Connecta amb nosaltres

Cultura

La reformulació del Paral·lel

El Paral·lel canviarà bona part de la seva direcció cultural amb la compra d’El Molino o la nova gestora de la Sala Barts

Publicat

on

Després que aquest passat mes de gener es confirmés que el solar de l’antic Teatre Talia no acollirà mai més espectacles culturals de gran format per donar pas a equipaments i pisos per a joves i gent gran (veure pàgina 9), altres punts icònics de l’avinguda del Paral·lel sí encaren una segona vida cultural. Per una banda, el Teatre Apolo des de fa un any viu una resurrecció de la mà del grup madrileny Smedia (abans havia passat dos anys en la penombra a conseqüència d’una mala gestió econòmica per part d’Ethika Global). Per l’altra, les darreres intervencions en matèria cultural capitanejades per l’Ajuntament de Barcelona apunten envers un nou enfocament a les futures cartelleres. A hores d’ara, però, en quin punt es troba aquesta reformulació de l’avinguda de les llums? Si bé el Paral·lel podrà tornar a esdevenir la icònica avinguda que va representar a la ciutat al llarg del segle XX (les comparacions no aporten mai res de bo), és possible que la multimilionària injecció econòmica municipal pugui ajudar a acabar de revifar aquest eix cultural. Una empenta que pot resultar factible sobretot quan sales com el Teatre Condal, el Teatre Victòria o el mateix Teatre Apolo han sobreviscut al cop més dur de la pandèmia.

L’estat de la qüestió

Mentre que l’edifici del Teatre Arnau no fa més que acumular pols des del 2000 (encara que l’any 2011 va ser comprat per l’alcalde Jordi Hereu), la partida per a la seva reforma, calculada en 11,6 milions d’euros, sembla no arribar mai (els darrers en reclamar-la han sigut els representants municipals de Ciutadans). En canvi, on sí que existeix una esperança de futur és pocs metres més amunt de l’avinguda.

Des de la compra de l’Ajuntament d’El Molino el passat mes de juliol per 6,2 milions d’euros, la sala de l’emblemàtica Elvira Vázquez ja ha tornat a obrir les portes per acollir esdeveniments com el BCNegra 2022 del passat febrer. Si més no, l’activitat duta a terme en els darrers mesos poc té a veure amb els espectacles que van il·luminar la seva façana fins a l’any 2019. Almenys, però, Vázquez ha aconseguit evitar el que a tota costa no volia pel seu fill: vendre-se’l a un privat que el prostituís, segons va declarar el dia de la compravenda de l’edifici (en el qual es van arribar a invertir fins a 25 milions d’euros per reformar-lo).

En aquesta línia, la mateixa alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja va exposar en l’entrevista del passat mes de març al ZONA SEC que els despatxos municipals treballen des de fa setmanes en els plecs per poder fer el concurs d’adjudicació de la sala (la gestió serà privada). Un espai, que, segons va confirmar el titular de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Granados, reobriria de forma oficial “al llarg” de 2022 sense oblidar la seva essència “canalla”, però amb la intenció de donar cabuda al teatre de petit format, les arts escèniques experimentals, la gastronomia i l’audiovisual.

La Sala Barts

El darrer cop d’efecte al Paral·lel, però, ha arribat després de la sortida a concurs públic i adjudicació de la Sala Barts. Un procés que posarà a prova la capacitat de la nova gestora per atraure nous públics a l’equipament de titularitat municipal. La raó: al llarg de la darrera dècada s’ha consolidat com un dels espais més potents de la indústria cultural de Barcelona gràcies a la tasca duta a terme per la promotora The Project.

De fet, ha sigut a finals d’aquest mes de març que el jurat municipal ha decidit adjudicar la sala durant els quatre anys vinents (prorrogables) al projecte Músiques en Paral·lel, després d’obtenir la puntuació màxima al concurs. Però… qui hi ha al seu darrere? La cooperativa de serveis tècnics Quesoni, la cooperativa L’Afluent (la qual ja gestiona la direcció artística del Barcelona Acció Musical (BAM) i els Concerts de la Fabra i Coats), així com la Sala Upload del Poble Espanyol.

La intenció de l’Ajuntament és que d’ara endavant la Sala Barts es converteixi en un espai de “programació, producció artística i cultural, suport al teixit musical, entorn de la música, les arts escèniques i la creació de la ciutat”. No obstant això, serà el pas dels mesos qui dictamini l’encert o l’error de virar la direcció de l’equipament cap a una programació estrictament musical.

La Sala Barts tancarà el 17 d’abril

The Project, la gestora de la Sala Barts al llarg dels darrers deu anys, ha comunicat que el darrer dia que mantindrà l’equipament amb la persiana aixecada serà el 17 d’abril. Segons ha explicat la promotora cultural, entre les raons per les quals han pres aquesta decisió estan les “discrepàncies amb el contingut de les bases del nou concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona”. Al seu parer, el nou ús que li vol donar el consistori no encaixa amb el plantejament artístic transversal que s’ha desenvolupat a la sala, ja que se’n vol fer un ús primordialment musical.

Els responsables de The Project ja van avançar que no es presentarien al concurs, perquè el veien perdut per avançat. Tanmateix, han recordat que sota la seva gestió la Sala Barts ha aconseguit sumar més d’un milió i mig d’espectadors, seduïts per la programació de musicals, comèdies, teatre familiar o concerts de primer nivell, com Estopa, Alan Parsons, Andrés Calamaro o Jethro Tull, entre d’altres. Una programació que va quedar avalada sobretot després d’embutxacar-se els premis ARC i Enderrock, com la millor sala de concerts de Catalunya per votació popular.

Per últim, destacar que els qui tabé s’han quedat amb les ganes de gestionar la Sala Barts han sigut els responsables del Festival Cruïlla. Tot i aplegar nombrosos suports del panorama escènic català, el seu projecte “no ha encaixat amb els criteris que l’ICUB ha considerat determinants per a la gestió de l’espai”, tal com han lamentat en un comunicat on han agraït la confiança dels seus patrocinadors i han felicitat als adjudicataris del concurs públic.

Cultura

Un xèrif a la deriva

1280 hab. de Jim Thompson o el retrat del malson americà

Publicat

on

Jim Thompson (Anadarko, Oklahoma, 1906 – Huntington Beach, Califòrnia, 1977) és considerat un dels més grans escriptors de novel·la negra de tots els temps, juntament amb James M. Cain, Raymond Chandler, Dashiell Hammett o Horace McCoy. Si en la seva feina com a periodista Thompson va destacar pel seu posicionament crític i marxista —quelcom que el va portar a ser inclòs en algunes llistes negres de l’època de la ‘cacera de bruixes’—, a les seves narracions hi trobem una visió crítica d’una societat desesperançada, pregonament marcada per les misèries de la Depressió i corcada pel racisme, el masclisme, la hipocresia i la corrupció moral.

1280 hab., una de les peces mestres de la novel·la negra de tots els temps, és una brillant porta d’entrada a l’estil de Jim Thompson. En aquesta obra coneixerem en Nick Corey, el xèrif de Potts County, un petit poble texà de 1.280 habitants. Un home que, rere la màscara d’un ésser inofensiu, gandul i pusil·lànime, amaga un cervell arter i una ment disposada a exercir la violència més crua (i quotidiana) per assolir el seu objectiu: ser reelegit xèrif.

En Nick Corey, com podreu descobrir, es mostrarà com un ésser abjecte, sense cap mena d’escrúpol, capaç de desfer-se tot aquell que gosi interposar-se en el seu destí. Com veieu, ens trobem davant d’un personatge que, tot i formar part dels agents de la llei, es troba a les antípodes dels cavallers blancs amb placa de certes novel·les policíaques. I això és així perquè, en Nick Corey, en el fons, no és res més que el mirall de tantes societats que, rere una fina capa d’aparença civilitzada, amaguen una corrupció moral sense fons. De fet, com va dir alguna vegada l’autor, les històries només tenen una trama: “Les coses mai no són el que semblen”. •

Continua llegint

Cultura

El Mercat de les Flors presenta una temporada centrada en la renovació i l’ambició

Publicat

on

Amb la mirada posada en el centenari de l’edifici i enmig d’un context de transformació, el Mercat de les Flors inaugura la temporada 2025-2026 amb la voluntat de continuar sent un referent cultural. Aquesta nova etapa ve marcada per diversos punts d’inflexió: un canvi en la direcció artística, l’inici d’un nou cicle creatiu i un conjunt d’obres de rehabilitació que s’executaran.

Celebrar el gran format: de Cèl·lula a La Quijá

Un dels plats forts de la temporada serà una nova proposta del projecte Cèl·lula, impulsat per fomentar la creació col·lectiva i la producció de grans peces. La temporada s’estrenarà amb una nova creació de Roser López Espinosa, i al desembre tornarà La Quijá, de Paloma Muñoz, després d’una gira plena d’èxits i reconeixements.

Complicitats i noms consolidats

La programació de la temporada 2025-2026 manté el vincle amb artistes que han crescut de la mà de l’organització. És el cas de l’Aina Alegre, que hi presenta Fugaces, o de la Marina Mascarell, que hi torna amb Bloody moon i la reposició de Mongrel. Pere Faura també hi serà present amb el seu solo Mètode Rosa, així com Humanhood amb Vórtex i Miquel Barcelona amb Orgia.

Descobertes internacionals

El Mercat de les Flors també obre les seves portes a creadors i companyies internacionals que visitaran per primera vegada l’espai. Entre les més destacades hi ha el Ballet de Lorraine, la DFDC (successora del llegendari Ballet de Frankfurt de William Forsythe), la Companyia Nacional de Dansa Contemporània de Corea i el Ballet Estatal de Hessen. Amb aquesta darrera, i en col·laboració amb el Cor de Cambra del Palau de la Música, es podrà veure I am afraid to forget your smile, una de les peces del seu programa. 

Continua llegint

Cultura

El barri concentra tot un reguitzell de propostes estivals d’art, música i natura

El ZONA SEC et fa una selecció d’idees, activitats i escapades a preus reduïts per sortir de casa el mes estival per antonomàsia

Publicat

on

Barcelona a l’agost es transforma en un escenari ple de vida, i el barri del Poble-sec, juntament amb la muntanya de Montjuïc, ofereixen una combinació única de cultura, història, gastronomia i natura¡ ideals per aprofitar l’estiu. Des de ZONA SEC us proposem cinc activitats destacades per gaudir aquest agost de 2025, amb propostes que combinen tradició, art i moments de lleure.

1. Descoberta gastronòmica pel carrer de Blai

El carrer de Blai no només ha de ser pels turistes. Aprofita aquest agost per fer la teva pròpia ruta de pintxos. Amb més de 30 establiments que combinen clàssics i noves tendències gastronòmiques, alguns locals proposen des d’1 euros tapes i pintxos. Com bé saps, el carrer està especialment animat els caps de setmana a la tarda i vespre, amb música ambiental, terrasses plenes i una ambientació festiva que convida a passejar, tastar i socialitzar. És un pla perfecte que els poblesequins també poden aprofitar i recuperar com a veïns del carrer mentre el gaudeixen en família, amics o parella.

2. Sala BCN

No perdis l’oportunitat de viure la màgia de la Sala BCN al Castell de Montjuïc. Aquest cicle de concerts a l’aire lliure, organitzat per l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, transforma el Pati d’Armes del castell en una terrassa vibrant amb música en directe, des de rumba i funk fins a rock i soul. Amb un aforament reduït, format híbrid de taules i espai per ballar, i una oferta gastronòmica que complementa l’experiència, és el pla perfecte per gaudir de les nits d’estiu amb vistes espectaculars a la ciutat. Per l’escenari hi passaran artistes com Joe Crepúsculo o Ketekalles.

3. MNAC

Endinsa’t en l’ànima artística de Montjuïc més essencial amb la visita guiada “Col·lecció MNAC: The Highlights” al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), una experiència imprescindible per descobrir les joies del seu fons mil·lenari.  Aquesta ruta d’una hora recorre obres mestres com el Pantocrator romànic de Sant Climent de Taüll, entre d’altres peces icòniques, amb accés a les terrasses-mirador i les seves vistes espectaculars de Barcelona. Complementa la visita amb la visita a les dues exposicions temporals que ofereix aquest agost el museu: “Francesc d’A. Galí. El mestre invisible”, que celebra el llegat del creador dels murals de la cúpula del Palau Nacional i “Des del centre” d’Eugènia Balcells. Aquest agost possiblement també serà la darrera oportunitat per veure les pintures murals de la sala capitual de Sixena a Montjuïc.

4. Estiu a l’Apolo

El Teatre Apolo es converteix en l’escenari perfecte per a dues experiències teatrals vibrants que no et pots perdre. Per una banda, l’intrigant “Se ha escrito un crimen”, una obra interactiva ambientada en una mansió ultramoderna en una illa remota, on set desconeguts amb secrets són atrapats en un joc de sospites, traïcions i assassinats. D’altra banda, deixa’t emportar per “EuroAbba – Bailando con ABBA”, un tribut que recrea l’essència dels anys 70 i 80 amb els èxits d’ABBA, com Waterloo. Amb veus en directe, vestuaris fidels, cors i una escenografia captivadora.

5. Visita els dos jardins emblemàtics

Per acabar el mes, sempre pots anar a descobrir dos tresors verds a Montjuïc: el Jardí Botànic de Barcelona i el Jardí Botànic Històric, perfectes per a una escapada natural al cor de la ciutat. El Jardí Botànic, situat entre l’Estadi Olímpic i el Castell, ofereix un passeig per 14 hectàrees amb 1.500 espècies i vistes espectaculars al delta del Llobregat. Per la seva banda, el Jardí Botànic Històric, darrere el MNAC, és un oasi amagat amb entrada gratuïta i arbres monumentals. Un passeig ideal per a qualsevol capvespre d’agost.

Bonus track

Aquest agost de 2025, el Poble Espanyol es converteix en un escenari vibrant amb les Nits en Viu, un cicle de concerts a l’aire lliure que il·lumina les nits d’estiu de tot el mes d’agost. Submergeix-te en quatre experiències musicals úniques: Fiesta Caribe (dimecres), amb salsa, bachata, còctels caribenys amb molt “azzzzúcar” i plats tropicals que et transportaran al Carib; Rock&Grill (dijous), amb 12 bandes tribut que revisiten clàssics de rock com Scorpions, Iron Maiden o Metallica, acompanyades de suculents plats a la brasa; The 90’s Queens’ Nights (divendres), una festa nostàlgica amb tributs a icones del pop dels 90 com Queen, Shakira o La Oreja de Van Gogh; i Fritanga! (dissabtes), amb rumba desenfadada de grups com Alma de Boquerón o Piratas Rmbversions, a més de tapes, mojitos i tinto de verano. L’encant històric del Poble Espanyol, amb sessions de DJ i gastronomia variada, crea un ambient festiu inoblidable vagis en família, amics o parella.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024