Els catalans vàrem pagar a l’Estat el 2021 la xifra rècord de 44.198 milions d’euros en impostos (IRPF, IVA, IS, etc.) i l’Estat ens tornarà a l’entorn de la meitat (uns 22.000 milions) el 2023 mitjançant lliuraments mensuals, tot ben dosificat. La diferència és el dèficit fiscal, un espoli sense parangó ni dins ni fora de la UE. D’altra banda, la resposta de la UE a l’embat de la crisi sanitària, i a la transformació digital de l’economia sobre el principi de la sostenibilitat ha estat crear un fons de 750.000 milions d’euros (el Next Generation), dels quals 140.000 van destinats a l’Estat espanyol fins al 2026. En teoria una oportunitat per millorar el model econòmic i empresarial. A la pràctica, s’ha usat el vell model centralista per a la gestió dels fons, en detriment de les comunitats autònomes.
Repartiment dels fons
El 2021, dels 26.634 milions d’euros que va rebre l’Estat dels fons europeus només 11.246,8 es van transferir a les autonomies, dels quals 1.578,7 a Catalunya (el 14%): 206,08 d’euros per habitant, (la penúltima comunitat), en front dels 412,48 d’euros per extremeny, 353,36 d’euros per riojà, etc. A més, la finalitat d’aquests fons ja l’havia decidit l’Estat i no la Generalitat. Una altra part es va adjudicar a través de concurs i d’aquesta Catalunya en va rebre el 17%. L’Estat va adjudicar a dit la resta. El resultat final és que Catalunya només va rebre el 7,8% dels fons, tot i representar el 19% de l’economia de l’Estat. Si sumem el dèficit fiscal als 3.500 milions de “dèficit” de fons europeus, sobrepassem els 25.000 milions d’euros en un sol any (el pressupost de la Generalitat per al 2022 és de 38.139 milions). Aquesta és la magnitud de l’atracament.
Espionatge a dojo
En l’àmbit polític, escrivia el diari Liberation sobre el ciberspionatge a l’independentisme català: “le plus grand cas d’espionnage politique en Europe” i el Washington Post deia sobre el Catalangate que “és una violació flagrant de les llibertats civils”. En una democràcia fins i tot el secret d’estat té límits: la vulneració de drets i la comissió o ocultació de delictes. No hi ha hagut, en el moment d’escriure aquestes línies, resposta política –repeteixo, política– i contundent de veritat a les accions criminals de l’Estat. Demanar la dimissió de la ministra de Defensa més aviat sembla un gest per salvar el cap del principal responsable, Pedro Sánchez. No cal legalitzar la marihuana, com proposa Santiago Niño Becerra, per amansir la població, la societat catalana ja és zombi, gràcies a la submissió dels polítics catalans a l’Estat. El dramaturg Ramón María del Valle-Inclán explica en la seva Luces de Bohemia l’última nit de Max Estrella, un poeta bohemi i cec que, irònicament és el que millor veu la realitat d’aquella Espanya: decadència moral i material, corrupció, incultura, supèrbia… que el poeta sintetitza en la frase “España es una deformación grotesca de la civilización europea”. Res ha canviat en un segle.
JOSEP MARIA TORREMORELL