Connecta amb nosaltres

Cultura

Sant Antoni vol música

Diverses entitats es proposen impulsar la Sala Mercat, una programació estable al Mercat de Sant Antoni amb concerts a l’aire lliure

Publicat

on

Fa temps que, a alguns veïns agrupats en entitats de Sant Antoni, els voltava la idea de promoure una iniciativa cultural per donar a conèixer intèrprets i grups locals i per treure més partit a un dels espais emblemàtics del barri, el Mercat de Sant Antoni. Amb la pandèmia, la proposta sembla delicada, però no impossible: “La nostra idea és promoure els esdeveniments i la vida cultural i fer-ho a l’aire lliure, donades les condicions derivades de la Covid-19”, explica Marc Folch, un dels impulsors de l’anomenada Sala Mercat i tècnic de la federació Calàbria 66. En acabar el confinament més estricte, Folch i un grup de persones d’aquestes entitats van començar a idear l’organització d’algun tipus d’acte al mercat, que resulta ser un espai força idoni per les característiques que té.

Un projecte il·lusionant 

“El que ens plantegem és fer una programació mensual de concerts, tot i que es podria nodrir amb altres activitats culturals”, diuen els organitzadors. El primer concert, protagonitzat pels músics de jazz Jaume Guerra i Víctor Oller, es va celebrar sense problemes el dia 10 de juliol a la placeta de Tamarit i ara plantegen la possibilitat de mantenir una programació estable, també amb l’objectiu de recuperar activitats que no s’han pogut celebrar a causa del confinament, com el Dia de la Música o la Mostra de Teatre que coordinen des de Calàbria 66. Ara per ara, no obstant, és una idea experimental, ja que hi ha diversos aspectes a cobrir: la primera és una qüestió de material i infraestructures, perquè els cal el suport del Districte i encara no saben si hi podran comptar. La segona és que els impulsors de la Sala Mercat tenen clar que volen que els artistes i els treballadors culturals cobrin i tinguin unes condicions dignes com qualsevol treballador: “La Covid-19 ha posat sobre la taula la problemàtica del treball no regularitzat entre els artistes, molts dels quals s’han quedat sense ajudes i sense aconseguir cap mena d’ingressos”, apunta March Folch.

Concerts per gaudir assegut

Pel que fa a la programació, en principi es faran concerts que el públic, amb un aforament màxim de 150 persones, pugui gaudir assegut: “És molt complicat programar música que convidi a ballar i molt antinatural fer-ho quan no es pot ballar, per això programarem concerts que el públic pugui gaudir des de la cadira”. També volen fer encaixar la música amb el descans del veïnat i no ser un destorb, i assentar aquesta activitat que dona vida i alegria al barri en aquests moments complicats.

Amb tot, el destí d’aquesta proposta cultural està en mans de les institucions, les mateixes que han facilitat que es facin altres festivals, com el Grec o el Cruïlla. Però, en aquest cas, en tractar-se d’una iniciativa veïnal, sembla que els impulsors no ho estan tenint fàcil per aconseguir permisos i subvencions.

Continua llegint

Cultura

El conte: ‘L’Avi’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, aquest cop ens ha escrit un conte de Nadal que succeeix a la Plaça del Sortidor del Poble-sec, que fins l’any 1992 es va dir Plaza Blasco de Garay…

Publicat

on

Per

Des que l’avi no hi és que t’avorreixes. Ell sempre jugava amb tu. Avui, dia de Nadal, el trobaràs a faltar. T’acostes a la cuina. Veus la mare encarada als fogons i el pare tallant verdures sobre una fusta. Reclames la seva atenció, penses que amb les bones notes que has tret te la mereixes. Però no et fan cas i et diuen que baixis a comprar escopinyes a la botiga del Saif. Protestes, però hi vas.

Coneixes bé la botiga, fa cantonada a la “Plaça del Sortidor”. Entre el desordre dels articles trobes el que busques. Passes per caixa i en Saif et pregunta per què fas aquesta cara de moix. Li expliques que t’avorreixes, que l’avi ja no hi és. Llavors en Saif et diu que té un regal per a tu. Entra dins d’un rebost tenebrós i surt amb un trosset de fusta fumejant, et demana que tanquis els ulls i que pensis un desig. Ho fas: “Jugar amb l’avi”. Quan obres les parpelles el Saif et somriu i et torna el canvi. Surts de la botiga i de seguida sents que la densitat de l’aire és diferent. La plaça sembla una altra, no hi ha cotxes. Mires la placa i hi llegeixes “Plaza Blasco de Garay”, no entens res i, sobtadament, una pilota de cuir i roba t’arriba als peus.

–Hola, em dic Pere, ens en falta un; jugues?

En Pere et resulta familiar, afirmes amb el cap i fas equip amb ell i tres nens més. Mai havies jugat al carrer. Dos bancs de pedra fan de porteria. Corres. Rius. Caus. T’esgarrinxes un genoll. Marques gol. Crides el nom de Messi. T’abraces amb els nous amics. Fins que en Pere agafa la pilota i et diu que han de marxar, tu també has de marxar; t’espera el dinar de Nadal. Preguntes si hi seran a la tarda i en Pere et diu que ell sempre hi és. També et pregunta qui és en Messi, tu penses que fa broma i rius. Quan puges pel carrer Blasco de Garay per arribar a casa et gires i veus com la plaça torna a tenir l’aspecte de sempre, mires la placa i hi llegeixes “Plaça del Sortidor”.

Els pares t’esperen somrients i amb la taula ben parada. Sobre el teu plat hi ha un paquet rectangular. L’obres.

–Un mòbil!

Ells t’abracen i et diuen que te’l mereixes. No expliques el que t’ha passat fa un moment. Saps que no et creuran. Llavors veus com el pare s’omple la copa de vi, l’alça amb els ulls negats i proposa un brindis: “Bon Nadal! I allà on siguis, Bon Nadal avi Pere!

ISAAC CORTÉS I DOMINGO

Continua llegint

Cultura

Després del coma…

Publicat

on

En deu anys, l’escriptor i editor Marc Moreno (Barcelona, 1977) ha traçat una carrera literària capaç de forjar una veu personal inconfusible on el suspens serveix de vehicle narratiu d’una mirada crítica que denuncia les baixes passions humanes per a aconseguir diners i poder, sense importar a qui hagin de trepitjar.

Si encara no heu llegit cap obra seva, us recomano que visiteu tan aviat com us sigui possible la vostra llibreria de referència o la biblioteca més propera i aconseguiu un exemplar de, per exemple, Temps de rates (La Magrana, 2017, guanyadora del VIII premi Crims de Tinta), Escapisme (Més Llibres, 2020), Independència d’interessos (2013), Els silencis dels pactes (2014), Contra l’aparador (2015) o Després de la vergonya (2021), aquests quatre darrers publicats a Llibres del Delicte –la que a dia d’avui és, possiblement, la millor editorial de literatura negra en català–.

En aquesta darrera obra, hi trobareu la història d’en Pau, un home que decideix deixar enrere la seva dona, la Sandra, i un vailet de dos anys perquè s’ha enamorat perdudament d’una persona que acaba de conèixer, la Lluna. En Pau trenca la relació i, tot just sortir de l’edifici, un Mitsubishi Eclipse l’atropella. Quatre anys en coma després, en Pau es desperta a l’hospital amb els seus pares al costat, però no hi ha cap rastre ni de la Lluna, ni de la Sandra, ni del seu fill. El protagonista de la novel·la haurà de sobreposar-se a les seqüeles físiques i psicològiques que pateix per descobrir què va passar la nit en què va ser atropellat: Va ser realment una dissortada coincidència, un accident de trànsit més o algú va intentar fer-li mal o, fins i tot, acabar amb la seva vida?

Deixeu-vos atrapar per aquest domestic noir i no us en penedireu gens!

Continua llegint

Cultura

Veus literàries encadenades

La filòloga Marta Nadal recull a ‘Baula’ vint-i-una entrevistes a escriptores catalanes

Publicat

on

L’escriptora Maria Aurèlia Capmany deixà escrit al Dietari de prudències que “només hi ha una manera d’anar endavant i és recollir l’herència del passat i assimilar-la i modificar-la amb la pròpia interpretació”, i, precisament, a això és el que ha contribueix el darrer treball de la filòloga i crítica literària Marta Nadal a Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura (Comanegra, 2021), a recollir l’herència del passat perquè d’altres la puguin assimilar, interpretar i modificar.

Baules, Marta Nadal demostra el seu mestratge en el terreny de l’entrevista literària al llarg de vint-i-una converses amb algunes de les escriptores més interessants de les darreres dècades: Anna Murià, Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Teresa Pàmies, Marta Pessarrodona, Montserrat Roig, Maria-Antònia Oliver, Carme Riera, Maria Barbal, Maria-Mercè Marçal, Cèlia Sànchez-Mústich, Mercè Ibarz, Maria Mercè Roca, Dolors Miquel, Bel Granya, Eva Piquer, Núria Cadenes, Sònia Moll, Àngels Gregori i Irene Solà. Unes entrevistes plenes de veu i matisos que ens poden servir per a conèixer el pensament de totes aquestes escriptores, com a mecanisme d’entrada o, com li hagués agradat a Montserrat Roig, com un vehicle per a apropar-nos a les veus desconegudes penjades a l’aire i de les escriptores en són transmissores.

No tinc cap dubte que aquest llibre serà una fita important a l’hora de reivindicar algunes de les veus que haurien de ser indiscutibles (i indiscutides) de la nostra literatura, unes veus que haurien de ser referents i que massa sovint han estat apartades a les golfes, tancades dins d’un injust rol secundari o, fins i tot, silenciades. Unes veus, en definitiva, que són capitals i essencials per a bastir la genealogia d’escriptores de la literatura catalana, una cadena, una herència forjada durant segles a la qual no hi podem pas renunciar.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.