Connecta amb nosaltres

Economia

Bondats i maldats de la globalització

Els organismes internacionals auguren a l’Estat espanyol la pitjor recuperació econòmica després de la pitjor gestió de la pandèmia

Publicat

on

Fa poc més d’un segle, la pandèmia de la grip espanyola del 2018 causava 25 milions de morts les 25 primeres setmanes. Al final van ser 500 milions d’infectats i més de 50 milions de morts. L’actual de la Covid-19 ja ha infectat 10 milions de persones i ha causat mig milió de morts. El país amb més defuncions a Europa ha estat Espanya, seguida per la Gran Bretanya, perquè l’afectació cal comptar-la en termes relatius (per milió d’habitants): 80.000 morts a Andorra suposarien l’extermini de tota la població, però a la Xina només representen un 0,006%. És una vergonya com informen els mitjans. La pitjor gestió dels països occidentals amb pitjors conseqüències econòmiques ha estat l’espanyola; ho diu The Economist, que des del 1843 cada setmana analitza la situació econòmica mundial, hi ho ratifiquen l’OCDE i l’FMI.

Calen propostes potents

La diferència entre les pandèmies és la globalització econòmica. Ara s’ha produït un “efecte papallona”, és a dir, una petita variació en les condicions inicials d’un sistema dinàmic que produirà grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini. Les bondats de la globalització s’han convertit en maldats. Com és possible que a Europa no es fabriqui ni un gram de paracetamol? o que trobar guants hagi estat impossible? Cal obrir els ulls i adaptar-se. En l’evolució de les espècies no sobreviuen els més forts, sinó els que s’adapten millor. El teletreball ha passat del 4,8% al 30% de la població ocupada sense cap regulació legal! No val a badar. Tothom pren posicions excepte un estat espanyol que espera les almoines d’Europa i resa perquè vinguin turistes; França, en canvi, ha defensat la indústria de l’automoció i les línies aèries. Ens calen propostes potents: banca pública, reforma horària, renda de ciutadania, agència catalana de seguretat social, aposta per la formació, investigació i innovació, més infraestructures, etc.

Els túnels madrilenys

I parlant d’infraestructures, Madrid ha agafat 1.000 milions del corredor del Mediterrani amb els que ha construït un túnel exclusiu per a l’AVE entre Chamartin i Atocha, que la Covid-19 ha impedit inaugurar. És el tercer dels túnels entre les dues estacions, que a Madrid es coneixen com túneles de la risa, per la semblança amb una atracció de fira de l’època en què es va construir el primer. Ara, a més, riuen de l’acudit que diu que ja es pot anar de Barcelona a València en AVE, passant per Madrid. Llàstima que, a diferència de la Covid-19, la imbecil·litat sigui incurable, i no entenguin que a Europa, especialment del Nord, no riuen quan veuen com roben i malgasten els diners, i obliden que qui riu últim riu millor.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Més dura serà la caiguda

L’estat espanyol, al caire de la fallida, amb un deute públic que bat rècords, rep una ajuda internacional que maquilla un rescat de facto

Publicat

on

Per

L’anormalitat que provoca la Covid-19 continuarà als països occidentals fins a finals del 2021; si més no, així ho ha anunciat Bill Gates, que també ha dit que el tercer món haurà d’esperar fins a finals de 2022. I aquest paio sap el que té entre mans. Mentrestant, les dades econòmiques presenten unes xifres negatives, mai vistes abans. El deute públic de l’Estat, en augment, en acabar juny fou de 1,29 bilions d’euros, que equivalen al 114% del PIB. D’aquest saldo, el 91,3% correspon a l’administració central de l’Estat (1,18 bilions). De fet, en l’estat “més descentralitzat del món” les comunitats autònomes i els ajuntaments s’endeuten poc. En comparació a un any abans, l’administració central està un 6,8% més endeutada, les comunitats autònomes un 0,92% més i els ajuntaments han reduït el deute en un 4,5%. L’administració central no en té prou i ara ha proposat quedar-se amb els superàvits dels ajuntaments.

L’ajuda de la UE

A més, cal advertir que el deute acumulat per la Seguretat Social arriba als 68.855 milions d’euros. No hi ha prou diners per a pensions, que tornen a estar en perill, però sí per a despesa militar (23.000 milions d’euros enguany), que inclouen els 2.100 milions dels tancs comprats per desplegar-los a Catalunya en un futur (o creieu que pensen envair Portugal o França?) i un increment de sou extra al personal militar (i els exhaustes sanitaris?). L’ajuda de la UE aviat arribarà, després que la caverna qualifiqués de miserable al primer ministre holandès, perquè no volia ajudes sense control: ¿Què ens ha de dir aquest don nadie d’un país petit, que viu en un pis de 50 m2 i va en bicicleta en lloc de moure’s amb un Audi, dur escorta amb metralleta i viure a palau com correspon a un país important? deia l’imperialisme cavernícola castellà.

Manca d’autocrítica

D’altra banda, el virus sense fronteres i gestionat “unidos”, ara ja en té, i es gestiona “separados” sense un polsim d’autocrítica del “gobierno más progresista de la historia”. Mentrestant l’emèrit depredador sexual borbònic (se li atribueixen una vintena de fills no reconeguts), ens costa 46.000 euros diaris, normal en el règim del 36 amb la careta democràtica del 78, que ha estat a punt de perdre el seu contribuent número 1 (50 milions l’any), que no es cap patriota espanyol, sinó Leo Messi. Tot plegat, un caos que els catalans desaprofitem, en part per la mediocritat dels nostres polítics i, en part, per “llirisme”. I així la repressió no s’aturarà i, com deia el poeta i periodista francès Eugène Godin (1856-1942), “els pastors seran brutals, mentre les ovelles siguin estúpides”. Per tant, prepareu-vos, preparem-nos, perquè encara no ho hem vist tot.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Restaurant O Meu Lar, exemple de prevenció contra la Covid-19

Publicat

on

Per

El restaurant O Meu Lar (Margarit, 24 / www.omeular.es) es preocupa per la seguretat sanitària des seus clients i ha introduït al seu local tot el necessari per tal de prevenir la possibilitat de contagi de la Covid-19. A part de la normativa bàsica que han de tenir tots els establiments de restauració ha col·locat mampares protectores anticontagi com a mesura de prevenció i protecció contra la Covid-19.

Cada taula, amb la seva mampara, assegura que el grup de persones entaulades podrà gaudir amb seguretat i tranquil·litat dels plats que distingeixen aquest local, conegut a tota la ciutat de Barcelona.

Oferta gastronòmica de gran qualitat

Al restaurant O Meu Lar es pot començar l’àpat amb un esplèndid pica-pica: unes cloïsses, gambes, un excel·lent pop a la gallega… i a continuació, després de reposar l’estómac, continuar amb l’especialitat de la casa, com són les carns gallegues a la graella o peix del dia fresc. No podia ser d’una altra manera! Si encara queda algun racó per a les postres, el millor és deixar-se aconsellar per l’Antonio o el Santi, que de segur oferiran un final de festa d’allò més agradable.

O Meu Lar és un restaurant de barri, però amb clients d’arreu ja que les seves excel·lències culinàries han traspassat les fronteres dels barris que l’envolten. En aquests temps difícils per a  la ciutadania i la restauració en concret és d’agrair que aquest establiment hagi apostat per posar per davant la seguretat dels clients.

Continua llegint

Economia

Els veïns volen un barri amb millor mobilitat, sostenibilitat i educació

La ciutadania es bolca a dir la seva al Decidim Barcelona i proposa més d’una cinquantena de projectes per millorar el Poble-sec

Publicat

on

Termini tancat. Els primers Pressupostos Participatius que s’han engegat a la ciutat ja han exhaurit el període perquè els veïns presentessin els seus projectes. En total, l’Ajuntament de Barcelona té previst destinar 9 milions d’euros al Districte de Sants-Montjuïc, els quals s’hauran de repartir entre els diferents barris d’aquesta divisió administrativa. El que ha quedat patent al llarg de la primera fase és la iniciativa que ha pres el veïnat poblesequí: fins a 53 projectes han presentat al Decidim Barcelona.

Tot i la pluralitat d’idees que s’han abocat a la plataforma virtual, es poden desengranar tres eixos centrals: la mobilitat, la sostenibilitat i l’educació. En aquesta línia, ens trobem que han sigut les mateixes comunitats educatives de l’Escola del Bosc de Montjuïc, l’AFA de l’Escola Tres Pins i l’Escola Municipal Tres Pins les que han reclamat recuperar l’ecologia de la muntanya, crear camins accessibles i millorar els entorns dels equipaments escolars de la muntanya. En un aspecte similar, altres veïns han proposat eixamplar les voreres que envolten aquests centres educatius, recuperar el Sot del Pantà de la Foixarda, reformar els jardins de Fabià Puigserver, els de Walter Benjamin, així com el de les Hortes de Sant Bertran, sense oblidar la restauració de les escales del funicular o la possible creació d’una ludoteca ambiental.

Una mobilitat respectuosa

Com és habitual, la mobilitat ha tornat a esdevenir un aspecte central del debat i el nombre d’aportacions per millorar l’espai urbà ha resultat més que destacable. Per una banda, el veïnat ha reclamat poder disposar de més bancs públics al carrer de Blai, mentre que d’altres han apostat per crear directament una xarxa d’itineraris a peu per a persones amb mobilitat reduïda. També s’ha presentat la possibilitat de crear un carril bici pel passeig de l’Exposició o millorar les voreres del carrer de Vila i Vilà i les dels entorns d’El Molino. Fins i tot s’ha reclamat la plantació d’arbres al parterre de l’avinguda del Paral·lel, perquè aquest abandoni la seva imatge de “brutícia” i generi ombra als ciclistes.

Actualment, els Pressupostos Participatius es troben en el punt on els tècnics municipals valoren la viabilitat dels projectes en funció dels criteris establerts, així que arribarà més tard el torn de la votació dels veïns. Mentre que el calendari de votacions encara està sine die a conseqüència de la crisi de la Covid-19, ja se sap que els 30 projectes amb més suports de cada districte seran els que passin a la següent fase. Posteriorment s’acabarà de concretar la forma dels projectes amb més suports i finalment seran els veïns qui tornin a votar el que prefereixen per al Districte.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.