Connecta amb nosaltres

Economia

NFT, la nova era en l’art digital

Publicat

on

L’art té un valor incalculable, entre altres coses, degut a l’exclusivitat. Tota gran obra només té un original o, en poques ocasions, unes còpies com les litografies. Aquest fet li dona el seu valor que depèn del mercat ja que només pot haver-hi un sol propietari. Si Picasso, avorrit, hagués fet 100.000 còpies exactes del Guernica, l’obra tindria molt menys valor. Aquesta exclusivitat de l’art convencional, fins ara, no es podia aplicar en l’art digital. Qualsevol artista que fes un disseny o un vídeo digitalment podia fer infinites còpies o li podien piratejar i el seu valor desapareixia.

Però la tecnologia està aportant solucions per a tot i ara aquesta impossibilitat de limitació d’originals ha canviat gràcies al Block Chain. Aquesta tecnologia ha permès crear els NFT que, resumint, són certificats de propietat sobre elements d’art digital com poden ser fotografies, vídeos, cromos… Això fa que de ser mers arxius copiables, es converteixen en elements únics amb un propietari en exclusiva. Tècnicament s’en diu tokenització i NFT vol dir Token No Fungible que vindria a ser “objectes digitals”. Cada peça d’art “tokenitzada” o convertida en NFT és única i està en una base de dades blockchain mundial, inalterable, on s’indica qui és el propietari.

Un píxel gris d’1,4 milions de dòlars

Les possibilitats d’aquesta tecnologia són infinites ja que es pot convertir en peça única qualsevol element digital. I el preu? Doncs igual que l’art convencional dependrà del mercat. Al ser NFT i ser una nova tecnologia, les primeres peces es van vendre a preus exorbitants. Un dels primers artistes en vendre NFT va ser @beeple (www.beeple-collect.com), però es poden trobar diversos mercats d’art digital on comprar, vendre o intercanviar art, com ara opensea.io o rarible.com.

Els casos més excèntrics que s’han donat són, per exemple, la venda d’un píxel gris (sí, un punt gris) per 1,4 milions de dòlars en una subhasta a Sotheby’s. O el mateix Beeple que va vendre per 70 milions de dòlars una fusió dels primers 5.000 NFT diaris que havia creat.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

El preu del lloguer, un greu problema

Amb el lloguer de l’habitatge cal fer política i deixar de parlar de polítiques

Publicat

on

Per

El passat 2 d’agost es reunia la Comissió bilateral Estat-Generalitat que no ho feia des de fa tres anys i en la que s’estrenava la nova ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, amb 56 traspassos estatutaris pendents (incompliments de la llei per part de l’Estat). La voluntat de “diàleg” del govern espanyol es va fer palesa quan el dia següent, 3 d’agost, el Consell de Ministres aprovava la interposició de dos recursos d’inconstitucionalitat al TC contra la legislació catalana en matèria d’habitatge. Tenim un greu problema amb el preu del lloguer de l’habitatge que no solament afecta els més vulnerables sinó cada vegada a capes més amplies de la societat. Les lleis catalanes, que posen un topall al preu del lloguer no deixen de ser un pegat transitori, però molt necessari, fins que s’afronti el problema de fons. En altres països europeus també existeixen lleis semblants i s’estan cercant solucions.

Dualitat política

En una economia de lliure mercat les rendes de lloguer són les que estableixen les parts en el contracte d’arrendament. I aquí el dret a la propietat privada i el de la llibertat econòmica xoquen amb la funció social de la propietat. Les dues polítiques que es proposen són o bé el control dels lloguers o bé les bonificacions fiscals. L’estat espanyol és a la cua d’Europa en habitatge social tant en inversió com en quantitat: 0,9 pisos per 100 habitants, quan la mitjana europea és de 3,8. Alemanya votarà el 26 de setembre en les primeres eleccions post-Merkel i els berlinesos, a més, es pronunciaran sobre si s’ha d’expropiar a les empreses que tenen més de 3.000 pisos a Berlín. Se’n volen expropiar fins a 240.000. Les indemnitzacions passaran dels 36.000 milions d’euros. I com s’ho faran sense arruïnar el municipi? Doncs, emetran deute públic i a mesura que ingressin pels nous lloguers assequibles l’amortitzaran.

Fre a la construcció

Ni l’Estat, ni la Generalitat, avui una mera “Gestoria Aragonès”, a penes impulsen la compra o construcció d’habitatges de propietat pública, i quan ho fa l’Ajuntament sovint ho fa malament. És el cas de l’immoble que ha comprat per dedicar-lo a habitatge social al carrer Balmes, 16, en ple centre de Barcelona, i pel que ha pagat a raó de 4.000 euros el metre quadrat, quan en altres barris podia fer-ho per la meitat d’aquest preu. A més, obligar als promotors d’obra nova a destinar el 30% de l’edifici a habitatge social ha frenat la construcció d’habitatges a Barcelona. És a dir, la ‘‘Gestoria Colau’’ tampoc funciona gaire bé si fem cas de les enquestes del propi Ajuntament que situen la mala gestió del consistori com el segon problema més greu que té la ciutat. Cal que totes les administracions facin una política d’habitatge de veritat. No val seure a la poltrona quatre o vuit anys i deixar-ho per al següent…

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

L’ecologia s’obre camí als Pressupostos Participatius

Publicat

on

Més enllà de l’1,6 milions d’euros que ja s’han reservat per remodelar l’antic camp municipal de Julià de Capmany i poder-lo destinar a la pràctica d’esports minoritaris, els resultats finals dels Pressupostos Participatius també ha reservat una segona partida econòmica que beneficiarà al Poble-sec. Fins a 850.000 euros es destinaran a millorar els entorns de Montjuïc i arreglar els camins que el recorren.

La proposta, presentada per les AMPA de les escoles El Bosc i Tres Pins, ha rebut 2.413 suports a través de decidim.barcelona i consistirà a “arreglar els camins perquè facilitin la comunicació del nucli urbà del Poble-sec amb les escoles i els equipaments que hi ha a la muntanya de Montjuïc”. A parer de les organitzacions proposants, “això permetrà crear espais segurs, didàctics, inclusius i útils per a tothom, en un context de recuperació ecològica de la muntanya”.

Per aconseguir-ho les comunitats educatives proposen dividir la reforma en dues actuacions. Una primera destinada a “millorar el camí que porta a les escoles i instal·lar-hi una il·luminació adequada, així com habilitar-hi zones d’estada, incloent-hi l’àrea de la font de la Palmera”, mentre que la segona consistirà “a renovar la zona d’esbarjo coneguda com el Marcelino, utilitzada com a espai lúdic a la sortida de l’escola, millorant-ne els elements d’estada i instal·lant-hi elements de joc nous”. En aquest sentit, argumenten que l’actuació de caràcter ecològic haurà d’incorporar la perspectiva de gènere, de manera que haurà de tenir en compte la vulnerabilitat a la qual estan exposats els diversos col·lectius que fan servir la muntanya. Per això, reclamen que els nous espais que es generin siguin segurs, inclusius i accessibles, amb l’objectiu de poder equiparar, en la mesura que sigui possible, els drets de tota la ciutadania.

Quatre projectes queden fora

La millora del Julià de Capmany o la reurbanització dels entorns de la muntanya de Montjuïc no han sigut les úniques propostes poblesequines que han arribat a la final dels Pressupostos Participatius. Entre les que han caigut en la darrera fase està la iniciativa presentada per SOS-Monuments, la qual pretenia dotar de major visibilitat el cementiri jueu que es remunta a segle IX i que dona nom a la muntanya, així com la impulsada per l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer, la qual instava a reformar la zona d’esbarjo on impera el gris-ciment per transformar-lo en un espai amb sorra, arbrat, ombres i vegetació.

En la mateixa línia, la comunitat educativa de l’Institut Consell de Cent també s’ha quedat amb les ganes d’aconseguir una partida per rehabilitar els Jardins de Walter Benjamin i incorporar-los a la zona d’esbarjo del centre educatiu, mentre que els vestuaris del Bosc de Montjuïc hauran d’esperar a aconseguir l’anhelat rentat de cara que demanaven les direccions de la primària i la secundària.

Continua llegint

Economia

L’ampliació de l’aeroport, a debat

Cal trobar una solució a satisfacció de totes les parts i que deixi de ser un aeroport auxiliar de Barajas i explotat des del govern central

Publicat

on

Per

El desembre de 1918 l’aeròdrom de La Volateria, avui part de l’aeroport del Prat, esdevingué el primer de l’Estat en tenir vols comercials. El 2019 era el sisè d’Europa, amb 52,6 milions de viatgers, i el 2020 amb 114.000 tones de càrrega aèria era dins del top-25 europeu. Ara, Aena –cal traspassar-ne la gestió!– vol ampliar-lo amb 1.700 milions d’euros de fons europeus, però ha ressorgit el debat de la ubicació a prop de zones protegides.

En el  període 2017-2021 l’aeroport aporta el 55% dels beneficis de tots els de l’Estat (de fet, els manté) i rep el 7% de les inversions mentre que el de Madrid només representa el 4% dels guanys, tot i rebre el 20% de la inversió. L’aeroport aporta el 7% del PIB català i amb una ampliació n’aportaria el 8,9%. Però qui pensi que l’ampliació només beneficiarà el turisme s’equivoca, perquè el perfil dels vols intercontinentals és mes aviat empresarial. I eliminar vols de curta i mitjana distància implicaria perdre vols intercontinentals, que ja no podrien connectar. Un país més ben connectat amb el món és capaç de captar més inversions i talent que, al conjunt del territori, es tradueixen en llocs de feina.

L’exemple d’altres ciutats

He llegit moltes opinions i penso (pensar és sempre perillós per als que manen) que construir una pista sobre el mar, o en espai guanyat al mar, seria una bona solució. El Parlament va aprovar el 5 de setembre de 2006, a proposta del llavors conseller Joaquim Nadal, una zona d’exclusió del litoral i zona marítima del Prat que ho possibilita. Cito ciutats que tenen un o més aeroports amb pistes sobre el mar o espai guanyat al mar: Boston, Brisbane, Hong Kong, Honolulu, Macau, Marsella, Nagoya, Niça, Nova York, Osaka, Rio de Janeiro (2 aeroports), San Francisco, Sidney, Singapur i Tòquio. És la modesta opinió d’un usuari d’aeroports. El poder, que sovint es creu posseïdor de la veritat absoluta, ha d’escoltar totes les opinions i exposar les seves, en lloc de replicar les dels altres, però de vegades és difícil perquè, com deia Gandhi: “Si hi ha un idiota en el poder és perquè els que el van elegir estan ben representats”.

Despesa poc sostenible

I parlant d’aeroports, ara s’ha sabut que el pont de la Mercè de 2019 la nostra alcaldessa i sis càrrecs de l’Ajuntament van desplaçar-se en avió –i no en piragua ecològica– a Nova York per participar en una cimera del clima, amb un cost de 26.079,46 euros per 3 dies (2 nits), import que sembla poc sostenible. Potser per això, a partir d’ara, una agencia de viatges (Integración Agencias de Viajes, S.A.) centralitzarà els desplaçaments dels regidors, amb un cost màxim de 13 milions d’euros fins el 2025. Llàstima que sigui de Madrid, com l’empresa del bicing, i no s’hagi preferit un proveïdor de proximitat.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.