Connecta amb nosaltres

Societat

BCN enderrocarà un palau firal en desús per fer 500 habitatges assequibles, nous equipaments i zones verdes

El Poble-sec i la Font de la Guatlla quedaran units per un vial verd, l’avinguda de Maria Cristina serà pacificada i es construirà un segon CAP i un nou poliesportiu

Publicat

on

Després d’un segle amb una mateixa fisonomia, el conjunt de l’espai firal de Montjuïc canviarà la seva organització. Aquest febrer Ajuntament i la Fira de Barcelona han presentat el futur dels espais i superfícies del conjunt monumental. D’entrada, la Fira perdrà el pavelló 2 (Paral·lel/Lleida), el qual serà enderrocat per construir en la seva superfície 500 habitatges públics, corredors verds i equipaments. I si bé amb aquest enderroc la Fira perd el 47% de la superfície que tenia fins ara en aquest sector de Barcelona, l’organisme resta satisfet de l’acord. La raó: aquest pavelló restava semiabandonat des de la inauguració dels pavellons de l’Hospitalet i ara la resta d’espais firals de Montjuïc es podran modernitzar i compactar al voltant de l’avinguda de Maria Cristina.

La redistribució urbanística dels espais no només s’ha acordat entre Ajuntament i Fira, sinó que els veïns també han pogut dir la seva en set sessions de debat (encara que no s’hagin pogut encaixar totes les propostes, com la creació d’un Museu del Transport). Segons la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, les principals peticions del veïnat han versat sobre l’increment d’habitatge, del verd i la posada en marxa d’equipaments històricament reivindicats. Quins seran aquests? Un centre assistencial per a gent gran i nou Centre d’Atenció Primària (CAP) per descongestionar el CAP Les Hortes, una biblioteca i un espai veïnal a la Casa de la Premsa i, per últim, un poliesportiu al pavelló d’Itàlia (el qual només veurà reformat el seu interior).

Pel que fa a la històrica petició del MNAC de poder créixer sobre un dels palaus en desús, el museu finalment veurà acomplert el seu anhel i es podrà annexionar el pavelló de Victòria Eugènia per ampliar l’espai expositiu. Enfront d’aquest, el palau d’Alfons XIII passarà a acollir un hub d’empreses i start-ups culturals i científiques, quan fins ara escassament resguardava les carrosses de la Cavalcada de Reis. En total es destinaran 22.000 metres quadrats a equipaments i uns altres 13.350 metres quadrats a sòl residencial. O el que és el mateix: fins a 500 habitatges públics en edificis d’un màxim de quatre plantes amb locals comercials de titularitat pública als seus baixos.

Trencar la frontera

Si bé fins avui dia la Fira representava una frontera pels veïns del Poble-sec, amb la reforma es buscarà comptar amb un espai firal més permeable i verd. En primer terme s’executarà un carrer per a vianants a través del Palau de la Metal·lúrgia i una plaça de l’Univers completament oberta que permetrà connectar transversalment els veïns de la Font de la Guatlla amb els del Poble-sec i Sant Antoni. Una potenciació dels desplaçaments a peu en la qual també tindrà un paper clau la pacificació del trànsit de l’avinguda de Maria Cristina. Però, per on pujaran els vehicles aleshores? Aquests seran redirigits pel carrer de la Guàrdia Urbana, el qual canviarà de sentit i es perllongarà fins al Paral·lel. A més, els carrers de Lleida i Mèxic passaran a tenir un únic sentit.

El camí administratiu

Per poder tenir tot el projecte de reurbanització de la Fira de cara al 2029, l’any que es complirà el centenari de l’Exposició, caldrà que les tres administracions implicades remin en la mateixa direcció i es compleixin tots els terminis. Segons van acordar en un conveni Ajuntament, Generalitat i Fira de Barcelona, seran les tres administracions les encarregades de finançar l’obra any a any, però per exemple, encara no se sap del cert si serà Generalitat o consistori qui construeixi els habitatges públics.

Un cop el conveni quedi del tot tancat, serà l’hora de redactar la modificació del Pla General Metropolità (MPGM). Un tràmit burocràtic que, com a mínim, les administracions compten que es pugui demorar fins a finals d’any. Per tant, els primers operaris no podran començar a treballar fins al 2023 (a excepció de l’espai del poliesportiu, el qual podria estar enllestit de cara a l’any vinent).

Les columnes del Paral·lel

La reurbanització dels espais firals no només suposarà enderrocar el pavelló número 2 (el qual no compta amb cap mena de protecció ni interès històric ni arquitectònic), sinó també les columnes que allotja en el lateral del Paral·lel. Encara que aquestes tinguin un estil neoclàssic, com el conjunt de l’espai de Montjuïc, cal tenir en compte que no van ser construïdes per a l’Exposició del 1929. Aquestes representen només un element decoratiu del pavelló que es va instal·lar entre 1984 i 1986 i no tenen cap mena de valor patrimonial.

Societat

La Casa de la Premsa acollirà una extensió de l’Institut del Teatre

L’edifici obrirà les portes pel centenari de l’Exposició del ‘29 i encabirà espais per a les entitats locals

Publicat

on

Gir de guió. Després de descartar la idea d’encabir-hi una biblioteca (aquesta s’ubicarà a la nau de Blesa), la Casa de la Premsa finalment acollirà el nou Centre de Recerca i Acció Comunitària en Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. L’equipament, que haurà d’entrar en funcionament l’any 2029 amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional, també reservarà espais a les entitats que han impulsat la seva restauració. Val a dir, però, que el projecte encara està molt verd i que, a hores d’ara, només se sap que la transformació serà finançada per la Diputació de Barcelona (encara que l’esforç tècnic anirà a càrrec de l’Ajuntament, el qual tampoc ha definit cap pressupost).

El nou espai, vinculat a l’Institut del Teatre, serà l’evolució de l’actual Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques que hi ha a la plaça de Margarida Xirgu. Dit d’una altra, reinventarà l’actual servei i l’abordarà des de tres eixos. D’entrada, no només preservarà el patrimoni, sinó que també li donarà vida i el farà accessible a totes les persones que en vulguin fer-ne ús. Hi haurà col·leccions, préstecs, suport expert a la cerca i a la recerca, etc. En paral·lel, hi haurà recerca pràctica; és a dir, residències artístiques, laboratoris… I, per últim, l’edifici es convertirà en un espai d’acció comunitària i de foment de programes educatius.

L’associació Casa de la Premsa tindrà un espai garantit a l’edifici

Segons el responsable de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau González, l’obra “dignificarà” un edifici que, històricament, mai ha acollit activitats “a l’alçada”. “Nosaltres estarem a l’altura de les circumstàncies i de l’equipament, perquè a més ho farem de la mà dels veïns i veïnes que han reivindicat aquesta necessària recuperació”, ha detallat. De fet, els usos veïnals que es van pactar en un primer moment continuen sobre la taula, encara que s’haurà de fer “encaje de bolillos”, en paraules de la regidora del Districte, Raquel Gil, per veure quins espais de l’edifici ocupen finament.

Continua llegint

Societat

El veïnat de Concòrdia 41, en peu de guerra contra el fons especulador que els vol expulsar

Un grup inversor compra un edifici amb 35 veïns per tornar a vendre els pisos a un preu més elevat: “Estem davant d’una nova Casa Orsola”

Publicat

on

Davant l’atzucac que viu Barcelona per la crisi de l’habitatge, un nou bloc de veïns s’ha unit a la lluita per defensar les seves llars. Es tracta de 35 poblesequins que viuen a l’edifici del carrer de Concòrdia número 41, i que en els últims mesos viuen sota l’amenaça de ser expulsats de casa seva després que hagi adquirit la finca el fons d’inversió Urbe Enginova. Alguns fa 25 anys que hi viuen, com l’Albert, encarregat d’una petita botiga d’artesanies. O la Jackeline, que fa més de 10 anys que resideix a un pis de l’edifici. Tots ells han unit forces i, al costat del Sindicat de Llogateres, pensen resistir a l’especulació.

L’edifici consta de 14 habitatges i dos locals. Fins ara l’havia gestionat un propietari, que va morir l’any passat. Va ser llavors quan els fills van decidir vendre l’edifici al fons d’inversió, que es dedica a serveis immobiliaris, de reforma, i d’inversió. L’objectiu d’aquest fons és no renovar els contractes de les famílies i revendre els pisos a un preu molt més alt. Els veïns, però, han decidit convertir una situació adversa en una lluita col·lectiva.

 El cas de Concòrdia 41 és un més dels centenars que es reprodueixen arreu de Catalunya en una crisi d’habitatge cada cop més sagnant, però aquest en concret clama al cel perquè podria haver estat aturat per l’Ajuntament amb facilitat, denuncien els inquilins. Va ser el febrer de 2025 quan Urbe Enginova va adquirir l’edifici comprant-lo a un preu irrisori: 1,8 milions d’euros, que són uns 120.000 euros per pis. Des del Sindicat de Llogateres lamenten que l’Ajuntament no exercís el dret de tanteig i retracte per comprar l’edifici. A més, no va fer-ho malgrat que cinc dels 14 habitatges pertanyen a la borsa d’habitatges de lloguer de Barcelona. És a dir, que amb aquesta operació, l’Ajuntament, a banda d’haver perdut un edifici assequible per augmentar el parc de lloguer públic, podria perdre també cinc contractes de lloguer social municipals.

Però el moviment està fet i ara els veïns s’aferren a l’acció conjunta. De moment, han intentat forçar l’obertura d’una mesa negociadora amb la propietat, però aquesta s’hi ha negat en rotund. En una roda de premsa el passat 17 de setembre, alguns dels veïns i membres, tan del Sindicat de Llogateres com del Sindicat de Barri del Poble-sec, van explicar que no han obtingut resposta als correus ni a les trucades, i que fins i tot van visitar l’oficina sense èxit. En canvi, sí que han rebut burofaxos de la propietat per demanar que marxin de casa un cop finalitzi el contracte.

La veu dels afectats

“Hem intentat contactar per terra, mar i aire a la nova propietat. L’única resposta ha estat demanda judicial i diversos burofaxos amenaçadors”, explica l’Albert. Davant la situació d’incertesa, va exigir a l’Ajuntament una actuació per frenar la situació. “Si volem uns barris vius, gent com nosaltres ha de tenir l’oportunitat de quedar-se”, va proclamar.

En la mateixa línia d’apoderament es troba la Jackeline, que lluny d’abaixar els braços, malgrat que ja ha estat avisada que no li renovaven el contracte, ha continuat pagant el lloguer. Per què? És una estratègia impulsada des del Sindicat de Llogateres, el moviment #EnsQuedem, que consisteix a no marxar de casa quan s’acaba el contracte i continuar pagant el lloguer fins que s’arriba a una solució. Així ho faran els veïns de Concòrdia a mesura que es vagin caducant els contractes. L’objectiu és que tots siguin renovats, i no acceptaran cap negociació individual. “Si ens organitzem, podrem guanyar aquestes empreses. Som molts i estem units. Fem una crida a les persones amb lloguer caducat perquè vagin al sindicat del seu barri”, proclama la Jackeline.

Des del Sindicat de Llogateres, la portaveu, Carme Arcarazo, es refereix a aquest cas com una “nova Casa Orsola”, en referència al bloc de veïns de l’Eixample que s’ha convertit en un emblema de lluita contra l’especulació. “Els veïns de Concòrdia 41 són un nou símbol de la ciutat que resisteix i es nega a ser expulsada a poc a poc”, sintetitza. De moment, els veïns es queden i demanen a l’administració accions contundents, més quan el govern de Jaume Collboni ha posat (com a mínim en l’àmbit discursiu) la lluita per l’habitatge com un dels eixos troncals de les seves polítiques.

119.000 contractes de lloguer caducaran aquest curs

El Sindicat de Llogateres denuncia que situacions com aquesta van a l’alça a les principals ciutats catalanes, on rendistes i fons voltor expulsen massivament les llogateres per poder esquivar el topall de preus en la renovació dels contractes de lloguer. Aquest curs que entra serà especialment agressiu, atès que el 2026 finalitzen a Catalunya 119.000 contractes de lloguer (d’acord amb el nombre dels contractes de cinc anys signats durant el 2021) sense tenir en compte aquells que puguin estar en pròrroga. Això significa que milers de llars llogateres podrien ser expulsades davant la manca de mecanismes per protegir la seva estabilitat. També denuncia que el govern del PSC continua infrautilitzant la via del tanteig i retracte per ampliar el parc d’habitatge públic i protegit, tal com ha passat amb Concòrdia 41, deixant totalment desprotegits els llogaters que viuen a les finques. 

Continua llegint

Societat

L’avantprojecte del nou CECOR a les Tres Xemeneies presenta deficiències

Publicat

on

Per

El Departament de Prevenció de Riscos Laborals (DPRL) de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat l’avantprojecte per ubicar el Centre de Coordinació Operativa de Emergències (CECOR) a l’edifici Llac de les Tres Xemeneies,. Segons un informe al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, el projecte, impulsat per l’empresa municipal BIMSA i la Gerència de Seguretat, presenta “incompliments” i “deficiències” en seguretat, salut i higiene laboral.

Redactat per Bogom Arquitectura, l’avantprojecte no compliria amb normes bàsiques, com l’alçada mínima de tres metres als locals de treball o les condicions ambientals (temperatura, ventilació, soroll i il·luminació).L’informe també assenyala problemes en el sistema de protecció contra incendis, com la manca de senyalització d’extintors, il·luminació d’emergència i vies d’evacuació.

A més, l’avantprojecte no especifica quin mobiliari es faria servir per evitar la lipoatrofia semicircular, ni les mesures de seguretat en cables elèctrics o paviments.

En declaracions al mateix mitjà de comunicació, l’Ajuntament defensa que el projecte està en fase inicial i que és habitual rebre informes de millora. Fonts municipals asseguren que s’han fet reunions per incorporar correccions al projecte bàsic, que es tancarà en setmanes i es tornarà a avaluar.

El CECOR, actualment ubicat al carrer de Lleida, gestiona emergències amb personal de la Guàrdia Urbana, Bombers, Mossos i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025