Connecta amb nosaltres

Societat

Els poblesequins del futur

Veïns amb un nivell educatiu més alt, volàtils, amb més poder adquisitiu i avesats a les professions digitalitzades

Publicat

on

Imaginar-se com serà el Poble-sec d’aquí deu, vint, trenta o fins i tot cinquanta anys pot resultar inversemblant. Si bé els demògrafs de tot el món no són capaços de posar-se d’acord en quina és la població màxima que pot arribar a habitar el planeta Terra, encara resulta més complicat predir el perfil de poblesequí que viurà a la falda de Montjuïc. La qüestió no gira al voltant de quantitats, perquè segons els experts el nombre d’individus es mantindrà estable. El quid més rellevant i enrevessat se situa en les migracions.

“Si fer una projecció a escala de ciutat ja és molt difícil, fer-ho a escala de barri encara ho és més perquè ha de predir com evolucionaran les migracions internacionals o locals”, avança l’investigador de la UAB al Departament de Geografia i al Centre d’Estudis Demogràfics, Toni López.  “Existeixen dos elements que encara fan més difícil la projecció al Poble-sec, perquè si als anys seixanta podíem imaginar que els habitants del nou barri de Montbau serien pràcticament els mateixos cinquanta anys després pel fet que la immensa majoria eren propietaris, el Poble-sec en aquest aspecte és completament diferent i això és determinant de cara al futur”.

Tal com exposa López, l’heterogeneïtat de l’habitatge al barri, amb pisos grans, petits, antics, reformats i, sobretot, amb un mercat de lloguer amb molt de pes, generarà “una rotació molt més elevada de la població, sobretot si tenim en compte que els lloguers caduquen”. “Podem intuir com serà el perfil del veí d’aquí a cinc anys, però d’aquí 40 ja és més complicat; de fet, no sabem si els qui hi viuen ara seguiran residint al Poble-sec d’aquí a deu anys”. Tot plegat, per l’efecte porta de Barcelona: “És un barri on tradicionalment s’han instal·lat els fluxos migratoris i potser la població va estabilitzar-se als vuitanta i noranta”.

Les migracions del segle XXI

La muntanya russa, però, començaria amb l’inici del nou mil·lenni: “Quan es va reactivar l’arribada de població nouvinguda que va substituir la que ja va començar a desaparèixer”. Si bé en aquest cas el perfil de migrant era una persona menys instruïda i amb un menor poder adquisitiu, a partir del 2010 tot va canviar: “Hem tingut molta arribada i rotació, però aquest cop amb veïns amb una instrucció educativa més elevada; si l’any 2001 un de cada quatre nouvinguts tenien estudis universitaris, deu anys després ja eren la meitat”, analitza l’expert.

L’efecte que va comportar l’arribada d’aquests nous poblesequins formats i vinguts de països amb rendes més altes va generar un segon efecte en el teixit socioeconòmic: la gentrificació. Un prototip de veí que López considera que anirà a més, tot i que el defineix com a “efímer” per la seva alta volatilitat residencial. “Potser el Poble-sec no es convertirà en un barri on visquin professionals molt qualificats, perquè el mercat de l’habitatge és més aviat de pisos petits i no en molt bones condicions, però compta amb dos elements que els resulten molt interessants: les zones verdes de Montjuïc, encara més apreciades arran la pandèmia, i la seva centralitat dins la ciutat”.

El repte del futur

La substitució progressiva i reiterada de la població tampoc és cap sorpresa. Mentre que a Barcelona el 27% del veïnat és nascut a l’estranger, al Poble-sec el percentatge representa el 42%. “L’any 2017 vam tenir el pic dels fluxos migratoris i ara suposem que, amb la Covid-19, s’han refredat una mica, però el percentatge encara té marge per créixer”, opina. Un dels factors a tenir en compte en aquesta qüestió és la rehabilitació de les finques. Davant la impossibilitat que tenen alguns propietaris d’assumir les reformes integrals de les comunitats verticals, els experts no descarten la reactivació de les operacions de venda d’edificis a grans empreses especialitzades en el lucre immobiliari.

“En els darrers anys hem recopilat informació de determinades immobiliàries que feien inversions en aquesta zona de Barcelona i ens vam adonar com l’avantatge de la centralitat del Poble-sec i els preus més baixos respecte a la resta de Barcelona han afavorit un procés de gentrificació i substitució social molt intens”, afegeix el també investigador de la UAB i veí del barri, Miguel Solana. Quin és el reclam d’aquestes agències? “L’estil de vida, el veïnat… Així és com venen aquestes rehabilitacions d’habitatges a l’estranger”, analitza. Una circumstància que encara es recargola més en aquells casos que afecten finques senceres, “on es fa una expulsió del veïnat i se substitueix per tota una població amb més capacitat econòmica”, sintetitza Solana.

Tot i els esforços d’institucions com l’Ajuntament de Barcelona per generar habitatges que mantinguin l’arrelament de la població local, ambdós experts consideren que les polítiques d’habitatge, per ser efectives, requereixen de molts més anys de tradició per ser realment efectives. “Al final sabem que el Poble-sec ha sigut un tradicional punt d’arribada a Barcelona, però la pregunta que ens hem de fer ara és cap a on avançarà aquesta comunitat veïnal’’, planteja l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics. “Més enllà del fenomen d’Airbnb… Com aconseguirem que aquesta població més transeünt s’arreli, potencií la convivència, faci cohesió social i vertebri el barri a través d’entitats?”.

Societat

La Casa de la Premsa acollirà una extensió de l’Institut del Teatre

L’edifici obrirà les portes pel centenari de l’Exposició del ‘29 i encabirà espais per a les entitats locals

Publicat

on

Gir de guió. Després de descartar la idea d’encabir-hi una biblioteca (aquesta s’ubicarà a la nau de Blesa), la Casa de la Premsa finalment acollirà el nou Centre de Recerca i Acció Comunitària en Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. L’equipament, que haurà d’entrar en funcionament l’any 2029 amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional, també reservarà espais a les entitats que han impulsat la seva restauració. Val a dir, però, que el projecte encara està molt verd i que, a hores d’ara, només se sap que la transformació serà finançada per la Diputació de Barcelona (encara que l’esforç tècnic anirà a càrrec de l’Ajuntament, el qual tampoc ha definit cap pressupost).

El nou espai, vinculat a l’Institut del Teatre, serà l’evolució de l’actual Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques que hi ha a la plaça de Margarida Xirgu. Dit d’una altra, reinventarà l’actual servei i l’abordarà des de tres eixos. D’entrada, no només preservarà el patrimoni, sinó que també li donarà vida i el farà accessible a totes les persones que en vulguin fer-ne ús. Hi haurà col·leccions, préstecs, suport expert a la cerca i a la recerca, etc. En paral·lel, hi haurà recerca pràctica; és a dir, residències artístiques, laboratoris… I, per últim, l’edifici es convertirà en un espai d’acció comunitària i de foment de programes educatius.

L’associació Casa de la Premsa tindrà un espai garantit a l’edifici

Segons el responsable de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau González, l’obra “dignificarà” un edifici que, històricament, mai ha acollit activitats “a l’alçada”. “Nosaltres estarem a l’altura de les circumstàncies i de l’equipament, perquè a més ho farem de la mà dels veïns i veïnes que han reivindicat aquesta necessària recuperació”, ha detallat. De fet, els usos veïnals que es van pactar en un primer moment continuen sobre la taula, encara que s’haurà de fer “encaje de bolillos”, en paraules de la regidora del Districte, Raquel Gil, per veure quins espais de l’edifici ocupen finament.

Continua llegint

Societat

El veïnat de Concòrdia 41, en peu de guerra contra el fons especulador que els vol expulsar

Un grup inversor compra un edifici amb 35 veïns per tornar a vendre els pisos a un preu més elevat: “Estem davant d’una nova Casa Orsola”

Publicat

on

Davant l’atzucac que viu Barcelona per la crisi de l’habitatge, un nou bloc de veïns s’ha unit a la lluita per defensar les seves llars. Es tracta de 35 poblesequins que viuen a l’edifici del carrer de Concòrdia número 41, i que en els últims mesos viuen sota l’amenaça de ser expulsats de casa seva després que hagi adquirit la finca el fons d’inversió Urbe Enginova. Alguns fa 25 anys que hi viuen, com l’Albert, encarregat d’una petita botiga d’artesanies. O la Jackeline, que fa més de 10 anys que resideix a un pis de l’edifici. Tots ells han unit forces i, al costat del Sindicat de Llogateres, pensen resistir a l’especulació.

L’edifici consta de 14 habitatges i dos locals. Fins ara l’havia gestionat un propietari, que va morir l’any passat. Va ser llavors quan els fills van decidir vendre l’edifici al fons d’inversió, que es dedica a serveis immobiliaris, de reforma, i d’inversió. L’objectiu d’aquest fons és no renovar els contractes de les famílies i revendre els pisos a un preu molt més alt. Els veïns, però, han decidit convertir una situació adversa en una lluita col·lectiva.

 El cas de Concòrdia 41 és un més dels centenars que es reprodueixen arreu de Catalunya en una crisi d’habitatge cada cop més sagnant, però aquest en concret clama al cel perquè podria haver estat aturat per l’Ajuntament amb facilitat, denuncien els inquilins. Va ser el febrer de 2025 quan Urbe Enginova va adquirir l’edifici comprant-lo a un preu irrisori: 1,8 milions d’euros, que són uns 120.000 euros per pis. Des del Sindicat de Llogateres lamenten que l’Ajuntament no exercís el dret de tanteig i retracte per comprar l’edifici. A més, no va fer-ho malgrat que cinc dels 14 habitatges pertanyen a la borsa d’habitatges de lloguer de Barcelona. És a dir, que amb aquesta operació, l’Ajuntament, a banda d’haver perdut un edifici assequible per augmentar el parc de lloguer públic, podria perdre també cinc contractes de lloguer social municipals.

Però el moviment està fet i ara els veïns s’aferren a l’acció conjunta. De moment, han intentat forçar l’obertura d’una mesa negociadora amb la propietat, però aquesta s’hi ha negat en rotund. En una roda de premsa el passat 17 de setembre, alguns dels veïns i membres, tan del Sindicat de Llogateres com del Sindicat de Barri del Poble-sec, van explicar que no han obtingut resposta als correus ni a les trucades, i que fins i tot van visitar l’oficina sense èxit. En canvi, sí que han rebut burofaxos de la propietat per demanar que marxin de casa un cop finalitzi el contracte.

La veu dels afectats

“Hem intentat contactar per terra, mar i aire a la nova propietat. L’única resposta ha estat demanda judicial i diversos burofaxos amenaçadors”, explica l’Albert. Davant la situació d’incertesa, va exigir a l’Ajuntament una actuació per frenar la situació. “Si volem uns barris vius, gent com nosaltres ha de tenir l’oportunitat de quedar-se”, va proclamar.

En la mateixa línia d’apoderament es troba la Jackeline, que lluny d’abaixar els braços, malgrat que ja ha estat avisada que no li renovaven el contracte, ha continuat pagant el lloguer. Per què? És una estratègia impulsada des del Sindicat de Llogateres, el moviment #EnsQuedem, que consisteix a no marxar de casa quan s’acaba el contracte i continuar pagant el lloguer fins que s’arriba a una solució. Així ho faran els veïns de Concòrdia a mesura que es vagin caducant els contractes. L’objectiu és que tots siguin renovats, i no acceptaran cap negociació individual. “Si ens organitzem, podrem guanyar aquestes empreses. Som molts i estem units. Fem una crida a les persones amb lloguer caducat perquè vagin al sindicat del seu barri”, proclama la Jackeline.

Des del Sindicat de Llogateres, la portaveu, Carme Arcarazo, es refereix a aquest cas com una “nova Casa Orsola”, en referència al bloc de veïns de l’Eixample que s’ha convertit en un emblema de lluita contra l’especulació. “Els veïns de Concòrdia 41 són un nou símbol de la ciutat que resisteix i es nega a ser expulsada a poc a poc”, sintetitza. De moment, els veïns es queden i demanen a l’administració accions contundents, més quan el govern de Jaume Collboni ha posat (com a mínim en l’àmbit discursiu) la lluita per l’habitatge com un dels eixos troncals de les seves polítiques.

119.000 contractes de lloguer caducaran aquest curs

El Sindicat de Llogateres denuncia que situacions com aquesta van a l’alça a les principals ciutats catalanes, on rendistes i fons voltor expulsen massivament les llogateres per poder esquivar el topall de preus en la renovació dels contractes de lloguer. Aquest curs que entra serà especialment agressiu, atès que el 2026 finalitzen a Catalunya 119.000 contractes de lloguer (d’acord amb el nombre dels contractes de cinc anys signats durant el 2021) sense tenir en compte aquells que puguin estar en pròrroga. Això significa que milers de llars llogateres podrien ser expulsades davant la manca de mecanismes per protegir la seva estabilitat. També denuncia que el govern del PSC continua infrautilitzant la via del tanteig i retracte per ampliar el parc d’habitatge públic i protegit, tal com ha passat amb Concòrdia 41, deixant totalment desprotegits els llogaters que viuen a les finques. 

Continua llegint

Societat

L’avantprojecte del nou CECOR a les Tres Xemeneies presenta deficiències

Publicat

on

Per

El Departament de Prevenció de Riscos Laborals (DPRL) de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat l’avantprojecte per ubicar el Centre de Coordinació Operativa de Emergències (CECOR) a l’edifici Llac de les Tres Xemeneies,. Segons un informe al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, el projecte, impulsat per l’empresa municipal BIMSA i la Gerència de Seguretat, presenta “incompliments” i “deficiències” en seguretat, salut i higiene laboral.

Redactat per Bogom Arquitectura, l’avantprojecte no compliria amb normes bàsiques, com l’alçada mínima de tres metres als locals de treball o les condicions ambientals (temperatura, ventilació, soroll i il·luminació).L’informe també assenyala problemes en el sistema de protecció contra incendis, com la manca de senyalització d’extintors, il·luminació d’emergència i vies d’evacuació.

A més, l’avantprojecte no especifica quin mobiliari es faria servir per evitar la lipoatrofia semicircular, ni les mesures de seguretat en cables elèctrics o paviments.

En declaracions al mateix mitjà de comunicació, l’Ajuntament defensa que el projecte està en fase inicial i que és habitual rebre informes de millora. Fonts municipals asseguren que s’han fet reunions per incorporar correccions al projecte bàsic, que es tancarà en setmanes i es tornarà a avaluar.

El CECOR, actualment ubicat al carrer de Lleida, gestiona emergències amb personal de la Guàrdia Urbana, Bombers, Mossos i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025