Connecta amb nosaltres

Societat

Lluites que han fet història en un barri amb caràcter

Els carrers i places del Poble-sec estan plens d’anècdotes i històries que resumeixen el tarannà del veïnat. Aquestes són les cinc conquestes més rellevants

Publicat

on

Amb el mes de desembre l’any 2019 arriba al seu punt final, així com els actes de commemoració del 150è aniversari del Poble-sec que ha organitzat la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i que ha comptat amb la complicitat de centenars de veïns i també d’entitats i associacions. Una coordinació que, com no podia ser d’altra manera, ha tingut com a objectiu reivindicar la història del barri.

Una memòria que s’ha consagrat gràcies a les lluites que han mantingut els poblesequins dia rere dia.

  1. La Vaga de la Canadenca

Sí, la victòria sindical més important de la història va tenir com a escenari el Poble-sec. Més concretament, un dels edificis que encara perduren es va erigir com a símbol: el complex de les Tres Xemeneies (que precisament La Base ara lluita perquè passi a mans municipals). Tot va començar arran la decisió de l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro (La Canadenca) d’abaixar els sous del personal de Facturació. Què van fer els empleats? Assessorar-se al Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT. Assabentada de la visita dels seus empleats al sindicat, l’empresa va respondre amb l’acomiadament de vuit treballadors.

La resposta de la plantilla, però, encara va ser més contundent. El dia 5 de febrer de 1919 la resta del personal de Facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, i així van continuar, tot i els acomiadaments en massa i l’empresonament de fins a 3.000 treballadors al Castell de Montjuïc. De res van servir les pressions dels mitjans de comunicació contraris a la vaga i l’amenaça del capità general de Catalunya, Milans del Bosch, a militaritzar als treballadors majors de 21 anys i menors de 31 (sota pena de 4 anys de presó).

La solidaritat i la unitat entre els treballadors va acabar doblegant a la direcció de l’empresa i les autoritats estatals. La fita que van aconseguir: una jornada laboral de 8 hores i la reincorporació dels acomiadats i empresonats.

  1. La Biblioteca de Blai

Amb el cos del dictador Francisco Franco encara calent, l’AV del Poble-sec va prendre la iniciativa de reclamar el canvi de la propietat de l’edifici on el Movimiento tenia establerta la seva seu. Un clam que dos anys més tard suposaria l’ocupació de l’immoble amb motiu de les festes de La Mercè, fet que forçaria que el Ministeri de Cultura l’acabés cedint als veïns durant 12 mesos.

Lluny d’adaptar-se a l’immoble que va deixar el Movimiento, els veïns van decidir rehabilitar el centre per tal de poder donar cabuda a noves activitats culturals i socials. En aquest sentit, una de les accions més rellevants es va produir l’any 1980, quan van decidir pintar tota la façana amb motiu d’una celebració popular. Tot i que al principi el Ministeri va ser reticent a ampliar la cessió, finalment va decidir deixar l’equipament en mans de la Generalitat (1985), la qual el traspassaria dos anys més tard al consistori barceloní.

Ja cap al 1988 l’alcalde Pasqual Maragall engegaria les obres de rehabilitació per inaugurar-lo al cap d’uns anys com a centre cívic. Això sí, cogestionat per l’AV del Poble-sec. A partir del 2000, però, l’espai passaria a fer de biblioteca, gràcies a la construcció del nou centre cívic El Sortidor a la plaça que porta el mateix nom. Tot i que aquest capítol de la història sembla haver-se tancat del tot, fa només uns mesos es va obrir la porta a traslladar la biblioteca a la Casa de la Premsa. Finalment, el regidor de Sants-Montjuïc va decidir mantenir l’equipament cultural al carrer Blai i ampliar alguns dels serveis al nou equipament pendent de rehabilitar.

  1. El Mercat de les Flors

L’edifici del Mercat de les Flors és un veí més del Poble-sec des de 1929. Si bé durant l’Exposició Internacional va servir com a Palau de l’Agricultura (nom original), posteriorment va passar a ser la seu del mercat central de les flors (nom més romàntic i que encara perdura). Entre tots dos usos, però, l’edifici noucentista va haver de veure com els responsables municipals tiraven a terra la meitat del complex per destinar el solar a habitatges i magatzems municipals.

De fet, resulta curiós que aquests magatzems municipals fossin un dels espais on les autoritats franquistes van amagar durant dècades el monument al polític catalanista Doctor Robert. Una troballa que, per ser transparents, va ser possible gràcies a la reivindicació de l’AV del Poble-sec. Seria l’any 1977 quan el moviment veïnal va iniciar una sorollosa campanya per destinar l’edifici del mercat i els magatzems com a equipaments.

Per aconseguir-ho, l’associació de veïns fins i tot va organitzar un concert amb Jaume Sisa i Joan Manuel Serrat. L’objectiu era clar: crear un pol d’equipaments culturals que vinculés la ciutat amb la muntanya. Una meta que va necessitar converses amb l’alcalde de la Transició, José María Socías, i els comerciants de flors, que finalment van optar per traslladar-se al Maresme. Finalment, l’any 1990 l’Ajuntament va començar a rehabilitar la sala B per a destinar-la com a seu del Teatre Lliure.

  1. Les Cotxeres de Borrell

Tècnicament pertanyen a L’Eixample, però resulta impossible no recordar-se de la victòria veïnal que va suposar la recuperació d’un equipament situat just a les portes del Poble-sec. Tot va començar l’any 1984, quan l’Ajuntament va anunciar que cediria els terrenys de les cotxeres al Ministeri de l’Interior perquè aixequés una macrocomissaria. Assabentats de les intencions dels responsables polítics, des de les entitats veïnals no van trigar ni una setmana en començar a orquestrar una campanya per a recuperar el magatzem de vehicles.

Si bé l’AV de Sant Antoni feia temps que reclamava zones verdes i nous equipaments en aquell espai, poc temps va haver de passar perquè els veïns pengessin dels balcons pancartes amb el lema “Volem les cotxeres per al barri” un cop van descobrir el projecte de la comissaria.

Finalment, l’any 1989 el Ministeri va desestimar el projecte i en els darrers mesos de la dècada l’Ajuntament va anunciar que construiria un centre cívic amb poliesportiu, pàrquing i zona enjardinada. A més, les pressions veïnals van aconseguir que l’any 2001 s’obrís en el mateix indret l’escola pública Ferran Sunyer.

  1. El Teatre Arnau

El projecte encara està a l’aigüera, però el que ja és segur és que el (nou) escenari del Teatre Arnau es tornarà a omplir d’arts interpretatives. Per tenir en compte què suposa aquest espai per a la història de la cultura, cal anar fins a 1854. Va ser aleshores quan Barcelona va enderrocar les muralles i el Paral·lel es va convertir en una de les principals zones d’oci de la nova Barcelona. Els primers locals es van construir amb llistons de fusta, material d’on rau l’estructura original de l’Arnau (1894).

Tot i que durant la Primera Guerra Mundial va ser batejat amb el nom de Folies Bergere i va ser referència per a les actuacions de Raquel Meller, als anys 30 l’espai va recuperar el nom original. Si més no, en temps de la II República l’equipament va funcionar més aviat com a cinema i no va ser fins al franquisme que va recuperar la funció de teatre (per més tard tornar a ser un cine). La crisi del sector va obligar a abaixar la persiana el 2004 i l’edifici va ser abandonat. Ara, però, la lluita del moviment veïnal ha aconseguit revifar la flama cultural de l’Arnau i l’Ajuntament ja s’ha compromès a recuperar-lo després d’adquirir-lo farà tot just una dècada.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

Un barri solidari que recapta 1.054 quilos de menjar i 307 lots de juguines

Publicat

on

Un any més, el veïnat del Poble-sec ha respost de forma massiva a les opcions de voluntariat i solidaritat durant les festes nadalenques. Gràcies a diverses escoles i instituts, parròquies i casals, s’ha aconseguit recollir un total de 1.054 quilos de menjar. A banda, també cal celebrar l’èxit d’una campanya que ja és una tradició al barri: els Reis Solidaris. A través de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la col·laboració de Bona Voluntat en Acció, Càritas Diocesana de Barcelona, Els Amics de la plaça Santa Madrona i les Parròquies del Poble-sec, s’ha aconseguit repartir 307 lots de material escolar, jocs i joguines noves, que s’han entregat a famílies amb infants de 0 a 12 anys amb risc d’exclusió social. Els lots, creats en funció de l’edat del receptor, s’han elaborat gràcies a una vintena de voluntaris, alguns dels quals havien estat beneficiaris del projecte en anteriors ocasions. Les donacions s’han fet per part de particulars i també d’empreses i institucions vinculades al Poble-sec. En total, s’han pogut beneficiar 157 nens i 150 nenes, que han pogut comprovar que la màgia dels Reis d’Orient arriba a tothom.

Continua llegint

Societat

Menys contaminació, soroll i vehicles i més espai per al veïnat

Publicat

on

Per

El passat 14 de desembre el barri de Sant Antoni va celebrar amb una festa veïnal l’acabament de la segona fase d’obres, en què s’ha intervingut als carrers Comte Borrell, Tamarit i Parlament per seguir pacificant l’entorn i fer-lo més amable i saludable

La superilla ja compta amb unes primeres dades de balanç positives: s’han guanyat 23.709 m2 d’espai públic amb prioritat per al vianant en tot l’àmbit, i milloren els indicadors de contaminació, soroll, vehicles i ús veïnal.

A la cruïlla dels carrers Borrell i Tamarit, s’ha mesurat un 33% menys de NO2 a l’aire i un 4% menys de partícules en suspensió (PM10), i el soroll també baixa: 4,1 decibels menys de dia, 5,3 menys de tarda i 5,4 menys de nit. A la mateixa cruïlla, al carrer de Borrell hi ha una disminució d’un 82% del pas de vehicles, quasi uns 6.000 menys.

REDACCIÓ

Continua llegint

Societat

Tres barris amb recursos per a la gent gran

Fem un repàs d’algunes propostes i activitats destinades a les persones grans dels barris de Sant Antoni, el Raval i Poble-sec

Publicat

on

Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, les persones de més de 65 anys representen el 21,6% de la ciutadania. En total són gairebé 350.000 persones i, de les majors de 75 anys, un 20% es troben en situació de vulnerabilitat i un 30% viuen soles. Davant d’aquestes xifres, els barris promouen activitats i projectes destinats a oferir companyia, cursos o per promoure la vida saludable en la tercera edat.

A Sant Antoni

L’Espai de Gent Gran Sant Antoni, ubicat al carrer Comte Borrell, 44-46, és un servei públic municipal adreçat a les persones grans, que té per objecte “afavorir la seva plena integració, la prevenció de situacions d’aïllament social, el foment de les relacions i la promoció de la participació activa en la vida de la comunitat”, tal com expliquen els seus impulsors. En aquest espai s’hi programen activitats físiques, tallers, jocs de taula i sessions de cinema, a més de balls i altres esdeveniments festius puntuals.

Al mateix carrer Comte Borrell, 110, s’hi troba l’Espai Social Barcelona-Borrell de la Fundació Catalunya La Pedrera. Aquí s’hi fan activitats com REMS (Reforçar i Estimular la Memòria i la Salut), una proposta per a persones amb deteriorament cognitiu que vol millorar la qualitat de vida i oferir suport a les famílies. O Dina en companyia, que ofereix un servei de menjador per a persones grans que tenen problemes per preparar correctament els seus àpats diaris i que volen compartir aquest moment amb altres persones.

Al Raval

Al carrer de Guàrdia, 14, la Fundació Surt és una entitat d’acció social que treballa per fer efectius els drets econòmics, socials i culturals de les dones. Entre els seus projectes, alguns estan directament relacionats amb la població gran, com el taller Grandioses, adreçat a dones majors de 60 anys del Raval amb l’objectiu de crear un espai intercultural en el qual reflexionar, compartir sabers, experiències i preocupacions.

Si parlem del Raval, no podem oblidar el Casal de Gent Gran Josep Trueta (Reina Amàlia, 31) i la seva proposta d’activitats intergeneracionals i per a les persones grans. Un bon exemple és l’hort comunitari que hi ha a la terrassa del Casal, impulsat per la Fundació Tot Raval i que vol ser un punt per crear lligams entre joves i grans. A més, en col·laboració amb altres entitats, periòdicament s’organitzen activitats físiques per als més grans, com l’Escola de Tardor per promoure l’envelliment saludable o les caminades Movem el Raval que tenen lloc a la primavera.

Al Poble-sec

El Poble-sec també ofereix espais de trobada per a les persones grans. Un exemple és l’activitat Baixem al Carrer de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec: “Organitzem sortides setmanals en grup amb voluntaris i persones grans que estan atrapades a casa per la seva mobilitat reduïda i a causa de les barreres arquitectòniques”, expliquen. La Coordinadora també organitza Acompanyament a la Gent Gran, un projecte que vincula persones grans soles i voluntariat per “millorar la qualitat de vida de la gent gran, tot evitant el seu aïllament i pal·liant el seu sentiment de soledat no desitjada”. Des del Pla Comunitari (que fins al moment està gestionat per Art&Coop) promouen des de fa tres anys el projecte Caminantes, un grup de trobada entre dones d’edats i orígens diversos que han muntat un grup de dones arpilleres: “Un espai per compartir temps i plasmar d’una manera artística les seves inquietuds” diu l’Esther García, tècnica del Pla Comunitari.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.