Jordi Cal.

Una cosa és evident, davant d’aquestes malalties, el suport familiar i de les persones properes és bàsic: “És un quadre de símptomes terrible, molt angoixant i hi ha dies que voldries llançar-te pel balcó, però amb positivitat, ajuda i afecte dels teus, es pot suportar…”, conclou la Carla.

Societat

Les Hortes de Sant Bertran i el Parc del Mirador es fusionen en un únic espai

El resultat del parc és fruit del procés participatiu amb veïns i alumnat de la zona

Publicat

on

Per

Aquest divendres 31 de gener han obert al públic els nous Jardins de les Hortes de Sant Bertran al Poble-sec i el Parc del Mirador del Poble-sec. Una transformació impulsada des del Pla de Barris del Poble-sec.

En total s’hi ha invertit 3,2 milions d’euros, inclosos els 500 mil euros pel nou sobreeixidor del col·lector de Vila i Vilà. La configuració del parc va sorgir del procés de participació veïnal i de les escoles i instituts de l’entorn. 

D’entrada, s’ha creat un parc urbà amb espais per a usos esportius i culturals, així com nous jocs infantils; s’ha traslladat l’antiga l’àrea de gossos al Parc del Mirador i hi ha nous d’espais esportius i lleure a les quatre terrasses que connecten les Hortes i el Mirador. Alhora s’ha creat un nou pas de vianants elevat al passeig de Montjuïc que millora les condicions d’accessibilitat i seguretat.

La intervenció en l’àmbit dels Jardins de les Hortes de Sant Bertran ha consistit en la creació un parc urbà de més de 4.500 metres quadrats. L’acció també ha integrat el tram del carrer Carrera entre el Passeig de Montjuïc i el carrer Vila i Vilà, de manera que pràcticament s’han fusionat ambdós jardins.

S’ha mantingut la vegetació mediterrània que ja hi havia, sobretot pins i alzines, i s’ha aportat nou arbrat. D’aquesta manera, les obres han permès refer sencers els dos espais verds, que fins ara havien estat separats pel carrer de Carrera i els ha convertit en un sol jardí. A parc del Mirador s’hi ha creat quatre espais diversos amb jocs infantils amb gronxadors, tobogans i troncs, i també elements de cal·listènia amb barres connectades. En aquest cas, s’ha mantingut l’arbrat existent.

Continua llegint

Societat

La propietària de Font Honrada, 38 desnona una família amb tres menors

Publicat

on

Quinze anys al mateix pis. En plena onada de fred, la Fàtima i la seva família han estat desnonats de la seva vivenda a la Font Honrada, 38. Aquesta era la segona vegada que la comitiva judicial intentava desallotjar-los, després que el primer intent fos aturat el desembre gràcies a la pressió veïnal.

El desnonament ha tingut lloc aquest 15 de gener a les 10 del matí. Una desena de furgonetes dels Mossos d’Esquadra davant l’edifici i tots els veïns concentrats en protesta. Amb una pancarta que clamava “S’ha acabat, renovació de contractes ja!”, els manifestants han intentat frenar l’acció, però els agents han aconseguit accedir a l’edifici i fer fora la família un per un, fins a deixar la Fàtima, l’Ahmed i les tres menors sense casa en un moment complicat per les baixes temperatures.

Segons fonts de l’entorn dels afectats, els serveis socials es van tancar a donar-los una pensió perquè repetien que “no en quedaven”. No va ser fins que els veïns van amenaçar-los en fer pública la seva resposta, que van accedir a facilitar-los una, expliquen.

La família, amb tres filles de 3, 6 i 9 anys, pagava un lloguer mensual i havia demanat un lloguer social per poder quedar-se al pis. Almenys fins que les petites acabessin el curs escolar. Tot i això, la propietària de l’edifici es va negar a renovar el contracte de lloguer, que va caducar el 2022, expliquen.

Des del Sindicat de Barri denuncien que la llogatera té la intenció de desallotjar tots els veïns de l’edifici per convertir els pisos en apartaments turístics o en lloguers de temporada. A través de les xarxes socials, han acusat la propietària d’estar duent a terme un clar cas d’assetjament immobiliari. De fet, quatre dels 14 habitatges de l’edifici ja han quedat buits com a resultat d’aquest procés de pressió als residents. Adverteixen que aquest no és un cas aïllat i que lluitaran per garantir el dret a l’habitatge dels veïns.

Aquest no ha estat l’únic desnonament al barri el mes de gener. El passat dijous 27 en Muhammed i la seva família van haver d’abandonar el pis de Grases, 11, després que el propietari no volgués renovar-los el contracte de lloguer amb la intenció “d’especular” amb l’habitatge, expliquen des del Sindicat de Barri. De fet, apunten, ja ha dut a terme la mateixa operació amb altres immobles del mateix edifici.

Un cop expulsats del pis mitjançant un gran dispositiu policial, els activistes prohabitatge van haver d’adreçar-se a Serveis Socials per a què se’ls dotés d’un sostre provisional digne.

Continua llegint

Societat

L’INS Consell de Cent acaba les obres de millora

El centre espera una segona tongada d’inversions per arreglar les persianes

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat ha experimentat una millora progressiva després d’un inici de curs marcat per dificultats significatives. Fa uns mesos, el centre es trobava en una situació complicada, principalment per la manca d’un conserge i l’estat arquitectònic de l’espai educatiu.

L’institut ha experimentat diverses millores en la seva infraestructura. Segons explica el director del centre, Jesús Martín, a finals de novembre es va recuperar la pintura i, a partir de Nadal, es van iniciar els treballs de rehabilitació de l’entrada del centre. “Ens ve molt bé per a les portes obertes i l’entrada es veu més bonica”, assenyala el director. Aquestes accions han contribuït a millorar la imatge del centre i a oferir un espai més acollidor per a l’alumnat i els docents.

Tot i aquests avenços, encara queden reptes per afrontar. La façana i les persianes també necessiten una renovació, però aquestes últimes no estan incloses en el pressupost actual. “Moltes estan cremades pel sol. Han de desmuntar-les per pintar-les i, en molts casos, no es podran tornar a posar. Serà una segona fase”, explica Martín.

Pla Clima

En paral·lel, destacar que l’Ajuntament ja treballa per climatizar l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer amb aerotermia i plaques de cara al curs 2025-26.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024