Connecta amb nosaltres

Societat

Feligreses del segle XXI

“La fe s’ha quedat només entre les persones grans, les que encara venen a l’església’’

Publicat

on

“Des de l’any 1960 que em vaig casar i vaig venir a viure aquí al costat, que vinc a l’Església de la Mare de Déu de Lourdes cada diumenge i alguns dies feiners; aquí hi trobo pau, estic a gust amb la resta de senyores i em fa sentir bé”. Aquest és el relat de la María del Carmen Lorenzo, una poblesequina que no s’ha volgut perdre la missa de dimecres que oficia el mossèn Joan Cabot. Una celebració religiosa en català que aconsegueix reunir fins a onze persones, l’àmplia majoria dones i nouvingudes a Catalunya en les onades migratòries dels anys seixanta.

Al llarg de tot l’ofici, la desena de feligreses (i l’únic feligrès) segueixen el ritual de memòria. Escolten l’Evangeli i el sermó; resen, entonen himnes, es donen la pau amb la mirada per evitar contagis i per últim reben la comunió, després d’haver-se desinfectat oportunament amb gel hidroalcohòlic (l’aigua beneïda del 2021). En els 30 minuts que dura la missa, però, cap jove fa el gest de voler entrar al temple.

Què passa amb els joves?

En acabar l’ofici, la mateixa Lorenzo confessa sentir certa enveja del jovent d’altres països, sobretot el portuguès: “Entren a aquesta església i ens pregunten pels horaris de les misses, després es posen de genolls i comencen a resar. Quan venen amb aquesta fe ens recorda a nosaltres quan érem joves… Aquí en canvi no sé què ha passat, que s’ha perdut la fe”, lamenta.

Ben a prop de Lorenzo seu Valera Melliez, qui, amb 65 anys, és una de les feligreses més joves que freqüenta la litúrgia. En el seu cas acumula entre 38 i 40 anys assistint a les misses de Lourdes: “Des que em vaig casar que vaig venir aquí”, concreta. Al seu parer, el fet que hi hagi molts “cures carques” ha esvaït a les noves generacions de les parròquies i afegeix que “hi ha molt bones persones que no van a l’església i jo per venir no soc millor persona que ells, això ja depèn de l’educació”.

Sigui qüestió d’educació o de tradició, la sagristana Maria Roser Armengol analitza com la millora de qualitat de vida en les darreres dècades ha pogut allunyar a la població de l’església: “S’ha deixat de creure perquè es viu massa bé, ja només venen a pregar quan algú de la família té un mal de ventre o veuen que s’està morint i creuen que potser Déu els ajudarà”. Una circumstància que tampoc considera suficient per categoritzar a aquest sector de la població com a catòlics practicants, ja que “no viuen la fe de manera prou forta, perquè la fe s’ha de demanar, viure i cultivar”. “A casa meva sempre hem sigut molt catòlics, però jo tinc nebots i renebots molt bons que només viuen del món, dels estudis i la feina per anar bé, però a l’església ja no hi van, encara que han fet la primera comunió; hi ha una crisi espiritual molt grossa”, sentencia.

La pèrdua de feligresos

Més enllà de l’anàlisi sobre els motius espirituals que han conduït a la població a abandonar els temples, l’intermediari entre les parròquies i les entitats del Poble-sec, Salvador Barceló, ubica el pecat original en “la radicalització” d’alguns sectors eclesiàstics i en el fet “d’haver-nos tancat en nosaltres mateixos”. “Per dinàmiques històriques no ens hem obert a la gent jove i els hem deixat al marge; ara el que hem de fer és obrir-nos, organitzar activitats per perdre aquesta imatge de gueto i acceptar les idees de la gent jove”, apunta.

En aquesta línia, assegura que si les parròquies locals s’han endinsat en el món d’Internet ha sigut gràcies als quatre joves que formen part del consell pastoral: “Ells són els que s’han encarregat de dinamitzar la web, l’Instagram i els que han posat en marxa el canal de Youtube que retransmet les misses del diumenge de Sant Pere Claver i que segueixen desenes de persones”. “El que no podem fer és tancar-nos i dir que els joves no volen venir a missa; potser no voldran venir, però nosaltres ens hem d’esforçar per fer atractiu el producte perquè el vulguin assimilar”, exposa.

La reestructuració

La davallada de fidels, tanmateix, no és nova i des de les mateixes parròquies en són conscients. El mossèn Joan Cabot admet que “la crisi de l’Església fa temps que la tenim”, tot i que assegura que aquesta no ha de ser la principal inquietud de la cúria: “Ara estem en un moment de reestructurar i reduir les parròquies, perquè no podem mantenir l’estructura dels anys cinquanta, però jo no estic tan preocupat pel nombre de fidels, sinó perquè siguem realment conseqüents. Sí, es redueix el nombre de creients, però el paper de l’Església es pot mantenir”.

Ara bé, la davallada de feligresos pot arribar a ser tan important com per reduir a la mínima expressió l’activitat parroquial? En opinió de Lorenzo, sí: “La fe s’ha quedat només entre les persones grans, són les que encara venen a l’església, però no han educat els fills perquè hi vinguin”. “En 20 anys, això ja no existirà”, conclou.

L’acció social

Si a l’Església la caracteritza un tret en el qual la fe queda en un segon pla, però no per aquesta raó abandona els preceptes cristians, és l’acció social. “El nombre d’ajudes a la població es manté a nivells molt alts tot i haver superat el pitjor moment de la crisi sanitària, Càritas està saturada”, destaca l’intermediari entre les entitats i les parròquies del Poble-sec, Salvador Barceló.

“Ara mateix tenim Santa Anna fent d’hospital de dia i de centre d’acollida, mentre que a la resta de les parròquies ens ve molta gent a demanar ajuda”, afegeix. Una situació límit, però, que també rep resposta de la resta de la comunitat, siguin catòlics, agnòstics o ateus: “Quan fem una crida a portar coses com menjar o roba, els veïns s’aboquen a portar coses”.

El mossèn Joan Cabot recorda que en el pitjor moment de la pandèmia, cap allà els mesos de maig i juny, només a les parròquies es van arribar a recollir fins a 3.000 euros en efectiu perquè es poguessin comprar aliments. “Com que no vam poder fer l’aplec de Santa Madrona, se’ns va ocórrer fer una paella solidària virtual en la qual la gent compartís una fotografia amb la paella que havia fet a casa i fes donatius de 10 euros per a Bona Voluntat en Acció, però ens vam trobar que les 60 famílies que hi van participar van donar fins a 1.200 euros només en aquesta activitat”.

Si bé la situació sanitària ja ha millorat considerablement, Cabot opina que la crisi socioeconòmica s’allargarà molts mesos més: “Les llistes de persones que necessiten ajudes no han disminuït; encara que la crisi sanitària s’acabi, això es farà molt llarg i les conseqüències seran molt greus”.

Societat

“Que no ens robin el descans”

El veïnat es torna a enfrontar a un estiu amb una agenda farcida de macroesdeveniments a tocar de casa

Publicat

on

Mentre milers de persones gaudeixen de grans esdeveniments musicals a Montjuïc, el veïnat del Poble-sec se’n ressent. No és cap novetat, sinó una problemàtica que s’ha enquistat en el temps i que, lluny de rectificar-se, ha incrementat de la mà de l’augment d’aquestes celebracions, fet que ha instal·lat la frustració sobre els residents del barri, i que s’acumula als sorolls i massificacions derivades de zones d’oci com el carrer de Blai.

“No només és el concert en si… és que comencen a assajar hores abans, i fins i tot dies abans, a tot volum! Ja no tenim ni pau a les tardes”, resumeix Conxita Viver, veïna afectada, en declaracions a ZONA SEC. Els concerts i festivals, que se celebren a zones com l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, o fins i tot al Poble Espanyol, comporten alts volums acústics, però també aglomeracions que restringeixen la mobilitat dels veïns. “Ens tanquen carrers. No pots ni sortir amb cotxe. Si tens una urgència o simplement vols tornar a casa, et trobes amb policies que et diuen que no pots passar. Això no és normal”, es queixa una veïna que prefereix preservar el seu anonimat.

Vulneració sistemàtica de la normativa

Totes aquestes reclamacions, que han tornat a aflorar a començaments d’aquest estiu, ja existien abans. Prova d’això ho són les queixes en espais de participació o l’articulació de plataformes com la d’Afectats per la Contaminació Acústica i la Massificació d’Esdeveniments (Pacame), que en els últims anys ha denunciat que s’ha vulnerat la normativa que fixa en un màxim de 53 decibels en els concerts. L’any 2023, al concert de Beyoncé, veïns van arribar a detectar-ne més de 72 dB. Des d’aquesta mateixa plataforma asseguren que això es permet perquè les multes, si arriben, són mínimes i els artistes se les poden permetre. “A tots ens obliguen a fer silenci a les 22 h. Per què ells poden fer soroll fins a les 23? No és just. No podem ni descansar! No volem eliminar la cultura, volem conciliar-la amb la vida. Que no ens robin el descans”, denúncia Carlos Martín, un altre dels veïns afectats.

El problema persisteix i malgrat la insistència veïnal, no s’han pres mesures per posar-hi fil a l’agulla d’una manera efectiva, més enllà d’actuacions globals com el Pla Endreça de Jaume Collboni, per reduir botellots i incivisme a la nit mitjançant la presència, principalment, de més cossos policials. També aquest juliol, la regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, va anunciar que els macroconcerts tindran un dispositiu especial de mobilitat similar als dels partits del Barça.

Però que diuen les dades? A hores d’ara només es pot parlar d’increments. Segons les informacions dels organitzadors d’aquests esdeveniments, en comparació al 2024, a l’Estadi Olímpic, s’ha passat de quatre a sis concerts. Al Palau Sant Jordi, de dotze a 22. I al Sant Jordi Club, de vuit a onze. I no són les úniques activitats que se celebren, també hi ha activitats com el Sònar de dia o el Brunck Electronik. De moment, mesures com reduir horaris o posar cortines per insonoritzar, que reivindiquen els organitzadors, poc s’han detectat com a solució entre els afectats.

La problemàtica del soroll, a l’Ajuntament

Des de l’oposició, Junts va presentar en l’últim Consell Plenari de juliol accions pel control efectiu dels botellots i el consum d’alcohol, especialment en zones com la plaça del Sortidor. En la mateixa sessió, ERC va reclamar al govern en un precque faciliti un estudi d’impacte acústic centrat en les activitats del Poble Espanyol d’aquest estiu per tal de dissenyar un abordatge del conflicte. Els comuns també han reclamat una revisió de les llicències concedides, un pla específic de protecció acústica i una moratòria sobre nous esdeveniments sorollosos.

Continua llegint

Societat

La Font Màgica tornarà a brollar tres anys després

Publicat

on

Comença el compte enrere per a la Mercè, i la Font Màgica de Montjuïc vol estar a punt per rebre-la. Després de tres anys sense veure-la brollar a causa de la sequera, aquest mes de juliol sembla que la font ha ressuscitat. L’Ajuntament ha explicat que s’omple per fer proves abans de poder posar-la en marxa el mes de setembre i tornar a ser un dels emblemes de la Festa Major de la ciutat.

Amb 3 milions d’euros de pressupost, les obres volen optimitzar l’eficiència energètica i fer-la més sostenible. Un dels aspectes clau és l’ús exclusiu d’aigua freàtica, provinent del subsol de la ciutat, que no compromet el consum domèstic. Aquesta mesura respon a l’estratègia per reduir la pressió sobre la xarxa d’aigua potable i adaptar-se a un escenari de crisi climàtica.

Amb les proves d’aquest juliol s’ha comprovat que no hi ha fuites, i s’ha observat la correcta recirculació de l’aigua.

Ara, el mes d’agost serà l’encarregat d’ocupar-se de les proves del telecontrol i de la instal·lació de les llums de tecnologia LED. Exactament, se substituiran 4.760 focs de llum blanca per 680 LED, fet que permetrà mantenir la mateixa il·luminació amb una reducció del consum significativa.

Així que, si tot va bé, tornarà a brollar, aquest cop amb mecanismes que permetran una millor adaptació a l’escenari climàtic actual.

Continua llegint

Societat

Expropiada una nau de Blesa per fer-hi un espai cultural

Publicat

on

Per

L’Ajuntament de Barcelona ha formalitzat l’acord d’expropiació de la finca del carrer Blesa, 7-29, amb una inversió de 9,45 milions d’euros procedents tant de fons municipals com de la recalificació de les Tres Xemeneies. Aquesta operació permetrà disposar d’un nou equipament públic de referència, amb un sostre edificable de fins a 9.000 metres quadrats dedicats a usos culturals, com una biblioteca, un centre de cultura popular i la nova seu dels Castellers del Poble Sec, colla que ja hi assajava des de fa anys.

La finca, que data de 1936, ocupa més de 4.200 metres quadrats construïts repartits en diverses edificacions, amb façana al carrer Blesa i al passeig de Montjuïc. Està qualificada urbanísticament per a equipaments públics i es tracta d’una aspiració llargament reivindicada pel teixit veïnal i recollida als processos participatius i al pla d’equipaments municipals fins al 2030.

L’edifici passarà a ser de titularitat municipal abans de l’estiu de 2026, segons el calendari acordat amb la propietat. El projecte preveu acollir la futura biblioteca de barri (reclamada des de fa temps pel veïnat), un espai ampli per a entitats i associacions locals i la seu definitiva dels Castellers del Poble Sec. La regidora de Sants–Montjuïc, Raquel Gil, ha destacat que l’operació permet garantir la continuïtat i estabilitat de les entitats, donar resposta a un dèficit d’espais col·lectius i suposa una molt bona notícia per a la cultura popular del barri.

Des de la colla castellera, es valora que l’acord posa fi a una reivindicació històrica i obre una nova etapa centrada en la gestió cívica de l’equipament, que es vol compartit i al servei de tot el barri. El projecte s’executarà a partir del 2027 i permetrà, també, repensar els usos futurs de la Casa de la Premsa, que inicialment havia d’acollir la nova biblioteca.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024