Els preus internacionals de les primeres matèries han pujat entre juliol del 2020 i juliol d’enguany un 81,2%, segons dades del Fons Monetari Internacional, amb els energètics (gas i petroli) al capdavant, amb un augment del 171,7%. Les matèries industrials s’han apujat un 78,2%, especialment els metalls (93,3%): molibdè, estany, ferro, etc. Entre les causes, l’evolució de la oferta mundial d’alguns productes, especialment dels minerals necessaris per a la tecnologia. I als problemes que ja s’arrossegaven s’hi van afegir els confinaments per la Covid-19, que van suposar un augment del consum d’equips domèstics electrònics a nivell mundial: ordinadors per al teletreball, professors fent classes en línia, consoles per entretenir els nens… i una certa especulació. A més, el cost dels contenidors del transport marítim gairebé s’ha quadruplicat, en un context en el que la Xina està adquirint un fort lideratge en matèries primeres, els Estats Units es van defensant i Europa en pateix les conseqüències. Així, l’Estat espanyol ha registrat pujades interanuals al setembre de 23,6% en els preus industrials i del 4,0%, en els de consum.
Pugna pel domini d’Àfrica
El 1898 dues expedicions colonials, l’una francesa i l’altra britànica es van trobar a Fachoda, un llogaret al mig del no-res en l’actual Sudan del Sud, on s’havien de creuar dos camins: els britànics volien unir Egipte amb Sudàfrica i els francesos el Senegal amb Djibuti. Van fracassar i van estar a punt d’enfrontar-se en una guerra pel domini colonial d’Àfrica. El passat juliol, els ferrocarrils xinesos van inaugurar la línia que uneix Dar es Salaam (Tanzània), banyada per l’Índic, amb el port atlàntic de Lobito, a Angola. El viatge es pot fer en un comboi de luxe en una travessia de 15 dies. Això se suma al ferrocarril Nairobi-Mombasa inaugurat el 2017 també pels xinesos. La contrapartida de l’amistad xinesa és que pel port de Mombasa, connectat amb 80 ports de tot el món, surten els minerals africans. Àfrica té el 90% de les reserves de platinoides, el 80% del coltan, el 60% del cobalt, el 70% del tàntal, el 46% de les reserves de diamants i el 40% de les d’or. Com a conseqüència de tot plegat, la Xina té el 86% de l’oferta mundial de les anomenades terres rares i el 69% del grafit natural, usats en la fabricació de bateries o de microxips, que ara escassegen a Europa. Ja m’imagino Xi Jinping dient: “Que n’aprenguin!”
Pressupostos 2022
Mentrestant, en l’àmbit polític, el govern de l’Estat cerca recolzaments per aprovar els pressupostos del 2022. Fem memòria: els de 2021 es van aprovar amb els vots d’ERC, amb l’argument que es destinaven 2.339,4 milions d’euros en inversions per a Catalunya, dels quals durant el primer semestre d’enguany l’Estat només n’ha invertit 275,6, el 13,3%. L’acord incloïa una clàusula perquè una comissió es reunís cada quatre mesos per fer el seguiment del grau d’execució, però mai no s’ha reunit. N’hem après?
JOSEP MARIA TORREMORELL