Connecta amb nosaltres

Societat

Els poblesequins del futur

Veïns amb un nivell educatiu més alt, volàtils, amb més poder adquisitiu i avesats a les professions digitalitzades

Publicat

on

Imaginar-se com serà el Poble-sec d’aquí deu, vint, trenta o fins i tot cinquanta anys pot resultar inversemblant. Si bé els demògrafs de tot el món no són capaços de posar-se d’acord en quina és la població màxima que pot arribar a habitar el planeta Terra, encara resulta més complicat predir el perfil de poblesequí que viurà a la falda de Montjuïc. La qüestió no gira al voltant de quantitats, perquè segons els experts el nombre d’individus es mantindrà estable. El quid més rellevant i enrevessat se situa en les migracions.

“Si fer una projecció a escala de ciutat ja és molt difícil, fer-ho a escala de barri encara ho és més perquè ha de predir com evolucionaran les migracions internacionals o locals”, avança l’investigador de la UAB al Departament de Geografia i al Centre d’Estudis Demogràfics, Toni López.  “Existeixen dos elements que encara fan més difícil la projecció al Poble-sec, perquè si als anys seixanta podíem imaginar que els habitants del nou barri de Montbau serien pràcticament els mateixos cinquanta anys després pel fet que la immensa majoria eren propietaris, el Poble-sec en aquest aspecte és completament diferent i això és determinant de cara al futur”.

Tal com exposa López, l’heterogeneïtat de l’habitatge al barri, amb pisos grans, petits, antics, reformats i, sobretot, amb un mercat de lloguer amb molt de pes, generarà “una rotació molt més elevada de la població, sobretot si tenim en compte que els lloguers caduquen”. “Podem intuir com serà el perfil del veí d’aquí a cinc anys, però d’aquí 40 ja és més complicat; de fet, no sabem si els qui hi viuen ara seguiran residint al Poble-sec d’aquí a deu anys”. Tot plegat, per l’efecte porta de Barcelona: “És un barri on tradicionalment s’han instal·lat els fluxos migratoris i potser la població va estabilitzar-se als vuitanta i noranta”.

Les migracions del segle XXI

La muntanya russa, però, començaria amb l’inici del nou mil·lenni: “Quan es va reactivar l’arribada de població nouvinguda que va substituir la que ja va començar a desaparèixer”. Si bé en aquest cas el perfil de migrant era una persona menys instruïda i amb un menor poder adquisitiu, a partir del 2010 tot va canviar: “Hem tingut molta arribada i rotació, però aquest cop amb veïns amb una instrucció educativa més elevada; si l’any 2001 un de cada quatre nouvinguts tenien estudis universitaris, deu anys després ja eren la meitat”, analitza l’expert.

L’efecte que va comportar l’arribada d’aquests nous poblesequins formats i vinguts de països amb rendes més altes va generar un segon efecte en el teixit socioeconòmic: la gentrificació. Un prototip de veí que López considera que anirà a més, tot i que el defineix com a “efímer” per la seva alta volatilitat residencial. “Potser el Poble-sec no es convertirà en un barri on visquin professionals molt qualificats, perquè el mercat de l’habitatge és més aviat de pisos petits i no en molt bones condicions, però compta amb dos elements que els resulten molt interessants: les zones verdes de Montjuïc, encara més apreciades arran la pandèmia, i la seva centralitat dins la ciutat”.

El repte del futur

La substitució progressiva i reiterada de la població tampoc és cap sorpresa. Mentre que a Barcelona el 27% del veïnat és nascut a l’estranger, al Poble-sec el percentatge representa el 42%. “L’any 2017 vam tenir el pic dels fluxos migratoris i ara suposem que, amb la Covid-19, s’han refredat una mica, però el percentatge encara té marge per créixer”, opina. Un dels factors a tenir en compte en aquesta qüestió és la rehabilitació de les finques. Davant la impossibilitat que tenen alguns propietaris d’assumir les reformes integrals de les comunitats verticals, els experts no descarten la reactivació de les operacions de venda d’edificis a grans empreses especialitzades en el lucre immobiliari.

“En els darrers anys hem recopilat informació de determinades immobiliàries que feien inversions en aquesta zona de Barcelona i ens vam adonar com l’avantatge de la centralitat del Poble-sec i els preus més baixos respecte a la resta de Barcelona han afavorit un procés de gentrificació i substitució social molt intens”, afegeix el també investigador de la UAB i veí del barri, Miguel Solana. Quin és el reclam d’aquestes agències? “L’estil de vida, el veïnat… Així és com venen aquestes rehabilitacions d’habitatges a l’estranger”, analitza. Una circumstància que encara es recargola més en aquells casos que afecten finques senceres, “on es fa una expulsió del veïnat i se substitueix per tota una població amb més capacitat econòmica”, sintetitza Solana.

Tot i els esforços d’institucions com l’Ajuntament de Barcelona per generar habitatges que mantinguin l’arrelament de la població local, ambdós experts consideren que les polítiques d’habitatge, per ser efectives, requereixen de molts més anys de tradició per ser realment efectives. “Al final sabem que el Poble-sec ha sigut un tradicional punt d’arribada a Barcelona, però la pregunta que ens hem de fer ara és cap a on avançarà aquesta comunitat veïnal’’, planteja l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics. “Més enllà del fenomen d’Airbnb… Com aconseguirem que aquesta població més transeünt s’arreli, potencií la convivència, faci cohesió social i vertebri el barri a través d’entitats?”.

Societat

Llibres i versos marcaran la Diada de Sant Jordi local

La Fira que aplega entitats i botiguers es tornarà a celebrar a la plaça del Molino

Publicat

on

Per

Al Poble-sec, la Diada de Sant Jordi no serà una jornada qualsevol: serà una afirmació cultural. La Coordinadora d’Entitats del barri prendrà les regnes i desplegarà la Fira del Llibre i de la Rosa, que el 24 d’abril transformarà la plaça del Molino, de 9 a 20 hores, en un mosaic de paraules i pètals. Llibreries arrelades al territori i entitats locals s’hi aplegaran per teixir una trobada que va més enllà del simple intercanvi comercial: serà un acte de memòria col·lectiva, un recordatori que la cultura no només es consumeix, sinó que es viu des dels carrers.

Per la seva banda, el Centre Cívic El Sortidor elevarà l’aposta amb una programació que entrellaçarà passat i futur. El 24 d’abril, a les 18.30 hores, Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i l’Esbart Dansaire Renaixença rendiran tribut a Joan Salvat-Papasseit, cent anys després de la seva mort, en un recital poètic i musical al centre –gratuït, amb inscripció prèvia–. Els poetes Irene Tarrés i Hug Casals, guardonats amb el premi Amadeu Oller, recitaran els versos del mestre, acompanyats per un piano que els farà ressonar com un eco viu. Carme Eleuterio traçarà el perfil d’un poeta que va fer de la paraula una bandera, i els balls tradicionals de l’Esbart clouran la vetllada.

En paral·lel, els dies 24 i 28 d’abril, “Montjuïc, un llibre obert” obrirà les portes dels arxius amagats de la muntanya, un tresor bibliogràfic i documental que convida a repensar el nostre vincle amb la història.

Els més petits no quedaran al marge: el 22 d’abril, una gimcana pel planeta els acostarà als secrets de la Terra i els farà crear roses de paper reciclat. Tot plegat, perquè al barri, Sant Jordi és una festa que no només celebra, sinó que interpel·la. 

Continua llegint

Societat

Una família expulsada i una veïna gran sota l’amenaça d’un nou desnonament

Publicat

on

Els desnonaments no s’aturen. Aquest 24 de març, l’Andri i la seva família han estat expulsats del seu pis del carrer de Salvà, 5 a petició de Lanusei Investments, una filial del fons d’inversió Blackstone. Malgrat la mobilització del Sindicat de Barri del Poble-sec i el suport veïnal, la família ha hagut d’abandonar l’habitatge.

Mentre l’Andri busca una alternativa, la Loreto, una veïna gran amb salut delicada, viu sota una altra amenaça que es repeteix pràcticament a cada cantonada: la no renovació del seu contracte de lloguer. Nascuda al barri, resideix en un pis de 23 metres quadrats al carrer de Magalhães, propietat d’un administrador que compta amb diverses empreses immobiliàries. El contracte no l’expira fins al febrer de 2026, però el propietari ja li ha comunicat que no li renovarà i, segons el Sindicat, ha estat pressionant-la perquè marxi abans amb visites sense avís previ i actituds intimidatòries. Tal com expliquen, des que va buscar suport en el Sindicat, aquestes pressions han cessat, però el seu futur segueix en l’aire. A la seva edat, trobar un nou habitatge al mercat actual és pràcticament impossible.

Per evitar que situacions com aquestes i defensar el dret a l’habitatge, el Sindicat fa una crida a sumar-se a l’acció del 5 d’abril. “La precarietat en l’habitatge no és un problema individual, sinó una crisi col·lectiva, i l’hem de lluitar organitzant-nos”, adverteixen.

Continua llegint

Societat

Cinc projectes poblesequins segueixen en la cursa pels Pressupostos Participatius

Publicat

on

El Poble-sec vol millores i la lluita per aconseguir-les segueix en marxa. 18 projectes del barri van formar part de la primera votació veïnal dels Pressupostos Participatius. La selecció, però, ha estat dura i només cinc han passat a la segona fase. Ara, aquestes propostes competiran per aconseguir finançament municipal en la votació final, que tindrà lloc del 12 al 17 de maig. En total, hi ha 3,6 milions d’euros en joc per millorar el districte.

Entre els projectes que han passat el tall, hi ha la millora dels vestidors i grades del Complex Esportiu Pau Negre – Pau Migdia. Es volen renovar els vestidors, les instal·lacions d’aigua i les grades. Des del recinte, denuncien que “hi ha despreniments, esquerdes i les armadures han quedat descobertes i estan oxidades, amb el consegüent risc per a les persones”.

També destaca un projecte que vol fer més accessibles els carrers de Sants-Montjuïc, concretament per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran. La proposta inclou l’adaptació de parades d’autobús, la millora de la il·luminació, més rampes i l’ampliació de voreres.

Un altre canvi important podria arribar a la plaça de  Margarida Xirgu, que es vol convertir en un espai més acollidor. El projecte inclou un parc infantil inclusiu, una zona per a gossos, un circuit saludable i més zones verdes. Des de Joves Units del Poble-sec asseguren que aquest espai té “molt de potencial, però no respon a les necessitats dels veïns”.

En aquesta mateixa línia, la recuperació d’espais verds a Montjuïc també ha superat la prova. La proposta aposta per reforestar la muntanya i crear refugis climàtics. L’objectiu és fer de Montjuïc un pulmó verd més gran per a la ciutat.

El darrer projecte del Poble-sec se centra en la millora de les instal·lacions esportives del barri. Es demanen reformes al camp de rugbi de la Foixarda i al camp de futbol de la Satalia, així com millores al Poliesportiu Tres Xemeneies i al CN Montjuïc.  L’estat actual d’aquests espais reflecteixen la necessitat urgent d’una renovació integral.

Fins a finals d’abril, els equips tècnics de l’Ajuntament treballaran amb els promotors dels projectes seleccionats per acabar de definir els detalls i assegurar-ne la viabilitat. Aquesta edició ha tingut una participació més alta que mai, fet que ha consolidat els Pressupostos Participatius com una eina útil perquè els veïns decideixin quines millores volen. La votació final decidirà quins d’aquests projectes es faran realitat i marcaran el futur del barri.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024