Connecta amb nosaltres

Economia

Fons europeus i l’espoli inacabable

L’ocupació del nostre país es fa palès en un espoli econòmic de caire colonial i en un ciberespionatge sense precedents

Publicat

on

Els catalans vàrem pagar a l’Estat el 2021 la xifra rècord de 44.198 milions d’euros en impostos (IRPF, IVA, IS, etc.) i l’Estat ens tornarà a l’entorn de la meitat (uns 22.000 milions) el 2023 mitjançant lliuraments mensuals, tot ben dosificat. La diferència és el dèficit fiscal, un espoli sense parangó ni dins ni fora de la UE. D’altra banda, la resposta de la UE a l’embat de la crisi sanitària, i a la transformació digital de l’economia sobre el principi de la sostenibilitat ha estat crear un fons de 750.000 milions d’euros (el Next Generation), dels quals 140.000 van destinats a l’Estat espanyol fins al 2026. En teoria una oportunitat per millorar el model econòmic i empresarial. A la pràctica, s’ha usat el vell model centralista per a la gestió dels fons, en detriment de les comunitats autònomes.

Repartiment dels fons

El 2021, dels 26.634 milions d’euros que va rebre l’Estat dels fons europeus només 11.246,8 es van transferir a les autonomies, dels quals 1.578,7 a Catalunya (el 14%): 206,08 d’euros per habitant, (la penúltima comunitat), en front dels 412,48 d’euros per extremeny, 353,36 d’euros per riojà, etc. A més, la finalitat d’aquests fons ja l’havia decidit l’Estat i no la Generalitat. Una altra part es va adjudicar a través de concurs i d’aquesta Catalunya en va rebre el 17%. L’Estat va adjudicar a dit la resta. El resultat final és que Catalunya només va rebre el 7,8% dels fons, tot i representar el 19% de l’economia de l’Estat. Si sumem el dèficit fiscal als 3.500 milions de “dèficit” de fons europeus, sobrepassem els 25.000 milions d’euros en un sol any (el pressupost de la Generalitat per al 2022 és de 38.139 milions). Aquesta és la magnitud de l’atracament.

Espionatge a dojo

En l’àmbit polític, escrivia el diari Liberation sobre el ciberspionatge a l’independentisme català: “le plus grand cas d’espionnage politique en Europe” i el Washington Post deia sobre el Catalangate que “és una violació flagrant de les llibertats civils”. En una democràcia fins i tot el secret d’estat té límits: la vulneració de drets i la comissió o ocultació de delictes. No hi ha hagut, en el moment d’escriure aquestes línies, resposta política –repeteixo, política– i contundent de veritat a les accions criminals de l’Estat. Demanar la dimissió de la ministra de Defensa més aviat sembla un gest per salvar el cap del principal responsable, Pedro Sánchez. No cal legalitzar la marihuana, com proposa Santiago Niño Becerra, per amansir la població, la societat catalana ja és zombi, gràcies a la submissió dels polítics catalans a l’Estat. El dramaturg Ramón María del Valle-Inclán explica en la seva Luces de Bohemia l’última nit de Max Estrella, un poeta bohemi i cec que, irònicament és el que millor veu la realitat d’aquella Espanya: decadència moral i material, corrupció, incultura, supèrbia… que el poeta sintetitza en la frase “España es una deformación grotesca de la civilización europea”. Res ha canviat en un segle.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Tanca la Pastisseria Casas

El negoci familiar, inaugurat l’any 1944, tanca a conseqüència de la pujada del lloguer

Publicat

on

Fundada l’any 1944 per Antoni Oliver, la Pastisseria Casas s’ha convertit en la darrera víctima de la pressió immobiliària i del nou context econòmic. L’històric establiment ubicat al número 24 del carrer de la Creu dels Molers no ha suportat la darrera pujada de lloguer (el qual s’ha triplicat, segons denuncien), l’increment del cost dels subministraments, els impostos i la ferotge competència dels forns de pa a la zona.

Si bé als seus inicis la casa es va dedicar a fabricar neules, al cap de pocs anys el local es va especialitzar en la fabricació de galetes. Aleshores l’empresa es podia permetre pagar cinc nòmines de professionals que, més tard, es tornarien a reciclar per dedicar-se als pastissos. De fet, Casas ha esdevingut fins al dia del seu tancament en un negoci de pelegrinatge per a generacions de poblesequins. Uns veïns que ara s’han quedat pràcticament orfes de pastisseries de tota la vida.

El darrer comiat

Encara que el seu públic sempre s’ha decantat pels productes acompanyats per la nata, la trufa o els braços de gitano, especialitats històriques com les lioneses o els tortells mai van abandonar del tot l’aparador, el qual compartien amb les darreres tendències en salats. Per aquesta raó, moltes famílies han decidit acostar-se al llarg dels darrers dies fins aquest racó del plaer per acomiadar-se d’una família que, any rere any, mai ha deixat de satisfer els paladars més exigents.

Continua llegint

Economia

El perquè de tot plegat

50 anys de l’informe del Club Roma, que ja advertia que la pressió demogràfica sobre el planeta era insostenible i tenia un límit

Publicat

on

Per

Enguany s’han complert els 50 anys de la publicació de l’informe Els límits del creixement, del Club de Roma, una associació fundada per debatre sobre els canvis en el planeta com a conseqüència de les accions humanes. Aquell va ser el primer estudi sobre les conseqüències del creixement de la població, les activitats humanes i els seus impactes físics sobre el planeta des d’una perspectiva global. Els autors advertien que si les tendències de creixement de la població, la industrialització, l’ús de recursos i la contaminació continuaven sense parar assoliríem el límit de la Terra en algun moment dels cent anys següents. El canvi climàtic, probablement n’és una de les conseqüències. L’informe va tenir un gran impacte, va ser qualificat de catastrofista i acusat de neomalthusianisme. Thomas Robert Malthus augurava, en un assaig de 1798, que si la població creixia en progressió geomètrica i els aliments ho feien en progressió aritmètica arribaria un moment en que no seria possible alimentar la població mundial.

Dels 8.000 als 10.400 milions

Tot i els progressos humans i l’augment dels rendiments agrícoles i altres factors, és obvi que els recursos naturals s’esgoten i que un sistema econòmic que ha de créixer indefinidament per subsistir és insostenible, cosa que ens du a la idea del creixement zero i al perquè de tot plegat: la població no pot créixer sense límit. És allò del “si som menys ens toca a més”. En aquest sentit, i al marge d’altres consideracions, la política del fill únic de la Xina, vigent del 1979 al 2015 ha permès a aquest país gaudir d’un augment considerable del benestar de la població. L’ONU acaba de publicar un estudi sobre la població mundial, que preveu que passi dels 8.000 milions actuals als 8.500 el 2030, als 9.700 el 2050 i als 10.400 el 2100, però quatre dels set futurs escenaris marquen un descens de la població; i una dada significativa: s’ha passat de 5 fills per dona el 1950 als 2,3 el 2021. A l’estat espanyol, és d’1,24, per sota de la taxa de reemplaçament (2,1).

Àudios delators

En l’àmbit polític, José Bono i Felipe González ja gaudeixen de la seva nova nacionalitat dominicana i de casa nova a Cap Cana prop de la de Nicolàs Maduro i altres chavistes veneçolans (sempre hi ha una via d’escapament). Mentrestant, hem sentit els àudios que delaten a jutges i periodistes de les clavegueres. Vicent Partal el passat dia 12 donava a Vilaweb una de les definicions més acurades del que és l’estat espanyol: “És un estat-negoci, privatitzat, al servei d’una elit de famílies que, a partir de les empreses afavorides permanentment pel BOE i alimentades amb els diners de tots, controlen i manipulen la vida política, sobretot els partits polítics, però també la gran majoria dels mitjans, directa o indirectament”.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

El port, motor d’innovació

Publicat

on

Per

Com a ciutadans del Poble-sec i Paral·lel, el port sempre l’hem vist com un motor econòmic per al barri i la ciutat. Però aquest passat mes de juny la seva aportació ha fet un salt endavant amb una fita històrica. Per primer cop a la ciutat s’ha provat sobre el terreny un prototip de vehicle autònom elèctric, és a dir, un mini bus que condueix sol, sense necessitat de conductor (nivell d’autonomia 4) i que no contamina. El vehicle ha fet, durant un mes, un trajecte d’aproximadament 2 km entre el World Trade Center (Torre de Jaume I) i l’aparcament per a treballadors del port, tot sortejant innumerables interferències com ara camions, semàfors, vianants, la rotonda de la Carbonera, taxistes amb pressa i, en general, l’alta afluència de vehicles. Ha estat una prova pilot i, per seguretat de tothom, s’ha incorporat un operari (nivell d’autonomia 3) que validava les decisions que l’enginy a través de la seva intel·ligència artificial prenia tot sol. Per augmentar la seguretat de la prova s’ha limitat la seva velocitat a 15 km/h malgrat que el vehicle pot anar fins a 40km/h. Això només és un primer pas per construir el futur, semblant al que va succeir el 3 d’agost de 1907 quan es va matricular a Barcelona el primer turisme en una època on el transport habitual eren els carruatges de cavalls.

‘‘La prova ha estat tot un èxit i sense cap incident remarcable’’, ha comentat Alba Gonzalez, d’Innovació del Port de Barcelona. Els treballadors han acollit el projecte amb molta il·lusió i la idea és crear un Blue District o Espai d’Innovació on es puguin provar projectes que millorin aspectes com la sostenibilitat, l’ecologia, el consum energètic i la reducció d’accidents laborals.

No eliminar llocs de treball, sinó crear-ne

Sobre la possibilitat que tecnologies avançades com aquesta tregui llocs de treball, en Christian Riester, director de Pendel Mobility, l’empresa que ha executat el projecte, indica que en cap cas. La idea, diu, no és eliminar llocs de treball en els propers anys, sinó generar-ne de nous. Els automòbils autònoms cobriran trajectes d’última milla que ningú, ni taxistes ni transports públics, volen fer perquè són insostenibles econòmicament, afirma Riester. En canvi sí que necessitarem operaris de flotes per coordinar grups de 5 a 10 autobusos autònoms. Riester afegeix que a nivell europeu hi ha un dèficit important de conductors de vehicles de transport.

Com va dir Neil Amstrong quan va posar el peu a la Lluna: “Això és un petit pas per al home però un gran salt per a la humanitat”… Segur que veurem, en un futur no gaire llunyà, una Barcelona verda plena de vehicles autònoms públics, ecològics i econòmics, sense accidents i que ens permetin desplaçar-nos amb agilitat, respirar millor i sense soroll.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021