Connecta amb nosaltres

Economia

Fent barri des de l’alimentació saludable

El Menjador de La Base, al Poble-sec, ofereix un menú ecològic i de proximitat a preus populars

Publicat

on

L’ateneu popular La Base, que enguany celebrarà 10 anys, és un espai de trobada al Poble-sec i un projecte que parteix de la necessitat de reconstruir la constel·lació d’infraestructures autogestionades que els barris de Barcelona van tenir durant el primer terç del segle XX, format per cooperatives de consum, ateneus, seus sindicals, escoles racionalistes, publicacions, etc. Des del seu naixement, s’hi han organitzat multitud d’activitats, xerrades i tallers pel veïnat i ara, com passa amb tots els projectes que reuneixen persones, s’han hagut de transformar.

Un menjador amb productes ecològics

El Menjador de La Base ja existia abans de la pandèmia, però actualment també s’ha reformulat i adaptat a les circumstàncies actuals. És un dels llocs al barri on el menú és, a més de molt assequible, ecològic i de proximitat. Es tracta d’un servei de restauració que, de dilluns a divendres al migdia, ofereix un menú a 6 euros que inclou primer plat, segon plat, aigua, pa artesanal del forn La Fabrique i postres. La majoria de productes que utilitzen són ecològics, com els ous i les verdures, que provenen d’un pagès de la zona. El menú és vegetarià, tot i que també hi ha opció de carn.

L’Annalisa, una de les persones que hi treballen, explica que estan “molt agraïts a la comunitat, ja que ens han donat suport durant els mesos difícils. I volem que tot el barri pugui accedir a aquest servei i que coneguin el projecte de La Base”. A banda del menú de migdia, els dijous s’ofereix un sopar temàtic per emportar, amb cuina marroquina, sushi i altres especialitats que van variant. Cada divendres al vespre programen l’esdeveniment Cuina Cultura, on participa un grup de jazz. Aquesta activitat es fa amb aforament limitat, actualment no s’ofereix menjar i cal reserva prèvia.

Continua llegint

Economia

Slack i el teletreball

Publicat

on

Per

Sembla ser que aquest 2021 serà un any de canvis importants. Moltes activitats s’han anat transformant acceleradament degut a la pandèmia i unes quantes han arribat per quedar-se, com ara el teletreball. Grans empreses com Media Pro, per exemple, ja han informat als seus treballadors que això passarà a ser la nova normalitat indefinidament. Les empreses s’han adonat que segueixen funcionant sense necessitat d’incórrer en els grans costos que significa mantenir oficines en grans edificis.

La dificultat que troben molts professionals en aquesta situació és la comunicació. No és el mateix treballar en un despatx rodejat de companys que fer-ho a casa. Per això s’han fet famoses moltes eines de vídeoconferència, com Zoom, Teams, Jitsi.org o Whereby, però també estan apareixent eines menys conegudes i igual d’útils com ara Slack.

Slack és més que una eina de xat. L’aplicacio està disponible per Android, Apple, Mac i Windows i facilita molt la comunicació entre equips de treball remots. Ve a ser un Whatsapp però per a empreses i obert. Els equips poden interactuar tant amb xats privats com amb grups temàtics de conversa. També és molt útil la possibilitat d’intercanvi de tot tipus de fitxers de forma instantània i, darrerament, la facilitat de fer trucades de veu i videotrucades individuals o grupals simplement a través de l’eina. Si es vol més, Slack té infinitat d’integracions amb les millors eines Web 2.0 que hi ha al mercat. I el preu? Amb la versió gratuïta la majoria de petites i mitjanes empreses en tenen més que suficient. Tots els que l’han provat ja no poden viure sense ell.

Si Slack és massa potent per al que necessiteu sempre teniu l’opció d’usar el Whatsapp Web. És la versió per a Windows, Linux o Mac del omnipresent Whatsapp. Només l’heu de descarregar gratuïtament de la botiga Microsoft o Apple, executar-lo i activar-lo llegint amb el Whatsap del vostre mòbil el codi QR que es mostra en pantalla. Amb aquesta eina podreu enviar i rebre missatges i compartir fitxers i tot tipus d’informació amb altres contactes però des del mateix ordinador, sense haver de passar pel mòbil.

Víctor Carbonell

Continua llegint

Economia

Recordant el Pa i Trago (1965-2019)

A finals de març de 2019 i de forma inesperada, un cartell penjat a la porta anunciava el seu imminent tancament per jubilació

Publicat

on

Per

Va ser una notícia que molts no es podien creure i que va provocar mes d’una inspecció ocular in situ per confirmar els mals auguris de la notícia. Dissortadament es va confirmar. El restaurant Pa i Trago (Parlament, 41), tancava.

Obert el 1965, aquest restaurant considerat com a taverna típica formava part del paisatge del dia a dia del barri de Sant Antoni. Concebut com un establiment familiar va conservar durant els seus més de cinquanta anys de vida una clientela fidel, addicta als seus esmorzars de forquilla i als sopars de cap d’any que s’hi celebraven.

La cuina catalana inundava la seva carta amb els plats més habituals de casa nostra i amb una especialitat, la Reoca de marisc, que era un dels seus plats estrella amb una gran diversitat de closca.

Gastronomia i barcelonisme

L’escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalban va ser un dels habituals del Pa i Trago i no va perdre l’ocasió de fer-lo aparèixer en una de les seves novel·les, El laberinto griego, on el seu detectiu Pepe Carvalho s’hi cruspia un cap i pota amb samfaina.

Als dos grans menjadors que hi havia a l’interior del local, les icones barcelonistes estaven a l’ordre del dia. Les parets eren plenes de pòsters i records del Barça de la històrica final de la Recopa de Basilea, de la Champions de Wembley i de tota la iconografia blaugrana.

En qualsevol cas, la desaparició sobtada del Pa i Trago ha estat un altre cop molt fort per als veïns i nostàlgics del barri de Sant Antoni. La trista notícia va coincidir gairebé en el temps amb la reurbanització de l’entorn dintre del projecte de superilles impulsat per l’Ajuntament d’Ada Colau. Llàstima que el vell restaurant no pogués gaudir de la millora de l’entorn que va suposar la dignificació de la cruïlla Borrell-Parlament.

El local que va ocupar el Pa i Trago va tornar a funcionar a finals d’aquest passat 2020, en plena pandèmia del Covid-19. Ha estat engolit per l’establiment veí, Sucursal Aceitera, i presenta una decoració interior totalment reformada, que ja no recorda res del que va ser aquell popular restaurant de cuina catalana.

BARCELOFÍLIA

Continua llegint

Economia

‘Surfejant’ sobre la segona onada

Els pressupostos de l’Estat per a l’any vinent són tan ficticis com els dels anys anteriors i no fan preveure una recuperació ràpida

Publicat

on

Per

Mentre els polítics surfegen damunt la segona onada de Covid-19 intentant passar per damunt d’una pandèmia que han estat incapaços de veure venir i menys d’aturar, les pitjors conseqüències econòmiques recauen sobre la classe treballadora, destinada a morir de fam. El Fons Monetari Internacional (FMI) preveu que l’Estat espanyol recuperi el PIB previ a la Covid-19 a finals del 2023, però el nivell d’atur previ a la pandèmia no s’assolirà abans del 2026. També preveu que el deute públic es dispararà fins al 123% del PIB i no es reduirà al 118% fins al 2025. El PIB caurà aquest any un 12,8% i estima un augment el 2021, però només del 7,1%, i assenyala la importància de mantenir el suport a l’economia atès que la de l’Estat espanyol és la més feble de tota la Unió Europea, com han comprovat col·lectius com l’hosteleria, la restauració, la cultura i els autònoms.

9.072 milions per a Defensa

Els pressupostos de l’Estat per al 2021 serien una bona eina per redreçar l’economia, i en aquest sentit l’FMI defensa impostos més progressius. Però el projecte presentat és tan fantasiós com el d’anys anteriors. Dedica a Defensa (sous i joguines de guerra) 9.072 milions d’euros, mentre que la Sanitat, en plena pandèmia, només en rebrà 7.329, i Educació 4.893, poc més que la meitat de Defensa, i per la Cultura només hi ha 1.148 milions. L’any vinent l’imperi castellà espoliarà al conjunt de catalans uns altres 16.000 milions d’euros a la seva última colònia. Amb un estat independent la pandèmia hauria estat suau com al nord d’Europa. Donar suport a aquests pressupostos per rebre 2.300 milions en inversions (que mai arribaran), quan un estudi de la Generalitat i de la Universitat de Barcelona estima que l’impacte en el PIB de les inversions no fetes entre 2002 i 2017 és de 23.820 milions d’euros i de 113.000 llocs de treball no creats, és una mostra del comportament submís dels esclaus d’ERC davant els botxins del 155.

L’estudiant Pablo Casado

Però, en general, el nivell dels polítics espanyols és tan patètic com el dels catalans. Sense anar més lluny, un dels que aspira a la presidència de l’Estat espanyol, Pablo Casado, es va matricular el 1999 a la universitat privada ICADE dels jesuïtes a Madrid de primer de Dret. El van expulsar per suspendre i esgotar totes les convocatòries. Llavors es va matricular a la Universidad Cardenal Cisneros (que és com de la senyoreta Pepis) i va trigar 8 anys en aprovar 13 assignatures; però el maig de 2007 és escollit diputat autonòmic del PP i es fa el miracle: en 4 mesos aprova 12 assignatures i acaba la carrera. Això és Espanya. Els que vulgueu ja us hi podeu quedar.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.