Connecta amb nosaltres

Cultura

‘Rondalles de sang’

Arnau Folch recupera una dotzena de rondalles catalanes amb la violència com a element en comú

Publicat

on

Arnau Folch dirigeix Llegendàrium –www.llegendesdecatalunya.cat, el principal portal sobre el folklore, les rondalles i les tradicions dels Països Catalans, que nasqué la revetlla de Sant Joan del 2017. Una de les grans virtuts d’aquest jove folklorista i divulgador és que no es limita a recuperar les llegendes o les tradicions de casa nostra, sinó que les comenta i les analitza per tal que puguem entendre d’on venen, què signifiquen i així, a través d’elles, ens podem arribar a conèixer millor com a poble.

Folch continua amb gran encert un camí d’investigació i divulgació del nostre passat que ja havien realitzat nombrosos intel·lectuals i folkloristes abans que ell: de Valeri Serra o Cels Gomis, fins a Carme Oriol o Joan de Déu Prats, passant per Joan Bellmunt, els germans Maspons i Labrós o, és clar, Joan Amades, segurament el més famós de tots. El resultat de tantes i tantes hores que Folch ha passat visitant biblioteques i arxius, o llegint llibres, articles i costumaris serà una trilogia de rondalles i llegendes catalanes, classificades temàticament, que publicarà l’editorial badalonina Hermenaute amb els títols de Rondalles de sangRondalles de difunts i Rondalles del Diable.

De moment, el lector ja pot gaudir de les primeres dotze llegendes i rondalles que l’autor ha reunit, adaptat i analitzat a Rondalles de sang (Hermenaute, 2021). En aquest magnífic aplec, hi trobarem històries tan interessants com la llegenda de “El cor menjat”, la curiosa “L’Arbre dels nassos”, l’aparició d’una ogressa a Montserrat a “En Pere Xic”, una mena de versió de la Blancaneu titulada “La Sang-i-neu” o la brillant narració gòtica “La llegenda del castell de Vulpellac”. A més, per si tot això fos poc, els assajos de Folch que acompanyen cada rondalla són veritablement deliciosos i estan escrits d’una manera ben didàctica.

Continua llegint

Cultura

Flors de tardor

Publicat

on

El centre LGTBI de Barcelona acull, fins el 31 de gener, l’exposició ‘Flors de tardor’, de la fotògrafa polaca Hanna Jarzabek. A la planta baixa del centre i amb accés gratuït, les imatges narren la història de diverses persones grans que formen part del col·lectiu i visibilitza el risc que aquestes tenen “de tornar a l’armari en la vellesa”. Així ho explica l’artista, que denuncia que el context d’aquesta etapa és socialment molt asexual, “es dona per suposat que ja no es viu la sexualitat i encara menys que aquesta és homosexual”.

Aquesta exposició ja ha circulat per diversos centres des que va ser produïda el 2014, gràcies a una beca que la fotògrafa va rebre del programa Unzip Arts Visuals, del Prat del Llobregat. La idea neix de les seves impressions sobre la situació del col·lectiu a la ciutat de Barcelona; “em va sobtar que, tot i que Espanya és un dels països més avançats pel que fa a la legislació, les persones grans lgtbi són totalment invisibles”. La fotògrafa expressa que, des de 2014, aquesta realitat no ha canviat gaire i confia en projectes com el seu per visibilitzar-la.

‘Flors de tardor’ compta també amb la projecció d’un documental de vint minuts en què els i les testimonis que ella fotografia parlen davant la càmera. Per a Jarzabek, la imatge transmet més que el text; com explica al Zona-sec, veure una situació serveix per “crear més sensibilitat, consciència i empatia”. En aquesta línia, l’exposició ha estat acompanyada de debats i xerrades per a afavorir la reflexió. La fotògrafa reivindica que el que més li interessa és que “la gent se n’adoni que en les residències i en les cases per a persones grans hi ha molta homofòbia ja que es dona per suposat que tothom és heterosexual”.

El títol de l’obra fa referència a la pel·lícula titulada El hombre llamado flor de otoño, un dels primers llargmetratges, després de la dictadura franquista, que tracta temes vinculats a l’homosexualitat. Hanna Jarzabek dona molta importància al context històric de les persones que fotografia, la majoria no van poder viure plenament fins la mort del dictador i ara, en la vellesa, han tornat a perdre la seva llibertat.

Continua llegint

Cultura

Fer-se la roba un mateix

Maria Gispert ens presenta un llibre ben pràctic per a qui vulgui agafar fil i agulla

Publicat

on

Maria Gispert (Bisbal d’Empordà, 1990), prové d’una nissaga de cosidores: la seva àvia ja cosia i la seva mare fa quatre dècades que té una escola de labors a La Bisbal d’Empordà on hi ensenya patronatge i costura. Amb aquests antecedents no resulta gens estrany que la Maria agafés l’agulla des de ben petita, ni que ja no la deixés: va estudiar Disseny de Moda a l’IDEP i després s’especialitzà en Patronatge i Confecció a l’Institut Català de la Moda. A més, per si tot això fos poc, fa uns anys que es dedica a realitzar brodats fets a mà per a la llar (tovalles, llençols, tovallons, etc.). Si voleu, podeu fer-vos una idea de la mà que té la Maria Gispert gràcies a l’aparador que trobareu a la pàgina: www.rositastudio.co.uk.

Cosir en català

Avui, però, us volia parlar del llibre Tornar a cosir. Manual pràctic per fer-te la roba, una eina inestimable per a la gent que vol fer-se la roba de vestir i la de casa –i ho vol aprendre a fer en català–, que la Maria Gispert acaba de publicar dins de la col·lecció La Talaia d’Edicions Sidillà, una magnífica llar de llibres que va néixer fa poc més de deu anys de la mà de Xavier Cortadellas i de Judit Pujadó.

Patrons a mida natural

Al llarg del llibre, que conté unes il·lustracions molt bufones de la Judit Roma, aprendrem, pas a pas, tot un reguitzell de tècniques que ens seran ben útils a l’hora de cosir, brodar, dissenyar patrons i tallar-los. A més, hi trobarem diverses exemples que ens serviran per a roba d’home, de dona, de nen i de nena. Per últim, el llibre inclou cinc fulls amb patrons de mida natural que ens serviran de base per a fer qualsevol peça de roba que vulguem realitzar.

Continua llegint

Cultura

El conte: ‘L’Avi’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, aquest cop ens ha escrit un conte de Nadal que succeeix a la Plaça del Sortidor del Poble-sec, que fins l’any 1992 es va dir Plaza Blasco de Garay…

Publicat

on

Per

Des que l’avi no hi és que t’avorreixes. Ell sempre jugava amb tu. Avui, dia de Nadal, el trobaràs a faltar. T’acostes a la cuina. Veus la mare encarada als fogons i el pare tallant verdures sobre una fusta. Reclames la seva atenció, penses que amb les bones notes que has tret te la mereixes. Però no et fan cas i et diuen que baixis a comprar escopinyes a la botiga del Saif. Protestes, però hi vas.

Coneixes bé la botiga, fa cantonada a la “Plaça del Sortidor”. Entre el desordre dels articles trobes el que busques. Passes per caixa i en Saif et pregunta per què fas aquesta cara de moix. Li expliques que t’avorreixes, que l’avi ja no hi és. Llavors en Saif et diu que té un regal per a tu. Entra dins d’un rebost tenebrós i surt amb un trosset de fusta fumejant, et demana que tanquis els ulls i que pensis un desig. Ho fas: “Jugar amb l’avi”. Quan obres les parpelles el Saif et somriu i et torna el canvi. Surts de la botiga i de seguida sents que la densitat de l’aire és diferent. La plaça sembla una altra, no hi ha cotxes. Mires la placa i hi llegeixes “Plaza Blasco de Garay”, no entens res i, sobtadament, una pilota de cuir i roba t’arriba als peus.

–Hola, em dic Pere, ens en falta un; jugues?

En Pere et resulta familiar, afirmes amb el cap i fas equip amb ell i tres nens més. Mai havies jugat al carrer. Dos bancs de pedra fan de porteria. Corres. Rius. Caus. T’esgarrinxes un genoll. Marques gol. Crides el nom de Messi. T’abraces amb els nous amics. Fins que en Pere agafa la pilota i et diu que han de marxar, tu també has de marxar; t’espera el dinar de Nadal. Preguntes si hi seran a la tarda i en Pere et diu que ell sempre hi és. També et pregunta qui és en Messi, tu penses que fa broma i rius. Quan puges pel carrer Blasco de Garay per arribar a casa et gires i veus com la plaça torna a tenir l’aspecte de sempre, mires la placa i hi llegeixes “Plaça del Sortidor”.

Els pares t’esperen somrients i amb la taula ben parada. Sobre el teu plat hi ha un paquet rectangular. L’obres.

–Un mòbil!

Ells t’abracen i et diuen que te’l mereixes. No expliques el que t’ha passat fa un moment. Saps que no et creuran. Llavors veus com el pare s’omple la copa de vi, l’alça amb els ulls negats i proposa un brindis: “Bon Nadal! I allà on siguis, Bon Nadal avi Pere!

ISAAC CORTÉS I DOMINGO

Continua llegint

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021