Connecta amb nosaltres

Cultura

Endinsem-nos en el bosc

Raig Verd publica la novel·la de denúncia ecologista ‘El nom del món és bosc’, d’Ursula K. Le Guin

Publicat

on

Ursula K. Le Guin (1929-2018) és una de les grans escriptores de ciència-ficció de tots els temps. Tot i que, al llarg de la seva trajectòria com a escriptora, va conrear diversos gèneres (poesia, contes infantils, assaig, etc.), el cert és que el seu èxit es deu als seus llibres de ciència-ficció i fantasia.

L’editorial Raig Verd, de la mà de la inestimable feina de la traductora Blanca Busquets, està decidida a portar-nos el bo i millor de Le Guin, una escriptora compromesa que reflecteix el seu activisme feminista, pacificista i ecologista en les seves obres, on també hi tenen cabuda reflexions properes a l’anarquisme o a les creences taoïstes de l’autora.

Les obres de Le Guin que ja han estat publicades per Raig Verd són: Els desposseïts (2018) i La mà esquerra de la foscor (2019), que formen part del denominat Cicle d’Ekumen, i Un mag de Terramar (2020), Les tombes d’Atuan (2020), La costa més llunyana (2020) i Tehanu (2021), del Cicle de Terramar. Ara, a aquests sis llibres hi hem de sumar la brillant El nom del món és bosc (2021), que pertany al Cicle d’Ekumen.

En aquesta novel·la, el lector hi descobrirà els criatins, una branca d’evolució humana que ha aconseguit viure en simbiosi amb el seu entorn natural. Per desgràcia, aquests éssers viuen explotats pels terrans. És molt lògic que, llegint això, pensem ràpidament en el món d’Avatar. En qualsevol cas, l’obra de Le Guin, molt anterior al film de James Cameron, és molt més rodona i l’escriptora desplega una furiosa crítica cap al colonialisme, el bel·licisme i l’extracció descontrolada de recursos naturals (en aquest cas, ens poden venir al cap “la maledicció dels recursos” que pateixen països com el Congo o el salvatge desboscament de l’Amazonia, per exemple).

Continua llegint

Cultura

‘Rondalles de sang’

Arnau Folch recupera una dotzena de rondalles catalanes amb la violència com a element en comú

Publicat

on

Arnau Folch dirigeix Llegendàrium –www.llegendesdecatalunya.cat, el principal portal sobre el folklore, les rondalles i les tradicions dels Països Catalans, que nasqué la revetlla de Sant Joan del 2017. Una de les grans virtuts d’aquest jove folklorista i divulgador és que no es limita a recuperar les llegendes o les tradicions de casa nostra, sinó que les comenta i les analitza per tal que puguem entendre d’on venen, què signifiquen i així, a través d’elles, ens podem arribar a conèixer millor com a poble.

Folch continua amb gran encert un camí d’investigació i divulgació del nostre passat que ja havien realitzat nombrosos intel·lectuals i folkloristes abans que ell: de Valeri Serra o Cels Gomis, fins a Carme Oriol o Joan de Déu Prats, passant per Joan Bellmunt, els germans Maspons i Labrós o, és clar, Joan Amades, segurament el més famós de tots. El resultat de tantes i tantes hores que Folch ha passat visitant biblioteques i arxius, o llegint llibres, articles i costumaris serà una trilogia de rondalles i llegendes catalanes, classificades temàticament, que publicarà l’editorial badalonina Hermenaute amb els títols de Rondalles de sangRondalles de difunts i Rondalles del Diable.

De moment, el lector ja pot gaudir de les primeres dotze llegendes i rondalles que l’autor ha reunit, adaptat i analitzat a Rondalles de sang (Hermenaute, 2021). En aquest magnífic aplec, hi trobarem històries tan interessants com la llegenda de “El cor menjat”, la curiosa “L’Arbre dels nassos”, l’aparició d’una ogressa a Montserrat a “En Pere Xic”, una mena de versió de la Blancaneu titulada “La Sang-i-neu” o la brillant narració gòtica “La llegenda del castell de Vulpellac”. A més, per si tot això fos poc, els assajos de Folch que acompanyen cada rondalla són veritablement deliciosos i estan escrits d’una manera ben didàctica.

Continua llegint

Cultura

Tardor teatral a Dau al Sec

Publicat

on

L’espai d’arts escèniques Dau al Sec, al carrer de Salvà, 86, arrenca la temporada 2021/22 amb tres espectacles molt potents i un curs sobre filosofia. La primera proposta, que es podrà veure fins al 17 d’octubre, és el Molòleg del perdó, un text d’Enric Casasses protagonitzat per Blanca Garcia-Lladó i Berta Pipó. Aquesta obra parteix de la següent premissa: Una autora vol que una actriu interpreti un monòleg seu, llençant-la a l’escenari sense cap preparació prèvia. El segon espectacle en cartellera és Història d’un fracàs (del 5 al 9 de novembre) de Jordi Robles i Jordi Velasco, que tracta la història d’un performer català que es trasllada a viure a Berlín per treballar com a guia turístic. Arran de la seva interacció amb turistes hispanoparlants, fascinats pels horrors del III Reich, se n’adona com ha esdevingut de profunda la banalització del feixisme dins de la societat catalana i espanyola. Per últim, del 17 al 28 de novembre torna La Màgia Lenta, una producció de Dau al Sec que tracta una temàtica delicada, la dels infants que han patit abusos sexuals: “Ens agradaria que molta gent vingui a veure aquest espectacle perquè encara és un tema tabú que desfà la vida de moltes persones”, apunta la directora del teatre, Mercè Managuerra. A més, entre els cursos que proposen sobre teatre i pensament, del 8 de novembre al 9 de maig s’impartirà Plató i la tragèdia, on s’examinen diàlegs i tragèdies de l’autor de la mà de Joan Carles Mèlich.

Continua llegint

Cultura

Antiracisme fantàstic

Una crítica al racisme i al consumisme a través del filtre de la literatura de gènere

Publicat

on

Nana Kwame Adjei-Brenyah (1991) va néixer al famós barri de Queens, Nova York. La seva família prové de Ghana i, malgrat que el seu pare és advocat i la seva mare és mestra, van haver de patir en la pròpia pell l’horrible experiència d’un desnonament. Estats Units, el país del somni americà, com ja sabem, amaga una horrorosa cara B de malson que han de patir molts dels seus ciutadans. Adjei-Brenyah, que es va sentir avergonyit de ser estatunidenc per culpa de Trump, prefereix quedar-se amb l’orgull d’aquells compatriotes que, malgrat la bota de l’Estat que sempre tenen al damunt, perseveren en el seu dia a dia. Aquesta consciència social es veu reflectida en el seu brillant llibre de relats, Friday Black (Empúries, 2021).

Friday Black conté una dotzena de relats que serveixen per mostrar com és la nostra realitat quotidiana en una societat capitalista i racista. L’autor empra diferents eines provinents de la literatura de gènere (la ciència-ficció, el terror o el fantàstic), per a satiritzar el nostre món descarnat, deixant sempre una petita porta oberta per a l’esperança, amb un estil literari seductor i amè, i un sentit de l’humor que ens pot recordar el de la sèrie Black Mirror.

Entre els relats d’aquest volum, destacaria la denúncia contra el racisme que obre el llibre, “Els cinc de Finkelstein”, la crítica al consumisme desaforat que trobem a diversos relats com ara “Friday Black”, “Com es ven una jaqueta (explicat pel Rei del Gel” o “Comerç minorista”, i el relat distopic “L’era”, on hi trobem un atac a la hipocresia de la nostra societat. Però estic segur que qualsevol conte d’aquest llibre, brillantment traduït per Ferran Ràfols, us ajudarà a comprendre un xic millor el món en què ens ha tocat viure.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.