Connecta amb nosaltres

Societat

Lluites que han fet història en un barri amb caràcter

Els carrers i places del Poble-sec estan plens d’anècdotes i històries que resumeixen el tarannà del veïnat. Aquestes són les cinc conquestes més rellevants

Publicat

on

Amb el mes de desembre l’any 2019 arriba al seu punt final, així com els actes de commemoració del 150è aniversari del Poble-sec que ha organitzat la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i que ha comptat amb la complicitat de centenars de veïns i també d’entitats i associacions. Una coordinació que, com no podia ser d’altra manera, ha tingut com a objectiu reivindicar la història del barri.

Una memòria que s’ha consagrat gràcies a les lluites que han mantingut els poblesequins dia rere dia.

  1. La Vaga de la Canadenca

Sí, la victòria sindical més important de la història va tenir com a escenari el Poble-sec. Més concretament, un dels edificis que encara perduren es va erigir com a símbol: el complex de les Tres Xemeneies (que precisament La Base ara lluita perquè passi a mans municipals). Tot va començar arran la decisió de l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro (La Canadenca) d’abaixar els sous del personal de Facturació. Què van fer els empleats? Assessorar-se al Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT. Assabentada de la visita dels seus empleats al sindicat, l’empresa va respondre amb l’acomiadament de vuit treballadors.

La resposta de la plantilla, però, encara va ser més contundent. El dia 5 de febrer de 1919 la resta del personal de Facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, i així van continuar, tot i els acomiadaments en massa i l’empresonament de fins a 3.000 treballadors al Castell de Montjuïc. De res van servir les pressions dels mitjans de comunicació contraris a la vaga i l’amenaça del capità general de Catalunya, Milans del Bosch, a militaritzar als treballadors majors de 21 anys i menors de 31 (sota pena de 4 anys de presó).

La solidaritat i la unitat entre els treballadors va acabar doblegant a la direcció de l’empresa i les autoritats estatals. La fita que van aconseguir: una jornada laboral de 8 hores i la reincorporació dels acomiadats i empresonats.

  1. La Biblioteca de Blai

Amb el cos del dictador Francisco Franco encara calent, l’AV del Poble-sec va prendre la iniciativa de reclamar el canvi de la propietat de l’edifici on el Movimiento tenia establerta la seva seu. Un clam que dos anys més tard suposaria l’ocupació de l’immoble amb motiu de les festes de La Mercè, fet que forçaria que el Ministeri de Cultura l’acabés cedint als veïns durant 12 mesos.

Lluny d’adaptar-se a l’immoble que va deixar el Movimiento, els veïns van decidir rehabilitar el centre per tal de poder donar cabuda a noves activitats culturals i socials. En aquest sentit, una de les accions més rellevants es va produir l’any 1980, quan van decidir pintar tota la façana amb motiu d’una celebració popular. Tot i que al principi el Ministeri va ser reticent a ampliar la cessió, finalment va decidir deixar l’equipament en mans de la Generalitat (1985), la qual el traspassaria dos anys més tard al consistori barceloní.

Ja cap al 1988 l’alcalde Pasqual Maragall engegaria les obres de rehabilitació per inaugurar-lo al cap d’uns anys com a centre cívic. Això sí, cogestionat per l’AV del Poble-sec. A partir del 2000, però, l’espai passaria a fer de biblioteca, gràcies a la construcció del nou centre cívic El Sortidor a la plaça que porta el mateix nom. Tot i que aquest capítol de la història sembla haver-se tancat del tot, fa només uns mesos es va obrir la porta a traslladar la biblioteca a la Casa de la Premsa. Finalment, el regidor de Sants-Montjuïc va decidir mantenir l’equipament cultural al carrer Blai i ampliar alguns dels serveis al nou equipament pendent de rehabilitar.

  1. El Mercat de les Flors

L’edifici del Mercat de les Flors és un veí més del Poble-sec des de 1929. Si bé durant l’Exposició Internacional va servir com a Palau de l’Agricultura (nom original), posteriorment va passar a ser la seu del mercat central de les flors (nom més romàntic i que encara perdura). Entre tots dos usos, però, l’edifici noucentista va haver de veure com els responsables municipals tiraven a terra la meitat del complex per destinar el solar a habitatges i magatzems municipals.

De fet, resulta curiós que aquests magatzems municipals fossin un dels espais on les autoritats franquistes van amagar durant dècades el monument al polític catalanista Doctor Robert. Una troballa que, per ser transparents, va ser possible gràcies a la reivindicació de l’AV del Poble-sec. Seria l’any 1977 quan el moviment veïnal va iniciar una sorollosa campanya per destinar l’edifici del mercat i els magatzems com a equipaments.

Per aconseguir-ho, l’associació de veïns fins i tot va organitzar un concert amb Jaume Sisa i Joan Manuel Serrat. L’objectiu era clar: crear un pol d’equipaments culturals que vinculés la ciutat amb la muntanya. Una meta que va necessitar converses amb l’alcalde de la Transició, José María Socías, i els comerciants de flors, que finalment van optar per traslladar-se al Maresme. Finalment, l’any 1990 l’Ajuntament va començar a rehabilitar la sala B per a destinar-la com a seu del Teatre Lliure.

  1. Les Cotxeres de Borrell

Tècnicament pertanyen a L’Eixample, però resulta impossible no recordar-se de la victòria veïnal que va suposar la recuperació d’un equipament situat just a les portes del Poble-sec. Tot va començar l’any 1984, quan l’Ajuntament va anunciar que cediria els terrenys de les cotxeres al Ministeri de l’Interior perquè aixequés una macrocomissaria. Assabentats de les intencions dels responsables polítics, des de les entitats veïnals no van trigar ni una setmana en començar a orquestrar una campanya per a recuperar el magatzem de vehicles.

Si bé l’AV de Sant Antoni feia temps que reclamava zones verdes i nous equipaments en aquell espai, poc temps va haver de passar perquè els veïns pengessin dels balcons pancartes amb el lema “Volem les cotxeres per al barri” un cop van descobrir el projecte de la comissaria.

Finalment, l’any 1989 el Ministeri va desestimar el projecte i en els darrers mesos de la dècada l’Ajuntament va anunciar que construiria un centre cívic amb poliesportiu, pàrquing i zona enjardinada. A més, les pressions veïnals van aconseguir que l’any 2001 s’obrís en el mateix indret l’escola pública Ferran Sunyer.

  1. El Teatre Arnau

El projecte encara està a l’aigüera, però el que ja és segur és que el (nou) escenari del Teatre Arnau es tornarà a omplir d’arts interpretatives. Per tenir en compte què suposa aquest espai per a la història de la cultura, cal anar fins a 1854. Va ser aleshores quan Barcelona va enderrocar les muralles i el Paral·lel es va convertir en una de les principals zones d’oci de la nova Barcelona. Els primers locals es van construir amb llistons de fusta, material d’on rau l’estructura original de l’Arnau (1894).

Tot i que durant la Primera Guerra Mundial va ser batejat amb el nom de Folies Bergere i va ser referència per a les actuacions de Raquel Meller, als anys 30 l’espai va recuperar el nom original. Si més no, en temps de la II República l’equipament va funcionar més aviat com a cinema i no va ser fins al franquisme que va recuperar la funció de teatre (per més tard tornar a ser un cine). La crisi del sector va obligar a abaixar la persiana el 2004 i l’edifici va ser abandonat. Ara, però, la lluita del moviment veïnal ha aconseguit revifar la flama cultural de l’Arnau i l’Ajuntament ja s’ha compromès a recuperar-lo després d’adquirir-lo farà tot just una dècada.

Continua llegint

Societat

Castellers del Poble-sec: 25 anys a la poblesequina

Publicat

on

Per

Els Castellers del Poble-sec fan 25 anys. El 25 de juliol de 1999 es van presentar oficialment com a colla. I la celebració que preparen estarà a l’alçada d’aquesta efemèride. Per això la temporada 2024 arriba carregada d’actuacions especials, col·laboracions amb altres entitats del barri i activitats i projectes singulars.

Només a tall d’exemple, la gran Diada del 25è aniversari (juliol) es farà al pati d’armes del Castell de Montjuïc. A l’octubre la colla actuarà en un marc tant excepcional com la sala oval del MNAC, justament l’edifici icònic que apareix a l’escut de la colla. També preparen un pilar subterrani, un documental, una gran festa de celebració o un cap de setmana de cultura popular al Poble-sec, entre d’altres. Tots els detalls del programa d’actes es presentaran en roda de premsa el dissabte 23 de març a les 12 hores al Centre Cívic El Sortidor (plaça del Sortidor 12, Barcelona).

“A la pobleseqina!”, el lema dels 25 anys 

Els bandarres han estat sempre una colla singular, amb un tarannà propi. El mateix malnom, bandarres, n’és una bona mostra. Creada per persones amb poc o cap coneixement casteller, des dels inicis han estat irreverents i originals. El calendari eròtic (2011) o l’escultura audiovisiual Castelloscopi (Premi Ciutat de Barcelona 2015) en són un exemple.

A més, com a entitat sempre ha mostrat una clara vocació social, treballant des de i per al barri. En aquest sentit destaquen la cessió del local social a diverses entitats durant la pandèmia o programes per la integració de persones nouvingudes com Tots Som Una Colla, amb més d’una dècada de trajectòria.

I a l’hora de fer castells també tenen un estil característic. Amb construccions tremoladisses però que resisteixen, capaços de defensar castells impossibles, s’han guanyat la fama de lluitadors.

Per tot això el lema dels 25 anys és ‘‘A la poblesequina!’’, que vol subratllar l’estil propi de la colla en tots els àmbits. Un lema escollit per àmplia majoria en una votació dels membres de la colla aquest passat febrer. Però la celebració tindrà lema i tindrà logotip, també obert a concurs. A la roda de premsa del 23 de març també s’anunciarà la imatge guanyadora. Salut i Castells!

PRESENTACIÓ DE 25 ANYS A LA POBLSEQUINA:

ON:  Centre Cívic El Sortidor, Plaça del Sortidor 12, Barcelona

QUAN:  Dissabte 23 de març, 12 h

CONTACTE:  cps@castellersdelpoblesec.cat

Preguem confirmació d’assistència. En cas d’interès en la informació, imatges o àudios de l’acte o de la colla podeu contactar amb nosaltres.

Continua llegint

Societat

L’Escola Poble-sec: un far de benestar i cultura per als alumnes

Amb una filosofia centrada en el benestar dels alumnes i una dedicació a l’aprenentatge holístic, l’escola Poble-sec ha esdevingut un far per a l’educació inclusiva i la promoció de la cultura

Publicat

on

L’Escola Poble-sec (passeig de l’Exposició, 1) té en la seva biblioteca un dels espais més emblemàtics. “Definiríem l’escola com acollidora, centrada en el benestar dels alumnes i oberta al barri”, comenta l’Elisabet Egea, directora del centre i una de les figures claus de l’equip educatiu. L’Escola Poble-sec destaca per la seva singularitat, amb característiques distintives com la seva biblioteca, que és més que un simple recull de llibres: és un espai de descobriment i imaginació. Amb més de 17.000 llibres catalogats, aquest és el cor de l’escola, on els alumnes se submergeixen per fomentar les seves competències i la passió per la lectura. A més, una comissió prepara cistelles de llibres temàtics, alineats amb els temes que es treballen a les aules. “Tenim una gran sort de disposar d’una comissió que ens prepara cistelles de llibres, tots ells temàtics respecte dels aspectes que es treballen a l’aula a cada moment”, comenta Egea.

Reconeixement i compromís amb la comunitat

La visita de les conselleres d’Educació i Cultura el darrer 4 de desembre va ser un moment clau per a l’escola. Es va reconèixer la importància de la campanya que promouen “Fas 6 anys, tria un llibre”, que té com a objectius que els infants descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor a la lectura. Aquesta interacció no només va reforçar el compromís de l’escola amb l’educació, sinó que també va inspirar la comunitat a seguir endavant amb iniciatives que enriqueixen el teixit social i cultural.

Visibilitzar l’art i la música a través del Festival d’Hivern

La gestió del Festival d’Hivern a la sala Paral·lel 62 va ser un esdeveniment que va unir l’escola i la comunitat en una celebració de l’art i la música. Aquesta iniciativa va destacar el protagonisme de l’expressió artística i musical com a part integral de l’experiència educativa. “La primera vegada que es va fer el festival va anar bé, però aquest any ha estat millor, ja que han vingut els pares dels alumnes, la banda de pop de l’escola Consell de Cent i vam gaudir de la música emblemàtica que ens ofereix la Cecilia Bellorín. El festival és un dia dedicat a les criatures. Tot el que fem és per a ells i la seva felicitat”, valora l’Elisabet.

Promoció del benestar mental i prevenció de conflictes

El centre està compromès amb el benestar emocional dels seus alumnes. Mitjançant eines com el mindfulness i programes per contribuir a la resolució de conflictes, l’escola crea un entorn segur i inclusiu on els estudiants poden aprendre i créixer. Els resultats d’aquestes iniciatives són evidents, ja que contribueixen a millorar l’estat emocional dels alumnes i els ofereix mecanismes per gestionar l’angoixa i l’estrès. “Nosaltres volem treballar amb la resolució de conflictes des d’un punt de vista de prevenció. La convivència és molt bona, no hi ha problemes, i si hi ha, el 90% d’ells se solucionen amb la intervenció dels pares”, expressa Egea mentre aborda també la rellevància que ha tingut el mindfulness, una tècnica cada cop més recomanada pels experts en salut mental.

Innovació i creativitat: nous projectes i un gran futur

Mirant cap al futur, l’Escola Poble-sec continua impulsant la innovació i creativitat a través de programes i actes educatius inspiradors. Des de projectes artístics fins a iniciatives que promouen la consciència global, busquen donar vida a l’aprenentatge de manera significativa i estimulant. “Treballem amb projectes de manera transversal, que ens ajuden a millorar dia darrer dia. Durant el segon trimestre, aquests sempre són artístics. Enguany el projecte és musical. Cada cicle ha escollit un tema, i a partir d’aquí treballem. Els més petits, de 3 a 5 anys, estan amb el gresol cultural, gràcies al suport de la Fundació Joan Miró, ja que exploren la cultura a través dels ulls de Miró. Els alumnes del cicle inicial, treballen tots els països dels nens que hi són a la classe. Per exemple, cada setmana ve un familiar d’un alumne i ens explica la cultura del seu país. Respecte els del cicle mitjà, ells s’han enfocat en la rumba, amb l’ajut de Carabutsí, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fundacional la dinamització, difusió i preservació de la cultura de la comunitat gitana resident a Catalunya. Amb el suport d’aquesta entitat, els alumnes han conegut més a fons el barri, la seva història i els artistes que hi ha al Poble-sec. Els alumnes de 4rt de primària, a més, han relacionat aquest aspecte amb l’Olimpíada de Barcelona; així doncs fan la gresolada olímpica. Finalment, els més grans, estan fent el projecte enfocat al jazz. Treballen el seu origen, moviment migratori, història…”, conclou amb gran orgull la directora del centre.

Amb una dedicació inquebrantable amb la seva missió educativa, l’Escola Poble-sec continua sent un far d’esperança i inspiració per a la comunitat local i més enllà. El compromís amb l’excel·lència acadèmica i el benestar dels seus estudiants és un testimoni del poder transformador de l’educació quan es basa en valors de comprensió, col·laboració i empatia.

Continua llegint

Societat

Neix l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona

L’entitat vol que el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc aculli una exposició permanent de vehicles col·lectius històrics

Publicat

on

Gairebé un segle després de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, un grup d’amants del transport s’ha constituït en l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona perquè el Palau de Comunicacions i Transports (el pavelló 1), pugui tornar a exercir les seves funcions originals. És a dir, que sigui un espai per allotjar tota mena de tramvies, trens i autobusos que han circulat per Barcelona i que avui dia resten en estat de pseudo-abandonament.

El col·lectiu, que s’ha presentat oficialment a la societat a l’Espai Bombers del carrer de Lleida, fa anys que participa en els grups de treball al voltant del projecte de transformació de Montjuïc. Ara bé, segons han denunciat reiteradament, en cap moment del procés participatiu Repensem la Fira se’ls va prestar cap atenció. Un fet que mai han acabat d’entendre, ja que l’únic que volen és que Barcelona, com la resta de capitals europees, compti amb un museu on preservar el llegat dels transports públics locals.

Una entitat amb actors històrics

L’entitat, majoritàriament, està conformada per persones que anys enrere ja integraven el Consell Assessor del Patrimoni Històric que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitzava de forma periòdica. Unes trobades, però, que de poca cosa van servir, ja que la companyia mai es va prestar a mantenir i exhibir els vehicles retirats de la circulació diària. “Som una conseqüència no desitjada de la seva mala praxi; estem fent una feina que hauria de fer TMB”, ha sostingut en la roda de premsa de la presentació l’activista Manuel Marina. Tal com ha relatat Marina, ell mateix ja ha obert converses tant amb Bombers de Barcelona, que custodia vehicles històrics a la Vall d’Hebron, com amb FCC, que compta amb un petit museu privat de vehicles de la neteja antics. En tots dos casos, ha relatat, estarien disposats a cedir material a un futur museu. “Fa gairebé 50 anys que Barcelona és un referent del transport públic i resulta que no tenim res que ho recordi”, ha asseverat. La idea en general seria exposar en un espai interactiu tota una col·lecció que aplegaria des de transports en superfície, com tramvies, troleibusos i autobusos, fins a ferroviaris, com vehicles històrics del metro o marítims.

A la cerca de la “voluntat política”

Malgrat l’impuls a la iniciativa que ha fet Marina, la nova entitat seria impossible d’explicar sense tenir en compte la trajectòria del seu primer president, Joan Termes. Aquest electricista jubilat de 82 anys és un referent en el món del transport públic a Barcelona i el principal impulsor de trobar un espai d’exhibició. “Tothom ens ha dit que els agrada la idea; ara l’objectiu és buscar el suport de la ciutadania”, ha exposat. En aquest sentit, però, és conscient que necessiten la complicitat de l’Ajuntament i dels seus regidors. Fonts municipals exposen que reben positivament la iniciativa però consideren que és difícil trobar un espai i que l’encàrrec s’ha d’entomar des d’instàncies supramunicipals. És a dir, de la mà de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Malgrat tot, des de la nova entitat recorden a les administracions que aquest museu pot ser fins i tot una oportunitat formativa per a la ciutadania. Sota el seu parer, podria servir per obrir una línia de formació professional vinculada a la restauració de vehicles històrics.

Un espai ideal

En opinió de l’arquitecte i membre fundador de l’entitat, Joaquim Borràs, els 16.000 metres quadrats del pavelló 1 de Montjuïc són ideals per allotjar un projecte que presentaria una gran connectivitat per fer-hi visites: “Estaria ubicat en un punt de fàcil accés per a tothom, i a la muntanya de Montjuïc, que és una muntanya museística, i que n’hi hagi un més és important”, ha sintetitzat.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024