Connecta amb nosaltres

Economia

El món de la restauració creua els dits

Els professionals asseguren que l’estampa de les terrasses plenes de gent no reflecteix la situació econòmica dels establiments

Publicat

on

Temps perdut i impossible de recuperar. Aquesta és la conclusió a la qual arriba l’àmplia majoria dels restauradors del Poble-sec. L’obligació de tancar durant el confinament per la crisi sanitària generada per la Covid-19 els ha trastocat tota la planificació econòmica de l’any i avui dia es troben a l’expectativa del que pugui passar. Sí, evidentment, com tot lector d’aquest article, però amb la càrrega afegida de tenir unes despeses fixes a cobrir. En el seu cas, tots ells confessen que la persiana pesa i les factures se’ls poden emportar per davant.

Abans d’entrar en matèria cal tenir en compte que el sector de la restauració del Poble-sec no només són les terrasses del carrer de Blai, els pinxos en oferta i els grups de joves turistes a la cerca de passar una nit entre copes.  Tal com exposen des de la recentment creada Xarxa de Bars i Restaurants de Barri de Barcelona, fundada amb la participació d’una trentena d’establiments de la falda de Montjuïc, molts d’aquests locals són regentats exclusivament per nuclis familiars. Veïns de tota la vida que la seva principal font d’ingressos són els mateixos poblesequins.

Entre aquests està la Michela Tocco, qui fa només un any que va obrir l’Archimissa Gastrobar al carrer de Vallhonrat. Degut a les restriccions sanitàries imposades, el local l’ha hagut de tenir tancat un total de 80 dies, ja que sense l’habitual volum de feina no li sortien els números: “Vaig posar una taula davant la porta, però sense terrassa ni poder servir a l’interior, al principi era impossible”. Ara explica que ja ha adequat les taules de l’interior per poder garantir les distàncies de seguretat, però segueix a l’espera que l’Ajuntament li doni permís per poder muntar una terrassa extraordinària en una plaça d’aparcament. Segons denuncia, no sap ni en quin punt es troba el tràmit que va sol·licitar: “Ningú em dona cap informació”.

La llosa del lloguer

Tocco detalla que al món de la restauració tota la rotació de taules està molt calculada per poder facturar prou per cobrir les despeses corrents. L’aturada en sec d’aquest sistema, però, no ha fet més que alimentar el seu principal maldecap: el lloguer. “El propietari no ha volgut arribar a cap acord per reduir-nos la quota; a més, les ajudes de l’administració han suposat endeutar-nos encara més amb els préstecs dels bancs, i aquests no els han tramitat ni de forma ràpida ni proporcional”, sosté qui finalment ha aconseguit rebre una “ridícula” quantitat de diners.

Dir que els gerents del Bar Bagaría del carrer Nou de la Rambla han tingut més sort que l’Archimissa Gastrobar seria faltar a la veritat. Tal com relata la seva responsable, Neida Martín, el propietari del local els ha permès retardar el pagament dels mesos de lloguer que van haver de tancar, però “tampoc ens serà de gran ajuda, perquè l’haurem de pagar íntegrament i si bé al principi ens van dir que teníem temps fins a final d’any, ara cada dia 9 de mes ens pregunten quan cobraran aquests diners”.

A expenses del consum veïnal

En el cas del Bar Bagaría, aquest dona de menjar a Neida Martín, el seu marit i les seves dues filles de quatre anys. Una família sencera que a dia d’avui viu de les canyes que serveixen a la seva fidel parròquia: “En un any i mig hem pogut fer-nos una clientela que tan bon punt vam aixecar la persiana, va tornar al local”. Tot i el bon ritme que han tornat a agafar, la responsable assegura que viuen molt pendents de la situació sanitària: “Ara creuem els dits perquè no tinguem una recaiguda a la tardor o al desembre, perquè sinó sí que haurem d’abaixar la persiana”.

El teletreball resta clientela

A diferència del Bagaría, la dinàmica de copa i tapa no es reprodueix a l’Archimissa Gastrobar. Tocco emfatitza que el seu local s’ha caracteritzat sempre per servir plats, però que amb l’increment del teletreball ha perdut molts clients que treballen a empreses de la zona. “Respecte als veïns també hem notat que ha caigut el poder adquisitiu, la gent ja no entra a gastar com feia abans”, afegeix. De fet, tant l’establiment de Tocco com el de Martín asseguren que ni ara ni abans han viscut del turisme: “De tant en tant algun es perd per aquí, però no són més que un plus, nosaltres funcionem gràcies al barri”, comenta la primera.

Uns metres més enllà, en Yasir Mohammed s’ho mira des de la barra del bar Zodiaco del carrer Blai. “Portem menys d’un mes treballant i no sabem si estem guanyant o perdent diners; l’únic que veig és que tenim menys feina, la gent no té els mateixos diners i crec que el poc turisme tampoc ens ajudarà a solucionar l’any”, diu.

Economia

Panorama desolador per a l’habitatge

Totes les administracions són culpables de la situació del mercat de l’habitatge. Cal augmentar l’oferta: construir més i una regulació integral

Publicat

on

Per

Quan els Comuns van accedir el 2015 al consistori de la nostra ciutat, la idea d’abaratir l’habitatge i facilitar-ne l’accés a les rendes més baixes era excel·lent. En acabar el mandat ens trobem que 1) s’han construït menys pisos, per obligar als promotors a reservar un 30% de l’obra nova a habitatge de protecció pública: 38% menys d’oferta, segons el Col·legi d’Arquitectes, i preus a l’alça. A Barcelona hi ha actualment en projecte 4.300 habitatges de protecció, la meitat ja en obres, però Madrid en té més de 8.000, sense necessitat d’atacar els promotors. 2) L’oferta de pisos de lloguer s’ha reduït un 51% la legislatura passada, comparant l’estoc del primer trimestre del 2019 amb el mateix període del 2023, segons Idealista, és a dir, lloguers més cars. I un titular sagnant: “París multiplica per vint l’oferta de pisos socials respecte a Barcelona” (La Vanguardia 03/03/2024). 3) Barcelona és el paradís dels okupes. Segons el Ministeri de l’Interior, Catalunya té més de 1.600 casos, el 40% de tot l’Estat, dels quals més del 90% a Barcelona. Subvencionar ONG que fan “cursets d’okupació” no soluciona el problema de l’habitatge.

Habitatges de promoció oficial

Pel que fa a la Generalitat, va tirar endavant la Llei 11/2020 per limitar el preu dels lloguers, que dues sentències del TC del 2022 va deixar en calçotets. Què es pot esperar de la metròpoli? Segons l’Idescat, els habitatges de promoció oficial acabats per l’Incasòl van ser 52 el 2018, 1 el 2019, 0 el 2020, 0 el 2021, 0 el 2022 i 40 el 2023, tots ells a la demarcació de Barcelona. Cap a la resta de la colònia. Pel que fa a l’Estat, ni hi és, ni se l’espera. S’ha limitat a copiar –i malament– la llei catalana que limita el preu dels lloguers. Pel que fa a les perspectives per al 2024, un informe de Forcadell i la Universitat de Barcelona destaca que els problemes per a accedir a un habitatge s’aguditzaran, l’oferta continuarà sent molt reduïda i la demanda elevada, i tot plegat portarà a les habitacions a ser el mercat estrella. L’actual regulació produeix un desplaçament dels habitatges de lloguer cap als de temporada i turístics, poc i mal regulats.

Properes eleccions

Caldrà veure si la urgència residencial es reflecteix en els programes electorals de les eleccions del 12 de maig, però mentre els partits de dretes ignoren la gent, els d’esquerres ignoren el mercat i així no hi ha solució possible. De mentre, els unionistes de PP i PSOE es tiren pel cap les respectives corrupteles de la pandèmia. I l’esquerra caviar malauradament és plena d’incapaços empoderats, ineptes superbs, inútils amb màster de negats, aprofitats i vividors (que viuen d’utilitzar la marca “esquerra”). Una esquerra que té com a idea genial canviar que els nens aprenguin a pixar asseguts, per tenir igualtat amb les nenes. I la cirereta: “Acollim!, acollim!”, que sobren pisos. D’on no n’hi ha no en raja.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

Rabbit R1: IA de butxaca

Publicat

on

Per

D’ençà que els nostres avantpassats van evolucionar de micos a Homo sapiens no hem parat d’innovar. Els humans sempre volem inventar i millorar la nostra vida. Podem dir que la darrera innovació tecnològica més disruptiva (de les que hi ha un abans i un després) s’ha presentat aquest passat MWC i es diu R1. L’enginy l’ha creat la desconeguda empresa Rabbit (conill en anglès) i proposa fer un pas endavant en l’evolució dels mòbils. Si feu l’exercici de treure-us el mòbil de la butxaca i mirar les seves pantalles, quantes apps hi conteu? En el meu cas potser 200, terrible! Cada servei, cada negoci, cada entitat té la seva app. En els mòbils actuals “fer coses” és cada cop més feixuc i fa més mandra.

Interactuar amb la veu i rebre respostes

Si volem saber si hi ha bicicletes disponibles a l’estació Bicing més propera hem de cercar l’app Smou de l’Ajuntament, fer clic per obrir-la, mirar el plànol, veure si hi ha bicicletes, fer clic sobre la disponible i clicar de nou per reservar. Tot són botons, desplegables, escriure en un teclat on els dits no caben… Però què proposa Rabbit R1? Treure’l de la butxaca, prémer el botó de parlar –a l’estil walkie-talkie– i dir-li quelcom similar a: ‘‘Busca’m una bicicleta propera i reserva-la!’’, i Rabbit respondria: “He trobat una a l’estació de Paral·lel amb Parlament i tens 5 minuts per agafar-la”. Això serà el futur!

El Rabbit R1 no pretén eliminar els mòbils (almenys per ara), però sí afegir una tecnologia amigable amb els humans i, sobretot, amb la gent més gran. Quina és la diferència amb un chatGPT de butxaca? Molta. El nou enginy no es limita a contestar preguntes, la innovació del Rabbit és que executa ordres. És un assistent real, no com la Siri o Alexa. A més, per complementar la comunicació incorpora una petita pantalla tàctil i una càmera 360°. Possiblement, el futur no serà portar aquest enginy de 199 dòlars a la butxaca. El més probable és que acabi comprat per un gegant de la tecnologia i integrat dins d’un mòbil per fer-los evolucionar cap a una tecnologia més humana. Rabbit ja ha proposat el camí tecnològic a seguir.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint

Economia

Conseqüències negatives de la burocàcia

L’excés de burocràcia és un llast per al creixement econòmic i urgeix una simplificació dels procediments administratius

Publicat

on

Per

La burocràcia ha passat a primer pla de l’actualitat arran de les protestes dels agricultors a tota Europa, perquè l’excés de paperassa ha estat una de les principals queixes d’aquest col·lectiu. Les regulacions comunitàries són molt més feixugues que les dels Estats Units o altres països que no pertanyen a la UE. La normativa comunitària es transposa a l’Estat espanyol tard (és el més incomplidor) i malament, i quan s’han transposat, les normes resultants són menys eficients que a la resta de països comunitaris. Després, la norma passa a Catalunya i encara empitjora més. El 2023 entre el BOE i els butlletins oficials de les comunitats autònomes s’ha publicat una mitjana de 3.500 pàgines diàries, el 22% més que l’any anterior. Un estudi de la Cambra de Barcelona del 2007 va concloure que reduir la burocràcia un 25% faria créixer el PIB un 1,5%, justament el valor que la UE ha previst que creixi a l’Estat aquest any.

Adaptar-se al destinatari

Cada norma publicada té efectes econòmics i es legisla pensant en les grans empreses, quan el teixit empresarial és bàsicament format per pimes. La manca d’anàlisis dels costos-beneficis que generen les normes i els desconeixements dels qui les redacten les empitjoren. No hi ha comunicació entre les administracions, excepte quan es tracta d’espoliar el ciutadà: sempre acaben trobant-lo, si no a ell al seu compte bancari. Com es pot millorar? Cal copiar de les millors pràctiques internacionals, adaptar-se als destinataris, digitalitzar i interconnectar administracions, aplicar el silenci positiu, resoldre els tràmits en temps raonables, eliminar la cita prèvia (absurd pleonasme burocràtic, perquè totes les cites són prèvies), elaborar guies clares, escoltar els administrats, auditar els processos i eliminar els redundants, etc.

Ampliació de Barajas

Mentre ens tenen distrets amb la kafkiana paperassa i els tràmits d’una amnistia per als condemnats en judicis-farsa per delictes imaginaris i alguns jutges segueixen cultivant el gènere literari de la ficció jurídica, el govern espanyol va aprovar el febrer l’ampliació de Barajas i del puerto de Madrid ubicat a València, amb un nou moll guanyat al mar on s’ubicarà una estació ferroviària amb 10 vies paral·leles de 1.000 metres cadascuna per carregar contenidors (el port de Barcelona va estar un quart de segle reivindicant una via), obra que malmetrà les platges properes. Les colònies, però, cauen lluny de la metròpoli, i no és tracta de Catalunya, on som més sensibles i per salvar un ànec o un lloro, impedim ampliar un aeroport si cal. Un poble català que el clima ha convertit en un poble sec perquè la sequera “és un càstig diví contra els independentistes” segons ha afirmat el cap de la policia patriòtica, Fernández Díaz, o sigui, que Déu és nyordo. Caldrà doncs treure algun sant a passejar perquè faci ploure, que és com fer carrils bici i creure que això canviarà el clima.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024