Connecta amb nosaltres

Cultura

Endinsem-nos en el bosc

Raig Verd publica la novel·la de denúncia ecologista ‘El nom del món és bosc’, d’Ursula K. Le Guin

Publicat

on

Ursula K. Le Guin (1929-2018) és una de les grans escriptores de ciència-ficció de tots els temps. Tot i que, al llarg de la seva trajectòria com a escriptora, va conrear diversos gèneres (poesia, contes infantils, assaig, etc.), el cert és que el seu èxit es deu als seus llibres de ciència-ficció i fantasia.

L’editorial Raig Verd, de la mà de la inestimable feina de la traductora Blanca Busquets, està decidida a portar-nos el bo i millor de Le Guin, una escriptora compromesa que reflecteix el seu activisme feminista, pacificista i ecologista en les seves obres, on també hi tenen cabuda reflexions properes a l’anarquisme o a les creences taoïstes de l’autora.

Les obres de Le Guin que ja han estat publicades per Raig Verd són: Els desposseïts (2018) i La mà esquerra de la foscor (2019), que formen part del denominat Cicle d’Ekumen, i Un mag de Terramar (2020), Les tombes d’Atuan (2020), La costa més llunyana (2020) i Tehanu (2021), del Cicle de Terramar. Ara, a aquests sis llibres hi hem de sumar la brillant El nom del món és bosc (2021), que pertany al Cicle d’Ekumen.

En aquesta novel·la, el lector hi descobrirà els criatins, una branca d’evolució humana que ha aconseguit viure en simbiosi amb el seu entorn natural. Per desgràcia, aquests éssers viuen explotats pels terrans. És molt lògic que, llegint això, pensem ràpidament en el món d’Avatar. En qualsevol cas, l’obra de Le Guin, molt anterior al film de James Cameron, és molt més rodona i l’escriptora desplega una furiosa crítica cap al colonialisme, el bel·licisme i l’extracció descontrolada de recursos naturals (en aquest cas, ens poden venir al cap “la maledicció dels recursos” que pateixen països com el Congo o el salvatge desboscament de l’Amazonia, per exemple).

Continua llegint

Cultura

Els joves, cada vegada més seduïts pel Festival Grec

El Grec Montjuïc es consagra com el conjunt d’escenaris amb més espectadors

Publicat

on

Qui ha dit que als joves no els agradin les arts escèniques? Tal com constaten les dades fetes públiques per l’Ajuntament, el Festival Grec d’aquest 2022 ha aconseguit omplir les platees amb joves i adolescents vinguts en la seva majoria de la ciutat i l’àrea metropolitana (el 80% dels espectadors). Unes xifres que acrediten l’interès intergeneracional per la cultura. En total, fins a 48.548 persones s’han adreçat a algun dels escenaris ubicats a Montjuïc i l’ocupació ha ratllat el 80% (mentre que l’assistència als espectacles que s’han programat a la resta de la ciutat la mitjana ha sigut del 61%).

Segons el consistori, l’edició d’enguany ha aconseguit vendre un 16% més d’entrades que el 2021 (hi havia aforament reduït). La política de descomptes ha estat un incentiu per atraure més públic, fet que ha permès un augment significatiu de públic jove. Si bé el festival permet acollir-se a diferents descomptes, enguany el descompte més utilitzat ha tornat a ser el que s’ofereix a través del Carnet de Biblioteques (la mitjana del cost d’una entrada ha sigut de 20,41 euros).

Els grans èxits

Al Teatre Grec la millor assistència l’ha aconseguit la Nederlands Dans Theater, companyia que va obrir el cicle, amb 4.006 espectadors (pràcticament el 100% de l’aoferament. Pel que fa a l’espai Fabià Puigserver del Teatre Lliure, Ein Volksfeind va atraure a 1.333 espectadors amb Un enemic del poble (100% de l’aforament). Un sold out que es repetiria amb I Am Not Ashamed of My Communist Past de Comrades a l’Espai Lliure. Per últim, destacar la consolidació de l’escenari Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors, on Israel Galván i l’Escolania de Montserrat van atraure 1.300 assistents (99% de la capacitat de l’espai.

Mentre que la plaça de Margarida Xirgu s’ha consolidat com l’àgora del festival, el punt de trobada per als públics i on tenen lloc espectacles impactants de carrer, els nous escenaris com El Molino (on Flamenco Queer i Teknodrag van penjar el cartell de sold out) o Paral·lel 62 (antiga Sala Barts) també s’han fet ràpidament lloc entre els espectadors. Per últim, destacar que la Sala Montjuïc va aconseguir vendre totes les seves entrades: 9.800.

Continua llegint

Cultura

L’‘Edelweiss’ torna a florir

L’editorial barcelonina: Rata_ rescata la primera novel·la d’Aurora Bertran

Publicat

on

Aurora Bertrana (Girona, 1892 – Berga, 1974), escriptora, periodista, viatgera i violoncel·lista, va irrompre en el sistema literari català amb Paradisos oceànics (1930), una obra que, juntament amb Peikea (1934) i L’illa perduda (1935), s’inspirava en les experiències que havia viscut en la seva estada de tres anys a la Polinèsia francesa.

El 1936, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, el diari La Publicitat la va enviar al Marroc per a què retratés la seva gent i els seus paisatges. D’aquest extraordinari viatge en sorgí El Marroc sensual i fanàtic (1936), on Bertrana cercarà la complicitats de les dones marroquines tot intentant copsar l’ànima femenina de l’Islam.

Un any més tard, l’escriptora publicava la seva primera novel·la, Edelweiss, a la nova col·lecció d’Edicions Mediterrània, “La Novel·la Femenina”, un projecte que havien impulsat Bertrana i la periodista Maria del Carme Nicolau amb l’objectiu de fer arribar una literatura popular de certa qualitat al públic femení.

Edelweiss va néixer de la fascinació que sentí durant el seu primer viatge a Suïssa i en ella Bertrana ens narra la història d’un amor dissortat –a la vegada que confrontarà la immensitat de la muntanya amb la petitesa de l’espècie humana–. Per desgràcia, el fet d’haver-se publicat en plena Guerra Civil condemnà aquesta novel·la intensa i colorista a l’oblit durant massa anys…

Per sort, gràcies a les reedicions que n’ha fet l’editorial :Rata_, tornem a tenim per fi de nou la Trilogia dels Viatges de Bertrana a les lleixes de les llibreries. Per tant, si voleu un petit consell, aprofiteu l’estiu, i deixeu que la vostra ment viatgi a la Polinèsia exòtica amb Paradisos oceànics, descobreixi com és la visió femenina de l’Islam a El Marroc sensual o quedi corpresa per les aventures tràgiques d’Edelweiss. No us n’empenedireu!

Continua llegint

Cultura

El Brunch-In the Park busca reduir al màxim les molèsties al veïnat

L’organització treballa amb tres entitats locals perquè el festival tingui un impacte positiu per al barri

Publicat

on

Estiu és sinònim de festival i, en el cas de Montjuïc, de Brunch-In the Park. Un any més l’organització torna a apostar per la muntanya màgica com un dels escenaris predilectes del circuit musical. Una proposta cultural que a l’hora de tancar aquesta edició ja havia penjat el cartell de sold out a la majoria de jornades festives. “No sabíem com reaccionaria el públic, però després del confinament, estar tancats entre quatre parets i viure aquesta època d’aturada d’activitats culturals i musicals, és normal que la gent vulgui tornar a sortir, abraçar-se, ballar i gaudir de la família i els amics”, explica la responsable de les accions d’impacte social i mediambiental del Brunch-In the Park, Andrea Lamount.

La recepta de l’èxit? Tornar a apostar per un cartell de primer nivell, on els artistes internacionals són els primers interessats a aterrar a Barcelona: “Hem establert una molt bona relació amb ells i ara ja tenen el Brunch com unes jornades de culte”, exposa Lamount. De fet, noms com els de Boris Brejcha, Ann Clue o Fatboy Slim, entre d’altres, ja han aconseguit vendre les 8.000 entrades/diàries pels espectacles als Jardins de Joan Brossa.

Un festival amb consciència social

Amb l’objectiu de revertir els impactes negatius en favor dels positius, l’organització del Brunch-In the Park ha tornat a posar en marxa una bateria de mesures. Un decàleg de propostes basades en pilars com la sostenibilitat, la igualtat o el treball en cooperació per teixir una bona relació entre el festival i el veïnat. Però… com es tradueixen aquestes paraules abstractes sobre el territori? Mitjançant el treball al llarg de tot l’any amb entitats com Bona Voluntat en Acció, l’AVV del Poble-sec o l’APA Poble-sec.

“L’objectiu és coordinar-nos amb aquestes entitats per fer una previsió sobre com s’ha de desenvolupar el festival a la muntanya i controlar la baixada dels públics pels carrers”, explica Lamount. A més, també es treballa per reduir l’impacte sonor sobre la trama urbana, cercar les vies per revertir els beneficis sobre el barri i tenir el veïnat informat sobre els horaris de muntatge, desmuntatge, etc. “Per exemple, si amb els veïns identifiquem una zona on hi pot haver una important afluència de gent abans del festival, nosaltres ja ens encarreguem d’organitzar un dispositiu de neteja i seguretat”, detalla. Tot plegat, amb la intenció de “reduir al màxim el marge d’error”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021