L’any 1876, la Sociedad Catalana de Tranvías va adquirir la concessió d’una línia de circumval·lació que feia la volta a tot el nucli antic de la ciutat de Barcelona. Aquesta línia va ser la primera estrictament urbana i de seguida va adquirir una espècie de caràcter turístic perquè, com afirmava la crònica d’un diari barceloní de l’època: “tota la ciutat, amb les seves places i passejos, els seus edificis i monuments, desfila davant del passatger”.
El bitllet costava 20 cèntims i era la forma més econòmica de visitar Barcelona. Així, el seu itinerari es va convertir en una excursió habitual dels diumenges per a les classes populars, que passejaven per la ciutat amb la línia de circumval·lació. Pel seu recorregut, el tramvia tenia uns usuaris molt heterogenis, des d’advocats que anaven al Palau de Justícia fins a militars que es dirigien a les casernes de la Ciutadella o de les Drassanes, comerciants i compradors del Born i obrers del port.
Una línia molt popular i plena d’anècdotes
A més, aquesta línia va generar moltes expressions i simpaties populars. Els primers tramvies eren de color blau i portaven com a distintiu una banderola blava amb un cercle blanc, amb la qual cosa la gent els va batejar com “els formatges”. Després es va substituir la circumferència per una C, i l’any 1914 se li va assignar el número 29, fet que va donar peu a la dita popular de “donar més voltes que el 29”.
Segons apunta José Mora al seu web (www.autobusesbcn.es), durant alguns anys els cotxes d’aquesta línia portaven unes bústies de correus situades a la plataforma anterior que el públic utilitzava per dipositar-hi la seva correspondència. Aquesta era recollida per uns carters situats a la plaça Urquinaona, on durant molt de temps va estar ubicada l’administració principal de correus. Fins i tot a certes hores la recollida es feia a l’estació de França per accelerar el lliurament.
35 anys sense el 29
El recorregut complet de la línia 29 era una circumval·lació de doble sentit que discorria per la Ronda Sant Pere, Ronda Universitat, Ronda Sant Antoni, Ronda Sant Pau, avinguda Paral·lel, passeig Colom, passeig Isabel II, avinguda Marquès de l’Argentera, passeig Picasso i Arc del Triomf.
Aquest recorregut va tenir tanta acceptació que pràcticament fins al 9 de setembre de 1962 la línia es va mantenir sense cap modificació. Després de successius canvis d’itinerari, el 17 de novembre de 1967, el tramvia 29 ja no va circular i el seu trajecte el va començar a fer un autobús. El motiu van ser les obres de construcció del metro, que feien intransitables les vies de l’avinguda del Paral·lel. Després de passar a ser servida per autobusos, la línia 29 va ser suprimida l’any 1985.
Per la línia 29 van circular pràcticament tots els tipus de tramvies que hi va haver a Barcelona, menys els tancs i els de via estreta. Van circular per ella les sèries 700 i 1200, aquests últims com a assaig d’entrada, que en origen es feia per la porta central i en aquesta línia es va provar amb entrada per davant, cosa que es va mantenir en els 1200 fins a la fi dels tramvies. Els últims cotxes que van circular per aquesta línia van ser els Washington, els últims arribats a Barcelona. El 29 va néixer amb tracció elèctrica, amb els primers tramvies d’aquest tipus, anomenats Cadeners, i va morir amb els més moderns. Aquesta línia és història del material mòbil de tramvies de Barcelona.
En els últims dies de servei la línia tenia el problema d’escassetat de viatgers. Després del trasllat del Mercat del Peix del carrer Wellington a Mercabarna (el 1983) la línia era en un servei freqüentat per unes 500 persones diàries: gent gran amb la Targeta Rosa i els propis empleats que anaven a la cotxera de Borrell.
TMB (Gustau Lamadrid)