Connecta amb nosaltres

Economia

Les Tres Xemeneies s’enquisten

L’Ajuntament pressiona a la promotora perquè cedeixi els baixos de l’edifici com a equipament municipal

Publicat

on

Gairebé una dècada després que els darrers treballadors de l’antiga seu de FECSA abandonessin el Parc de les Tres Xemeneies, l’edifici d’oficines avança cap a la seva metafòrica descomposició. Un manifest abandonament urbanístic que no només afecta l’esquelet de la finca, sinó que contagia a tot el seu entorn més immediat. Tal com denuncia el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig, el problema ja no només va del gegant de formigó que es troba tancat amb pany i forrellat, sinó de les diferents casuístiques que s’han desenvolupat a la seva ombra: “Des dels graffittis que desborden els murs lliures i s’escampen per tot arreu”, fins a “la concentració de persones sense sostre” o “les concentracions d’skaters i joves totes les tardes dels caps de setmana”. Una sèrie d’elements que, a parer de Reig, desvirtua la funció social, veïnal i familiar d’aquesta àgora pública i adverteix que encara pot acabar de desbocar-se tan bon punt decaigui l’Estat d’Alarma: “Ens preocupa tornar a la situació anterior, a les nits de botellons amb alcohol i drogues, que en un principi només es produïen divendres i dissabte i al final van passar a ser cada nit”, rebla. Quina és la recepta que proposen des de la Coordinadora? Una reforma integral, però no a escala urbanística, sinó des del punt de vista social: “Que la plaça sigui recuperada per a tota la gent del barri, en comptes de servir a un ús exclusiu d’uns col·lectius molt concrets”.

Les oficines, peça clau

Mentre que l’Ajuntament de Barcelona ja ha començat a esbossar com es podrien fer més atractives les pistes esportives, els espais per a la canalla i redacta un concurs públic per ubicar una guingueta a la plaça que ajudi a atraure el públic més familiar, a ningú se li escapa que la peça principal d’aquest puzle és l’edifici de la FECSA. El bloc que porta nou anys tancat no ha fet més que degradar-se i el seu propietari des de 2017, Conren Tramway, no s’avé a tancar cap acord amb l’Ajuntament de Barcelona.

“És importantíssim el futur de l’edifici per a la plaça”, sosté el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, qui assegura tenir a tot l’equip municipal “centrat a arribar a un acord amb el promotor”. El problema, però, és que l’activitat que Conren Tramway vol desenvolupar (lloguer d’oficines) requereix una requalificació urbanística que el consistori no vol lliurar com si fos un xec en blanc. Tal com avança Serra, la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) ha d’evitar “un pelotazo” i assegurar “que els beneficis privats reverteixin en el bé comú i en el conjunt del barri, sigui amb equipaments públics o altres tipus d’aportacions”.

Les negociacions, en stand-by

Fonts de Conren Tramway han assegurat a ZONA SEC que ambdues parts tenen interès a desencallar el projecte, però que des de fa setmanes que no en parlen i que en cap cas han sol·licitat encara cap MPGM. “Portem en converses amb l’Ajuntament des de fa molt de temps i creiem que van ben encaminades; ara esperem la seva trucada per seguir-les”, expliquen. En aquesta línia, des de la promotora no consideren que sigui la seva responsabilitat concretar o detallar com ha de revertir en el barri la reforma de l’edifici: “És l’Ajuntament qui ha de dir què s’ha de fer; després nosaltres podem dir que no ho volem fer, però no és la idea, la intenció és avançar i arribar a un acord”.

Tot i l’actitud propositiva de la gestora immobiliària, les posicions encara estan lluny de trobar-se. L’exemple: “Des de l’Ajuntament vam plantejar la cessió dels baixos de l’edifici per fer un equipament amb la intenció que la plusvàlua del privat revertís al barri, però va ser rebutjada pels promotors”, explica el regidor. Mentre que la promotora ha declinat entrar en els detalls d’aquest capítol de les negociacions, Serra assegura que les raons de la negativa són econòmiques: “Tenen una expectativa d’especular molt elevada i no es correspon amb el que legalment es pot habilitar ni amb el que socialment seria just”.

Sense perdre l’esperança

Amb tot, des de la Coordinadora Antoni Reig clama perquè les dues parts s’avinguin a un acord. “Serà tot un èxit si aconseguim que vinguin a treballar a aquest espai 2.000 persones cada dia i acabem guanyant una planta baixa per fer algun dels equipaments que tant necessita el barri”. Una oportunitat que permetria “regenerar una plaça que se’ns ha podrit”, afegeix. Per ara, però, l’únic que s’ha aconseguit acordar ha sigut en uns altres despatxos. Tant la Coordinadora com la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec han pactat amb el regidor de Seguretat, Albert Batlle, un reforç de la presència policial. Una petita victòria, però que saben que no resoldrà el problema integral de la plaça.

Fotografia | Conren Tramway

Economia

Apujar el salari mínim no crea desocupació

Caldria una regulació més acurada del Salari Mínim Interprofessional i menys propaganda política

Publicat

on

Per

La Unió Europea recomana als estats fixar un salari mínim interprofessional (SMI) que equivalgui, pel cap baix, al 60% del salari mitjà. Avui 22 dels 27 països membres tenen un salari mínim. El de l’Estat espanyol és de 965 euros mensuals per 14 pagues, després de l’últim i recent increment de 15 euros, que representa un 56,7% del salari mitjà estatal. Per comunitats, deu superen l’esmentat 60%, mentre que cinc (Madrid, País Basc, Navarra, Catalunya i Astúries) no hi arriben, perquè el salari mitjà és més alt. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha proposat que s’ajusti a cada comunitat, atès que el cost de la vida és molt diferent d’uns llocs a altres. La resposta del govern espanyol és que això tindria “efectos devastadores” en la “unidad de mercado”. Santiago Niño Becerra proposa, a més, que es podés vincular a tipus d’empresa i d’activitat. En realitat aquesta febre per apujar l’SMI suposa més capacitat de consum per a qui el percep, però més recaptació fiscal i de cotitzacions socials, que és el que es pretén.

Crítiques infundades

Les crítiques que rep l’SMI cada vegada que s’apuja és que provocarà la destrucció de llocs de treball i farà augmentar l’atur. Fa només un mes que s’ha atorgat el premi Nobel d’Economia, compartit per tres economistes. Un d’ells, el canadenc David Card, l’ha rebut per les seves “contribucions empíriques en el camp de l’economia del treball”, entre les quals la que rebat la idea generalitzada que una pujada del salari mínim comporta pèrdues d’ocupació, en concret en una investigació conjunta amb Alan Krueger, mort prematurament fa dos anys. Val a dir també que el salari mínim s’entén sobre una jornada laboral de 40 hores setmanals, però la realitat és que el 2020, el 22,8% de les dones i el 10,4% dels homes que van treballar ho van fer amb un contracte a temps parcial, de vegades només d’hores de durada. I una altra dada: a l’Estat espanyol el 15% de les persones que treballen son pobres i perceben uns ingressos per sota del 60% del salari mitjà: 8.870 euros anuals per a les dones i 9.176 per als homes.

Les pensions no s’apujaran

En l’àmbit polític, aviso als pensionistes del Poble-sec que la pensió no s’apujarà aquest any segons l’increment de l’IPC com va prometre Pedro Sánchez (que menteix tant o més que qualsevol altre president del PP). L’increment interanual a l’octubre ja era el 5,4%, però ha pactat per la porta del darrere amb els sindicats espanyolistes UGT i CCOO que aplicarà la mitjana de l’any, la qual cosa vol dir que si al novembre l’IPC es mantingués en el 5,4% la pujada de les pensions seria del 2,5% i la pèrdua real de poder adquisitiu dels pensionistes en un any gairebé del 3%: una enganyifa monumental. Mentrestant, ERC “amplia la base” (del 52% al 48%) pactant amb els botxins del 155 per aprovar els pressupostos, i aquests, mitjançant el Tribunal Suprem, liquiden la immersió lingüística. Us felicito nois!

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

Fluixa arrencada del BCNMarket

Els botiguers, incapaços de determinar si les vendes que han efectuat a través dels Bonus Consum es mantindran un cop finalitzi la campanya de descomptes

Publicat

on

La teoria de l’evolució i la selecció natural de Darwin arriba al teixit comercial. En una societat on les dinàmiques de consum cada vegada s’orienten més cap a Internet, l’Ajuntament de Barcelona i algunes entitats comercials han decidit fer un pas més per adaptar-se al nou ecosistema virtual. El resultat: la creació del BCNMarket, una plataforma web que permet comprar digitalment als establiments locals de Barcelona.

L’espai virtual (bcnmarket.barcelona) cerca ser una alternativa de consum a Amazon o altres gegants de l’e-commerce. És a dir, busca convidar a aquelles persones que fan ús d’aquestes plataformes a invertir els seus diners en els establiments que omplen de vida els carrers i places de tota la ciutat. Ara bé, encara que el consistori hagi volgut impulsar la nova plataforma amb uns Bonus Consum per valor de 10 euros en les compres superiors a 20 euros, la realitat és que ben pocs negocis del Poble-sec s’han sumat a aquesta finestra d’oportunitat.

Baixa presència poblesequina

En data de 29 d’octubre, només set establiments de tot el Poble-sec han volgut llençar-se a provar aquesta nova línia de compra on-line. Una xifra que queda molt lluny d’altres barris de Barcelona, on les respectives associacions de comerciants sí que s’han sumat. “Nosaltres estem associats tant a l’Associació de Comerciants del Poble-sec-Paral·lel com a Som Sant Antoni, però ha sigut arran aquesta darrera entitat que ens vam assabentar de l’existència del BCNMarket”, explica la propietària de la casa de cosmètica Manikurate, Sílvia Moreno.

La seva experiència? “Per ara positiva”. “Quan vam començar no sabíem ni de l’existència dels Bonus Consum, però donar-nos d’alta va ser fàcil i àgil i des d’aleshores que ja hem guanyat tres noves clientes”, relata Moreno. Si bé observa com altres establiments els serà “difícil aconseguir competir a través del BCNMarket contra Amazon”, també considera que “si l’Ajuntament fa una bona campanya, els negocis s’animen i hi ha voluntat veïnal, doncs tot podria ser”.

En la mateixa línia de captació de nous clients es troba el Bizarre Escape Room, el qual ja ha tingut algun grup de jugadors que ha fet servir els Bonus Consum. “El que es fa difícil de saber és si, sense el descompte, també haurien vingut al local, encara que és cert que com a mínim cal provar qualsevol opció que et permeti apropar-te o captar a més gent”, emfatitza el president de la cooperativa Gatamagat que gestiona l’escape room, Daniel Prats. Un descompte que creu que, si es manté, els permetrà rebre més reserves a través d’aquest nou canal, però que, un cop s’acabi, “no arribem a saber si la plataforma serà capaç de seguir en marxa o s’apagarà”.

El pecat original?

L’impuls que ha fet l’Ajuntament de Barcelona a la plataforma mitjançant el descompte dels deu euros tampoc és una cosa que faci el pes a tots els establiments adherits. Tal com reflexiona el propietari de Tartas del Norte, Hein Depoortere, “el funcionament del bonus és massa estrany, perquè al final no et porta ningú el producte a casa, sinó que has d’anar tu amb el bonus en mà a comprar el producte igualment a la botiga”.

A de parer de Depoortere, si el BCNMarket volgués mirar de tu a tu a Amazon, el que hauria de fer és imitar el punt fort del gegant de l’e-commerce: “Competir amb Amazon és competir amb les entregues ràpides; tu compres a través de l’ordinador o el mòbil i t’arriba a casa en poc temps, mentre que aquí el BCNMarket t’obliga a anar a la botiga, fet que és com anar en contra del sistema que s’intenta vendre”. De fet, l’opció d’entrega a domicili és de pagament mensual per als negocis adherits (vuit euros més IVA, segons el consistori).

Una idea que “arriba tard”

L’anhel veïnal i comercial de comptar amb una plataforma comunitària a Barcelona va sorgir amb l’inici de la pandèmia. Tot plegat, per satisfer unes necessitats de compra virtual que evitaven haver-se de desplaçar i donar oxigen econòmic a un teixit comercial molt afectat per les restriccions. La seva existència, però, s’ha fet esperar any i mig. “Arriba molt tard”, opina el mateix Depoortere, que explica que en el seu cas ja va decidir apostar per la venda online de pastissos fa set anys.

Continua llegint

Economia

Puja el preu de les primeres matèries

L’augment del preu de les primeres matèries minerals amenaça l’economia mundial, mentre la Xina es fa amb els recursos del planeta

Publicat

on

Per

Els preus internacionals de les primeres matèries han pujat entre juliol del 2020 i juliol d’enguany un 81,2%, segons dades del Fons Monetari Internacional, amb els energètics (gas i petroli) al capdavant, amb un augment del 171,7%. Les matèries industrials s’han apujat un 78,2%, especialment els metalls (93,3%): molibdè, estany, ferro, etc. Entre les causes, l’evolució de la oferta mundial d’alguns productes, especialment dels minerals necessaris per a la tecnologia. I als problemes que ja s’arrossegaven s’hi van afegir els confinaments per la Covid-19, que van suposar un augment del consum d’equips domèstics electrònics a nivell mundial: ordinadors per al teletreball, professors fent classes en línia, consoles per entretenir els nens… i una certa especulació. A més, el cost dels contenidors del transport marítim gairebé s’ha quadruplicat, en un context en el que la Xina està adquirint un fort lideratge en matèries primeres, els  Estats Units es van defensant i Europa en pateix les conseqüències. Així, l’Estat espanyol ha registrat pujades interanuals al setembre de 23,6% en els preus industrials i del 4,0%, en els de consum.

Pugna pel domini d’Àfrica

El 1898 dues expedicions colonials, l’una francesa i l’altra britànica es van trobar a Fachoda, un llogaret al mig del no-res en l’actual Sudan del Sud, on s’havien de creuar dos camins: els britànics volien unir Egipte amb Sudàfrica i els francesos el Senegal amb Djibuti. Van fracassar i van estar a punt d’enfrontar-se en una guerra pel domini colonial d’Àfrica. El passat juliol, els ferrocarrils xinesos van inaugurar la línia que uneix Dar es Salaam (Tanzània), banyada per l’Índic, amb el port atlàntic de Lobito, a Angola. El viatge es pot fer en un comboi de luxe en una travessia de 15 dies. Això se suma al ferrocarril Nairobi-Mombasa inaugurat el 2017 també pels xinesos. La contrapartida de l’amistad xinesa és que pel port de Mombasa, connectat amb 80 ports de tot el món, surten els minerals africans. Àfrica té el 90% de les reserves de platinoides, el 80% del coltan, el 60% del cobalt, el 70% del tàntal, el 46% de les reserves de diamants i el 40% de les d’or. Com a conseqüència de tot plegat, la Xina té el 86% de l’oferta mundial de les anomenades terres rares i el 69% del grafit natural, usats en la fabricació de bateries o de microxips, que ara escassegen a Europa. Ja m’imagino Xi Jinping dient: “Que n’aprenguin!”

Pressupostos 2022

Mentrestant, en l’àmbit polític, el govern de l’Estat cerca recolzaments per aprovar els pressupostos del 2022. Fem memòria: els de 2021 es van aprovar amb els vots d’ERC, amb l’argument que es destinaven 2.339,4 milions d’euros en inversions per a Catalunya, dels quals durant el primer semestre d’enguany l’Estat només n’ha invertit 275,6, el 13,3%. L’acord incloïa una clàusula perquè una comissió es reunís cada quatre mesos per fer el seguiment del grau d’execució, però mai no s’ha reunit. N’hem après?

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.