Connecta amb nosaltres

Economia

Les Tres Xemeneies s’enquisten

L’Ajuntament pressiona a la promotora perquè cedeixi els baixos de l’edifici com a equipament municipal

Publicat

on

Gairebé una dècada després que els darrers treballadors de l’antiga seu de FECSA abandonessin el Parc de les Tres Xemeneies, l’edifici d’oficines avança cap a la seva metafòrica descomposició. Un manifest abandonament urbanístic que no només afecta l’esquelet de la finca, sinó que contagia a tot el seu entorn més immediat. Tal com denuncia el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig, el problema ja no només va del gegant de formigó que es troba tancat amb pany i forrellat, sinó de les diferents casuístiques que s’han desenvolupat a la seva ombra: “Des dels graffittis que desborden els murs lliures i s’escampen per tot arreu”, fins a “la concentració de persones sense sostre” o “les concentracions d’skaters i joves totes les tardes dels caps de setmana”. Una sèrie d’elements que, a parer de Reig, desvirtua la funció social, veïnal i familiar d’aquesta àgora pública i adverteix que encara pot acabar de desbocar-se tan bon punt decaigui l’Estat d’Alarma: “Ens preocupa tornar a la situació anterior, a les nits de botellons amb alcohol i drogues, que en un principi només es produïen divendres i dissabte i al final van passar a ser cada nit”, rebla. Quina és la recepta que proposen des de la Coordinadora? Una reforma integral, però no a escala urbanística, sinó des del punt de vista social: “Que la plaça sigui recuperada per a tota la gent del barri, en comptes de servir a un ús exclusiu d’uns col·lectius molt concrets”.

Les oficines, peça clau

Mentre que l’Ajuntament de Barcelona ja ha començat a esbossar com es podrien fer més atractives les pistes esportives, els espais per a la canalla i redacta un concurs públic per ubicar una guingueta a la plaça que ajudi a atraure el públic més familiar, a ningú se li escapa que la peça principal d’aquest puzle és l’edifici de la FECSA. El bloc que porta nou anys tancat no ha fet més que degradar-se i el seu propietari des de 2017, Conren Tramway, no s’avé a tancar cap acord amb l’Ajuntament de Barcelona.

“És importantíssim el futur de l’edifici per a la plaça”, sosté el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, qui assegura tenir a tot l’equip municipal “centrat a arribar a un acord amb el promotor”. El problema, però, és que l’activitat que Conren Tramway vol desenvolupar (lloguer d’oficines) requereix una requalificació urbanística que el consistori no vol lliurar com si fos un xec en blanc. Tal com avança Serra, la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) ha d’evitar “un pelotazo” i assegurar “que els beneficis privats reverteixin en el bé comú i en el conjunt del barri, sigui amb equipaments públics o altres tipus d’aportacions”.

Les negociacions, en stand-by

Fonts de Conren Tramway han assegurat a ZONA SEC que ambdues parts tenen interès a desencallar el projecte, però que des de fa setmanes que no en parlen i que en cap cas han sol·licitat encara cap MPGM. “Portem en converses amb l’Ajuntament des de fa molt de temps i creiem que van ben encaminades; ara esperem la seva trucada per seguir-les”, expliquen. En aquesta línia, des de la promotora no consideren que sigui la seva responsabilitat concretar o detallar com ha de revertir en el barri la reforma de l’edifici: “És l’Ajuntament qui ha de dir què s’ha de fer; després nosaltres podem dir que no ho volem fer, però no és la idea, la intenció és avançar i arribar a un acord”.

Tot i l’actitud propositiva de la gestora immobiliària, les posicions encara estan lluny de trobar-se. L’exemple: “Des de l’Ajuntament vam plantejar la cessió dels baixos de l’edifici per fer un equipament amb la intenció que la plusvàlua del privat revertís al barri, però va ser rebutjada pels promotors”, explica el regidor. Mentre que la promotora ha declinat entrar en els detalls d’aquest capítol de les negociacions, Serra assegura que les raons de la negativa són econòmiques: “Tenen una expectativa d’especular molt elevada i no es correspon amb el que legalment es pot habilitar ni amb el que socialment seria just”.

Sense perdre l’esperança

Amb tot, des de la Coordinadora Antoni Reig clama perquè les dues parts s’avinguin a un acord. “Serà tot un èxit si aconseguim que vinguin a treballar a aquest espai 2.000 persones cada dia i acabem guanyant una planta baixa per fer algun dels equipaments que tant necessita el barri”. Una oportunitat que permetria “regenerar una plaça que se’ns ha podrit”, afegeix. Per ara, però, l’únic que s’ha aconseguit acordar ha sigut en uns altres despatxos. Tant la Coordinadora com la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec han pactat amb el regidor de Seguretat, Albert Batlle, un reforç de la presència policial. Una petita victòria, però que saben que no resoldrà el problema integral de la plaça.

Fotografia | Conren Tramway

Economia

El preu del lloguer, un greu problema

Amb el lloguer de l’habitatge cal fer política i deixar de parlar de polítiques

Publicat

on

Per

El passat 2 d’agost es reunia la Comissió bilateral Estat-Generalitat que no ho feia des de fa tres anys i en la que s’estrenava la nova ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, amb 56 traspassos estatutaris pendents (incompliments de la llei per part de l’Estat). La voluntat de “diàleg” del govern espanyol es va fer palesa quan el dia següent, 3 d’agost, el Consell de Ministres aprovava la interposició de dos recursos d’inconstitucionalitat al TC contra la legislació catalana en matèria d’habitatge. Tenim un greu problema amb el preu del lloguer de l’habitatge que no solament afecta els més vulnerables sinó cada vegada a capes més amplies de la societat. Les lleis catalanes, que posen un topall al preu del lloguer no deixen de ser un pegat transitori, però molt necessari, fins que s’afronti el problema de fons. En altres països europeus també existeixen lleis semblants i s’estan cercant solucions.

Dualitat política

En una economia de lliure mercat les rendes de lloguer són les que estableixen les parts en el contracte d’arrendament. I aquí el dret a la propietat privada i el de la llibertat econòmica xoquen amb la funció social de la propietat. Les dues polítiques que es proposen són o bé el control dels lloguers o bé les bonificacions fiscals. L’estat espanyol és a la cua d’Europa en habitatge social tant en inversió com en quantitat: 0,9 pisos per 100 habitants, quan la mitjana europea és de 3,8. Alemanya votarà el 26 de setembre en les primeres eleccions post-Merkel i els berlinesos, a més, es pronunciaran sobre si s’ha d’expropiar a les empreses que tenen més de 3.000 pisos a Berlín. Se’n volen expropiar fins a 240.000. Les indemnitzacions passaran dels 36.000 milions d’euros. I com s’ho faran sense arruïnar el municipi? Doncs, emetran deute públic i a mesura que ingressin pels nous lloguers assequibles l’amortitzaran.

Fre a la construcció

Ni l’Estat, ni la Generalitat, avui una mera “Gestoria Aragonès”, a penes impulsen la compra o construcció d’habitatges de propietat pública, i quan ho fa l’Ajuntament sovint ho fa malament. És el cas de l’immoble que ha comprat per dedicar-lo a habitatge social al carrer Balmes, 16, en ple centre de Barcelona, i pel que ha pagat a raó de 4.000 euros el metre quadrat, quan en altres barris podia fer-ho per la meitat d’aquest preu. A més, obligar als promotors d’obra nova a destinar el 30% de l’edifici a habitatge social ha frenat la construcció d’habitatges a Barcelona. És a dir, la ‘‘Gestoria Colau’’ tampoc funciona gaire bé si fem cas de les enquestes del propi Ajuntament que situen la mala gestió del consistori com el segon problema més greu que té la ciutat. Cal que totes les administracions facin una política d’habitatge de veritat. No val seure a la poltrona quatre o vuit anys i deixar-ho per al següent…

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

L’ecologia s’obre camí als Pressupostos Participatius

Publicat

on

Més enllà de l’1,6 milions d’euros que ja s’han reservat per remodelar l’antic camp municipal de Julià de Capmany i poder-lo destinar a la pràctica d’esports minoritaris, els resultats finals dels Pressupostos Participatius també ha reservat una segona partida econòmica que beneficiarà al Poble-sec. Fins a 850.000 euros es destinaran a millorar els entorns de Montjuïc i arreglar els camins que el recorren.

La proposta, presentada per les AMPA de les escoles El Bosc i Tres Pins, ha rebut 2.413 suports a través de decidim.barcelona i consistirà a “arreglar els camins perquè facilitin la comunicació del nucli urbà del Poble-sec amb les escoles i els equipaments que hi ha a la muntanya de Montjuïc”. A parer de les organitzacions proposants, “això permetrà crear espais segurs, didàctics, inclusius i útils per a tothom, en un context de recuperació ecològica de la muntanya”.

Per aconseguir-ho les comunitats educatives proposen dividir la reforma en dues actuacions. Una primera destinada a “millorar el camí que porta a les escoles i instal·lar-hi una il·luminació adequada, així com habilitar-hi zones d’estada, incloent-hi l’àrea de la font de la Palmera”, mentre que la segona consistirà “a renovar la zona d’esbarjo coneguda com el Marcelino, utilitzada com a espai lúdic a la sortida de l’escola, millorant-ne els elements d’estada i instal·lant-hi elements de joc nous”. En aquest sentit, argumenten que l’actuació de caràcter ecològic haurà d’incorporar la perspectiva de gènere, de manera que haurà de tenir en compte la vulnerabilitat a la qual estan exposats els diversos col·lectius que fan servir la muntanya. Per això, reclamen que els nous espais que es generin siguin segurs, inclusius i accessibles, amb l’objectiu de poder equiparar, en la mesura que sigui possible, els drets de tota la ciutadania.

Quatre projectes queden fora

La millora del Julià de Capmany o la reurbanització dels entorns de la muntanya de Montjuïc no han sigut les úniques propostes poblesequines que han arribat a la final dels Pressupostos Participatius. Entre les que han caigut en la darrera fase està la iniciativa presentada per SOS-Monuments, la qual pretenia dotar de major visibilitat el cementiri jueu que es remunta a segle IX i que dona nom a la muntanya, així com la impulsada per l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer, la qual instava a reformar la zona d’esbarjo on impera el gris-ciment per transformar-lo en un espai amb sorra, arbrat, ombres i vegetació.

En la mateixa línia, la comunitat educativa de l’Institut Consell de Cent també s’ha quedat amb les ganes d’aconseguir una partida per rehabilitar els Jardins de Walter Benjamin i incorporar-los a la zona d’esbarjo del centre educatiu, mentre que els vestuaris del Bosc de Montjuïc hauran d’esperar a aconseguir l’anhelat rentat de cara que demanaven les direccions de la primària i la secundària.

Continua llegint

Economia

NFT, la nova era en l’art digital

Publicat

on

Per

L’art té un valor incalculable, entre altres coses, degut a l’exclusivitat. Tota gran obra només té un original o, en poques ocasions, unes còpies com les litografies. Aquest fet li dona el seu valor que depèn del mercat ja que només pot haver-hi un sol propietari. Si Picasso, avorrit, hagués fet 100.000 còpies exactes del Guernica, l’obra tindria molt menys valor. Aquesta exclusivitat de l’art convencional, fins ara, no es podia aplicar en l’art digital. Qualsevol artista que fes un disseny o un vídeo digitalment podia fer infinites còpies o li podien piratejar i el seu valor desapareixia.

Però la tecnologia està aportant solucions per a tot i ara aquesta impossibilitat de limitació d’originals ha canviat gràcies al Block Chain. Aquesta tecnologia ha permès crear els NFT que, resumint, són certificats de propietat sobre elements d’art digital com poden ser fotografies, vídeos, cromos… Això fa que de ser mers arxius copiables, es converteixen en elements únics amb un propietari en exclusiva. Tècnicament s’en diu tokenització i NFT vol dir Token No Fungible que vindria a ser “objectes digitals”. Cada peça d’art “tokenitzada” o convertida en NFT és única i està en una base de dades blockchain mundial, inalterable, on s’indica qui és el propietari.

Un píxel gris d’1,4 milions de dòlars

Les possibilitats d’aquesta tecnologia són infinites ja que es pot convertir en peça única qualsevol element digital. I el preu? Doncs igual que l’art convencional dependrà del mercat. Al ser NFT i ser una nova tecnologia, les primeres peces es van vendre a preus exorbitants. Un dels primers artistes en vendre NFT va ser @beeple (www.beeple-collect.com), però es poden trobar diversos mercats d’art digital on comprar, vendre o intercanviar art, com ara opensea.io o rarible.com.

Els casos més excèntrics que s’han donat són, per exemple, la venda d’un píxel gris (sí, un punt gris) per 1,4 milions de dòlars en una subhasta a Sotheby’s. O el mateix Beeple que va vendre per 70 milions de dòlars una fusió dels primers 5.000 NFT diaris que havia creat.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.