Connecta amb nosaltres

Societat

Lluites que han fet història en un barri amb caràcter

Els carrers i places del Poble-sec estan plens d’anècdotes i històries que resumeixen el tarannà del veïnat. Aquestes són les cinc conquestes més rellevants

Publicat

on

Amb el mes de desembre l’any 2019 arriba al seu punt final, així com els actes de commemoració del 150è aniversari del Poble-sec que ha organitzat la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i que ha comptat amb la complicitat de centenars de veïns i també d’entitats i associacions. Una coordinació que, com no podia ser d’altra manera, ha tingut com a objectiu reivindicar la història del barri.

Una memòria que s’ha consagrat gràcies a les lluites que han mantingut els poblesequins dia rere dia.

  1. La Vaga de la Canadenca

Sí, la victòria sindical més important de la història va tenir com a escenari el Poble-sec. Més concretament, un dels edificis que encara perduren es va erigir com a símbol: el complex de les Tres Xemeneies (que precisament La Base ara lluita perquè passi a mans municipals). Tot va començar arran la decisió de l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro (La Canadenca) d’abaixar els sous del personal de Facturació. Què van fer els empleats? Assessorar-se al Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT. Assabentada de la visita dels seus empleats al sindicat, l’empresa va respondre amb l’acomiadament de vuit treballadors.

La resposta de la plantilla, però, encara va ser més contundent. El dia 5 de febrer de 1919 la resta del personal de Facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, i així van continuar, tot i els acomiadaments en massa i l’empresonament de fins a 3.000 treballadors al Castell de Montjuïc. De res van servir les pressions dels mitjans de comunicació contraris a la vaga i l’amenaça del capità general de Catalunya, Milans del Bosch, a militaritzar als treballadors majors de 21 anys i menors de 31 (sota pena de 4 anys de presó).

La solidaritat i la unitat entre els treballadors va acabar doblegant a la direcció de l’empresa i les autoritats estatals. La fita que van aconseguir: una jornada laboral de 8 hores i la reincorporació dels acomiadats i empresonats.

  1. La Biblioteca de Blai

Amb el cos del dictador Francisco Franco encara calent, l’AV del Poble-sec va prendre la iniciativa de reclamar el canvi de la propietat de l’edifici on el Movimiento tenia establerta la seva seu. Un clam que dos anys més tard suposaria l’ocupació de l’immoble amb motiu de les festes de La Mercè, fet que forçaria que el Ministeri de Cultura l’acabés cedint als veïns durant 12 mesos.

Lluny d’adaptar-se a l’immoble que va deixar el Movimiento, els veïns van decidir rehabilitar el centre per tal de poder donar cabuda a noves activitats culturals i socials. En aquest sentit, una de les accions més rellevants es va produir l’any 1980, quan van decidir pintar tota la façana amb motiu d’una celebració popular. Tot i que al principi el Ministeri va ser reticent a ampliar la cessió, finalment va decidir deixar l’equipament en mans de la Generalitat (1985), la qual el traspassaria dos anys més tard al consistori barceloní.

Ja cap al 1988 l’alcalde Pasqual Maragall engegaria les obres de rehabilitació per inaugurar-lo al cap d’uns anys com a centre cívic. Això sí, cogestionat per l’AV del Poble-sec. A partir del 2000, però, l’espai passaria a fer de biblioteca, gràcies a la construcció del nou centre cívic El Sortidor a la plaça que porta el mateix nom. Tot i que aquest capítol de la història sembla haver-se tancat del tot, fa només uns mesos es va obrir la porta a traslladar la biblioteca a la Casa de la Premsa. Finalment, el regidor de Sants-Montjuïc va decidir mantenir l’equipament cultural al carrer Blai i ampliar alguns dels serveis al nou equipament pendent de rehabilitar.

  1. El Mercat de les Flors

L’edifici del Mercat de les Flors és un veí més del Poble-sec des de 1929. Si bé durant l’Exposició Internacional va servir com a Palau de l’Agricultura (nom original), posteriorment va passar a ser la seu del mercat central de les flors (nom més romàntic i que encara perdura). Entre tots dos usos, però, l’edifici noucentista va haver de veure com els responsables municipals tiraven a terra la meitat del complex per destinar el solar a habitatges i magatzems municipals.

De fet, resulta curiós que aquests magatzems municipals fossin un dels espais on les autoritats franquistes van amagar durant dècades el monument al polític catalanista Doctor Robert. Una troballa que, per ser transparents, va ser possible gràcies a la reivindicació de l’AV del Poble-sec. Seria l’any 1977 quan el moviment veïnal va iniciar una sorollosa campanya per destinar l’edifici del mercat i els magatzems com a equipaments.

Per aconseguir-ho, l’associació de veïns fins i tot va organitzar un concert amb Jaume Sisa i Joan Manuel Serrat. L’objectiu era clar: crear un pol d’equipaments culturals que vinculés la ciutat amb la muntanya. Una meta que va necessitar converses amb l’alcalde de la Transició, José María Socías, i els comerciants de flors, que finalment van optar per traslladar-se al Maresme. Finalment, l’any 1990 l’Ajuntament va començar a rehabilitar la sala B per a destinar-la com a seu del Teatre Lliure.

  1. Les Cotxeres de Borrell

Tècnicament pertanyen a L’Eixample, però resulta impossible no recordar-se de la victòria veïnal que va suposar la recuperació d’un equipament situat just a les portes del Poble-sec. Tot va començar l’any 1984, quan l’Ajuntament va anunciar que cediria els terrenys de les cotxeres al Ministeri de l’Interior perquè aixequés una macrocomissaria. Assabentats de les intencions dels responsables polítics, des de les entitats veïnals no van trigar ni una setmana en començar a orquestrar una campanya per a recuperar el magatzem de vehicles.

Si bé l’AV de Sant Antoni feia temps que reclamava zones verdes i nous equipaments en aquell espai, poc temps va haver de passar perquè els veïns pengessin dels balcons pancartes amb el lema “Volem les cotxeres per al barri” un cop van descobrir el projecte de la comissaria.

Finalment, l’any 1989 el Ministeri va desestimar el projecte i en els darrers mesos de la dècada l’Ajuntament va anunciar que construiria un centre cívic amb poliesportiu, pàrquing i zona enjardinada. A més, les pressions veïnals van aconseguir que l’any 2001 s’obrís en el mateix indret l’escola pública Ferran Sunyer.

  1. El Teatre Arnau

El projecte encara està a l’aigüera, però el que ja és segur és que el (nou) escenari del Teatre Arnau es tornarà a omplir d’arts interpretatives. Per tenir en compte què suposa aquest espai per a la història de la cultura, cal anar fins a 1854. Va ser aleshores quan Barcelona va enderrocar les muralles i el Paral·lel es va convertir en una de les principals zones d’oci de la nova Barcelona. Els primers locals es van construir amb llistons de fusta, material d’on rau l’estructura original de l’Arnau (1894).

Tot i que durant la Primera Guerra Mundial va ser batejat amb el nom de Folies Bergere i va ser referència per a les actuacions de Raquel Meller, als anys 30 l’espai va recuperar el nom original. Si més no, en temps de la II República l’equipament va funcionar més aviat com a cinema i no va ser fins al franquisme que va recuperar la funció de teatre (per més tard tornar a ser un cine). La crisi del sector va obligar a abaixar la persiana el 2004 i l’edifici va ser abandonat. Ara, però, la lluita del moviment veïnal ha aconseguit revifar la flama cultural de l’Arnau i l’Ajuntament ja s’ha compromès a recuperar-lo després d’adquirir-lo farà tot just una dècada.

Continua llegint

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.