Connecta amb nosaltres

Política

Respostes a les necessitats del veïnat

Carolina López (Barcelona en Comú) i Eudosio Gutiérrez (PSC) són els consellers de barri del Poble-sec en aquesta nova legislatura

Publicat

on

Als comicis del passat mes de maig, Barcelona en Comú es va imposar al Poble-sec per una àmplia majoria, però amb una remarcable fuga de vots cap a les files socialistes. Els darrers quatre anys, el plenari del Districte de Sants-Montjuïc estava format per 6 consellers de Barcelona en Comú, 4 del PDCat, 2 d’ERC, 2 del PSC, 2 de C’s, 2 de la CUP i 1 del PP. Arran dels darrers resultats electorals, la CUP i el PP han perdut les seves conselleries al Districte, amb la qual cosa es passa de 7 grups municipals a 6, tenint en compte que Barcelona pel Canvi s’ha quedat amb un dels dos consellers que tenia Ciutadans. Així, la Comissió de Govern del Districte de Sants-Montjuïc queda formada per 10 consellers; sis de BComú i quatre del PSC, a més del regidor Marc Serra, que la presideix, i del secretari. Carolina López (BComú) és veïna i consellera del Poble-sec, càrrec que ostenta des de l’última legislatura, i actualment també és consellera d’Educació i d’Urbanisme, Medi Ambient, Infraestructures i TIC. Per la seva banda, el conseller del Poble-sec Eudosio Gutiérrez (PSC) és una cara força coneguda al barri; veí i propietari de Poble Sec Peix, SL i en aquests moments també conseller de l’àrea de Persones amb Discapacitat del Districte. Ambdós han trepitjat el terreny i coneixen de prop les problemàtiques que afecten el Poble-sec. Ara bé, quines són les seves propostes per posar-hi remei?

Més agents als carrers

No és cap novetat que existeix certa preocupació entre el veïnat respecte a problemes relacionats amb la inseguretat. Davant d’aquesta realitat, López i Gutiérrez diuen que abans de finals d’aquest any s’incorporaran nous agents tant de la Guàrdia Urbana com de Mossos d’Esquadra. En aquest mandat tenen el compromís de convocar 600 noves places d’agents per pal·liar el dèficit acumulat als darrers anys. Segons els consellers, “pràcticament el 80% de la problemàtica als nostres carrers és respecte a la convivència” i puntualitzen que “no només cal augmentar la presència policial, encara que és una eina eficaç i dissuasiva; també farem pedagogia mitjançant campanyes al territori, fomentant el respecte a l’espai públic i a les persones”.

Ampliar el sòl públic 

Un dels grans temes calents al Poble-sec és la manca d’equipaments públics. En aquest aspecte, els consellers reconeixen que “el barri té una trama molt densa i consolidada, amb la qual cosa no hi ha pràcticament disponibles parcel·les per fer equipament públic”.  L’única opció que hi ha, doncs, és ampliar el sòl públic. Des del Districte asseguren que durant aquest mandat el Poble-sec ha de tenir un Pla de Barris “que ens permeti fer inversions i aterrar les necessitats detectades, que són moltes”.

Informar els veïns dels seus drets d’habitatge

Ho hem vist aquestes setmanes amb el cas del Bloc Llavors: la població pateix l’agressió dels agents especulatius que expulsen el veïnat per fer lloc a l’extensió del negoci turístic. Des del Districte recorden que el pla especial (PEUAT) prohibeix ampliar els habitatges d’ús turístic al Poble-sec: “Hem ampliat els inspectors per detectar habitatges turístics il·legals i ja hem tancat més de 2.000 llits a tota Barcelona”. Però, tot i que s’han reduït les exigències per poder optar a un habitatge d’emergència, reconeixen que “tota aquesta feina no és suficient i hem de garantir l’accés a l’habitatge ampliant les promocions públiques, tot i que també ens cal una reforma de la llei de lloguer a escala estatal”. Els consellers, en aquest mandat, es proposen apropar-se a les comunitats de veïns per “informar dels seus drets davant possibles casos d’abús i donar-los a conèixer eines legals que tenen al seu abast per lluitar en casos com aquests”.

Reduir molèsties pel soroll 

El Poble-sec és una zona d’oci i lleure per a molts barcelonins i turistes. Els sorolls nocturns són un problema per al veïnat que viu a les zones més afectades i castigades per la contaminació acústica i les actituds incíviques. En aquest sentit, des del Districte diuen que “al mandat passat vam treballar en un conveni entre els locals d’oci i l’administració per coresponsabilitzar al sector. Tota una sèrie de locals estan abonant una parella d’agents cívics que, coordinats amb els tècnics i la Guàrdia Urbana, treballen  per reduir la conflictivitat en les zones més afectades”. Una mesura que s’ha demostrat, de moment, que no resulta suficient per pal·liar les molèsties que es poden derivar d’esdeveniments festius com el Brunch In the Park.

Més suport als comerciants

En els darrers anys, hem viscut una transformació absoluta de l’economia local del Poble-sec. La desaparició de nombrosos establiments de comerç de proximitat és una de les grans preocupacions del barri que requereix mesures urgents. “Tenim un Pla de Desenvolupament del Districte on recollim totes les polítiques de què disposem per evitar el monocultiu i la turistificació del Poble-sec, diversificar l’economia i donar suport a iniciatives amb impacte comunitari”, diuen els consellers. Per evitar el monocultiu, des del Districte aposten per afavorir la instal·lació de nous tipus de comerços i empreses, i al mateix temps, “evitar que tanquin comerços antics per manca de relleu o per una pujada abusiva del lloguer”. Per això, diuen, “treballem d’una forma integral, donant suport als comerciants, creant sinergies amb altres sectors i impulsant plans d’usos per evitar que els baixos siguin ocupats només per locals de pública concurrència”. En aquest sentit, Carolina López i Eudosio Gutiérrez afirmen que els comerços de barri “no són només botigues al carrer. En la majoria dels casos també actuen com agents cívics que col·laboren de forma activa en la nostra seguretat i benestar, per això volem fer campanyes de conscienciació sobre la seva funció, millorar la comunicació a través de les associacions de comerciants, informar-los dels ajuts que tenen al seu abast i ampliar les eines que els podem oferir com administració”.

Política

‘Els barris que volem: L’orgull de pertinença al barri’

Publicat

on

Per

Sempre hem dit que el principal objectiu d’ERC Barcelona és millorar la vida de les persones, la vida dels barcelonins i les barcelonines. I ara parlem del Poble-sec. I parlar del Poble-sec és parlar d’identitat, de consciència d’estar vinculat i d’estimular la participació i la cooperació a la comunitat, cosa que alhora es retroalimenta i facilita la inclusió i la cohesió social.

I per millorar la vida de la gent, cal baixar al dia a dia, i parlar-ne. Parlar del compromís de l’operació de Tres Xemeneies, del Pavelló Itàlia, del Molino, de l’IES Consell de Cent, del tancament de l’escola Sant Francesc Xavier, de l’Arnau, del local del 149, del Palau d’Esports, la Casa de la Premsa, la biblioteca Francesc Boix, de les obres eternes del col·lector del Paral·lel…

Tots estem al dia de les necessitats d’equipaments, de la millora que cal als nostres carrers i places, de la dignitat de l’habitatge i salarial que cal equilibrar per a tothom, del paper de l’educació i la cultura pel futur dels nostres veïns i veïnes.

I des de la política cal responsabilitat i aplicar-se, perseguir cadascun dels compromisos al barri i treballar-los per aconseguir màxims consensos, màxims recursos i màxima efectivitat.

I a Esquerra Republicana fem allò que sempre ha fet, sumar esforços per fer possible que aquesta ciutat avanci, i mirem de fer-ho des del nostre MODEL DE CIUTAT, convençuts que la Barcelona que volem i el Poble-sec que volem és el que vol la gent.

I coses concretes: ara mateix hem arribat a un acord que esperem que totes les forces polítiques progressistes entomin amb aquesta responsabilitat de la qual parlem i tirem plegats uns pressupostos de ciutat que també arribaran al nostre barri. Uns pressupostos que hem plantejat en tres grans eixos amb accions específiques:

Un per a una ciutat i un barri modern, innovador i amb ambició de futur amb polítiques progressistes, amb mesures que produeixin retorn social als barris per part dels esdeveniments a la ciutat, o el suport a l’emprenedoria i l’activitat econòmica que arribi a programes concrets d’acompanyament, o com facilitar l’accés de joves a la universitat a les zones amb alta vulnerabilitat.

Un segon per una ciutat i un barri més atractius i que al mateix temps sàpiga protegir la forma de ser i que fa singular al Poble-sec i, des del comerç del barri, al patrimoni artístic, cultural i particular del barri, i sense oblidar la nostra llengua, amb mesures específiques per protegir-la, desenvolupar la T-Cultura, plans de protecció dels comerços emblemàtics i pel relleu generacional, entre d’altres.

I un tercer eix per garantir que el Poble-sec sigui un barri on tothom pugui viure bé, millorant la quotidianitat, millorant els espais públics i millorant els serveis públics, amb inversions amb habitatge, amb accions per fer un barri cada dia més caminable per la gent i amb actuacions com aconseguir que infants i joves entre 3 i 16 anys puguin fer activitats culturals, esportives o de lleure fins a les 19 hores.

Al cap i a la fi, esperem de la participació de la gent, de la seva implicació en la vida diària que amb l’execució d’aquest pressupost al costat, farà créixer el barri que volem i acomplir els compromisos i necessitats de sobres conegudes.  Farà créixer l’orgull de pertànyer al barri del Poble-sec tots plegats. Sumem!

PEPE PÉREZ

Conseller Portaveu d’ERC

Districte de Sants-Montjuïc

Continua llegint

Política

Junts i PSC pacten crear un pla econòmic per a Montjuïc

L’Ajuntament aprova per unanimitat que el pla segueixi un model de col·laboració publicoprivada per garantir el finançament

Publicat

on

El Grup Municipal de Junts per Catalunya-Trias per Barcelona ha acordat amb el Govern del PSC la creació d’un pla econòmic per desenvolupar el Pla Montjuïc de cara al centenari de l’Exposició. La proposta ha estat aprovada per unanimitat a la Comissió d’Economia i Hisenda del consistori i tindrà com a base un model de col·laboració publicoprivada per garantir el finançament de les obres.

Una transformació encara sense pla econòmic

L’objectiu del pla és transformar l’espai firal i la muntanya perquè esdevingui un parc urbà que es vertebri amb els barris de l’entorn. Un projecte, però, que encara no té un pla econòmic concret i que amb aquesta llum verda del consistori s’han assentat els primers fonaments de com ha de ser.

Tal com ha esgrimit la regidora de Junts, Victòria Alsina, el centenari de l’Exposició “és una gran oportunitat per transformar la muntanya i que esdevingui un parc urbà que es vertebri amb els barris de l’entorn”. Una operació en què considera essencial la col·laboració publicoprivada amb els agents econòmics de la ciutat. “Serà un projecte de dos mandats, que costarà molts diners; al govern d’ara li toca planificar, al pròxim govern li tocarà executar”, ha recordat en relació amb la importància que tindran les decisions que es prenguin en aquests propers tres anys.

Govern i oposició, de la mà

La regidora de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha donat suport a la iniciativa de Junts, la qual ha de servir per concretar com s’han de finançar les obres del pla que el seu partit va definir el mandat passat. En aquest sentit, però, ha recordat que el projecte ha de representar una oportunitat “sense oblidar-se dels veïns i veïnes del voltant de Montjuïc”. En la mateixa línia, el regidor d’ERC, Jordi Castellana, ha emfatitzat el fet que, “qualsevol projecte, tant econòmic, com cultural, ha de tenir en compte que no es desenvoluparà en un context aïllat, sinó que tindrà un context de veïns que hauran de desenvolupar la seva vida de forma tranquil·la”, en referència a com pugui alterar el pla Montjuïc 2030 els barris del voltant.

Des del PP, la regidora M. Ángeles Esteller ha volgut posar en valor la importància d’una bona articulació perquè el projecte “tingui el major impacte econòmic” i pugui solucionar “l’assignatura pendent” que representa Montjuïc. Un punt de vista complementat per la mateixa regidora socialista del Districte, Raquel Gil, que ha destacat la importància que tindrà la col·laboració publicoprivada i entre administracions perquè el pla sigui una realitat.

Continua llegint

Política

De les superilles al Poble-sec: transició negativa de les polítiques climàtiques a Barcelona

Publicat

on

Per

Fa pocs dies, el compte de Twitter de l’Ajuntament de Barcelona, @BCN_ecologia, va experimentar un canvi de nom significatiu, passant a ser @BCN_espaipublic. Pot semblar una qüestió anecdòtica, però té implicacions profundes. Des que Collboni va ser nomenat alcalde de Barcelona, la ciutat ha abandonat el lideratge en la lluita contra l’emergència climàtica. En els primers mesos del seu govern, el PSC ja ha anunciat la interrupció de la creació de més superilles, qüestiona la necessitat dels carrils bici (essencials per reduir les emissions), ha expressat suport públic per l’ampliació de l’aeroport i ha arribat a acords que incrementen encara més el nombre de visitants turístics a la ciutat.

Aquestes notícies no són prometedores pel futur dels nostres barris. A escala de districte, es posa en dubte la continuïtat de les accions destinades a protegir els entorns escolars i la seva ampliació a les escoles on no es va poder assolir en l’últim mandat. Mentre Ciutat Vella anuncia la creació de la seva Aula Ambiental, Sants-Montjuïc roman com l’únic districte sense un equipament digne per conscienciar la ciutadania sobre la crisi climàtica, i el concurs per dotar de contingut el petit quiosc en construcció a Montjuïc s’endarrereix mes rere mes.

El barri del Poble-sec ha estat pioner en l’aparició d’un teixit veïnal ecologista, original i divers, capaç d’engegar iniciatives comunitàries contra el canvi climàtic. Gràcies a aquest teixit, únic a la ciutat, el nostre districte ha pogut posar en marxa l’Oficina Tècnica i el Consell d’Emergència Climàtica de Sants-Montjuïc, des d’on s’ha donat suport a la ciutadania activa per generar discurs, conscienciar i planificar iniciatives coordinades amb altres actors del territori. Des que ha canviat el govern, cap dels grups de treball de la sectorial ha estat convocat ni una sola vegada. S’han aturat els esforços per programar de forma conjunta dates destacades, com ara el dia sense cotxes o la setmana europea per la reducció dels residus, i ha desaparegut la nostra celebrada Agenda Verda.

El 2023 acaba amb el trist record de ser l’any més calorós de la història. La pujada de les temperatures ha tingut conseqüències òbvies, com els incendis que han arrasat Canadà, Hawaii o Grècia, i altres no tan òbvies, com l’aparició de ciclons extrems al Mediterrani. Catalunya porta tres anys de sequera extrema sense que la Generalitat tanqui l’aixeta als grans malbaratadors. Aquests episodis seran cada vegada més violents si no reduïm radicalment les nostres emissions. Endreçar Barcelona també implica preparar la ciutat contra l’emergència climàtica.

Els governs locals tenen un paper fonamental en la lluita contra el canvi climàtic. Si l’ajuntament i el districte interrompen les iniciatives per preparar la ciutadania i augmentar la resiliència del veïnat, els resultats seran catastròfics, particularment per a la població més vulnerable dels barris. Si no reduïm el trànsit, augmentem els refugis climàtics i reverdim els carrers… quin futur ens espera?

CAROLINA LÓPEZ

Consellera de Districte de BCN En Comú

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024