Connecta amb nosaltres

Economia

La inflació perjudica els més pobres

La pujada de preus estronca la recuperació postpandèmia, mentre els Estats Units són els grans guanyadors de la guerra d’Ucraïna

Publicat

on

Feia més de trenta anys que la inflació no arribava als nivells actuals. L’IPC interanual d’abril va ser del 8,3% a nivell estatal i del 8,0% a Catalunya (el definitiu de maig es coneixerà el 10 de juny). La inflació subjacent (sense energia i aliments sense elaborar) se situa en el 4,4%, també de rècord. Se sol a dir sovint que la inflació perjudica més els rics, perquè els pobres no tenen actius que puguin perdre valor, però això no funciona així. Les pujades de preus no són homogènies en tots els productes i no afecten tothom igual. Els col·lectius que, proporcionalment, tenen més consum dels productes que més han pujat són els més perjudicats. I aquest és el cas de les classes més populars, en les quals l’electricitat i els productes de primera necessitat representen una proporció més gran en la seva cistella de la compra. Les dades d’Eurostat (estadístiques de la UE) mostren que les llars amb rendes més baixes dediquen el 33% de la despesa a aliments, habitatge, gas, electricitat i calefacció, i les llars amb rendes més altes només el 15%.

Empitjorament amb la guerra

Alguns aliments bàsics, com l’oli, la pasta o la llet, han més que doblat el preu en un any. En part és conseqüència de l’augment del preu de l’energia, que ve d’abans de la invasió d’Ucraïna, però la guerra ho ha empitjorat. Ara és més fàcil d’explicar perquè des del 2017 els multimilionaris estatunidencs venen els seus actius en borsa i no paren d’acaparar terres de cultiu al cor dels EUA. John Malone (Liberty Media) té 2,2 milions d’acres de terra (1 acre són 4.046,9 m2); Ted Turner (CNN), 2 milions; Archie A. Emmerson (Sierra Pacífic), 1,9 milions, en una llarga llista on hi trobem noms com Jeff Bezos (Amazon) amb 450.000 acres o Bill Gates amb 242.000. I amb tot això el Banc d’Espanya diu que s’han de congelar les pensions. El 2021 el governador va percebre 219.020,37 euros bruts sense comptar les dietes de 1.127,93 euros per cada sessió del Consell i 540,96 euros per cada sessió de la Comissió Executiva. Sobren les paraules.

Europa, l’ase dels cops

Els EUA estan guanyant la guerra d’Ucraïna. Han enfortit el dòlar, compren més barat i venen més car i podran controlar millor la inflació. La dèbil UE només és un titella que rep tots els cops. No us cregueu la propaganda de guerra. Putin ha censurat tota crítica, però la UE ha fet el mateix a Europa, tancant mitjans com Russia Today, etc. Rebem informació esbiaixada. I recordem que l’anterior govern d’Ucraïna va ser el primer que va donar suport a M. Rajoy per aplicar l’article 155 a Catalunya. Heu vist que el Tribunal Penal Internacional persegueixi Bush, Blair i Aznar per causar 655.000 morts a l’Iraq? I l’enviament de 500 soldats estatunidencs a Somàlia per lluitar contra el gihadisme? Aquí també tenim talibans gihadistes, que estan per damunt de la democràcia i pels quals la “unidaz de Ejpaña” és déu, els Borbons els seus profetes i l’aparell de l’estat (govern, exèrcit, jutges, etc.) els seus fidels.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Tanca la Pastisseria Casas

El negoci familiar, inaugurat l’any 1944, tanca a conseqüència de la pujada del lloguer

Publicat

on

Fundada l’any 1944 per Antoni Oliver, la Pastisseria Casas s’ha convertit en la darrera víctima de la pressió immobiliària i del nou context econòmic. L’històric establiment ubicat al número 24 del carrer de la Creu dels Molers no ha suportat la darrera pujada de lloguer (el qual s’ha triplicat, segons denuncien), l’increment del cost dels subministraments, els impostos i la ferotge competència dels forns de pa a la zona.

Si bé als seus inicis la casa es va dedicar a fabricar neules, al cap de pocs anys el local es va especialitzar en la fabricació de galetes. Aleshores l’empresa es podia permetre pagar cinc nòmines de professionals que, més tard, es tornarien a reciclar per dedicar-se als pastissos. De fet, Casas ha esdevingut fins al dia del seu tancament en un negoci de pelegrinatge per a generacions de poblesequins. Uns veïns que ara s’han quedat pràcticament orfes de pastisseries de tota la vida.

El darrer comiat

Encara que el seu públic sempre s’ha decantat pels productes acompanyats per la nata, la trufa o els braços de gitano, especialitats històriques com les lioneses o els tortells mai van abandonar del tot l’aparador, el qual compartien amb les darreres tendències en salats. Per aquesta raó, moltes famílies han decidit acostar-se al llarg dels darrers dies fins aquest racó del plaer per acomiadar-se d’una família que, any rere any, mai ha deixat de satisfer els paladars més exigents.

Continua llegint

Economia

El perquè de tot plegat

50 anys de l’informe del Club Roma, que ja advertia que la pressió demogràfica sobre el planeta era insostenible i tenia un límit

Publicat

on

Per

Enguany s’han complert els 50 anys de la publicació de l’informe Els límits del creixement, del Club de Roma, una associació fundada per debatre sobre els canvis en el planeta com a conseqüència de les accions humanes. Aquell va ser el primer estudi sobre les conseqüències del creixement de la població, les activitats humanes i els seus impactes físics sobre el planeta des d’una perspectiva global. Els autors advertien que si les tendències de creixement de la població, la industrialització, l’ús de recursos i la contaminació continuaven sense parar assoliríem el límit de la Terra en algun moment dels cent anys següents. El canvi climàtic, probablement n’és una de les conseqüències. L’informe va tenir un gran impacte, va ser qualificat de catastrofista i acusat de neomalthusianisme. Thomas Robert Malthus augurava, en un assaig de 1798, que si la població creixia en progressió geomètrica i els aliments ho feien en progressió aritmètica arribaria un moment en que no seria possible alimentar la població mundial.

Dels 8.000 als 10.400 milions

Tot i els progressos humans i l’augment dels rendiments agrícoles i altres factors, és obvi que els recursos naturals s’esgoten i que un sistema econòmic que ha de créixer indefinidament per subsistir és insostenible, cosa que ens du a la idea del creixement zero i al perquè de tot plegat: la població no pot créixer sense límit. És allò del “si som menys ens toca a més”. En aquest sentit, i al marge d’altres consideracions, la política del fill únic de la Xina, vigent del 1979 al 2015 ha permès a aquest país gaudir d’un augment considerable del benestar de la població. L’ONU acaba de publicar un estudi sobre la població mundial, que preveu que passi dels 8.000 milions actuals als 8.500 el 2030, als 9.700 el 2050 i als 10.400 el 2100, però quatre dels set futurs escenaris marquen un descens de la població; i una dada significativa: s’ha passat de 5 fills per dona el 1950 als 2,3 el 2021. A l’estat espanyol, és d’1,24, per sota de la taxa de reemplaçament (2,1).

Àudios delators

En l’àmbit polític, José Bono i Felipe González ja gaudeixen de la seva nova nacionalitat dominicana i de casa nova a Cap Cana prop de la de Nicolàs Maduro i altres chavistes veneçolans (sempre hi ha una via d’escapament). Mentrestant, hem sentit els àudios que delaten a jutges i periodistes de les clavegueres. Vicent Partal el passat dia 12 donava a Vilaweb una de les definicions més acurades del que és l’estat espanyol: “És un estat-negoci, privatitzat, al servei d’una elit de famílies que, a partir de les empreses afavorides permanentment pel BOE i alimentades amb els diners de tots, controlen i manipulen la vida política, sobretot els partits polítics, però també la gran majoria dels mitjans, directa o indirectament”.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

El port, motor d’innovació

Publicat

on

Per

Com a ciutadans del Poble-sec i Paral·lel, el port sempre l’hem vist com un motor econòmic per al barri i la ciutat. Però aquest passat mes de juny la seva aportació ha fet un salt endavant amb una fita històrica. Per primer cop a la ciutat s’ha provat sobre el terreny un prototip de vehicle autònom elèctric, és a dir, un mini bus que condueix sol, sense necessitat de conductor (nivell d’autonomia 4) i que no contamina. El vehicle ha fet, durant un mes, un trajecte d’aproximadament 2 km entre el World Trade Center (Torre de Jaume I) i l’aparcament per a treballadors del port, tot sortejant innumerables interferències com ara camions, semàfors, vianants, la rotonda de la Carbonera, taxistes amb pressa i, en general, l’alta afluència de vehicles. Ha estat una prova pilot i, per seguretat de tothom, s’ha incorporat un operari (nivell d’autonomia 3) que validava les decisions que l’enginy a través de la seva intel·ligència artificial prenia tot sol. Per augmentar la seguretat de la prova s’ha limitat la seva velocitat a 15 km/h malgrat que el vehicle pot anar fins a 40km/h. Això només és un primer pas per construir el futur, semblant al que va succeir el 3 d’agost de 1907 quan es va matricular a Barcelona el primer turisme en una època on el transport habitual eren els carruatges de cavalls.

‘‘La prova ha estat tot un èxit i sense cap incident remarcable’’, ha comentat Alba Gonzalez, d’Innovació del Port de Barcelona. Els treballadors han acollit el projecte amb molta il·lusió i la idea és crear un Blue District o Espai d’Innovació on es puguin provar projectes que millorin aspectes com la sostenibilitat, l’ecologia, el consum energètic i la reducció d’accidents laborals.

No eliminar llocs de treball, sinó crear-ne

Sobre la possibilitat que tecnologies avançades com aquesta tregui llocs de treball, en Christian Riester, director de Pendel Mobility, l’empresa que ha executat el projecte, indica que en cap cas. La idea, diu, no és eliminar llocs de treball en els propers anys, sinó generar-ne de nous. Els automòbils autònoms cobriran trajectes d’última milla que ningú, ni taxistes ni transports públics, volen fer perquè són insostenibles econòmicament, afirma Riester. En canvi sí que necessitarem operaris de flotes per coordinar grups de 5 a 10 autobusos autònoms. Riester afegeix que a nivell europeu hi ha un dèficit important de conductors de vehicles de transport.

Com va dir Neil Amstrong quan va posar el peu a la Lluna: “Això és un petit pas per al home però un gran salt per a la humanitat”… Segur que veurem, en un futur no gaire llunyà, una Barcelona verda plena de vehicles autònoms públics, ecològics i econòmics, sense accidents i que ens permetin desplaçar-nos amb agilitat, respirar millor i sense soroll.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021