Premi a la feina ben feta i en xarxa. La Comissió Jove del Pla Comunitari Poble-sec, que coordina l’Associació Cooperasec, ha rebut de mans de l’alcaldessa, Ada Colau, el premi 25N que organitza l’Ajuntament de Barcelona. Una condecoració dotada amb 15.000 euros que aniran destinats a millorar, perllongar i sofisticar el projecte Prenem la paraula, un programa on participen més d’una desena d’entitats de joves i adolescents del Poble-sec. La mateixa alcaldessa ha fet una crida a seguir treballant en la prevenció de les violències masclistes, moltes de les quals ha recordat que són “estructurals”.
Tal com explica la responsable del projecte i coordinadora tècnica del Pla de Desenvolupament Comunitari de Poble-sec, Esther Repullo, al projecte hi participen centenars de joves i adolescents,
vinculats d’una manera o d’una altra, a les desenes d’entitats i escoles adherides. Per dimensionar l’amplitud del programa cal tenir en compte que a la comissió hi treballen persones vingudes tant de l’Espai 12@16, fins als nois i noies amb qui treballen els educadors de carrer dels Serveis Socials, passant pels integrants de l’Espai Infància de la Coordinadora d’Entitats, el Sector Jove de la Coordinadora, l’associació Transductores o els Instituts Consell de Cent o Anna Ravell. Una agrupació de col·lectius als quals també es van sumar els tres equipaments de proximitat del barri: la Biblioteca Francesc Boix, el CC Albareda i el CC El Sortidor.
El projecte
Però en què treballen totes aquestes entitats plegades? “En organitzar un cicle d’activitats de caràcter feminista, les quals han de tractar d’identificar els rols de gènere i prevenir en última instància les violències masclistes entre els joves”, explica Repullo. Una tasca que aborden des de diferents vessants per fer-les més interessants als joves i adolescents, ja que les franges d’edat van des dels 12 anys fins als 30 anys: “Hi ha activitats que les fem a les aules de l’Institut Consell de Cent o de l’Anna Ravell, o d’altres que potser les duem a terme a l’Espai 12@16, però sempre al voltant de l’art i la cultura”. Segons exposa, aquesta és la manera més atractiva que han trobat per fer reflexionar al jovent sobre qüestions com els rols de gènere o les discriminacions.
“La feina no només es fa des del pla teòric, sinó que l’enfoquem des de diferents perspectives pràctiques, com ara la redacció d’una cançó de rap”, relata. De fet, és a través de la música com més joves s’adonen de com són de masclistes les seves lletres: “Això succeeix perquè, quan les escolten, no s’aturen a pensar el que realment estan dient; amb un grup de noies vingudes a través de Serveis Socials hem estat treballant les lletres del reggaeton i com aquestes cosifiquen a les dones, per exemple”. Un abordatge, però, que sempre es fa des del punt de vista més empatitzador possible: “En aquest cas no se les ha de culpabilitzar perquè els hi agradin i ballin aquestes cançons, però si està bé dotar-les d’eines perquè siguin crítiques, les analitzin i reflexionin”, emfatitza Repullo.
Unes reflexions que, precisament ara, es plasmaran en una exposició al Centre Cívic El Sortidor fins al dia 12 de desembre. “Cal que escoltem què ens diuen els joves i els adolescents, perquè tenen molt a dir-nos i d’una manera molt clara, quan sovint els adults els tenim estigmatitzats i pràcticament no els hi donem veu”, destaca la coordinadora.
Dignificar les activitats
Si bé amb els escassos recursos que han pogut aportar les entitats ja han pogut teixir una xarxa d’activitats educatives i pedagògiques per identificar els rols de gènere i prevenir les violències, ara amb els 15.000 euros amb què els ha premiat l’Ajuntament pretenen professionalitzar el cicle. “Teníem previst continuar treballant com hem fet fins ara, però potser amb menys recursos o renunciant a algunes activitats. Ara, gràcies a la dotació del premi, podrem seguir treballant amb alguns grups de joves que tenim molt motivats amb la producció d’algun videoclip que fins ara no podíem gravar o dignificar determinats tallers de pintura”, detalla Repullo.
Tot plegat, per fer un canvi de xip entre el jovent en matèria de gènere. “La ciutadania cada vegada està més conscienciada, només hem de veure com han crescut les manifestacions feministes del 8M i el 25N amb més dones joves, grans i vingudes d’arreu”. Una dinàmica on, en canvi, troba a faltar més als homes: “Sí que és cert que cada vegada hi ha més homes que donen suport a la lluita de les dones i s’ha generat un canvi positiu, però encara queda molta feina per fer”.
Hemerotecafa 3 mesos
Culturafa 2 mesos
Hemerotecafa 3 mesos
Entrevistesfa 3 mesos
Hemerotecafa 2 mesos
Culturafa 2 mesos
Societatfa 3 mesos
Culturafa 3 mesos