Connecta amb nosaltres

Economia

Les Tres Xemeneies s’enquisten

L’Ajuntament pressiona a la promotora perquè cedeixi els baixos de l’edifici com a equipament municipal

Publicat

on

Gairebé una dècada després que els darrers treballadors de l’antiga seu de FECSA abandonessin el Parc de les Tres Xemeneies, l’edifici d’oficines avança cap a la seva metafòrica descomposició. Un manifest abandonament urbanístic que no només afecta l’esquelet de la finca, sinó que contagia a tot el seu entorn més immediat. Tal com denuncia el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig, el problema ja no només va del gegant de formigó que es troba tancat amb pany i forrellat, sinó de les diferents casuístiques que s’han desenvolupat a la seva ombra: “Des dels graffittis que desborden els murs lliures i s’escampen per tot arreu”, fins a “la concentració de persones sense sostre” o “les concentracions d’skaters i joves totes les tardes dels caps de setmana”. Una sèrie d’elements que, a parer de Reig, desvirtua la funció social, veïnal i familiar d’aquesta àgora pública i adverteix que encara pot acabar de desbocar-se tan bon punt decaigui l’Estat d’Alarma: “Ens preocupa tornar a la situació anterior, a les nits de botellons amb alcohol i drogues, que en un principi només es produïen divendres i dissabte i al final van passar a ser cada nit”, rebla. Quina és la recepta que proposen des de la Coordinadora? Una reforma integral, però no a escala urbanística, sinó des del punt de vista social: “Que la plaça sigui recuperada per a tota la gent del barri, en comptes de servir a un ús exclusiu d’uns col·lectius molt concrets”.

Les oficines, peça clau

Mentre que l’Ajuntament de Barcelona ja ha començat a esbossar com es podrien fer més atractives les pistes esportives, els espais per a la canalla i redacta un concurs públic per ubicar una guingueta a la plaça que ajudi a atraure el públic més familiar, a ningú se li escapa que la peça principal d’aquest puzle és l’edifici de la FECSA. El bloc que porta nou anys tancat no ha fet més que degradar-se i el seu propietari des de 2017, Conren Tramway, no s’avé a tancar cap acord amb l’Ajuntament de Barcelona.

“És importantíssim el futur de l’edifici per a la plaça”, sosté el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, qui assegura tenir a tot l’equip municipal “centrat a arribar a un acord amb el promotor”. El problema, però, és que l’activitat que Conren Tramway vol desenvolupar (lloguer d’oficines) requereix una requalificació urbanística que el consistori no vol lliurar com si fos un xec en blanc. Tal com avança Serra, la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) ha d’evitar “un pelotazo” i assegurar “que els beneficis privats reverteixin en el bé comú i en el conjunt del barri, sigui amb equipaments públics o altres tipus d’aportacions”.

Les negociacions, en stand-by

Fonts de Conren Tramway han assegurat a ZONA SEC que ambdues parts tenen interès a desencallar el projecte, però que des de fa setmanes que no en parlen i que en cap cas han sol·licitat encara cap MPGM. “Portem en converses amb l’Ajuntament des de fa molt de temps i creiem que van ben encaminades; ara esperem la seva trucada per seguir-les”, expliquen. En aquesta línia, des de la promotora no consideren que sigui la seva responsabilitat concretar o detallar com ha de revertir en el barri la reforma de l’edifici: “És l’Ajuntament qui ha de dir què s’ha de fer; després nosaltres podem dir que no ho volem fer, però no és la idea, la intenció és avançar i arribar a un acord”.

Tot i l’actitud propositiva de la gestora immobiliària, les posicions encara estan lluny de trobar-se. L’exemple: “Des de l’Ajuntament vam plantejar la cessió dels baixos de l’edifici per fer un equipament amb la intenció que la plusvàlua del privat revertís al barri, però va ser rebutjada pels promotors”, explica el regidor. Mentre que la promotora ha declinat entrar en els detalls d’aquest capítol de les negociacions, Serra assegura que les raons de la negativa són econòmiques: “Tenen una expectativa d’especular molt elevada i no es correspon amb el que legalment es pot habilitar ni amb el que socialment seria just”.

Sense perdre l’esperança

Amb tot, des de la Coordinadora Antoni Reig clama perquè les dues parts s’avinguin a un acord. “Serà tot un èxit si aconseguim que vinguin a treballar a aquest espai 2.000 persones cada dia i acabem guanyant una planta baixa per fer algun dels equipaments que tant necessita el barri”. Una oportunitat que permetria “regenerar una plaça que se’ns ha podrit”, afegeix. Per ara, però, l’únic que s’ha aconseguit acordar ha sigut en uns altres despatxos. Tant la Coordinadora com la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec han pactat amb el regidor de Seguretat, Albert Batlle, un reforç de la presència policial. Una petita victòria, però que saben que no resoldrà el problema integral de la plaça.

Fotografia | Conren Tramway

Economia

L’Ajuntament finança dues iniciatives que aporten valor social al Poble-sec

Menja’t Montjuïc i Solucions Socials Sostenibles s’han finançat amb el programa ‘Impulsem el que fas’

Publicat

on

Unir cultura i gastronomia, o plats preparats per afavorir la inserció social. Són les dues propostes ubicades al Poble-sec que s’han beneficiat de les subvencions Impulsem el que fas de l’Ajuntament en la seva cinquena edició. El programa aporta fins al 80% del pressupost dels projectes, i els entrega en el moment que es dona la subvenció. Això és una “peça clau per engegar la nova activitat econòmica”, asseguren fonts municipals.

Menja’t Montjuïc, la unió dels restauradors contra la crisi

Una de les beneficiades al Poble-sec és Menja’t Montjuïc. L’origen és en les restriccions als restauradors per la pandèmia. Van unir-se per donar-se suport mutu i van acabar sent entitat. “Som locals petits, de gestió familiar, amb cuina honesta i preparada al local”, afirma Michaela Tocco, vocal de l’entitat i directora dels projectes per a Impulsem el que fas.

Han presentat a les subvencions el pla Menja’t les estacions que busca “que durant tot l’any es doni valor a la gastronomia; sol estar orientada al valor econòmic i volem valorar l’art de menjar”, diu Tocco. El pla inclou activitats al llarg de l’any per un turisme “responsable i sostenible amb una oferta de qualitat i autèntica”.

Inclou l’Arqueotapa (vegeu notícia d’aquesta pàgina), la participació al Grec  –aquest any volen sumar-hi que el Grec baixi al Poble-sec–, esdeveniments al Castell de Montjuïc o el Viu Montjuïc, sortejos d’entrades a museus de Montjuïc amb sopars a càrrec de dones restauradores, i volen organitzar el Nadal Solidari al barri.

“El Poble-sec és als peus de Montjuïc i es mereix una retroalimentació positiva: que el parc cultural visqui gràcies a la presència de restaurants i viceversa”, assegura Tocco. Diu que la subvenció els ha “ajudat moltíssim”. Si no, haurien hagut de posar més diners de la seva butxaca, o no haurien pogut tenir tanta envergadura.

Bon Cor, inserció social a través del menjar

Gràcies a aquest programa, al carrer Font Honrada, 2-4, ha obert la botiga Bon Cor. La porta la cooperativa Solucions Socials Sostenibles, que abans de la pandèmia feia inserció a persones amb risc d’exclusió social a través de càterings. “Fem un itinerari d’inserció perquè s’incorporin al mercat laboral”, explica Bruno López, el seu president.

La idea és que agafin experiència en tasques diverses, com la cuina, la sala, el transport o la neteja, perquè “és més fàcil trobar feina treballant que estant a l’atur”, afirma. Per la pandèmia van aturar-se els càterings, i va sorgir la idea de crear un “hub d’economia social” que inclogui un magatzem de càtering, un coworking per a entitats i la botiga Bon Cor.

La botiga està feta amb material reciclat. “Tenim neveres del zoo dins la campanya Barcelona + sostenible”, explica. Vol ser una rostisseria on poder comprar menjar preparat, amb plàstic zero i amb productes de proximitat i de temporada. Col·laboren amb Càritas perquè persones que ho necessitin puguin rebre menjar “sense una estigmatització”. Qui ho vol, pot apadrinar menús per a aquestes persones. La subvenció ha estat “vital” per a ells. “Ens ha permès fer tota la reforma i comprar la maquinària”, afirma. A més, són en un programa del SOC per contractar aturats de llarga durada, dones i persones trans.

Continua llegint

Economia

Fons europeus i l’espoli inacabable

L’ocupació del nostre país es fa palès en un espoli econòmic de caire colonial i en un ciberespionatge sense precedents

Publicat

on

Per

Els catalans vàrem pagar a l’Estat el 2021 la xifra rècord de 44.198 milions d’euros en impostos (IRPF, IVA, IS, etc.) i l’Estat ens tornarà a l’entorn de la meitat (uns 22.000 milions) el 2023 mitjançant lliuraments mensuals, tot ben dosificat. La diferència és el dèficit fiscal, un espoli sense parangó ni dins ni fora de la UE. D’altra banda, la resposta de la UE a l’embat de la crisi sanitària, i a la transformació digital de l’economia sobre el principi de la sostenibilitat ha estat crear un fons de 750.000 milions d’euros (el Next Generation), dels quals 140.000 van destinats a l’Estat espanyol fins al 2026. En teoria una oportunitat per millorar el model econòmic i empresarial. A la pràctica, s’ha usat el vell model centralista per a la gestió dels fons, en detriment de les comunitats autònomes.

Repartiment dels fons

El 2021, dels 26.634 milions d’euros que va rebre l’Estat dels fons europeus només 11.246,8 es van transferir a les autonomies, dels quals 1.578,7 a Catalunya (el 14%): 206,08 d’euros per habitant, (la penúltima comunitat), en front dels 412,48 d’euros per extremeny, 353,36 d’euros per riojà, etc. A més, la finalitat d’aquests fons ja l’havia decidit l’Estat i no la Generalitat. Una altra part es va adjudicar a través de concurs i d’aquesta Catalunya en va rebre el 17%. L’Estat va adjudicar a dit la resta. El resultat final és que Catalunya només va rebre el 7,8% dels fons, tot i representar el 19% de l’economia de l’Estat. Si sumem el dèficit fiscal als 3.500 milions de “dèficit” de fons europeus, sobrepassem els 25.000 milions d’euros en un sol any (el pressupost de la Generalitat per al 2022 és de 38.139 milions). Aquesta és la magnitud de l’atracament.

Espionatge a dojo

En l’àmbit polític, escrivia el diari Liberation sobre el ciberspionatge a l’independentisme català: “le plus grand cas d’espionnage politique en Europe” i el Washington Post deia sobre el Catalangate que “és una violació flagrant de les llibertats civils”. En una democràcia fins i tot el secret d’estat té límits: la vulneració de drets i la comissió o ocultació de delictes. No hi ha hagut, en el moment d’escriure aquestes línies, resposta política –repeteixo, política– i contundent de veritat a les accions criminals de l’Estat. Demanar la dimissió de la ministra de Defensa més aviat sembla un gest per salvar el cap del principal responsable, Pedro Sánchez. No cal legalitzar la marihuana, com proposa Santiago Niño Becerra, per amansir la població, la societat catalana ja és zombi, gràcies a la submissió dels polítics catalans a l’Estat. El dramaturg Ramón María del Valle-Inclán explica en la seva Luces de Bohemia l’última nit de Max Estrella, un poeta bohemi i cec que, irònicament és el que millor veu la realitat d’aquella Espanya: decadència moral i material, corrupció, incultura, supèrbia… que el poeta sintetitza en la frase “España es una deformación grotesca de la civilización europea”. Res ha canviat en un segle.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

L’electricitat posa en perill l’economia

La crisi energètica i la invasió d’Ucraïna posen al descobert el mal govern i la hipocresia dels polítics

Publicat

on

Per

Pedro Sánchez va dir que l’augment del preu de l’energia era culpa de Putin (fins ara era el postcovid): hipòcrita! Paul Krugman, premi Nobel d’economia, afirma, en canvi, que no hi ha cap raó objectiva perquè en pugi el preu: la UE continua rebent gas rus malgrat la guerra. L’elevat preu de l’electricitat ve de més lluny. El sistema de càlcul del preu majorista és comú a tota la UE i es fixa segons el de l’últim kilowatt, el generat amb gas, que és el més car. Aquesta era una manera d’afavorir i incentivar els productors d’energia renovable, la més barata, però ara ja no serveix. El 2021 el gas només representava el 21% de la generació d’electricitat a la UE; i a l’estat espanyol només el 8% el passat gener: hipòcrites!

Els guanys de les companyies

Les tres grans companyies (Endesa, Iberdrola i Naturgy) el 2021 van guanyar 6.500 milions, un 40% més que l’any anterior cometent grans abusos: l’estiu passat Iberdrola i Naturgy, van buidar els embassaments gallecs de Cenza, As Portas, Belesar i Sales en un 70% per produir energia barata i cobrar-la a preu d’or. Cal recordar que en cap país europeu s’ha arribat als preus de l’electricitat espanyola, potser perquè en molts d’ells les empreses elèctriques són estatals i aquí privades. Recordeu Esperanza Aguirre el 2005 dient allò de “antes alemana que catalana” quan Gas Natural pretenia fer una OPA a Endesa. Ara Endesa és en un 70% d’Enel, de l’estat italià, i aquesta elèctrica estima que guanyarà 7.400 milions d’euros del 2022 al 2024, dels quals més de 5.000 milions aniran a la seu de Roma. Calen profundes reformes estructurals dels mercats energètics, ara només es fa un pegat temporal, hipòcrites!

Hipocresia general

Un aprenent de Franco ha envaït Ucraïna. Pedro Sánchez vol que el jutgin per crims de guerra, però el 15 de març va impedir al Congreso modificar el codi penal per jutjar els crims del franquisme: hipòcrita! I després de dir que la independència és cosa del segle XIX, defensa la d’Ucraïna: hipòcrita! La del Sahara Occidental la deixa en mans del sàtrapa del Marroc: hipòcrita! Les armes que s’envien a Ucraïna són ajuda “per a la pau”: hipòcrites! Aquí van prohibir dir “presos polítics” i a Rússia “guerra”: hipòcrites! Hi ha 59 guerres actives al món, i si ets ucraïnès t’acullen, però si fuges d’una guerra a l’Àfrica per Melilla et reben a hòsties: hipòcrites! El periodista Jaime Peñafiel explica que van fer un test de Wechler a Felip VI i va resultar un coeficient intel·lectual de 27 sobre 100, i li diuen “el preparao”: hipòcrites! I el primer Borbó de la dinastia franquista conviu als Emirats amb el traficant d’armes libanès Abdul Rahman El Assir, a qui el CNI li perdona deutes tributaris perquè no expliqui els negocis amb la monarquia espanyola: hipòcrites! I el general Fernando Alejandre explica que l’exèrcit espanyol tenia un pla militar contra l’independentisme català… Sobra Putin, però sobre tot, tants fills de Putin.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021