Connecta amb nosaltres

Història

El tramvia 29

Una part del recorregut de circumval·lació d’aquest mític tramvia passava pel Paral·lel

Publicat

on

L’any 1876, la Sociedad Catalana de Tranvías va adquirir la concessió d’una línia de circumval·lació que feia la volta a tot el nucli antic de la ciutat de Barcelona. Aquesta línia va ser la primera estrictament urbana i de seguida va adquirir una espècie de caràcter turístic perquè, com afirmava la crònica d’un diari barceloní de l’època: “tota la ciutat, amb les seves places i passejos, els seus edificis i monuments, desfila davant del passatger”.

El bitllet costava 20 cèntims i era la forma més econòmica de visitar Barcelona. Així, el seu itinerari es va convertir en una excursió habitual dels diumenges per a les classes populars, que passejaven per la ciutat amb la línia de circumval·lació. Pel seu recorregut, el tramvia tenia uns usuaris molt heterogenis, des d’advocats que anaven al Palau de Justícia fins a militars que es dirigien a les casernes de la Ciutadella o de les Drassanes, comerciants i compradors del Born i obrers del port.

Una línia molt popular i plena d’anècdotes

A més, aquesta línia va generar moltes expressions i simpaties populars. Els primers tramvies eren de color blau i portaven com a distintiu una banderola blava amb un cercle blanc, amb la qual cosa la gent els va batejar com “els formatges”. Després es va substituir la circumferència per una C, i l’any 1914 se li va assignar el número 29, fet que va donar peu a la dita popular de “donar més voltes que el 29”.

Segons apunta José Mora al seu web (www.autobusesbcn.es), durant alguns anys els cotxes d’aquesta línia portaven unes bústies de correus situades a la plataforma anterior que el públic utilitzava per dipositar-hi la seva correspondència. Aquesta era recollida per uns carters situats a la plaça Urquinaona, on durant molt de temps va estar ubicada l’administració principal de correus. Fins i tot a certes hores la recollida es feia a l’estació de França per accelerar el lliurament.

35 anys sense el 29

El recorregut complet de la línia 29 era una circumval·lació de doble sentit que discorria per la Ronda Sant Pere, Ronda Universitat, Ronda Sant Antoni, Ronda Sant Pau, avinguda Paral·lel, passeig Colom, passeig Isabel II, avinguda Marquès de l’Argentera, passeig Picasso i Arc del Triomf.

Aquest recorregut va tenir tanta acceptació que pràcticament fins al 9 de setembre de 1962 la línia es va mantenir sense cap modificació. Després de successius canvis d’itinerari, el 17 de novembre de 1967, el tramvia 29 ja no va circular i el seu trajecte el va començar a fer un autobús. El motiu van ser les obres de construcció del metro, que feien intransitables les vies de l’avinguda del Paral·lel. Després de passar a ser servida per autobusos, la línia 29 va ser suprimida l’any 1985.

Per la línia 29 van circular pràcticament tots els tipus de tramvies que hi va haver a Barcelona, menys els tancs i els de via estreta. Van circular per ella les sèries 700 i 1200, aquests últims com a assaig d’entrada, que en origen es feia per la porta central i en aquesta línia es va provar amb entrada per davant, cosa que es va mantenir en els 1200 fins a la fi dels tramvies. Els últims cotxes que van circular per aquesta línia van ser els Washington, els últims arribats a Barcelona. El 29 va néixer amb tracció elèctrica, amb els primers tramvies d’aquest tipus, anomenats Cadeners, i va morir amb els més moderns. Aquesta línia és història del material mòbil de tramvies de Barcelona.

En els últims dies de servei la línia tenia el problema d’escassetat de viatgers. Després del trasllat del Mercat del Peix del carrer Wellington a Mercabarna (el 1983) la línia era en un servei freqüentat per unes 500 persones diàries: gent gran amb la Targeta Rosa i els propis empleats que anaven a la cotxera de Borrell.

TMB (Gustau Lamadrid)

Continua llegint

Història

Emili Vendrell, cantant i catalanista

Publicat

on

L’octubre de 1922 es va estrenar al Teatre Tívoli una obra lírica catalana, Don Joan de Serrallonga. Amb aquesta obra va debutar en els escenaris Emili Vendrell i Ibars. Vendrell va arribar a tenir una gran popularitat, hauria de ser molt recordat i escoltat però avui es troba relativament oblidat i durant un temps costava aconseguir gravacions seves. Al Teatre Nou del Paral·lel hi va estrenar, l’any 1924, la sarsuela Doña Francisquita que va representar per tot l’estat espanyol i que va comptar amb milers de representacions al llarg del temps.

Vendrell era paleta, com el seu pare i el seu germà. Havia nascut el gener de 1893, al carrer de la Cera, i a còpia d’estudi i esforç va arribar a ser tenor solista de l’Orfeó Català. Vendrell, tot i que no va abandonar el repertori clàssic i l’òpera, va tenir un gran èxit en un gènere molt popular, la sarsuela. La seva sensibilitat i gust feien emocionar la gent més que d’altres cantants que potser tenien una major potència. Vendrell va gravar moltes cançons catalanes tradicionals o que procedien de poemes musicats. Un dels seus grans èxits va ser la cançó L’Emigrant, amb lletra de Verdaguer i música del mestre Vives.

Després de la guerra Vendrell va estar a punt de ser condemnat a mort per catalanista. La pena es va acabar commutant per un desterrament a Madrid i València i va poder tornar a actuar a Barcelona, essent rebut al teatre Principal amb una gran ovació. Va morir l’any 1962 i el seu enterrament va esdevenir una gran expressió de dol popular. Va tenir un fill, Emili Vendrell Coutier, que va ser també un cantant rellevant tot i que l’ombra del pare sempre va pesar en la seva carrera.

Continua llegint

Història

Essencial en l’obertura real del Paral·lel

05-01-1896 Primera pedra de la nova Duana

Publicat

on

Construït entre 1896 i 1902, davant de les Drassanes Reials, l’edifici de la Duana del Port de Barcelona, obra de l’arquitecte Enric Sagnier, està format per dos cossos paral·lels units per un altre cos transversal. La part que dóna a mar és més baixa i sembla una nau industrial; però el cos principal té aspecte de palau, amb una façana monumental ricament ornamentada amb motius clàssics, rematada amb escuts,  àguiles i grifons.

Enderroc del baluard del Rei

Si bé la muralla medieval de Barcelona s’havia enderrocat entre 1854 i 1855, l’espai de l’actual plaça de les Drassanes estava ocupat pel baluard del Rei, de manera que no hi havia pas d’accés entre el portal de la Pau i la via de sortida cap al port, el Morrot i el delta del Llobregat i Montjuïc.

Quan s’enderroca el baluard, 1890, s’obre la possibilitat de potenciar dues noves importants vies de comunicació. Per una banda, l’eix que va del parc de la Ciutadella fins al portal de la Pau es pot prolongar cap al port nou, el Morrot i Montjuïc. I per altra, l’avinguda del Paral·lel, que havia estat lliurada a la ciutat l’octubre de 1894, s’hi pot connectar. Però no és fins a la construcció de la Duana del Port quan també s’urbanitza la via que connecta el portal de Pau amb el Paral·lel, el port i les rutes cap al sud, l’actual passeig de Josep Carner, que això és possible. Així, l’obertura d’aquest curt fragment vial fa possible recórrer tota la ronda al voltant de la ciutat vella, aquella que seguia el tramvia i després l’autobús 29. I, a la vegada l’accés a l’extrem de llevant del Paral·lel va potenciar l’activitat de la nova avinguda, com a camí cap al barri de Sant Antoni, la plaça d’Espanya, Sants i les carreteres de València i de Madrid.

Conseqüències al Poble-sec

També cal esmentar que les conseqüències per al desenvolupament posterior del Poble-sec foren importantíssimes: connexió amb tota la ciutat i més relació amb la vida portuària. I tot plegat va influir tant en la vida de l’avinguda del Paral·lel com en la decisió posterior de dur l’exposició Internacional de 1929 a Montjuïc.

Recordem que en aquell moment hi havia una línia fèrria que resseguia tot el port i continuava cap al sud pel Morrot, amb una estació de tren, la de Sant Bertran, situada més o menys en la zona on ara hi ha una dependència de correus, a l’extrem del passeig de Montjuïc; estació que desaparegué el 1917. De la col·locació de la primera pedra de les duanes de Drassanes, ara fa 125 anys.

Continua llegint

Història

Història del meu carrer: Josep Manso, militar català del segle XIX en els regnats de Ferran VII i Isabel II

Publicat

on

Per

Ara fa 236 anys naixia Josep Manso i Solà (Borredà, Berguedà, 1785 – Madrid, 1863). Fou tinent general de l’exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II. A Barcelona, entre el Mercat de Sant Antoni i l’avinguda del Paral·lel hi ha actualment el carrer dedicat a Josep Manso. Poca gent sap que Manso va ser un dels personatges més influents de la política espanyola del convuls segle XIX. Tinent general i governador militar i polític tant en el règim absolutista del rei Ferran VII com en els governs liberals de la seva filla Isabel II.

Catalunya dividida entre tradicionalistes i liberals

La Catalunya del segle XIX estava molt polaritzada. El món rural d’ideologia conservadora i tradicionalista. I el món urbà d’ideologia liberal i revolucionària. Dos compartiments amb vasos comunicants. Manso era un producte d’aquesta connexió de mons i d’idees. Era nascut a Borredà, criat a Sant Martí dels Provençals i casat amb una pubilla rica de Cornellà. La guerra, amb la invasió napoleònica i la incorporació durant un curt espai de temps de Catalunya a l’Imperi francès li va marcar el camí de la vida. Va destacar per la seva eficàcia militar i les accions estratègiques en combat contra els francesos, ascendint a tinent coronel el 1810.

Intent frustat de modernitzar Espanya

Manso va fer carrera a l’exèrcit. Primer com a voluntari i després com a professional. Va ascendir en l’escalafó a còpia de mèrits de guerra. Però no tenia ni l’origen ni el perfil clàssic del militar castellà, que és el mateix que dir espanyol. Manso, com Prim –el mític general de Reus–, va formar part d’un grup de catalans influïts per les idees franceses i nord-americanes de l’època, que van irrompre en l’escenari polític amb el clar propòsit –no aconseguit– de reformar i modernitzar Espanya.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.