Connecta amb nosaltres

Cultura

Però… Què són els CDR?

Milian Nebot ens explica en aquest llibre què són els CDR, més enllà de prejudicis i tergiversacions

Publicat

on

Xavier Milian Nebot (Reus, 1984) és llicenciat en Història i en Periodisme. El seu nom va passar a ser conegut gràcies a la feina que va realitzar, juntament amb David Vidal, per investigar un presumpte cas de corrupció política vinculat amb un hòlding que tenia el seu epicentre a Reus, el denominat cas Innova.

En aquesta columna, però, volem fer esment del seu llibre El poder del poble. L’autoorganització veïnal dels CDR (Sembra Llibres). En aquest assaig, Milian Nebot ens explica com es van gestar els “Comitès de Defensa del Referèndum”, quins són els seus antecedents, quina diferència podem trobar entre aquest moviment local i assambleari i l’associacionisme veïnal de tota la vida, etc.

Aquest historiador fa un breu repàs per les darreres dècades de la nostra història per poder explicar l’emergència dels CDR, ubicar aquest moviment popular dins de la dinàmica de l’independentisme català, intentar fer memòria del paper que aquests peons van tenir en el taulell polític, per tal de preveure cap a on pot evolucionar aquest moviment veïnal, que pot esdevenir l’espurna definitiva d’una transformació que vagi molt més enllà. Tot dependrà de les decisions que es prenguin, assambleariament, en el si de cada CDR local. Perquè, com diu el llibre, la resposta és a les seves mans.

Sigui com sigui, en la situació política i social actual, el que és segur és que ens calen moviments autoorganitzats des de baix, a cada poble i barri, que esdevinguin un espai de trobada de diferents lluites (l’habitatge, els drets socials i laborals, etc.), un indret que esdevingui un veritable subjecte de construcció democràtica, en el qual siguem capaços de crear sinergies que ens ajudin a bregar contra l’actual sistema neoliberal i ens ajudin a construir un món on tothom tingui reconegut el dret a viure una vida digna.

Continua llegint

Cultura

Els joves, cada vegada més seduïts pel Festival Grec

El Grec Montjuïc es consagra com el conjunt d’escenaris amb més espectadors

Publicat

on

Qui ha dit que als joves no els agradin les arts escèniques? Tal com constaten les dades fetes públiques per l’Ajuntament, el Festival Grec d’aquest 2022 ha aconseguit omplir les platees amb joves i adolescents vinguts en la seva majoria de la ciutat i l’àrea metropolitana (el 80% dels espectadors). Unes xifres que acrediten l’interès intergeneracional per la cultura. En total, fins a 48.548 persones s’han adreçat a algun dels escenaris ubicats a Montjuïc i l’ocupació ha ratllat el 80% (mentre que l’assistència als espectacles que s’han programat a la resta de la ciutat la mitjana ha sigut del 61%).

Segons el consistori, l’edició d’enguany ha aconseguit vendre un 16% més d’entrades que el 2021 (hi havia aforament reduït). La política de descomptes ha estat un incentiu per atraure més públic, fet que ha permès un augment significatiu de públic jove. Si bé el festival permet acollir-se a diferents descomptes, enguany el descompte més utilitzat ha tornat a ser el que s’ofereix a través del Carnet de Biblioteques (la mitjana del cost d’una entrada ha sigut de 20,41 euros).

Els grans èxits

Al Teatre Grec la millor assistència l’ha aconseguit la Nederlands Dans Theater, companyia que va obrir el cicle, amb 4.006 espectadors (pràcticament el 100% de l’aoferament. Pel que fa a l’espai Fabià Puigserver del Teatre Lliure, Ein Volksfeind va atraure a 1.333 espectadors amb Un enemic del poble (100% de l’aforament). Un sold out que es repetiria amb I Am Not Ashamed of My Communist Past de Comrades a l’Espai Lliure. Per últim, destacar la consolidació de l’escenari Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors, on Israel Galván i l’Escolania de Montserrat van atraure 1.300 assistents (99% de la capacitat de l’espai.

Mentre que la plaça de Margarida Xirgu s’ha consolidat com l’àgora del festival, el punt de trobada per als públics i on tenen lloc espectacles impactants de carrer, els nous escenaris com El Molino (on Flamenco Queer i Teknodrag van penjar el cartell de sold out) o Paral·lel 62 (antiga Sala Barts) també s’han fet ràpidament lloc entre els espectadors. Per últim, destacar que la Sala Montjuïc va aconseguir vendre totes les seves entrades: 9.800.

Continua llegint

Cultura

L’‘Edelweiss’ torna a florir

L’editorial barcelonina: Rata_ rescata la primera novel·la d’Aurora Bertran

Publicat

on

Aurora Bertrana (Girona, 1892 – Berga, 1974), escriptora, periodista, viatgera i violoncel·lista, va irrompre en el sistema literari català amb Paradisos oceànics (1930), una obra que, juntament amb Peikea (1934) i L’illa perduda (1935), s’inspirava en les experiències que havia viscut en la seva estada de tres anys a la Polinèsia francesa.

El 1936, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, el diari La Publicitat la va enviar al Marroc per a què retratés la seva gent i els seus paisatges. D’aquest extraordinari viatge en sorgí El Marroc sensual i fanàtic (1936), on Bertrana cercarà la complicitats de les dones marroquines tot intentant copsar l’ànima femenina de l’Islam.

Un any més tard, l’escriptora publicava la seva primera novel·la, Edelweiss, a la nova col·lecció d’Edicions Mediterrània, “La Novel·la Femenina”, un projecte que havien impulsat Bertrana i la periodista Maria del Carme Nicolau amb l’objectiu de fer arribar una literatura popular de certa qualitat al públic femení.

Edelweiss va néixer de la fascinació que sentí durant el seu primer viatge a Suïssa i en ella Bertrana ens narra la història d’un amor dissortat –a la vegada que confrontarà la immensitat de la muntanya amb la petitesa de l’espècie humana–. Per desgràcia, el fet d’haver-se publicat en plena Guerra Civil condemnà aquesta novel·la intensa i colorista a l’oblit durant massa anys…

Per sort, gràcies a les reedicions que n’ha fet l’editorial :Rata_, tornem a tenim per fi de nou la Trilogia dels Viatges de Bertrana a les lleixes de les llibreries. Per tant, si voleu un petit consell, aprofiteu l’estiu, i deixeu que la vostra ment viatgi a la Polinèsia exòtica amb Paradisos oceànics, descobreixi com és la visió femenina de l’Islam a El Marroc sensual o quedi corpresa per les aventures tràgiques d’Edelweiss. No us n’empenedireu!

Continua llegint

Cultura

El Brunch-In the Park busca reduir al màxim les molèsties al veïnat

L’organització treballa amb tres entitats locals perquè el festival tingui un impacte positiu per al barri

Publicat

on

Estiu és sinònim de festival i, en el cas de Montjuïc, de Brunch-In the Park. Un any més l’organització torna a apostar per la muntanya màgica com un dels escenaris predilectes del circuit musical. Una proposta cultural que a l’hora de tancar aquesta edició ja havia penjat el cartell de sold out a la majoria de jornades festives. “No sabíem com reaccionaria el públic, però després del confinament, estar tancats entre quatre parets i viure aquesta època d’aturada d’activitats culturals i musicals, és normal que la gent vulgui tornar a sortir, abraçar-se, ballar i gaudir de la família i els amics”, explica la responsable de les accions d’impacte social i mediambiental del Brunch-In the Park, Andrea Lamount.

La recepta de l’èxit? Tornar a apostar per un cartell de primer nivell, on els artistes internacionals són els primers interessats a aterrar a Barcelona: “Hem establert una molt bona relació amb ells i ara ja tenen el Brunch com unes jornades de culte”, exposa Lamount. De fet, noms com els de Boris Brejcha, Ann Clue o Fatboy Slim, entre d’altres, ja han aconseguit vendre les 8.000 entrades/diàries pels espectacles als Jardins de Joan Brossa.

Un festival amb consciència social

Amb l’objectiu de revertir els impactes negatius en favor dels positius, l’organització del Brunch-In the Park ha tornat a posar en marxa una bateria de mesures. Un decàleg de propostes basades en pilars com la sostenibilitat, la igualtat o el treball en cooperació per teixir una bona relació entre el festival i el veïnat. Però… com es tradueixen aquestes paraules abstractes sobre el territori? Mitjançant el treball al llarg de tot l’any amb entitats com Bona Voluntat en Acció, l’AVV del Poble-sec o l’APA Poble-sec.

“L’objectiu és coordinar-nos amb aquestes entitats per fer una previsió sobre com s’ha de desenvolupar el festival a la muntanya i controlar la baixada dels públics pels carrers”, explica Lamount. A més, també es treballa per reduir l’impacte sonor sobre la trama urbana, cercar les vies per revertir els beneficis sobre el barri i tenir el veïnat informat sobre els horaris de muntatge, desmuntatge, etc. “Per exemple, si amb els veïns identifiquem una zona on hi pot haver una important afluència de gent abans del festival, nosaltres ja ens encarreguem d’organitzar un dispositiu de neteja i seguretat”, detalla. Tot plegat, amb la intenció de “reduir al màxim el marge d’error”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021