Ursula K. Le Guin (1929-2018) és una de les grans escriptores de ciència-ficció de tots els temps. Tot i que, al llarg de la seva trajectòria com a escriptora, va conrear diversos gèneres (poesia, contes infantils, assaig, etc.), el cert és que el seu èxit es deu als seus llibres de ciència-ficció i fantasia.
L’editorial Raig Verd, de la mà de la inestimable feina de la traductora Blanca Busquets, està decidida a portar-nos el bo i millor de Le Guin, una escriptora compromesa que reflecteix el seu activisme feminista, pacificista i ecologista en les seves obres, on també hi tenen cabuda reflexions properes a l’anarquisme o a les creences taoïstes de l’autora.
Les obres de Le Guin que ja han estat publicades per Raig Verd són: Els desposseïts (2018) i La mà esquerra de la foscor (2019), que formen part del denominat Cicle d’Ekumen, i Un mag de Terramar (2020), Les tombes d’Atuan (2020), La costa més llunyana (2020) i Tehanu (2021), del Cicle de Terramar. Ara, a aquests sis llibres hi hem de sumar la brillant El nom del món és bosc (2021), que pertany al Cicle d’Ekumen.
En aquesta novel·la, el lector hi descobrirà els criatins, una branca d’evolució humana que ha aconseguit viure en simbiosi amb el seu entorn natural. Per desgràcia, aquests éssers viuen explotats pels terrans. És molt lògic que, llegint això, pensem ràpidament en el món d’Avatar. En qualsevol cas, l’obra de Le Guin, molt anterior al film de James Cameron, és molt més rodona i l’escriptora desplega una furiosa crítica cap al colonialisme, el bel·licisme i l’extracció descontrolada de recursos naturals (en aquest cas, ens poden venir al cap “la maledicció dels recursos” que pateixen països com el Congo o el salvatge desboscament de l’Amazonia, per exemple).