Connecta amb nosaltres

Cultura

Després del coma…

Publicat

on

En deu anys, l’escriptor i editor Marc Moreno (Barcelona, 1977) ha traçat una carrera literària capaç de forjar una veu personal inconfusible on el suspens serveix de vehicle narratiu d’una mirada crítica que denuncia les baixes passions humanes per a aconseguir diners i poder, sense importar a qui hagin de trepitjar.

Si encara no heu llegit cap obra seva, us recomano que visiteu tan aviat com us sigui possible la vostra llibreria de referència o la biblioteca més propera i aconseguiu un exemplar de, per exemple, Temps de rates (La Magrana, 2017, guanyadora del VIII premi Crims de Tinta), Escapisme (Més Llibres, 2020), Independència d’interessos (2013), Els silencis dels pactes (2014), Contra l’aparador (2015) o Després de la vergonya (2021), aquests quatre darrers publicats a Llibres del Delicte –la que a dia d’avui és, possiblement, la millor editorial de literatura negra en català–.

En aquesta darrera obra, hi trobareu la història d’en Pau, un home que decideix deixar enrere la seva dona, la Sandra, i un vailet de dos anys perquè s’ha enamorat perdudament d’una persona que acaba de conèixer, la Lluna. En Pau trenca la relació i, tot just sortir de l’edifici, un Mitsubishi Eclipse l’atropella. Quatre anys en coma després, en Pau es desperta a l’hospital amb els seus pares al costat, però no hi ha cap rastre ni de la Lluna, ni de la Sandra, ni del seu fill. El protagonista de la novel·la haurà de sobreposar-se a les seqüeles físiques i psicològiques que pateix per descobrir què va passar la nit en què va ser atropellat: Va ser realment una dissortada coincidència, un accident de trànsit més o algú va intentar fer-li mal o, fins i tot, acabar amb la seva vida?

Deixeu-vos atrapar per aquest domestic noir i no us en penedireu gens!

Continua llegint

Cultura

El maldecap de les obres integrals del Mercat de les Flors

Publicat

on

Per

La historiadora xilena, María José Cifuentes, ha agafat les regnes del Mercat de les Flors aquest setembre en un moment ben peculiar: al llarg dels anys 2027 i 2028 la seva casa artística quedarà tancada per reformes integrals. La reobertura està prevista pel 2029, coincidint amb el centenari de l’Exposició Universal que va donar vida al Palau de l’Agricultura, just quan finalitza el seu mandat. Mentrestant, fins a finals del 2026, l’activitat seguirà amb la programació de l’anterior directora, Àngels Margarit, tot i les obres que ja suposen un important maldecap als treballadors del centre.

Pel que fa a la interrupció prevista per d’aquí poc menys de dos anys, Cifuentes veu l’absència d’escenari com un revulsiu. De fet, en declaracions a l’ARA explica que la seva intenció és dur l’escena a places, museus i racons inesperats de Barcelona i Catalunya. “El principal desafiament és no desaparèixer, que hi hagi programació contínua. Hem de fer soroll o desapareixem”, ha advertit.

En aquest sentit, la nova directora no renuncia a res: mantindrà el programa Cèl·lula de creació pròpia, les residències al Graner, les coproduccions internacionals i el paper de referència en l’ecosistema de la dansa. Per això buscarà complicitats al Teatre Lliure, al Nacional i als escenaris municipals de les grans ciutats. Ja té llum verda per liderar el festival Dansa Metropolitana el 2027 i ha demanat a l’Ajuntament espais alternatius.

Les línies mestres del seu mandat se centraran en potenciar la creació amb pensament i obertura internacional, reforçar l’educatiu amb atenció a la diversitat, posar el públic al centre i reinventar el projecte.

Continua llegint

Cultura

El Viu Montjuïc creix i programa una norantena d’actes a la muntanya màgica

L’esdeveniment celebrarà xerrades, portes obertes sobre memòria històrica, activitats de teatre, dansa, música… i fins i tot de gastronomia

Publicat

on

La muntanya màgica tornarà a ser l’epicentre de gairebé un centenar d’activitats aquest octubre amb la cinquena edició del ‘Viu Montjuïc’, que se celebrarà enguany el cap de setmana del 4 i 5 d’octubre. En només dos dies s’han programat més de 90 activitats, que són una trentena més que l’any passat. 

Així doncs, un dels grans pulmons de Barcelona oferirà itineraris, exposicions, portes obertes, visites guiades, tallers, concerts, dansa, teatre i arquitectura. En la majoria de les activitats no cal inscripció prèvia, excepte en casos concrets en què la mateixa idiosincràsia de l’activitat requereixi un aforament limitat, i que es poden consultar al web.

La programació se centra en tres eixos: recordar Montjuïc amb activitats de memòria històrica; descobrir Montjuïc amb itineraris per conèixer i cartografiar el parc; i viure Montjuïc perquè veïns i visitants gaudeixin del parc i de totes les possibilitats que ofereix. Una aposta per reivindicar l’espai sense oblidar els seus orígens.

Entre les activitats que destaquen, una ruta pel cementiri de Montjuïc per entendre la seva botànica; una prova d’escalada al túnel de la Foixarda, una trobada de col·leccionistes de temàtica esportiva, el Montjuïc Dansat (dansa oberta a l’exterior, amb el MNAC i el paisatge de la ciutat com a teló de fons), o concerts de grups com Rumbarris, el Trio Les Baules o la cantautora Mar Pujol. 

Per als més petits, destaca el Petit Festival del Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb concerts didàctics on els infants aprendran sobre música, titellaires que explicaran històries del passat i contacontes. Tot plegat, acompanyat de diverses propostes gastronòmiques, i també espais per a la convivència i teixir barri, com una arrossada popular.

També durant el cap de setmana hi haurà portes obertes a espais emblemàtics de Montjuïc, com el Castell, el Jardí Botànic, el Museu Etnològic i de Cultures del Món, el Museu Olímpic de l’Esport, el MNAC, el Palau Nacional, el Refugi 307 o el Teatre Lliure.

La iniciativa està impulsada per una quarantena d’equipaments culturals ubicats a Montjuïc que ofereixen activitats pròpies i conjuntes en cocreació, demostrant que la muntanya és també un pulmó cultural i arquitectònic. Cada any incorpora nous equipaments i agents, que se sumen a les entitats promotores del festival. La voluntat d’aquesta iniciativa és recuperar l’esperit de l’Exposició Internacional.

L’edició de l’any passat va comptar amb la participació de 80.000 persones, mentre que la primera edició, el 2021, en va agrupar 37.000. Any rere any, ha anat creixent l’atracció per aquestes activitats i s’ha consolidat el festival. 

Continua llegint

Cultura

Els talent jove pren la pantalla gran al Festival u22

Publicat

on

Set anys enrere, un grup de joves sense cap suport institucional, va decidir que el món del cinema no havia d’estar permanentment dirigit per adults consagrats. Per aquesta raó, van organitzar una jornada al MACBA amb pen drives, curts casolans i molta insolència creativa. Aquella aventura es va dir Festival u22. Des de llavors ha crescut fins a convertir-se en el principal punt de trobada del cinema jove a Barcelona, amb més de 7.700 espectadors i col·laboracions amb festivals d’arreu d’Europa. Del 17 al 21 de setembre celebrarà la seva VII edició a la Fundació Miró amb cinc dies de projeccions, taules rodones i sessions a la fresca.

Però, què el fa diferent? L’u22 mostra curtmetratges de creadors menors de 22 anys i l’organitza un equip igual de jove, que es renova cada pocs anys per mantenir l’esperit fresc i crític. Enguany s’hi podran veure vint curts, tant locals com internacionals, amb sis estrenes mundials, quatre de catalanes, i convidats de luxe: José Luis Guerin i Jonás Trueba; Laura Citarella i la seva primera retrospectiva a Espanya; i Marta Balletbò-Coll, pionera del cinema lèsbic català.

La inauguració de l’u22 també celebrarà alguns dels noms més importants del panorama català, amb una performance audiovisual en directe que farà dialogar les imatges d’arxiu escollides pel Ramon Balcells i els sons de LaFrancesssa.

Aquest 2025, el festival enceta un nou cicle sota la direcció de la Marina Miyar, la Marta del Hoyo i la Marina Zubiaur, per reafirmar la seva aposta: cinema jove per i per a joves.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025