Connecta amb nosaltres

Política

Signatures a favor de l’amnistia

Publicat

on

Després de molt de temps per culpa de la Covid-19, hem pogut muntar dues parades, una a Hostafrancs i una altra al Poble-sec, en concret al carrer Callao, davant mateix del Mercat i l’altra a la plaça Bella Dorita respectivament.

Aquestes parades obeeixen a  un projecte de la seu nacional d’Òmnium per posar a l’abast del tot el país espais singulars per recollir signatures a favor de l’amnistia i que aquestes serveixin per portar una llei al Congrés espanyol en aquest sentit.

L’amnistia: única possibilitat

Vàrem iniciar l’acte amb la lectura, per part d’una vocal de la Junta de Sants-Montjüic,  del posicionament d’Òmnium Cultural vers l’amnistia i no ens vam estar de recordar les paraules del nostre president Jordi Cuixart: ‘‘Tenim molt clar que la fi de la repressió mai no vindrà de renúncies, ni de penediments, ni de reformes parcials del codi penal, ni d’indults, com intenta fer-nos creure el govern de l’Estat espanyol. L’amnistia és l’única possibilitat real per a l’inici de la negociació democràtica i és l’única via que abraça el conjunt dels represaliats’’.

També fou significatiu, aprofitar l’avinentesa perquè represaliats poguessin expressar els seus sentiments i emocions i posar a l’abast de les persones presents, la injustícia que estant patint per la defensa d’unes idees que conformen l’ideari de la majoria dels ciutadans del país, autodeterminació, amnistia i ser allò que volem ser.

Agraïm la presencia de la Lídia Rodrigo i el Jordi Pesarodona i no solament pel seu testimoniatge,  sinó també per la capacitat de comunicar-nos de manera ponderada i versemblant les seves realitats personals viscudes. Per últim, dir-vos que va venir moltíssima gent, fins i tot, persones que volien tornar a signar (però no podien) simplement per manifestar el seu sentiment d’injustícia que estem patint tots plegats. Es van recollir més de 300 signatures demanant l’amnistia.

ÒMNIUM SANTS-MONTJUÏC

Continua llegint

Política

OPINIÓ | Impulsem a la transformació de les Hortes de Sant Bertran

Publicat

on

Per

Aquarel·la de Les Hortes de Sant Bertran

Barcelona en Comú va arribar a l’Ajuntament amb un objectiu clar: recuperar la ciutat per a la gent. Amb aquest objectiu en ment, hem impulsat mesures pioneres per promoure un canvi de model urbà. Volem una ciutat verda, amable i del segle XXI. Al Poble-sec, la inversió del Pla de Barris i la participació activa de les nostres veïnes i veïns farà possible la transformació de les Hortes de Sant Bertran. Volem renovar aquesta barriada oblidada de la ciutat, fronterera entre Montjuïc, el port i Ciutat Vella, per crear un espai públic més humà, on passejar, estar-s’hi i jugar.

Al procés participatiu del Pla de Barris de Poble-sec el veïnat va triar com a necessitats de reforma urbanística el carrer Piquer, el Jardí de les Hortes, el Parc del Mirador i la plaça de les Tres Xemeneies. Aquest estiu començarà la reurbanització del carrer Piquer per convertir-ho en un eix més pacificat, amb voreres més àmplies, arbres més baixos i menys espai ocupat pel cotxe. A la tardor serà el torn dels jardins de les Hortes i el Parc del Mirador, on augmentarem l’espai per a gossos, ampliarem l’espai de lloc infantil i millorarem el verd. Finalment, a principis de 2023, veurà la llum la reforma de la plaça de les Tres Xemenies, on les veïnes i veïns ens han demanat una cal·listènia i una pista de bàsquet, entre altres canvis.

No és l’únic projecte de l’Ajuntament que ajudarà a canviar la cara d’aquest racó poblesequí. Protegim les escoles, un programa que vol millorar la qualitat de l’espai exterior dels centres educatius, ja ha contribuït a canviar i pacificar el carrer de Carrera, on es troba l’Institut de Secundària Consell de Cent i aviat també ho farà amb l’entorn de l’escola Sant Pere Claver al carrer Puig i Xoriger. D’aquesta forma, els centres educatius traspassen els seus murs i omplen de vida els carrers, ocupen l’espai públic i eviten la seva degradació. Al districte de Sants-Montjuïc ja hem reformat els entorns d’una vintena de centres i enguany es renovaran 15 més.

Amb aquesta transformació necessària de les Hortes de Sant Bertran, posem el focus en aquest extrem del Poble-sec i li donem l’empenta necessària per guanyar qualitat de vida amb uns espais públics dignes, més infraestructura verda i una mobilitat més sostenible per a tothom.

CAROLINA LÓPEZ
Consellera del Districte de Sants-Montjuïc (Barcelona En Comú)

Fotografia | Aquarel·la de Les Hortes de Sant Bertran

Continua llegint

Política

La justícia imputa al regidor Marc Serra per coacció i prevaricació

L’empresa propietària del Bloc Llavors considera que el regidor es va sobrepassar en exigir-los la cessió d’habitatges per a lloguer social

Publicat

on

Per

La justícia ha admès a tràmit una querella penal pels presumptes delictes de coaccions i prevaricació contra el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la regidora d’Habitatge, Lucía Martín. La querella, presentada per Vauras Investments, ha sigut rescatada per la Secció Vuitena de l’Audiència de Barcelona, després que el Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona decidís arxivar-la en consonància amb l’opinió de la fiscalia. És la primera investigació que un tribunal decideix reobrir, després que s’hagin arxivat més d’una desena de querelles contra els responsables de l’executiu en els darrers mesos.

El cas pel qual se l’imputen aquests delictes a Serra se situa al número 38 del carrer Lleida. Vauras Investment, S.L. és el fons voltor que té en propietat del Bloc Llavors, un edifici que s’ha convertit en símbol de la lluita per l’habitatge a la ciutat. Tal com ha avançat eldiario.es, segons l’Audiència existeix la possibilitat que els tres encausats haguessin comès un presumpte delicte de coaccions en “forçar (a l’empresa) a cedir” habitatges d’aquest edifici per destinar-los a lloguer social. Una pressió on haurien fet servir l’Ajuntament com a “mecanisme intimidatori” a partir del moment que els van amenaçar amb no concedir-los o no desbloquejar les llicències d’obres.

En paral·lel, l’Audiència també considera que cal revisar la possibilitat que existeixi un presumpte cas de prevaricació administrativa, pels expedients sancionadors que va posar en marxa el consistori contra l’empresa. Cal tenir en compte, però, que el tribunal sembla desconèixer la raó per la qual haurien comès prevaricació, ja que ha demanat a l’empresa que “concreti amb tot detall les resolucions administratives adoptades que venen a titllar de prevaricadores”.

Segons ha declarat Serra en una compareixença conjunta amb la regidora Lucía Martín, la immobiliària es tracta “d’un fons de capital estranger que buscava una operació especulativa al Poble-sec” i ha recordat que la justícia ja va decidir arxivar aquesta querella de Vauras. “Del que realment se’ns acusa és d’aplicar la legislació d’habitatge. No podíem fer una altra cosa que aplicar-la. Ho fem tant per convicció com per obligació legal, per una normativa llavors vigent”, ha afegit el regidor. De fet, la negativa de Vauras a oferir un lloguer social als ocupants, tal com marca la llei catalana d’Habitatge, va ser el que va portar a l’Ajuntament a multar al fons. Una decisió municipal que ara ha quedat en entredit davant la revisió que ha demanat efectuar l’Audiència de Barcelona.

L’oposició demana dimissions

Davant del nou capítol judicial (al març l’alcaldessa ja va haver de declarar pel cas de les hipotètiques subvencions a entitats afins), el grup municipal de Ciutadans ha demanat a Colau que dimiteixi “per dignitat i per Barcelona”, i ha considerat la investigació contra els regidors com “un llast per a la ciutat que hem de pagar tots”. En paral·lel, el líder del PP municipal, Josep Bou, ha titllat la causa com “un escàndol judicial més” i “una nova vergonya per a la ciutat”. Per últim, des del grup municipal de Valents (l’antic partit de Manuel Valls), la regidora Eva Parera també ha demanat a Colau que dimiteixi: “Passa més temps a la Ciutat de la Justícia, per les seves imputacions, que treballant pels barcelonins”.

Cal recordar que el subjecte sobre el qual gira la causa, el Bloc Llavors, és un símbol de la lluita per l’habitatge digne. L’any 2017 diferents joves i famílies monoparentals van decidir ocupar sis dels habitatges per evitar que l’empresa buidés l’edifici per reformar-lo i especular, segons van denunciar. Finalment, i després de cinc intents anteriors, un macrodispositiu policial va aconseguir desallotjar-los. Els investigats per la protesta ja han anunciat que no aniran a declarar ni es presentaran a les cites judicials amb l’objectiu de denunciar la “gravíssima” repressió amb la qual, consideren, van actuar els Mossos d’Esquadra.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Política

Cultura comunitària al Paral·lel

Publicat

on

Per

“Que tanquen la Sala Barts?!!!” “Ostres! Quina pena, feien molt bons concerts i espectacles!” Aquesta és una conversa sentida al bus fa uns dies. Hem pensat que val la pena explicar una mica què ha passat amb la Sala Barts i cap a on va la cultura a l’avinguda del Paral·lel.

Sabíeu que la Sala Barts és de propietat municipal? Gaire gent ho sap, encara. I com passa periòdicament amb aquests equipaments, s’ha acabat el contracte que tenien els anteriors gestors. Per això, l’Ajuntament ha posat en marxa un nou concurs públic amb criteris clars i transparents. L’objectiu primordial és mantenir la bona programació cultural de la sala alhora que sigui un equipament al servei de la ciutadania, que treballi de forma arrelada amb les entitats del territori i amb les escoles pròximes, que hi hagi un retorn comunitari.

Fins ara, la Sala Barts només feia programació al vespre, i és un equipament públic que es pot aprofitar durant tot el dia. Per exemple, ens podem imaginar fer activitats de Festa Major en un espai com aquesta sala, entre altres moltes activitats culturals. Els equipaments públics han d’estar al servei de la ciutadania, dels barris i de la cultura feta des de baix.

El concurs l’ha guanyat el projecte “Músiques en Paral·lel”, presentat de manera conjunta per la Sala Upload i les cooperatives Quesoni i L’Afluent. Algunes d’aquestes entitats ja estan vinculades amb el districte i tenen experiència en la programació cultural a tota la ciutat. L’encàrrec que tenen és treballar de forma molt més propera amb els barris de l’entorn, amb els centres cívics propers i fins i tot amb les associacions de veïns i veïnes.

No és l’únic canvi del panorama cultural que veurem en els propers mesos al Paral·lel. L’Ajuntament va comprar l’any passat l’emblemàtic edifici del Molino i ara preparem un concurs molt semblant al de la Sala Barts, que permetrà posar aquest espai històric al servei de la vida cultural del barri. D’aquesta manera, impulsem l’eix cultural del Paral·lel amb dues cases de cultura en la mateixa avinguda i un nou model de gestió comunitària cultural a la ciutat de Barcelona.

CAROLINA LÓPEZ, Consellera Poble-sec / MARINA BERRUEZO, Consellera Cultura de Barcelona En Comú

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021