Connecta amb nosaltres

Cultura

Música, teatre, cultura i experiències vitals sense haver d’agafar el cotxe

Si enguany no podràs trepitjar gaire la platja o la muntanya, que sàpigues que quedar-te al Poble-sec no és excusa per passar l’estiu dins de casa

Publicat

on

Aquest 2021, ni Punta Cana, ni pràcticament Grècia. Les restriccions sanitàries han transformat el turisme d’estiu i moltes famílies han optat per desconnectar pels racons que té el país. Però… i què fer els 15 dies restants de vacances que et queden a casa? Ben fàcil: esprémer tota l’oferta cultural i d’oci que ofereix el Poble-sec. Des del ZONA SEC et proposem 10 plans perquè puguis sobreviure a les altes temperatures de l’agost. El millor? Que en menys d’un quart d’hora ja podràs estar a casa teva.

1. Barcelona des de l’aire

Per fer una excursió primer sempre cal fer el desplaçament, el qual pot ser o feixuc, o inoblidable. Nosaltres optarem per la segona opció i no pas per haver de punxar una roda en plena carretera, sinó perquè el nostre mitjà de transport no en té pas de pneumàtics. Veure Barcelona a vista d’ocell és una possibilitat i té dues opcions: el transbordador del Port i el telefèric de Montjuïc. Sí, encara que sigui el mateix sistema de transport, són dues empreses diferents, motiu pel qual sempre pots optar per tastar només un dels dos recorreguts, o llençar-te a conquerir el castell des del Port de Barcelona.

2. Música al castell

El pati d’armes del Castell de Montjuïc acull fins al 29 d’agost una quarantena d’actuacions i concerts dins del projecte Sala BCN. Una programació que té la intenció d’ajudar al teixit cultural de la ciutat i reactivar la música en directe davant la crisi que pateixen les sales de concerts. Per aquesta raó, s’ha plantejat un cartell eclèctic que combina artistes i grups com Axolotes Mexicanos, Mujeres o Joan Colomo. A més, en la prèvia dels concerts, també hi haurà punxadiscos per animar la vetllada i servei de bar. Per tal de combatre la transmissió de la Covid-19 l’organització assegura que s’aplicaran totes les mesures sanitàries i que l’aforament serà limitat.

3. Tribut als clàssics del rock

En cas de quedar-te sense entrada o optar per estils musicals diferents, enguany el Poble Espanyol torna a ser la seu del Mahou Rock&Grill, el festival dels apassionats del rock. Una cita a l’aire lliure amb més de 20 bandes tribut que faran tremolar la muntanya durant tot el mes d’agost. Entre els artistes convidats, les bandes més emblemàtiques de la història: AC/DC, U2, Motörhead, The Rolling Stones, Metallica, Pearl Jam, David Bowie o Queen, entre moltes d’altres.

4. El ritme que s’encomana

Si el que t’agrada és la rumba i no el rock, aquest estiu és per a tu. Sense sortir de les muralles d’Àvila, cada vespre de diumenge el Poble Espanyol comptarà amb tot d’actuacions en petit format de la mà d’una acurada selecció d’artistes que, a través de la seva passió, faran les delícies dels amants de la bona música: Alma de Boquerón, Piratas Rumbversiones, Rafalito o Sabor de Gràcia (4 músics). En canvi, si prefereixes la música en gran format, els mateixos components de Sabor de Gràcia prendran durant tot l’agost el Teatre Apolo per recuperar la música dels grans de la rumba acatalana, com Peret, Gato Pérez, Los Amaya, Las Grecas, Pescaílla, Gipsy Kings o Chacho, entre molts d’altres.

5. Que torni l’alegria

Per sisè any consecutiu, el Festival d’Humor d’Estiu de Barcelona es torna a instal·lar, novament, al Poble Espanyol. Un esdeveniment que concentra als millors monologuistes de la temporada sobre l’escenari perquè el públic desconnecti del seu dia a dia gràcies a l’humor, la improvisació i la màgia. En total, més de 20 artistes, on destaquen noms com els de Dani Pérez, Eva Cabezas o Carmen Romero. En paral·lel, les nits de divendres el recinte acollirà la Sing Fight Festa, una cita on s’enfrontaran els millors i més peculiars intèrprets de karaoke del país. Qui s’alçarà amb la corona? La glòria només quedarà en mans del vot del públic.

6. Caps de setmana aquàtics

A l’estiu la millor manera de refrescar-se és la gran festa de l’aigua del Poble Espanyol. Tots els dissabtes i diumenges d’agost el recinte celebra l’Splash, amb activitats per a petits i grans. Des de castells inflables aquàtics, fins a batalles de globus, passant per aspersors, pistoles d’aigua i una gran festa de l’escuma. A més, per tot el poble es podran trobar activitats com El Joc del Sarró, una gimcana interactiva, jocs d’habilitat o un enorme castell inflable, entre d’altres.

7. L’estiu de Joan Pera

Encara que l’escena teatral tradicionalment descansa a l’agost i fa el tret de sortida de la nova temporada al setembre, el Teatre Condal no abaixarà el teló fins al 15 d’agost. Qui serà el propietari de l’escenari durant aquesta primera quinzena? L’irrepetible i incombustible Joan Pera, qui amb la companyia de David Olivares i sota la direcció d’Enric Llort, no deixarà respirar a un públic que riurà de forma incontrolada amb la comèdia Alguns neixen estrellats.

8. La realitat LGTBIQ

Estiu és temps de diversió, però també de reflexió i aprenentatge. Per aquesta raó, el Museu Marítim de Barcelona proposa una exposició destinada a posar llum sobre un dels temes més silenciats de la història de la navegació: la sexualitat dels homes que passaven dies, mesos i fins i tot anys embarcats en espais molt reduïts, on la intimitat era gairebé inexistent. En un espai aïllat i sense dones, on convivien homes de diferents religions, edats i estrats socials, la sexualitat també es vivia de manera fluida i flexible. Una realitat en què s’endinsa l’exposició El desig és tan fluid com la mar, la qual posa el focus sobre les relacions eròtiques, sexuals i sentimentals que s’han donat, durant segles, a bord.

9. MNAC

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) presenta al llarg de tot l’any múltiples exposicions, però si alguna de les darreres és diferent, és la que presenta al llarg del mes d’agost. Emmarcada en la sèrie de mostres relacionades amb la Guerra Civil, a l’exposició Aeronàutica (vol) interior l’artista Francesc Torres porta a la Sala Oval dos avions a escala 1:1 i rèpliques de dos models d’aeroplans que van participar en la Guerra Civil espanyola. Per explicar el lligam entre el sacrifici bèl·lic i el sacrifici per la fe religiosa, Torres juga amb la iconografia de la crucifixió i, en especial, amb la pintura gòtica del martiri de Sant Pere, del mestre Pere Serra (segle XIV).

10. Un gelat amb vistes

No és estiu si no es visita la zona monumental de Montjuïc. Sigui sol, en parella o amb la família, el que és segur és que difícilment es podrà tornar a gaudir de les vistes de la ciutat amb pocs turistes com succeirà aquest estiu. Compra un gelat a qualsevol de les guinguetes i gaudeix d’una vista privilegiada.

Fotografia | FERRAN DESCARREGA – POBLE ESPANYOL

Cultura

El conte: ‘L’Avi’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, aquest cop ens ha escrit un conte de Nadal que succeeix a la Plaça del Sortidor del Poble-sec, que fins l’any 1992 es va dir Plaza Blasco de Garay…

Publicat

on

Per

Des que l’avi no hi és que t’avorreixes. Ell sempre jugava amb tu. Avui, dia de Nadal, el trobaràs a faltar. T’acostes a la cuina. Veus la mare encarada als fogons i el pare tallant verdures sobre una fusta. Reclames la seva atenció, penses que amb les bones notes que has tret te la mereixes. Però no et fan cas i et diuen que baixis a comprar escopinyes a la botiga del Saif. Protestes, però hi vas.

Coneixes bé la botiga, fa cantonada a la “Plaça del Sortidor”. Entre el desordre dels articles trobes el que busques. Passes per caixa i en Saif et pregunta per què fas aquesta cara de moix. Li expliques que t’avorreixes, que l’avi ja no hi és. Llavors en Saif et diu que té un regal per a tu. Entra dins d’un rebost tenebrós i surt amb un trosset de fusta fumejant, et demana que tanquis els ulls i que pensis un desig. Ho fas: “Jugar amb l’avi”. Quan obres les parpelles el Saif et somriu i et torna el canvi. Surts de la botiga i de seguida sents que la densitat de l’aire és diferent. La plaça sembla una altra, no hi ha cotxes. Mires la placa i hi llegeixes “Plaza Blasco de Garay”, no entens res i, sobtadament, una pilota de cuir i roba t’arriba als peus.

–Hola, em dic Pere, ens en falta un; jugues?

En Pere et resulta familiar, afirmes amb el cap i fas equip amb ell i tres nens més. Mai havies jugat al carrer. Dos bancs de pedra fan de porteria. Corres. Rius. Caus. T’esgarrinxes un genoll. Marques gol. Crides el nom de Messi. T’abraces amb els nous amics. Fins que en Pere agafa la pilota i et diu que han de marxar, tu també has de marxar; t’espera el dinar de Nadal. Preguntes si hi seran a la tarda i en Pere et diu que ell sempre hi és. També et pregunta qui és en Messi, tu penses que fa broma i rius. Quan puges pel carrer Blasco de Garay per arribar a casa et gires i veus com la plaça torna a tenir l’aspecte de sempre, mires la placa i hi llegeixes “Plaça del Sortidor”.

Els pares t’esperen somrients i amb la taula ben parada. Sobre el teu plat hi ha un paquet rectangular. L’obres.

–Un mòbil!

Ells t’abracen i et diuen que te’l mereixes. No expliques el que t’ha passat fa un moment. Saps que no et creuran. Llavors veus com el pare s’omple la copa de vi, l’alça amb els ulls negats i proposa un brindis: “Bon Nadal! I allà on siguis, Bon Nadal avi Pere!

ISAAC CORTÉS I DOMINGO

Continua llegint

Cultura

Després del coma…

Publicat

on

En deu anys, l’escriptor i editor Marc Moreno (Barcelona, 1977) ha traçat una carrera literària capaç de forjar una veu personal inconfusible on el suspens serveix de vehicle narratiu d’una mirada crítica que denuncia les baixes passions humanes per a aconseguir diners i poder, sense importar a qui hagin de trepitjar.

Si encara no heu llegit cap obra seva, us recomano que visiteu tan aviat com us sigui possible la vostra llibreria de referència o la biblioteca més propera i aconseguiu un exemplar de, per exemple, Temps de rates (La Magrana, 2017, guanyadora del VIII premi Crims de Tinta), Escapisme (Més Llibres, 2020), Independència d’interessos (2013), Els silencis dels pactes (2014), Contra l’aparador (2015) o Després de la vergonya (2021), aquests quatre darrers publicats a Llibres del Delicte –la que a dia d’avui és, possiblement, la millor editorial de literatura negra en català–.

En aquesta darrera obra, hi trobareu la història d’en Pau, un home que decideix deixar enrere la seva dona, la Sandra, i un vailet de dos anys perquè s’ha enamorat perdudament d’una persona que acaba de conèixer, la Lluna. En Pau trenca la relació i, tot just sortir de l’edifici, un Mitsubishi Eclipse l’atropella. Quatre anys en coma després, en Pau es desperta a l’hospital amb els seus pares al costat, però no hi ha cap rastre ni de la Lluna, ni de la Sandra, ni del seu fill. El protagonista de la novel·la haurà de sobreposar-se a les seqüeles físiques i psicològiques que pateix per descobrir què va passar la nit en què va ser atropellat: Va ser realment una dissortada coincidència, un accident de trànsit més o algú va intentar fer-li mal o, fins i tot, acabar amb la seva vida?

Deixeu-vos atrapar per aquest domestic noir i no us en penedireu gens!

Continua llegint

Cultura

Veus literàries encadenades

La filòloga Marta Nadal recull a ‘Baula’ vint-i-una entrevistes a escriptores catalanes

Publicat

on

L’escriptora Maria Aurèlia Capmany deixà escrit al Dietari de prudències que “només hi ha una manera d’anar endavant i és recollir l’herència del passat i assimilar-la i modificar-la amb la pròpia interpretació”, i, precisament, a això és el que ha contribueix el darrer treball de la filòloga i crítica literària Marta Nadal a Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura (Comanegra, 2021), a recollir l’herència del passat perquè d’altres la puguin assimilar, interpretar i modificar.

Baules, Marta Nadal demostra el seu mestratge en el terreny de l’entrevista literària al llarg de vint-i-una converses amb algunes de les escriptores més interessants de les darreres dècades: Anna Murià, Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Teresa Pàmies, Marta Pessarrodona, Montserrat Roig, Maria-Antònia Oliver, Carme Riera, Maria Barbal, Maria-Mercè Marçal, Cèlia Sànchez-Mústich, Mercè Ibarz, Maria Mercè Roca, Dolors Miquel, Bel Granya, Eva Piquer, Núria Cadenes, Sònia Moll, Àngels Gregori i Irene Solà. Unes entrevistes plenes de veu i matisos que ens poden servir per a conèixer el pensament de totes aquestes escriptores, com a mecanisme d’entrada o, com li hagués agradat a Montserrat Roig, com un vehicle per a apropar-nos a les veus desconegudes penjades a l’aire i de les escriptores en són transmissores.

No tinc cap dubte que aquest llibre serà una fita important a l’hora de reivindicar algunes de les veus que haurien de ser indiscutibles (i indiscutides) de la nostra literatura, unes veus que haurien de ser referents i que massa sovint han estat apartades a les golfes, tancades dins d’un injust rol secundari o, fins i tot, silenciades. Unes veus, en definitiva, que són capitals i essencials per a bastir la genealogia d’escriptores de la literatura catalana, una cadena, una herència forjada durant segles a la qual no hi podem pas renunciar.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.