Connecta amb nosaltres

Economia

El Pla de Barris invertirà 11,4 ME al Poble-sec

La injecció econòmica al nucli urbà busca frenar les creixents desigualtats entre els poblesequins de tota la vida i els nouvinguts europeus

Publicat

on

“Al Poble-sec tenim una dualització de l’estructura social: si mires la renda mitjana dels últims cinc o deu anys veus que aquesta ha pujat, però si ens fixem en els indicadors de desigualtats, també observem que n’hi ha més”, analitza el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra. Un fet provocat per l’arribada de nous veïns europeus, “amb bons sous, i que d’entrada ja han generat una pujada dels preus del lloguer”. Com provarà l’executiu de frenar aquesta creixent desigualtat al veïnat? Mitjançant la posada en marxa del primer Pla de Barris al Poble-sec, el qual comportarà una injecció econòmica d’11,4 milions d’euros en els tres propers anys.

Si bé els Pla de Barris tradicionalment s’han posat en marxa a nuclis urbans on imperen les baixes rendes, aquesta serà una de les primeres ocasions que es posarà en marxa per revertir les desigualtats i frenar la gentrificació. Com? “Mitjançant polítiques innovadores, que suposin la implicació de la ciutadania”, respon Serra. En aquest sentit, el Govern ja ha segmentat el pressupost en tres grans blocs: inversions (7,5 ME), rehabilitació d’edificis (1,4 ME) i despesa ordinària, com pot suposar la contractació de tècnics per escoles (2,5 ME).

Les actuacions

Tot i que caldrà esperar al desembre per conèixer els projectes definitius que es tiraran endavant, des de l’administració pública ja s’han dibuixat diferents eixos d’actuació que van des de la millora dels espais escolars i els seus entorns, fins a l’elaboració d’un pla de rehabilitació de finques d’alta vulnerabilitat i des d’on frenar l’especulació dels fons voltor que compren edificis sencers. A més també es contempla possibilitat d’exportar de Ciutat Vella la iniciativa de baixos de protecció oficial i aconseguir millorar l’espai públic del sector que hi ha entre el carrer Nou de la Rambla fins a les Drassanes.

A dia d’avui el consistori ja ha començat a fer el recull de les propostes on invertir la partida pressupostària i ja a partir de la segona quinzena de novembre s’estudiarà la viabilitat de cadascuna amb la idea de tenir un programa tancat a principis de desembre. “No volem fer un procés participatiu molt llarg, ja que partim dels debats del PAD que tancarem quan la situació de la pandèmia ens ho permeti”, considera el regidor. A més, assegura que la posada en marxa de les inversions no tindrà cap vinculació a l’aprovació, o no, dels pressupostos que el Govern de la ciutat presenti pel 2021.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Economia

Bessons digitals, rèpliques exactes

Publicat

on

Per

Quan parlem de Metavers tots ho associem a ulleres de realitat virtual, jocs col·laboratius per internet, mons digitals plens d’avatars on interactuar amb altres persones i, en definitiva, a una activitat d’oci realment amb poc més ús que el social i la diversió.

Però no sempre és així. El metavers, és a dir, els mons creats digitalment tenen una gran utilitat, especialment en l’àmbit de la simulació d’infraestructures reals. A aquest ús específic del metavers se l’anomena bessons digitals o, en anglès, digital twins.

Els bessons digitals son rèpliques gairebé exactes de fàbriques, xarxes ferroviàries o qualsevol tipus d’instal·lació i serveix, bàsicament per fer simulacions digitals per tal d’optimitzar consums energètics o possibles desastres. D’aquesta forma, i de manera molt més econòmica que fent simulacions reals, es pot reduir el consum energètic millorant així les emissions de CO2 o salvar vides planificant actuacions d’emergències.

En l’exemple mostrat a la foto, l’empresa ferroviària alemanya, Deutsche Bahn, usa un bessó digital de la seva xarxa, és a dir una rèplica gairebé exacte, per optimitzar les rutes dels seus trens, reduir el consum elèctric o planificar actuacions en casos de despreniments d’arbrat o de roques a les vies i així poder actuar de forma ràpida si es dona el cas de veritat.

La diferència entre un metavers per a l’oci i un de bessons digitals bàsicament és el grau de realisme. Aquests darrers permeten crear mons i infraestructures més detallades i, sobre tot, el primer factor diferencial és que en ell s’apliquen realment les lleis de la física com la gravetat, pesos, textures, inèrcies i es poden crear tot tipus de sòlids, líquids o gasos que actuen com a tals convertint el món virtual en una rèplica del real.

Un cop més la tecnologia ajuda a millorar la vida dels ciutadans i a fer el planeta més habitable.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint

Economia

Clarobscurs en la llei estatal de l’habitatge

Envaeix competències, no regula els pisos turístics, crea un efecte crida a l’okupació i la limitació de preus expulsarà habitatges del mercat

Publicat

on

Per

S’ha aprovat a correcuita la primera llei estatal de l’habitatge, en mig de les enganyifes electorals, com la de Pedro Sánchez de posar al mercat 50.000 habitatges de la Sareb en lloguer social, però 21.000 només ho seran si els ajuntaments o comunitats els compren, i de la resta, 15.000 ja estan habitats. Fa dos anys, en el XIII congrés del seu partit va prometre construir-ne 100.000. Els heu vist? Ara, la nova llei aprovada amb els vots del PSOE, Podem, EH Bildu i ER, que envaeix competències de la Generalitat i no regula els pisos turístics, obrirà noves batalletes entre partits al Tribunal Constitucional. La nova llei presenta molts clarobscurs, com ara la declaració de “zona en tensió”, que hauran de fer les comunitats (el PP ha dit que no ho farà allà on governi), o l’allargament del temps en els tràmits antiokupes. És una llàstima que els que elaboren lleis no tinguin una certa qualificació en qüestions econòmiques.

Oferta i demanda

La nova llei ens deixa aspectes positius a curt termini, com el fre al preu del lloguer, que no podrà pujar per damunt de l’IPC. És un mecanisme similar al de la llei franquista del 1964 que, a llarg termini, va provocar la reducció del mercat de lloguer. De fet, ja es preveu la sortida de pisos del mercat de lloguer que es posaran a la venda, un efecte contrari al pretès. Les bones intencions s’han de complementar amb estudis econòmics, i en tenim un altre exemple en les superilles barcelonines, que segons un recent estudi han provocat un augment al voltant de l’11% dels preus de venda i lloguer dels pisos que es troben en les zones on ha disminuït el transit de vehicles, sense que els preus hagin baixat en els carrers col·lapsats que les envolten. És l’oferta i la demanda la que regula els preus del mercat i l’única manera de moderar-los és construint més habitatge públic en lloc de, per exemple, comprar més joguines pels militars.

Avaries a Rodalies

Per accedir a un habitatge de propietat o lloguer assequible cal desplaçar-se lluny de Barcelona, però treballar-hi després és un calvari. Segons càlculs de la Cambra de Comerç, l’avaria de la línia de R-2 Sud de Rodalia (així, en singular; el plural és catanyol, una traducció maldestra del castellà Cercanías), ha fet perdre 470.000 hores de treball, gairebé 60.000 jornades laborals, i des del gener les avaries han afectat a mig milió de desplaçaments, amb 700.000 hores de treball perdudes. El PSC en diu “victimisme” de les queixes per l’espoli fiscal i la manca d’inversió, per això estan delerosos de tornar a ocupar la Generalitat ja que avui el colonialisme no pot exterminar-nos: llavors, adeu a les queixes i control total, muts i a la gàbia.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

El dèficit fiscal enverina l’economia catalana

Sense dèficit fiscal hi hauria més inversió pública, menys impostos i més benestar. El pressupost 2023 de la Generalitat doblaria el del 2017

Publicat

on

Per

Pregunteu a qualsevol basc de qualsevol ideologia que en pensa del cupo. Tots el defensen. Amb el cupo paguen la part dels serveis que l’estat els presta: bàsicament la casa reial i Defensa. Ni un cèntim per al que l’estat anomena eufemísticament “solidaritat interterritorial”. Quines conseqüències tindria per a Catalunya un dèficit fiscal nul? En un acte celebrat a mitjan abril a la Llotja de Mar, Junts va exposar les conseqüències d’aquest supòsit. Deixant al marge ideologies o repartiments alternatius dels recursos, hi ha dades objectives amb les que els experts presents van fer un diagnòstic unànime: com més s’allargui aquesta agonia més en pagaran les conseqüències les finances públiques. Em refereixo a Germà Bel (Universitat de Barcelona), Joan Casas (ex-degà del Col·legi d’Economistes), Mònica Roca (Cambra de Comerç de Barcelona), i Guillem López Casasnovas (Universitat Pompeu Fabra).

Doblar el pressupost

El pressupost de la Generalitat va ser de 28.835 milions d’euros el 2017 i el d’enguany de 41.025, però sense dèficit fiscal hauria estat de 59.675 milions, és a dir, més del doble del 2017. Rebaixar l’IRPF un 12%, bonificar el 99% l’impost de successions i eliminar el de patrimoni costaria 3.000 milions, i en restarien més de 17.000 per destinar bàsicament a les grans mancances que tenim en sanitat, educació i infraestructures. Catalunya és la segona comunitat que aporta a l’estat més recursos per habitant, però la catorzena en rebre’n. Com a conseqüència, el consum per habitant a Catalunya ha augmentat de tan sols un 1,7% entre el 2000 i el 2019, que contrasta amb una mitjana d’un 8,6% a l’estat espanyol. Penseu-hi!

L’acord de claredat

I mentrestant, per allargar la legislatura com un xiclet, apareix del barret el conill de l’acord de claredat, absent del programa electoral d’ER i rebutjat pel Parlament. A més, s’ha creat un grup d’experts, tots ells excepte un vinculats a la revista Idees de la Fundació Josep Irla, vinculada a ER. La presència d’Astrid Barrio en aquest grup, que va dir que el referèndum “és un fet violent” (2017) o que “no hi ha presos polítics ni exiliats” (2019) ha despertat un gran rebuig. Joan Vall Clara, director d’El Punt Avui, ha escrit que “s’ha de tenir molt fetge” i Vicent Partal, director de Vilaweb, ho ha qualificat, en expressió de Josep Pla, de “collonada còsmica”. Això contrasta amb les personalitats amb prestigi acadèmic i independents dels partits que van fer el Llibre Blanc de la Transició Nacional previ a l’1-O. Sí, per a la justícia europea, els independentistes catalans són un GOI (grup objectivament identificable) però, cada vegada més, governats per un altre GOI (govern objectivament inútil).

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021