El restaurant O Meu Lar (Margarit, 24 / www.omeular.es) es preocupa per la seguretat sanitària des seus clients i ha introduït al seu local tot el necessari per tal de prevenir la possibilitat de contagi de la Covid-19. A part de la normativa bàsica que han de tenir tots els establiments de restauració ha col·locat mampares protectores anticontagi com a mesura de prevenció i protecció contra la Covid-19.

Cada taula, amb la seva mampara, assegura que el grup de persones entaulades podrà gaudir amb seguretat i tranquil·litat dels plats que distingeixen aquest local, conegut a tota la ciutat de Barcelona.

Oferta gastronòmica de gran qualitat

Al restaurant O Meu Lar es pot començar l’àpat amb un esplèndid pica-pica: unes cloïsses, gambes, un excel·lent pop a la gallega… i a continuació, després de reposar l’estómac, continuar amb l’especialitat de la casa, com són les carns gallegues a la graella o peix del dia fresc. No podia ser d’una altra manera! Si encara queda algun racó per a les postres, el millor és deixar-se aconsellar per l’Antonio o el Santi, que de segur oferiran un final de festa d’allò més agradable.

O Meu Lar és un restaurant de barri, però amb clients d’arreu ja que les seves excel·lències culinàries han traspassat les fronteres dels barris que l’envolten. En aquests temps difícils per a  la ciutadania i la restauració en concret és d’agrair que aquest establiment hagi apostat per posar per davant la seguretat dels clients.

Termini tancat. Els primers Pressupostos Participatius que s’han engegat a la ciutat ja han exhaurit el període perquè els veïns presentessin els seus projectes. En total, l’Ajuntament de Barcelona té previst destinar 9 milions d’euros al Districte de Sants-Montjuïc, els quals s’hauran de repartir entre els diferents barris d’aquesta divisió administrativa. El que ha quedat patent al llarg de la primera fase és la iniciativa que ha pres el veïnat poblesequí: fins a 53 projectes han presentat al Decidim Barcelona.

Tot i la pluralitat d’idees que s’han abocat a la plataforma virtual, es poden desengranar tres eixos centrals: la mobilitat, la sostenibilitat i l’educació. En aquesta línia, ens trobem que han sigut les mateixes comunitats educatives de l’Escola del Bosc de Montjuïc, l’AFA de l’Escola Tres Pins i l’Escola Municipal Tres Pins les que han reclamat recuperar l’ecologia de la muntanya, crear camins accessibles i millorar els entorns dels equipaments escolars de la muntanya. En un aspecte similar, altres veïns han proposat eixamplar les voreres que envolten aquests centres educatius, recuperar el Sot del Pantà de la Foixarda, reformar els jardins de Fabià Puigserver, els de Walter Benjamin, així com el de les Hortes de Sant Bertran, sense oblidar la restauració de les escales del funicular o la possible creació d’una ludoteca ambiental.

Una mobilitat respectuosa

Com és habitual, la mobilitat ha tornat a esdevenir un aspecte central del debat i el nombre d’aportacions per millorar l’espai urbà ha resultat més que destacable. Per una banda, el veïnat ha reclamat poder disposar de més bancs públics al carrer de Blai, mentre que d’altres han apostat per crear directament una xarxa d’itineraris a peu per a persones amb mobilitat reduïda. També s’ha presentat la possibilitat de crear un carril bici pel passeig de l’Exposició o millorar les voreres del carrer de Vila i Vilà i les dels entorns d’El Molino. Fins i tot s’ha reclamat la plantació d’arbres al parterre de l’avinguda del Paral·lel, perquè aquest abandoni la seva imatge de “brutícia” i generi ombra als ciclistes.

Actualment, els Pressupostos Participatius es troben en el punt on els tècnics municipals valoren la viabilitat dels projectes en funció dels criteris establerts, així que arribarà més tard el torn de la votació dels veïns. Mentre que el calendari de votacions encara està sine die a conseqüència de la crisi de la Covid-19, ja se sap que els 30 projectes amb més suports de cada districte seran els que passin a la següent fase. Posteriorment s’acabarà de concretar la forma dels projectes amb més suports i finalment seran els veïns qui tornin a votar el que prefereixen per al Districte.

Temps perdut i impossible de recuperar. Aquesta és la conclusió a la qual arriba l’àmplia majoria dels restauradors del Poble-sec. L’obligació de tancar durant el confinament per la crisi sanitària generada per la Covid-19 els ha trastocat tota la planificació econòmica de l’any i avui dia es troben a l’expectativa del que pugui passar. Sí, evidentment, com tot lector d’aquest article, però amb la càrrega afegida de tenir unes despeses fixes a cobrir. En el seu cas, tots ells confessen que la persiana pesa i les factures se’ls poden emportar per davant.

Abans d’entrar en matèria cal tenir en compte que el sector de la restauració del Poble-sec no només són les terrasses del carrer de Blai, els pinxos en oferta i els grups de joves turistes a la cerca de passar una nit entre copes.  Tal com exposen des de la recentment creada Xarxa de Bars i Restaurants de Barri de Barcelona, fundada amb la participació d’una trentena d’establiments de la falda de Montjuïc, molts d’aquests locals són regentats exclusivament per nuclis familiars. Veïns de tota la vida que la seva principal font d’ingressos són els mateixos poblesequins.

Entre aquests està la Michela Tocco, qui fa només un any que va obrir l’Archimissa Gastrobar al carrer de Vallhonrat. Degut a les restriccions sanitàries imposades, el local l’ha hagut de tenir tancat un total de 80 dies, ja que sense l’habitual volum de feina no li sortien els números: “Vaig posar una taula davant la porta, però sense terrassa ni poder servir a l’interior, al principi era impossible”. Ara explica que ja ha adequat les taules de l’interior per poder garantir les distàncies de seguretat, però segueix a l’espera que l’Ajuntament li doni permís per poder muntar una terrassa extraordinària en una plaça d’aparcament. Segons denuncia, no sap ni en quin punt es troba el tràmit que va sol·licitar: “Ningú em dona cap informació”.

La llosa del lloguer

Tocco detalla que al món de la restauració tota la rotació de taules està molt calculada per poder facturar prou per cobrir les despeses corrents. L’aturada en sec d’aquest sistema, però, no ha fet més que alimentar el seu principal maldecap: el lloguer. “El propietari no ha volgut arribar a cap acord per reduir-nos la quota; a més, les ajudes de l’administració han suposat endeutar-nos encara més amb els préstecs dels bancs, i aquests no els han tramitat ni de forma ràpida ni proporcional”, sosté qui finalment ha aconseguit rebre una “ridícula” quantitat de diners.

Dir que els gerents del Bar Bagaría del carrer Nou de la Rambla han tingut més sort que l’Archimissa Gastrobar seria faltar a la veritat. Tal com relata la seva responsable, Neida Martín, el propietari del local els ha permès retardar el pagament dels mesos de lloguer que van haver de tancar, però “tampoc ens serà de gran ajuda, perquè l’haurem de pagar íntegrament i si bé al principi ens van dir que teníem temps fins a final d’any, ara cada dia 9 de mes ens pregunten quan cobraran aquests diners”.

A expenses del consum veïnal

En el cas del Bar Bagaría, aquest dona de menjar a Neida Martín, el seu marit i les seves dues filles de quatre anys. Una família sencera que a dia d’avui viu de les canyes que serveixen a la seva fidel parròquia: “En un any i mig hem pogut fer-nos una clientela que tan bon punt vam aixecar la persiana, va tornar al local”. Tot i el bon ritme que han tornat a agafar, la responsable assegura que viuen molt pendents de la situació sanitària: “Ara creuem els dits perquè no tinguem una recaiguda a la tardor o al desembre, perquè sinó sí que haurem d’abaixar la persiana”.

El teletreball resta clientela

A diferència del Bagaría, la dinàmica de copa i tapa no es reprodueix a l’Archimissa Gastrobar. Tocco emfatitza que el seu local s’ha caracteritzat sempre per servir plats, però que amb l’increment del teletreball ha perdut molts clients que treballen a empreses de la zona. “Respecte als veïns també hem notat que ha caigut el poder adquisitiu, la gent ja no entra a gastar com feia abans”, afegeix. De fet, tant l’establiment de Tocco com el de Martín asseguren que ni ara ni abans han viscut del turisme: “De tant en tant algun es perd per aquí, però no són més que un plus, nosaltres funcionem gràcies al barri”, comenta la primera.

Uns metres més enllà, en Yasir Mohammed s’ho mira des de la barra del bar Zodiaco del carrer Blai. “Portem menys d’un mes treballant i no sabem si estem guanyant o perdent diners; l’únic que veig és que tenim menys feina, la gent no té els mateixos diners i crec que el poc turisme tampoc ens ajudarà a solucionar l’any”, diu.