Connecta amb nosaltres

Societat

Lluites que han fet història en un barri amb caràcter

Els carrers i places del Poble-sec estan plens d’anècdotes i històries que resumeixen el tarannà del veïnat. Aquestes són les cinc conquestes més rellevants

Publicat

on

Amb el mes de desembre l’any 2019 arriba al seu punt final, així com els actes de commemoració del 150è aniversari del Poble-sec que ha organitzat la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i que ha comptat amb la complicitat de centenars de veïns i també d’entitats i associacions. Una coordinació que, com no podia ser d’altra manera, ha tingut com a objectiu reivindicar la història del barri.

Una memòria que s’ha consagrat gràcies a les lluites que han mantingut els poblesequins dia rere dia.

  1. La Vaga de la Canadenca

Sí, la victòria sindical més important de la història va tenir com a escenari el Poble-sec. Més concretament, un dels edificis que encara perduren es va erigir com a símbol: el complex de les Tres Xemeneies (que precisament La Base ara lluita perquè passi a mans municipals). Tot va començar arran la decisió de l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro (La Canadenca) d’abaixar els sous del personal de Facturació. Què van fer els empleats? Assessorar-se al Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT. Assabentada de la visita dels seus empleats al sindicat, l’empresa va respondre amb l’acomiadament de vuit treballadors.

La resposta de la plantilla, però, encara va ser més contundent. El dia 5 de febrer de 1919 la resta del personal de Facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, i així van continuar, tot i els acomiadaments en massa i l’empresonament de fins a 3.000 treballadors al Castell de Montjuïc. De res van servir les pressions dels mitjans de comunicació contraris a la vaga i l’amenaça del capità general de Catalunya, Milans del Bosch, a militaritzar als treballadors majors de 21 anys i menors de 31 (sota pena de 4 anys de presó).

La solidaritat i la unitat entre els treballadors va acabar doblegant a la direcció de l’empresa i les autoritats estatals. La fita que van aconseguir: una jornada laboral de 8 hores i la reincorporació dels acomiadats i empresonats.

  1. La Biblioteca de Blai

Amb el cos del dictador Francisco Franco encara calent, l’AV del Poble-sec va prendre la iniciativa de reclamar el canvi de la propietat de l’edifici on el Movimiento tenia establerta la seva seu. Un clam que dos anys més tard suposaria l’ocupació de l’immoble amb motiu de les festes de La Mercè, fet que forçaria que el Ministeri de Cultura l’acabés cedint als veïns durant 12 mesos.

Lluny d’adaptar-se a l’immoble que va deixar el Movimiento, els veïns van decidir rehabilitar el centre per tal de poder donar cabuda a noves activitats culturals i socials. En aquest sentit, una de les accions més rellevants es va produir l’any 1980, quan van decidir pintar tota la façana amb motiu d’una celebració popular. Tot i que al principi el Ministeri va ser reticent a ampliar la cessió, finalment va decidir deixar l’equipament en mans de la Generalitat (1985), la qual el traspassaria dos anys més tard al consistori barceloní.

Ja cap al 1988 l’alcalde Pasqual Maragall engegaria les obres de rehabilitació per inaugurar-lo al cap d’uns anys com a centre cívic. Això sí, cogestionat per l’AV del Poble-sec. A partir del 2000, però, l’espai passaria a fer de biblioteca, gràcies a la construcció del nou centre cívic El Sortidor a la plaça que porta el mateix nom. Tot i que aquest capítol de la història sembla haver-se tancat del tot, fa només uns mesos es va obrir la porta a traslladar la biblioteca a la Casa de la Premsa. Finalment, el regidor de Sants-Montjuïc va decidir mantenir l’equipament cultural al carrer Blai i ampliar alguns dels serveis al nou equipament pendent de rehabilitar.

  1. El Mercat de les Flors

L’edifici del Mercat de les Flors és un veí més del Poble-sec des de 1929. Si bé durant l’Exposició Internacional va servir com a Palau de l’Agricultura (nom original), posteriorment va passar a ser la seu del mercat central de les flors (nom més romàntic i que encara perdura). Entre tots dos usos, però, l’edifici noucentista va haver de veure com els responsables municipals tiraven a terra la meitat del complex per destinar el solar a habitatges i magatzems municipals.

De fet, resulta curiós que aquests magatzems municipals fossin un dels espais on les autoritats franquistes van amagar durant dècades el monument al polític catalanista Doctor Robert. Una troballa que, per ser transparents, va ser possible gràcies a la reivindicació de l’AV del Poble-sec. Seria l’any 1977 quan el moviment veïnal va iniciar una sorollosa campanya per destinar l’edifici del mercat i els magatzems com a equipaments.

Per aconseguir-ho, l’associació de veïns fins i tot va organitzar un concert amb Jaume Sisa i Joan Manuel Serrat. L’objectiu era clar: crear un pol d’equipaments culturals que vinculés la ciutat amb la muntanya. Una meta que va necessitar converses amb l’alcalde de la Transició, José María Socías, i els comerciants de flors, que finalment van optar per traslladar-se al Maresme. Finalment, l’any 1990 l’Ajuntament va començar a rehabilitar la sala B per a destinar-la com a seu del Teatre Lliure.

  1. Les Cotxeres de Borrell

Tècnicament pertanyen a L’Eixample, però resulta impossible no recordar-se de la victòria veïnal que va suposar la recuperació d’un equipament situat just a les portes del Poble-sec. Tot va començar l’any 1984, quan l’Ajuntament va anunciar que cediria els terrenys de les cotxeres al Ministeri de l’Interior perquè aixequés una macrocomissaria. Assabentats de les intencions dels responsables polítics, des de les entitats veïnals no van trigar ni una setmana en començar a orquestrar una campanya per a recuperar el magatzem de vehicles.

Si bé l’AV de Sant Antoni feia temps que reclamava zones verdes i nous equipaments en aquell espai, poc temps va haver de passar perquè els veïns pengessin dels balcons pancartes amb el lema “Volem les cotxeres per al barri” un cop van descobrir el projecte de la comissaria.

Finalment, l’any 1989 el Ministeri va desestimar el projecte i en els darrers mesos de la dècada l’Ajuntament va anunciar que construiria un centre cívic amb poliesportiu, pàrquing i zona enjardinada. A més, les pressions veïnals van aconseguir que l’any 2001 s’obrís en el mateix indret l’escola pública Ferran Sunyer.

  1. El Teatre Arnau

El projecte encara està a l’aigüera, però el que ja és segur és que el (nou) escenari del Teatre Arnau es tornarà a omplir d’arts interpretatives. Per tenir en compte què suposa aquest espai per a la història de la cultura, cal anar fins a 1854. Va ser aleshores quan Barcelona va enderrocar les muralles i el Paral·lel es va convertir en una de les principals zones d’oci de la nova Barcelona. Els primers locals es van construir amb llistons de fusta, material d’on rau l’estructura original de l’Arnau (1894).

Tot i que durant la Primera Guerra Mundial va ser batejat amb el nom de Folies Bergere i va ser referència per a les actuacions de Raquel Meller, als anys 30 l’espai va recuperar el nom original. Si més no, en temps de la II República l’equipament va funcionar més aviat com a cinema i no va ser fins al franquisme que va recuperar la funció de teatre (per més tard tornar a ser un cine). La crisi del sector va obligar a abaixar la persiana el 2004 i l’edifici va ser abandonat. Ara, però, la lluita del moviment veïnal ha aconseguit revifar la flama cultural de l’Arnau i l’Ajuntament ja s’ha compromès a recuperar-lo després d’adquirir-lo farà tot just una dècada.

Continua llegint

Societat

Els cinc grans projectes del Pla de Barris

Ajuntament i entitats treballen en els darrers serrells per definir els grans projectes que han de marcar un abans i un després al barri

Publicat

on

Compte enrere per al Pla de Barris al Poble-sec. Després de setmanes de procés participatiu, entrevistes i recollida d’idees entre el veïnat, al document definitiu només li manca tancar els darrers serrells per tirar els projectes endavant. Uns detalls a debatre en comissió de seguiment, però que no suposaran fer marxa enrere en cap dels grans projectes planificats. El motiu: el consens i la llarga reivindicació veïnal que envolta a alguns d’ells.

Les Hortes de Sant Bertran

La posada en marxa de la Llei de Barris al Poble-sec va permetre donar una nova imatge a tota la zona que va des del carrer Nou de la Rambla fins a Lleida. Una millora de la qualitat urbanística, però, que es va oblidar dels carrers més marítims. “És en aquest sector on ens trobem amb dos petits parcs en avançat estat d’abandonament; tenim un espai de gossos i un altre d’infantil, però des de fa temps estan en mal estat i s’han vist encara més afectats amb les obres del col·lector de Vila i Vilà”, analitza el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra.

Per tal de resoldre aquest cul de sac, on la il·luminació nocturna s’ha tornat més que deficient, veïnat i Ajuntament coincideixen en la necessitat de reurbanitzar aquest espai públic: “Ara hem de definir què volem: si un parc molt ben fet i molt car, o si volem reformar fins a la zona del mirador del Poble-sec o Walter Benjamin”, avança Serra, qui assegura que “aquesta serà la part del barri que més es transformarà” amb la partida econòmica extraordinària.

Un nou local per als joves

Mentre que el mandat passat va servir per definir el Pla d’Equipaments del Poble-sec, aquests quatre anys han de servir per començar a executar-lo. Més enllà de l’ampliació de la biblioteca a la Casa de la Premsa o la planificació d’un nou poliesportiu al Palau d’Esports, el Pla de Barris vol trobar un local més gran al casal de joves Espai 12@16. “L’actual del carrer de Concòrdia és molt petit (escassament té 100 metres quadrats), pel que es preveu traslladar-lo a un local més gran; ara cal acabar d’avaluar quin serà l’espai”, apunten fonts municipals.

Un trasllat que també aniria encarat a cobrir les darreres reivindicacions del jovent poblesequí, el qual fins i tot s’ha organitzat al voltant de l’associació Joves Units del Poble-sec. “Necessitem un punt de reunió on es puguin trobar els joves i on també se’ls pugui orientar tant acadèmicament com laboralment”, exigia en el darrer número del ZONA SEC el portaveu de l’entitat, Hatim Azahri.

Educació

No totes les partides del Pla de Barris suposaran inversió en pedra o espais verds. Una de les apostes per als propers anys serà dotar de nous professionals als centres educatius de gran diversitat i complexitat, com són l’Escola Jacint Verdaguer, l’Escola Poble-sec o l’Institut Consell de Cent. “Intentarem millorar l’oferta educativa de les escoles amb un reforç en la infraestructura, però sobretot volem que sigui en format de recursos humans”, exposa el regidor.

En paral·lel, des del Districte asseguren que ja han començat a treballar per portar en aquest mandat l’Institut de l’Esport de Barcelona al barri. Una aposta que tindria com a objectiu incrementar l’oferta formativa postobligatòria i dotar d’un edifici definitiu a aquest centre que provisionalment es troba a l’antic Institut Rubió i Tudurí de jardineria (Font de la Guatlla). “Suposarà una important inversió i permetrà que els joves del barri tinguin un futur en l’àmbit esportiu i puguin fer servir els grans equipaments infrautilitzats que hi ha a la muntanya”.

Economia i comerç

Després que la crisi de la Covid-19 hagi despullat les febleses del cultiu economicoturístic del barri, entitats comercials i administració pública començaran a treballar plegades per reorientar l’estructura econòmica dels carrers i places. Una diversificació que tindrà com a punta de llança el nou programa de Baixos de Protecció Oficial, després d’haver-se testat i complert les expectatives a Ciutat Vella. Però… com es reformularà el programa en un territori on escassament hi ha locals de titularitat municipal? “En la compra o lloguer de baixos en desús per ubicar projectes, per tal d’ajudar a diversificar l’economia i el comerç de barri”.

“Ens preocupa molt que, arran de la crisi, s’acumulin les persianes abaixades i es generin problemes de convivència”, avalua Serra. Per aquesta raó, des dels grups de treball del Pla de Barris consideren que el desplegament de Baixos de Protecció Oficial no només serviria per solucionar el problema econòmic, sinó que també pot ser un mecanisme de dinamització social i comunitària.

Medi ambient

Si bé és una realitat innegable que el casc urbà requereix d’intervencions, també ho és que la connexió i la integració amb un dels principals pulmons verds de la ciutat encara té molt camp per recórrer. Entre les desenes de projectes relacionats amb l’educació ambiental i l’alimentació sostenible que desenvoluparà el Pla de Barris a Montjuïc, hi ha un d’ells que pràcticament aplega tots els valors: l’ampliació de l’Hort de la Font Trobada.

Des de la seva posada en marxa, avui dia l’hort ja compta amb la participació d’un centenar de famílies que cultiven la seva parcel·la i desenvolupen diferents activitats pedagògiques. Un puntal de caràcter ecològic que, per evitar que mori d’èxit, comptarà amb l’adquisició d’una segona parcel·la de dimensions similars al llarg del mandat. Tot plegat, per tal que l’alimentació de proximitat avanci de la mà de la gestió ciutadana.

Fotografia | Ajuntament de BCN

Continua llegint

Societat

Un faristol reivindica la figura de Francesc Boix

El Poble-sec recupera la memòria del seu il·lustre veí que, a través de les seves fotografies, va ajudar a incriminar als nazis

Publicat

on

La memòria d’un heroi, novament homenatjada. L’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de múltiples entitats i amb motiu de l’Any Boix, ha instal·lat davant de la biblioteca municipal un faristol que recupera la memòria de Francesc Boix, veí del Poble-sec, activista polític i documentalista gràfic de l’horror dels camps nazis.

Si bé l’homenatge pel centenari del seu naixement s’ha hagut de prorrogar gairebé un any pels efectes de la Covid-19, l’acte que finalment s’ha celebrat a la Sala de Plens de la Seu del Districte de Sants-Montjuïc i retransmès per streaming no ha volgut oblidar que justament 75 anys enrere declarava davant del tribunal dels judicis de Nuremberg per incriminar als nazis. Pocs anys més tard, però, moriria exiliat a París.

La fotografia més personal

“Poques figures representen com ell el llegat i el deure ètic”, ha emfatitzat el regidor de Memòria Històrica, Jordi Rabassa. “Per mi Boix són vàries fotografies; la primera la del seu somriure, aquell somriure de l’esperança, de qui marxa a l’exili esperançat i pensant que vencerà al feixisme”. “En una altra fotografia, Boix és el dit acusador als judicis de Nuremberg, és l’actitud antifeixista i compromesa; quan assenyala els botxins, assenyala el nostre futur, el de l’antifeixisme”, ha confessat el mateix regidor.

La historiadora i membre de l’Amical de Mauthausen, Rosa Toran, també ha volgut posar de relleu tots els anys que han hagut de passar perquè la gent “veies la seva llum”. De fet, no va ser fins al 2000 que no es va començar a recuperar la memòria d’aquest poblesequí, de la mà de CERHISEC. “El 27 de gener de 1941 va ser quan va entrar a Mauthausen, on no es va estalviar ni la pedrera, ni veure com la mort s’emportava a bona part dels seus companys”, ha recordat Toran. “Aleshores tenia 21 anys i un fort desig de viure, una actitud que va ser el factor clau de la seva supervivència”.

Patrimoni cultural

Va ser al camp nazi on Boix va capturar l’horror; uns negatius que finalment serien robats i salvaguardats per provar la criminalitat nazi, gràcies a la coordinació dels membres del Partit Comunista. “Les seves imatges han provat allò que els nazis van voler amagar de la història”, unes imatges del passat que ens arriben avui per formar part del nostre patrimoni cultural”, ha emfatitzat la membre de l’Amical de Mauthausen.

Per últim, destacar que el fill del carrer de Margarit, on el seu pare tenia la sastreria, també ha sigut homenatjat pels seus hereus i els artistes del barri, com ara la seva neboda, Anna Maria Salomó, el fill del bibliotecari de Mauthausen Joan Tarragó, Llibert Tarragó, o l’estudiant Ariadna Gómez, qui ha entonat les notes de diverses peces musicals amb la seva viola.

Continua llegint

Societat

‘A Sants-Montjuïc apostem per la sobirania tecnològica’

Un 27% dels menors de 16 anys no van poder seguir les classes

Publicat

on

Per

La sobirania tecnològica defensa la necessitat d’empoderar la societat en l’àmbit de les noves tecnologies. El moviment vol conscienciar a la ciutadania del seu ús i consum responsable, i crear alternatives autogestionades. Ara, amb l’arribada de la Covid-19, la sobirania tecnològica ha esdevingut una urgència.

El districte de Sants-Montjuïc té una llarga tradició en el desenvolupament d’aquest moviment global. Fa anys que la Lleialtat Santsenca és l’escenari del SOBTEC, el Congrés de Sobirania tecnològica, i al Casinet d’Hostafrancs es va celebrar el Mobile Social Congress al 2016. A partir aquestes arrels s’entén molt millor la rapidesa i el compromís de la comunitat en donar respostes a l’escletxa digital durant el confinament.

Va ser precisament a la tercera edició del SOBTEC, el 2018, que vaig escoltar per primera vegada la tesi de la filòsofa Marina Garcés sobre la quarta revolució industrial, qui va defensar el reforç d’allò comunitari, la generació de coneixement popular i el teixir xarxes com l’única forma de lluitar contra la desigualtat, l’atur i la pobresa que causa aquesta “revolució”.

La bretxa digital

La pandèmia mundial ha accentuat les escletxes cada vegada majors entre els que disposen de les eines digitals adequades i saben com fer-les servir, amb els que no. L’estudi de l’Ajuntament de Barcelona sobre La bretxa digital a la ciutat de Barcelona, presentat a finals de gener, recull dades tan reveladores com que més del 50% de persones en zones de renda baixa no van poder teletreballar i que un 27% dels nens i nenes menors de 16 anys no van poder seguir les classes telemàticament.

Front aquesta situació, grups de ciutadans organitzats van recollir dispositius, els van netejar, reparar i els van repartir als estudiants mitjançant les escoles, els serveis socials i les entitats veïnals. Al Poble-sec, el projecte digital de la Xarxa de Suport Mutu va repartir més de 100 ordinadors.

Suport per fer tràmits

Per reforçar i donar suport a totes aquestes noves iniciatives ciutadanes, des de l’Ajuntament vam engegar els Casals Comunitaris i gràcies a això l’entitat ha continuat la seva tasca i ja ha repartit 20 ordinadors més. El Casal Comunitari també ofereix suport per fer tràmits digitals online i està generant sinergies amb la resta de casals i altres col·lectius. Des del Districte, continuarem millorant la sobirania tecnològica amb el Pla de Barris del Poble-sec, perquè, com afirma la Marina Garcés, només protegint, reforçant i donant suport a les iniciatives comunitàries podem apoderar als barris i reduir les desigualtats agreujades per la pandèmia.

CAROLINA LÓPEZ, Consellera del Districte de Sants-Montjuïc

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.