Connecta amb nosaltres

Societat

Feligreses del segle XXI

“La fe s’ha quedat només entre les persones grans, les que encara venen a l’església’’

Publicat

on

“Des de l’any 1960 que em vaig casar i vaig venir a viure aquí al costat, que vinc a l’Església de la Mare de Déu de Lourdes cada diumenge i alguns dies feiners; aquí hi trobo pau, estic a gust amb la resta de senyores i em fa sentir bé”. Aquest és el relat de la María del Carmen Lorenzo, una poblesequina que no s’ha volgut perdre la missa de dimecres que oficia el mossèn Joan Cabot. Una celebració religiosa en català que aconsegueix reunir fins a onze persones, l’àmplia majoria dones i nouvingudes a Catalunya en les onades migratòries dels anys seixanta.

Al llarg de tot l’ofici, la desena de feligreses (i l’únic feligrès) segueixen el ritual de memòria. Escolten l’Evangeli i el sermó; resen, entonen himnes, es donen la pau amb la mirada per evitar contagis i per últim reben la comunió, després d’haver-se desinfectat oportunament amb gel hidroalcohòlic (l’aigua beneïda del 2021). En els 30 minuts que dura la missa, però, cap jove fa el gest de voler entrar al temple.

Què passa amb els joves?

En acabar l’ofici, la mateixa Lorenzo confessa sentir certa enveja del jovent d’altres països, sobretot el portuguès: “Entren a aquesta església i ens pregunten pels horaris de les misses, després es posen de genolls i comencen a resar. Quan venen amb aquesta fe ens recorda a nosaltres quan érem joves… Aquí en canvi no sé què ha passat, que s’ha perdut la fe”, lamenta.

Ben a prop de Lorenzo seu Valera Melliez, qui, amb 65 anys, és una de les feligreses més joves que freqüenta la litúrgia. En el seu cas acumula entre 38 i 40 anys assistint a les misses de Lourdes: “Des que em vaig casar que vaig venir aquí”, concreta. Al seu parer, el fet que hi hagi molts “cures carques” ha esvaït a les noves generacions de les parròquies i afegeix que “hi ha molt bones persones que no van a l’església i jo per venir no soc millor persona que ells, això ja depèn de l’educació”.

Sigui qüestió d’educació o de tradició, la sagristana Maria Roser Armengol analitza com la millora de qualitat de vida en les darreres dècades ha pogut allunyar a la població de l’església: “S’ha deixat de creure perquè es viu massa bé, ja només venen a pregar quan algú de la família té un mal de ventre o veuen que s’està morint i creuen que potser Déu els ajudarà”. Una circumstància que tampoc considera suficient per categoritzar a aquest sector de la població com a catòlics practicants, ja que “no viuen la fe de manera prou forta, perquè la fe s’ha de demanar, viure i cultivar”. “A casa meva sempre hem sigut molt catòlics, però jo tinc nebots i renebots molt bons que només viuen del món, dels estudis i la feina per anar bé, però a l’església ja no hi van, encara que han fet la primera comunió; hi ha una crisi espiritual molt grossa”, sentencia.

La pèrdua de feligresos

Més enllà de l’anàlisi sobre els motius espirituals que han conduït a la població a abandonar els temples, l’intermediari entre les parròquies i les entitats del Poble-sec, Salvador Barceló, ubica el pecat original en “la radicalització” d’alguns sectors eclesiàstics i en el fet “d’haver-nos tancat en nosaltres mateixos”. “Per dinàmiques històriques no ens hem obert a la gent jove i els hem deixat al marge; ara el que hem de fer és obrir-nos, organitzar activitats per perdre aquesta imatge de gueto i acceptar les idees de la gent jove”, apunta.

En aquesta línia, assegura que si les parròquies locals s’han endinsat en el món d’Internet ha sigut gràcies als quatre joves que formen part del consell pastoral: “Ells són els que s’han encarregat de dinamitzar la web, l’Instagram i els que han posat en marxa el canal de Youtube que retransmet les misses del diumenge de Sant Pere Claver i que segueixen desenes de persones”. “El que no podem fer és tancar-nos i dir que els joves no volen venir a missa; potser no voldran venir, però nosaltres ens hem d’esforçar per fer atractiu el producte perquè el vulguin assimilar”, exposa.

La reestructuració

La davallada de fidels, tanmateix, no és nova i des de les mateixes parròquies en són conscients. El mossèn Joan Cabot admet que “la crisi de l’Església fa temps que la tenim”, tot i que assegura que aquesta no ha de ser la principal inquietud de la cúria: “Ara estem en un moment de reestructurar i reduir les parròquies, perquè no podem mantenir l’estructura dels anys cinquanta, però jo no estic tan preocupat pel nombre de fidels, sinó perquè siguem realment conseqüents. Sí, es redueix el nombre de creients, però el paper de l’Església es pot mantenir”.

Ara bé, la davallada de feligresos pot arribar a ser tan important com per reduir a la mínima expressió l’activitat parroquial? En opinió de Lorenzo, sí: “La fe s’ha quedat només entre les persones grans, són les que encara venen a l’església, però no han educat els fills perquè hi vinguin”. “En 20 anys, això ja no existirà”, conclou.

L’acció social

Si a l’Església la caracteritza un tret en el qual la fe queda en un segon pla, però no per aquesta raó abandona els preceptes cristians, és l’acció social. “El nombre d’ajudes a la població es manté a nivells molt alts tot i haver superat el pitjor moment de la crisi sanitària, Càritas està saturada”, destaca l’intermediari entre les entitats i les parròquies del Poble-sec, Salvador Barceló.

“Ara mateix tenim Santa Anna fent d’hospital de dia i de centre d’acollida, mentre que a la resta de les parròquies ens ve molta gent a demanar ajuda”, afegeix. Una situació límit, però, que també rep resposta de la resta de la comunitat, siguin catòlics, agnòstics o ateus: “Quan fem una crida a portar coses com menjar o roba, els veïns s’aboquen a portar coses”.

El mossèn Joan Cabot recorda que en el pitjor moment de la pandèmia, cap allà els mesos de maig i juny, només a les parròquies es van arribar a recollir fins a 3.000 euros en efectiu perquè es poguessin comprar aliments. “Com que no vam poder fer l’aplec de Santa Madrona, se’ns va ocórrer fer una paella solidària virtual en la qual la gent compartís una fotografia amb la paella que havia fet a casa i fes donatius de 10 euros per a Bona Voluntat en Acció, però ens vam trobar que les 60 famílies que hi van participar van donar fins a 1.200 euros només en aquesta activitat”.

Si bé la situació sanitària ja ha millorat considerablement, Cabot opina que la crisi socioeconòmica s’allargarà molts mesos més: “Les llistes de persones que necessiten ajudes no han disminuït; encara que la crisi sanitària s’acabi, això es farà molt llarg i les conseqüències seran molt greus”.

Societat

La Casa de la Premsa acollirà una extensió de l’Institut del Teatre

L’edifici obrirà les portes pel centenari de l’Exposició del ‘29 i encabirà espais per a les entitats locals

Publicat

on

Gir de guió. Després de descartar la idea d’encabir-hi una biblioteca (aquesta s’ubicarà a la nau de Blesa), la Casa de la Premsa finalment acollirà el nou Centre de Recerca i Acció Comunitària en Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. L’equipament, que haurà d’entrar en funcionament l’any 2029 amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional, també reservarà espais a les entitats que han impulsat la seva restauració. Val a dir, però, que el projecte encara està molt verd i que, a hores d’ara, només se sap que la transformació serà finançada per la Diputació de Barcelona (encara que l’esforç tècnic anirà a càrrec de l’Ajuntament, el qual tampoc ha definit cap pressupost).

El nou espai, vinculat a l’Institut del Teatre, serà l’evolució de l’actual Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques que hi ha a la plaça de Margarida Xirgu. Dit d’una altra, reinventarà l’actual servei i l’abordarà des de tres eixos. D’entrada, no només preservarà el patrimoni, sinó que també li donarà vida i el farà accessible a totes les persones que en vulguin fer-ne ús. Hi haurà col·leccions, préstecs, suport expert a la cerca i a la recerca, etc. En paral·lel, hi haurà recerca pràctica; és a dir, residències artístiques, laboratoris… I, per últim, l’edifici es convertirà en un espai d’acció comunitària i de foment de programes educatius.

L’associació Casa de la Premsa tindrà un espai garantit a l’edifici

Segons el responsable de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau González, l’obra “dignificarà” un edifici que, històricament, mai ha acollit activitats “a l’alçada”. “Nosaltres estarem a l’altura de les circumstàncies i de l’equipament, perquè a més ho farem de la mà dels veïns i veïnes que han reivindicat aquesta necessària recuperació”, ha detallat. De fet, els usos veïnals que es van pactar en un primer moment continuen sobre la taula, encara que s’haurà de fer “encaje de bolillos”, en paraules de la regidora del Districte, Raquel Gil, per veure quins espais de l’edifici ocupen finament.

Continua llegint

Societat

El veïnat de Concòrdia 41, en peu de guerra contra el fons especulador que els vol expulsar

Un grup inversor compra un edifici amb 35 veïns per tornar a vendre els pisos a un preu més elevat: “Estem davant d’una nova Casa Orsola”

Publicat

on

Davant l’atzucac que viu Barcelona per la crisi de l’habitatge, un nou bloc de veïns s’ha unit a la lluita per defensar les seves llars. Es tracta de 35 poblesequins que viuen a l’edifici del carrer de Concòrdia número 41, i que en els últims mesos viuen sota l’amenaça de ser expulsats de casa seva després que hagi adquirit la finca el fons d’inversió Urbe Enginova. Alguns fa 25 anys que hi viuen, com l’Albert, encarregat d’una petita botiga d’artesanies. O la Jackeline, que fa més de 10 anys que resideix a un pis de l’edifici. Tots ells han unit forces i, al costat del Sindicat de Llogateres, pensen resistir a l’especulació.

L’edifici consta de 14 habitatges i dos locals. Fins ara l’havia gestionat un propietari, que va morir l’any passat. Va ser llavors quan els fills van decidir vendre l’edifici al fons d’inversió, que es dedica a serveis immobiliaris, de reforma, i d’inversió. L’objectiu d’aquest fons és no renovar els contractes de les famílies i revendre els pisos a un preu molt més alt. Els veïns, però, han decidit convertir una situació adversa en una lluita col·lectiva.

 El cas de Concòrdia 41 és un més dels centenars que es reprodueixen arreu de Catalunya en una crisi d’habitatge cada cop més sagnant, però aquest en concret clama al cel perquè podria haver estat aturat per l’Ajuntament amb facilitat, denuncien els inquilins. Va ser el febrer de 2025 quan Urbe Enginova va adquirir l’edifici comprant-lo a un preu irrisori: 1,8 milions d’euros, que són uns 120.000 euros per pis. Des del Sindicat de Llogateres lamenten que l’Ajuntament no exercís el dret de tanteig i retracte per comprar l’edifici. A més, no va fer-ho malgrat que cinc dels 14 habitatges pertanyen a la borsa d’habitatges de lloguer de Barcelona. És a dir, que amb aquesta operació, l’Ajuntament, a banda d’haver perdut un edifici assequible per augmentar el parc de lloguer públic, podria perdre també cinc contractes de lloguer social municipals.

Però el moviment està fet i ara els veïns s’aferren a l’acció conjunta. De moment, han intentat forçar l’obertura d’una mesa negociadora amb la propietat, però aquesta s’hi ha negat en rotund. En una roda de premsa el passat 17 de setembre, alguns dels veïns i membres, tan del Sindicat de Llogateres com del Sindicat de Barri del Poble-sec, van explicar que no han obtingut resposta als correus ni a les trucades, i que fins i tot van visitar l’oficina sense èxit. En canvi, sí que han rebut burofaxos de la propietat per demanar que marxin de casa un cop finalitzi el contracte.

La veu dels afectats

“Hem intentat contactar per terra, mar i aire a la nova propietat. L’única resposta ha estat demanda judicial i diversos burofaxos amenaçadors”, explica l’Albert. Davant la situació d’incertesa, va exigir a l’Ajuntament una actuació per frenar la situació. “Si volem uns barris vius, gent com nosaltres ha de tenir l’oportunitat de quedar-se”, va proclamar.

En la mateixa línia d’apoderament es troba la Jackeline, que lluny d’abaixar els braços, malgrat que ja ha estat avisada que no li renovaven el contracte, ha continuat pagant el lloguer. Per què? És una estratègia impulsada des del Sindicat de Llogateres, el moviment #EnsQuedem, que consisteix a no marxar de casa quan s’acaba el contracte i continuar pagant el lloguer fins que s’arriba a una solució. Així ho faran els veïns de Concòrdia a mesura que es vagin caducant els contractes. L’objectiu és que tots siguin renovats, i no acceptaran cap negociació individual. “Si ens organitzem, podrem guanyar aquestes empreses. Som molts i estem units. Fem una crida a les persones amb lloguer caducat perquè vagin al sindicat del seu barri”, proclama la Jackeline.

Des del Sindicat de Llogateres, la portaveu, Carme Arcarazo, es refereix a aquest cas com una “nova Casa Orsola”, en referència al bloc de veïns de l’Eixample que s’ha convertit en un emblema de lluita contra l’especulació. “Els veïns de Concòrdia 41 són un nou símbol de la ciutat que resisteix i es nega a ser expulsada a poc a poc”, sintetitza. De moment, els veïns es queden i demanen a l’administració accions contundents, més quan el govern de Jaume Collboni ha posat (com a mínim en l’àmbit discursiu) la lluita per l’habitatge com un dels eixos troncals de les seves polítiques.

119.000 contractes de lloguer caducaran aquest curs

El Sindicat de Llogateres denuncia que situacions com aquesta van a l’alça a les principals ciutats catalanes, on rendistes i fons voltor expulsen massivament les llogateres per poder esquivar el topall de preus en la renovació dels contractes de lloguer. Aquest curs que entra serà especialment agressiu, atès que el 2026 finalitzen a Catalunya 119.000 contractes de lloguer (d’acord amb el nombre dels contractes de cinc anys signats durant el 2021) sense tenir en compte aquells que puguin estar en pròrroga. Això significa que milers de llars llogateres podrien ser expulsades davant la manca de mecanismes per protegir la seva estabilitat. També denuncia que el govern del PSC continua infrautilitzant la via del tanteig i retracte per ampliar el parc d’habitatge públic i protegit, tal com ha passat amb Concòrdia 41, deixant totalment desprotegits els llogaters que viuen a les finques. 

Continua llegint

Societat

L’avantprojecte del nou CECOR a les Tres Xemeneies presenta deficiències

Publicat

on

Per

El Departament de Prevenció de Riscos Laborals (DPRL) de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat l’avantprojecte per ubicar el Centre de Coordinació Operativa de Emergències (CECOR) a l’edifici Llac de les Tres Xemeneies,. Segons un informe al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, el projecte, impulsat per l’empresa municipal BIMSA i la Gerència de Seguretat, presenta “incompliments” i “deficiències” en seguretat, salut i higiene laboral.

Redactat per Bogom Arquitectura, l’avantprojecte no compliria amb normes bàsiques, com l’alçada mínima de tres metres als locals de treball o les condicions ambientals (temperatura, ventilació, soroll i il·luminació).L’informe també assenyala problemes en el sistema de protecció contra incendis, com la manca de senyalització d’extintors, il·luminació d’emergència i vies d’evacuació.

A més, l’avantprojecte no especifica quin mobiliari es faria servir per evitar la lipoatrofia semicircular, ni les mesures de seguretat en cables elèctrics o paviments.

En declaracions al mateix mitjà de comunicació, l’Ajuntament defensa que el projecte està en fase inicial i que és habitual rebre informes de millora. Fonts municipals asseguren que s’han fet reunions per incorporar correccions al projecte bàsic, que es tancarà en setmanes i es tornarà a avaluar.

El CECOR, actualment ubicat al carrer de Lleida, gestiona emergències amb personal de la Guàrdia Urbana, Bombers, Mossos i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025