Economia

La inflació perjudica els més pobres

La pujada de preus estronca la recuperació postpandèmia, mentre els Estats Units són els grans guanyadors de la guerra d’Ucraïna

Publicat

fa 2 anys

31 maig, 2022

Per

ZonaSec

Feia més de trenta anys que la inflació no arribava als nivells actuals. L’IPC interanual d’abril va ser del 8,3% a nivell estatal i del 8,0% a Catalunya (el definitiu de maig es coneixerà el 10 de juny). La inflació subjacent (sense energia i aliments sense elaborar) se situa en el 4,4%, també de rècord. Se sol a dir sovint que la inflació perjudica més els rics, perquè els pobres no tenen actius que puguin perdre valor, però això no funciona així. Les pujades de preus no són homogènies en tots els productes i no afecten tothom igual. Els col·lectius que, proporcionalment, tenen més consum dels productes que més han pujat són els més perjudicats. I aquest és el cas de les classes més populars, en les quals l’electricitat i els productes de primera necessitat representen una proporció més gran en la seva cistella de la compra. Les dades d’Eurostat (estadístiques de la UE) mostren que les llars amb rendes més baixes dediquen el 33% de la despesa a aliments, habitatge, gas, electricitat i calefacció, i les llars amb rendes més altes només el 15%.

Empitjorament amb la guerra

Alguns aliments bàsics, com l’oli, la pasta o la llet, han més que doblat el preu en un any. En part és conseqüència de l’augment del preu de l’energia, que ve d’abans de la invasió d’Ucraïna, però la guerra ho ha empitjorat. Ara és més fàcil d’explicar perquè des del 2017 els multimilionaris estatunidencs venen els seus actius en borsa i no paren d’acaparar terres de cultiu al cor dels EUA. John Malone (Liberty Media) té 2,2 milions d’acres de terra (1 acre són 4.046,9 m2); Ted Turner (CNN), 2 milions; Archie A. Emmerson (Sierra Pacífic), 1,9 milions, en una llarga llista on hi trobem noms com Jeff Bezos (Amazon) amb 450.000 acres o Bill Gates amb 242.000. I amb tot això el Banc d’Espanya diu que s’han de congelar les pensions. El 2021 el governador va percebre 219.020,37 euros bruts sense comptar les dietes de 1.127,93 euros per cada sessió del Consell i 540,96 euros per cada sessió de la Comissió Executiva. Sobren les paraules.

Europa, l’ase dels cops

Els EUA estan guanyant la guerra d’Ucraïna. Han enfortit el dòlar, compren més barat i venen més car i podran controlar millor la inflació. La dèbil UE només és un titella que rep tots els cops. No us cregueu la propaganda de guerra. Putin ha censurat tota crítica, però la UE ha fet el mateix a Europa, tancant mitjans com Russia Today, etc. Rebem informació esbiaixada. I recordem que l’anterior govern d’Ucraïna va ser el primer que va donar suport a M. Rajoy per aplicar l’article 155 a Catalunya. Heu vist que el Tribunal Penal Internacional persegueixi Bush, Blair i Aznar per causar 655.000 morts a l’Iraq? I l’enviament de 500 soldats estatunidencs a Somàlia per lluitar contra el gihadisme? Aquí també tenim talibans gihadistes, que estan per damunt de la democràcia i pels quals la “unidaz de Ejpaña” és déu, els Borbons els seus profetes i l’aparell de l’estat (govern, exèrcit, jutges, etc.) els seus fidels.

JOSEP MARIA TORREMORELL

TEMES RELACIONATS

Up Next

Turisme, oportunitat perduda?

No et perdis

L’Ajuntament finança dues iniciatives que aporten valor social al Poble-sec

Continua llegint

Economia

Paradís fiscal: el paradís dels rics i ‘patriotes’

Publicat

fa 1 setmana

1 octubre, 2024

Per

ZonaSec

S’anomena ‘‘paradís fiscal’’ al país o territori amb una pressió fiscal baixa o nul·la sobre la renda de les persones físiques i els beneficis de les societats. Aquest règim fiscal afavoreix als residents estrangers o a les societats que s’hi domicilien i atrau capitals i empreses dels països industrialitzats, amb pressió fiscal més alta. Aquest concepte és una expressió metafòrica, com ara “treballadors de coll blanc” o “blanqueig de capitals”.

No hi ha una definició única de ‘‘paradís fiscal’’. En general, és una estructura creada per facilitar l’evasió legal d’impostos, però en molts casos mitjançant l’opacitat i el secretisme, i això suposa atreure diners d’activitats criminals. Cada país té la seva pròpia llista de paradisos fiscals, que deixen de ser-ho quan col·laboren facilitant informació. En el cas de les persones físiques, els rics i els grans “patriotes” en solen ser els clients, per exemple, Bertín Osborne, amb domicili fiscal a Luxemburg, tributa a través d’una societat a Panamà. O els Borbons, amb fortunes d’origen desconegut. Ja ho deia Victor Hugo a L’home que riu: “De l’infern dels pobres està fet el paradís dels rics”.

L’origen semàntic del concepte

L’origen de l’expressió “paradís fiscal” es deu a un error de traducció del concepte anglès tax haven (refugi fiscal), de tax, “impost”, “tribut” i haven, “port” o “refugi”. Per tant, tax haven és el refugi fiscal, el lloc on es refugien els capitals per no haver de tributar.

Sembla que cap el 1957, algun traductor al francès no gaire expert va confondre l’anglès haven (refugi) amb heaven, “cel” i com que del cel al paradís només hi ha un pas, ho va traduir al francès com paradis fiscal, i d’aquí va passar a la resta de llengües europees, tot i que en alemany en diuen Steueroase (oasi fiscal), més a prop de l’etimologia de paradís, un mot que deriva del llatí eclesiàstic paradisus, del grec parádeisos i aquest de l’antic irànic pairidaeza de pairi, “al voltant de” i daeza, “mur”, un oasi emmurallat que, situat enmig d’un terreny erm, es veia com l’accés vedat a la felicitat somiada.

El mot paradís va arribar a les llengües romàniques a través de la Bíblia, i va adquirir un significat religiós que, en sentit ampli, designa l’habitatge dels déus i també una situació de felicitat eterna. Aquest paradís és celestial, i es contraposa a l’Edèn, el paradís terrenal on Déu col·locà Adam i Eva. Si se’m permet la llicència, potser seria més exacte designar com a “Edèn fiscal” el paradís terrenal on els capitals gaudeixen de la felicitat de no estar sotmesos a tributació.

JOSEP MARIA TORREMORELL (Economista)

Continua llegint

Economia

Cervesa: dues alsacianes molt catalanes

Publicat

fa 1 mes

2 setembre, 2024

Per

ZonaSec

Encara en ple estiu, sempre ve de gust prendre una refrescant cervesa o birra, mot aquest últim recentment incorporat al nostre diccionari normatiu. L’Estat espanyol va produir l’any passat 41,5 hectolitres de cervesa, el segon productor d’Europa després d’Alemanya, i el vuitè mundial. El sector representa l’1,3% del PIB, aporta a les arques de l’Estat 6.500 milions d’euros en impostos, i se’n consumeixen uns 58 litres per habitant i any, tot i que el turisme pot distorsionar les xifres.

La cervesa, coneguda a Barcelona des del segle XVI, no havia arrelat perquè es considerava una beguda exòtica i de sabor estrany. El Diario Evangélico, Histórico-Político li va dedicar un article divulgador el 1772. El mestre cerveser Felip Costa va obrir el 1806 el primer establiment on es va elaborar cervesa, però la birra no va guanyar adeptes fins el 1814, després de l’ocupació napoleònica. El 1838 l’italià Andrés Ansaldi obrí una fàbrica-despatx a la Rambla, davant l’església de Santa Mònica i el 1856 la ciutat tenia cinc fàbriques i consumia 5.000 ampolles diàries.

Moritz, arriba el 1851

Louis Moritz Trautmann va néixer a Pfaffenhoffen, un nom que sona a alemany, com tot a Alsàcia, ja que allà es parla una modalitat d’alemany, i va arribar a Barcelona el 1851. Gràcies als seus coneixements cervesers va trobar feina en la fàbrica del francès Ernesto Ganivet. El 1856 comença a elaborar la seva pròpia cervesa, el 1858 adquireix la fàbrica, i el 1859 la de l’alemany Joan Maurer del Portal de Santa Madrona, inaugurada el 1837, convertint-se en un dels principals productors de Barcelona. El 1864 inaugura la nova fàbrica de la Ronda Sant Antoni, llavors la més gran de l’Estat.

Damm, fugint de la guerra

Els alemanys van ocupar Alsàcia tres vegades. A la primera, a la guerra francoprusiana, August Kuenztmann Damm i el seu cosí Joseph Damm, fugen i s’instal·len a Barcelona. El 1876 produeixen una marca pròpia d’estil alsacià que ja porta una estrella de cinc puntes, i el 1905 Damm inaugura la fàbrica, avui seu social, al carrer Rosselló. El 1921 el símbol passa a ser la marca amb Estrella Dorada, d’estil Pilsen, (nom que conserva fins 1991 quan passa a dir-se Estrella Damm), i el 1928 es crea l’Estrella Roja, d’estil Munic, que després de la Guerra Civil deixa de produir-se. Franco no permetia cap Estrella Roja, encara que fos només una cervesa.

Moritz tanca el 1978, però la sisena generació de la mateixa família reobre el 2004 i avui produeixen cervesa Moritz a la fàbrica de La Zaragozana a Saragossa, propietat de la família, elaborada amb aigua Font d’Or del Montseny.

JOSEP MARIA TORREMORELL (Economista)

Continua llegint

Economia

La IA prehistòrica dels nostres dies

Publicat

fa 2 mesos

5 agost, 2024

Per

ZonaSec

Al llarg de la nostra història han passat moltes coses. Al neolític, per exemple, vam aconseguir fer armes per caçar i fer foc per combatre el fred i coure el menjar. Però els nostres ancestres no sabien que estaven a la prehistòria, ells ho vivien com innovacions molts útils però no sabien que canviarien la història del planeta.

Amb els invents actuals com ara la intel·ligència artificial (IA) passa el mateix, tot i que ens quedem bocabadats quan veiem el que és capaç de fer la darrera versió de ChatGPT o Google Bard i altres eines, som realment a la prehistòria.

Per fer-nos conscients i traçar una ruta, la creadora del famós ChatGPT, OpenAI, ha publicat una escala de nivells de l’1 al 5. Aquesta classificació permetrà mesurar la intel·ligència dels seus models, referència de la IA generalista (AGI). D’aquesta manera podem saber on som i cap a on anem.

Ara, tot i que la IA és capaç de respondre a converses com si fos una persona, generar fotos, vídeos i veus totalment realistes, estem només al nivell 1, tot just arribant al 2! Per a OpenAI el nivell 2 és el nivell de coneixement equivalent a una persona amb un doctorat.

Segons aquest índex, en el 3, la IA podrà realitzar tasques en nom nostre com trucar i demanar hora, enviar un mail, etc. Imaginem poder dir a la IA, com si fos un secretari: ‘‘Si us plau, canvíem d’operadora a la més econòmica’’ o “reserva’m allotjament a Berga per aquest cap de setmana en mitja pensió”. Doncs això, segurament, és imminent en els propers 5 anys.

Però i els nivells 4 i 5? Això ja són paraules majors. En el nivell 4 la IA podrà trobar solucions a problemes que ara no en tenen o millorar els que els humans no hem sabut solucionar. Podríem parlar de millors medicines, predicció meteorològica precisa, reducció del canvi climàtic o problemes no resolts en astronomia i física com el de la matèria fosca o per què les lleis de la física clàssica i la quàntica són tant contraposades.

I ja en el nivell 5, la previsió és que la IA sigui capaç gairebé de realitzar el treball d’organitzacions completes. No es tracta de substituir les persones si no que ens dedicarem a tasques que requereixin interacció social: un judici, la creativitat o la comprensió més profunda… La resta de tasques mecàniques seran substituïdes per la IA. Si això arriba, serà el moment del nostre Judici Final? No ho crec, però sempre serem a temps de desendollar la màquina, per si de cas.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint