Connecta amb nosaltres

Societat

BCN enderrocarà un palau firal en desús per fer 500 habitatges assequibles, nous equipaments i zones verdes

El Poble-sec i la Font de la Guatlla quedaran units per un vial verd, l’avinguda de Maria Cristina serà pacificada i es construirà un segon CAP i un nou poliesportiu

Publicat

on

Després d’un segle amb una mateixa fisonomia, el conjunt de l’espai firal de Montjuïc canviarà la seva organització. Aquest febrer Ajuntament i la Fira de Barcelona han presentat el futur dels espais i superfícies del conjunt monumental. D’entrada, la Fira perdrà el pavelló 2 (Paral·lel/Lleida), el qual serà enderrocat per construir en la seva superfície 500 habitatges públics, corredors verds i equipaments. I si bé amb aquest enderroc la Fira perd el 47% de la superfície que tenia fins ara en aquest sector de Barcelona, l’organisme resta satisfet de l’acord. La raó: aquest pavelló restava semiabandonat des de la inauguració dels pavellons de l’Hospitalet i ara la resta d’espais firals de Montjuïc es podran modernitzar i compactar al voltant de l’avinguda de Maria Cristina.

La redistribució urbanística dels espais no només s’ha acordat entre Ajuntament i Fira, sinó que els veïns també han pogut dir la seva en set sessions de debat (encara que no s’hagin pogut encaixar totes les propostes, com la creació d’un Museu del Transport). Segons la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, les principals peticions del veïnat han versat sobre l’increment d’habitatge, del verd i la posada en marxa d’equipaments històricament reivindicats. Quins seran aquests? Un centre assistencial per a gent gran i nou Centre d’Atenció Primària (CAP) per descongestionar el CAP Les Hortes, una biblioteca i un espai veïnal a la Casa de la Premsa i, per últim, un poliesportiu al pavelló d’Itàlia (el qual només veurà reformat el seu interior).

Pel que fa a la històrica petició del MNAC de poder créixer sobre un dels palaus en desús, el museu finalment veurà acomplert el seu anhel i es podrà annexionar el pavelló de Victòria Eugènia per ampliar l’espai expositiu. Enfront d’aquest, el palau d’Alfons XIII passarà a acollir un hub d’empreses i start-ups culturals i científiques, quan fins ara escassament resguardava les carrosses de la Cavalcada de Reis. En total es destinaran 22.000 metres quadrats a equipaments i uns altres 13.350 metres quadrats a sòl residencial. O el que és el mateix: fins a 500 habitatges públics en edificis d’un màxim de quatre plantes amb locals comercials de titularitat pública als seus baixos.

Trencar la frontera

Si bé fins avui dia la Fira representava una frontera pels veïns del Poble-sec, amb la reforma es buscarà comptar amb un espai firal més permeable i verd. En primer terme s’executarà un carrer per a vianants a través del Palau de la Metal·lúrgia i una plaça de l’Univers completament oberta que permetrà connectar transversalment els veïns de la Font de la Guatlla amb els del Poble-sec i Sant Antoni. Una potenciació dels desplaçaments a peu en la qual també tindrà un paper clau la pacificació del trànsit de l’avinguda de Maria Cristina. Però, per on pujaran els vehicles aleshores? Aquests seran redirigits pel carrer de la Guàrdia Urbana, el qual canviarà de sentit i es perllongarà fins al Paral·lel. A més, els carrers de Lleida i Mèxic passaran a tenir un únic sentit.

El camí administratiu

Per poder tenir tot el projecte de reurbanització de la Fira de cara al 2029, l’any que es complirà el centenari de l’Exposició, caldrà que les tres administracions implicades remin en la mateixa direcció i es compleixin tots els terminis. Segons van acordar en un conveni Ajuntament, Generalitat i Fira de Barcelona, seran les tres administracions les encarregades de finançar l’obra any a any, però per exemple, encara no se sap del cert si serà Generalitat o consistori qui construeixi els habitatges públics.

Un cop el conveni quedi del tot tancat, serà l’hora de redactar la modificació del Pla General Metropolità (MPGM). Un tràmit burocràtic que, com a mínim, les administracions compten que es pugui demorar fins a finals d’any. Per tant, els primers operaris no podran començar a treballar fins al 2023 (a excepció de l’espai del poliesportiu, el qual podria estar enllestit de cara a l’any vinent).

Les columnes del Paral·lel

La reurbanització dels espais firals no només suposarà enderrocar el pavelló número 2 (el qual no compta amb cap mena de protecció ni interès històric ni arquitectònic), sinó també les columnes que allotja en el lateral del Paral·lel. Encara que aquestes tinguin un estil neoclàssic, com el conjunt de l’espai de Montjuïc, cal tenir en compte que no van ser construïdes per a l’Exposició del 1929. Aquestes representen només un element decoratiu del pavelló que es va instal·lar entre 1984 i 1986 i no tenen cap mena de valor patrimonial.

Societat

L’Ajuntament destina 16,5 milions d’euros per executar una vuitantena de millores al barri

Publicat

on

Per

El Pla de Manteniment Integral (PMI), emmarcat en el Pla Endreça de l’Ajuntament de Barcelona, executarà fins a 80 actuacions al Poble-sec i la muntanya de Montjuïc. En total la inversió suma 16,5 milions d’euros.

Cal posar de relleu, però, que moltes d’aquestes actuacions no són pas noves, sinó que inclouen intervencions ja definides en mandats anteriors o que s’executen des de fa mesos, com per exemple la urbanització del carrer d’Elkano. Tanmateix, entre el reguitzell d’obres destaquen la renovació del paviment del carrer de Cabanes, des de Vila i Vilà fins al passeig de Montjuïc. També la vorera del Paral·lel, just davant del Teatre Apolo, la millora de la xarxa de clavegueram del carrer de Sancho Marraco i la renovació de l’enllumenat del passeig de Montjuïc.

Pel que fa a la muntanya de Montjuïc, s’han renovat una vintena de fonts repartides pels jardins històrics i s’han instal·lat nous sistemes de reg connectats a la xarxa d’aigua freàtica, amb nous dipòsits i connexions amb Sant Antoni, el Poble-sec, la Marina i la Bordeta. El pla d’estabilització de talussos, per evitar esllavissades i arrossegaments, arriba enguany als del Camp de Tir, el Fossar de la Pedrera i el Cementiri. 

Continua llegint

Societat

Vila i Vilà, atrapat entre obres interminables i facturació a la baixa

El projecte, que hauria d’estar enllestit des de fa anys, s’allargarà encara més: fins al segon semestre de 2026

Publicat

on

Al carrer Vila i Vilà s’han acostumat a la rasa oberta, el soroll de les màquines i les tanques que dificulten el pas. El que (fins fa poc) havia de finalitzar el juny del 2026, s’allargarà uns mesos més: les obres del nou col·lector no estaran enllestides fins al segon semestre de l’any vinent.

Els treballs, que es van iniciar el 2013 i que tenien una duració prevista de tres anys (res més lluny de la realitat), tenen com a objectiu evitar les inundacions que històricament han afectat el Paral·lel quan hi ha pluges intenses. Les tasques que duen a terme els operaris, però, ja han començat a provocar fins i tot talls esporàdics de subministraments bàsics (aigua i llum) als veïns i comerços de la zona.

“És una incompetència constant”, denuncia la poblesequina i activista, Emma Lladó: “Fuita d’aigua per tercera vegada i tots els comerços del carrer sense llum.”  Segons explica, aquesta situació es dona de manera sobtada i recurrent. En el mateix sentit, la també veïna, Encarna Galindo, relata que les obres també han començat a tenir afectacions sobre l’economia local: “A la fleca que tenim al carrer la facturació no els ha deixat de baixar i ara el lloguer ja se’ls fa difícil d’afrontar.”

Un altre aspecte que preocupa és la brutícia. Tal com critica Lladó, aquesta no fa més que créixer: “Quan van iniciar les obres, van traslladar els contenidors de Vila i Vilà als carrers veïns, i ara tota la brossa s’acumula aquí i no la recullen fins passada una setmana”.

Voreres de mínims per als vianants

La reducció de l’espai per accedir als comerços resulta “incòmode” segons explica la recepcionista de l’Hostal Bedmates, Tatiana Cuau. Lamenta que reben “moltes queixes dels clients que s’allotgen” i que el negoci es veu afectat, perquè “les males ressenyes augmenten”. També ho destaca des del restaurant Elche l’Alèxia Iborra, i detalla que s’han vist diversos cops “sense internet ni línia telefònica”, un fet que ha provocat que no poguessin “treballar com és habitual”. “El difícil accés i la reducció de zones de pàrquing ha repercutit en la facturació”, afegeix. “Sabem que són obres llargues, que ens portaran algun benefici, però volem que acabin ja”.

Continua llegint

Societat

Les instal·lacions d’extraescolars, al límit: “No donem l’abast i molts es queden sense poder fer esport al barri”

Famílies i entitats reclamen que s’obrin els espais escolars a l’espera de construir el nou poliesportiu

Publicat

on

La manca d’instal·lacions esportives al Poble-sec és a dia d’avui una de les principals preocupacions de les entitats i famílies, que veuen com cada curs escolar es repeteix el mateix problema: molts infants i joves es queden sense poder accedir a activitats extraescolars, sobretot en l’àmbit esportiu.

El president de Joves Units del Poble-sec, Hatim Azahri, alerta: “El poliesportiu de les Tres Xemeneies no dona resposta. Per això és tan important el futur poliesportiu del Poble-sec. No donem l’abast i molts nens i nenes es queden sense poder fer esport al barri”. Aquesta situació evidencia que l’oferta és insuficient i que la manca d’espais esportius genera desigualtats: mentre unes famílies poden permetre’s traslladar-se a altres barris, d’altres es veuen obligades a renunciar al fet que els seus fills practiquin esport.

Un exemple és el del Club de Bàsquet Sant Antoni, el qual utilitza les pistes de les Tres Xemeneies i que s’ha vist forçat a desplaçar-se fins a La Marina per poder entrenar. El mateix passa amb l’APA Poble-sec, que s’ha vist obligat a limitar categories per falta d’espai. Aquestes restriccions deixen moltes criatures sense activitat, la qual cosa té un impacte no només esportiu, sinó també social i emocional. “El meu fill de vuit anys s’ha quedat sense plaça al bàsquet del barri. Ara hem d’anar fins a Sants perquè pugui jugar. És un desgast enorme per a les famílies”, explica la Laura, mare d’un alumne de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer.

Una demanda urgent

Diverses famílies del barri coincideixen en el fet que el futur poliesportiu és imprescindible per donar resposta a les necessitats del barri. Tot i això, també reclamen mesures immediates que permetin pal·liar el problema mentre no es construeix la nova instal·lació, prevista pel 2027. Entre les propostes que es posen sobre la taula hi ha ampliar l’ús d’espais escolars més enllà de l’horari lectiu, recuperar els programes de patis oberts i habilitar equipaments temporals que donin aire als clubs i entitats.

Azahri insisteix que no es tracta només d’una qüestió logística, sinó d’una necessitat de cohesió social: “Els nens i nenes tenen dret a fer esport al seu barri. Esperar fins al 2027 serà difícil. Necessitem solucions perquè és primordial fomentar el jovent a fer vida al barri”.

Una reivindicació històrica

La lluita per aconseguir un poliesportiu digne al Poble-sec no és nova. Fa més d’una dècada que entitats, famílies i associacions veïnals reclamen un equipament que doni resposta al creixement del barri. En aquest temps, els clubs han crescut, la població ha augmentat i les necessitats s’han multiplicat, fent que la situació sigui encara més urgent.

El missatge que arriba des del barri és clar: calen solucions immediates i imaginatives. Recuperar els patis oberts, habilitar espais provisionals i ampliar l’ús d’instal·lacions escolars són algunes de les mesures que, consideren, podrien alleugerir una problemàtica que afecta de ple el dia a dia de moltes famílies. El futur poliesportiu és una esperança, però el Poble-sec demana respostes ara. •

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024