Connecta amb nosaltres

Cultura

PLA DE BARRIS | Per Festa Major, la bandera del Poble-sec al balcó

Districte i Pla de barris donen suport a la iniciativa i col·laboren amb les entitats per distribuir el domàs entre el veïnat

Publicat

on

El veí i dissenyador, Jordi Lladó, ha dissenyat la bandera del Poble-sec que des de fa un any ha començat a guanyar visibilitat al barri, en façanes de carrers i en establiments locals. De cara a la festa major, el Districte i el Pla de barris treballen, en col·laboració amb les entitats del barri amb l’objectiu que el veïnat es faci seva la bandera, i per això, en repartiran durant el mes de juliol a diferents equipaments. Però la iniciativa va més enllà, busca reivindicar l’orgull de barri existent i generar cohesió i identitat del veïnat.

L’investigador i membre del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC), Josep Guzman, ha col·laborat amb Lladó treballant els detalls de l’escut. “L’escut resumeix molt bé els elements que configuren el barri i crec que és molt positiu l’impuls a nivell social”, valora Guzman, el qual considera que l’objectiu final de tot això “és generar xup-xup i que els veïns autòctons i nouvinguts se sentin representats per la bandera i s’engresquin a participar en les activitats que organitzen les entitats locals”.

“Veure les banderes penjades als balcons fa caliu de barri i és molt més fàcil que la gent s’impliqui i participi en la vida veïnal”, afegeix Lladó.

El simbolisme de la bandera i l’escut

Els colors de la bandera evoquen els quatre primers barris del Poble-sec: les Hortes de Sant Bertran, l’Eixample de Santa Madrona, la França Xica i La Satalia. L’escut el presideix l’any en el qual es va abolir la prohibició de fer carrers i aixecar edificis a la muntanya de Montjuïc; també hi ha el traç de les llums de l’espai firal en record de l’Exposició Internacional de 1929; la caravel·la és una al·legoria al port i a la vinculació de Santa Madrona amb el barri i el blau sobre el qual navega esbossa el binomi simbòlic del mar i el cel. Una mica més avall i de color groc queda el perfil de la muntanya de Montjuïc. Per últim, les Tres Xemeneies com a símbol commemoratiu del passat industrial del barri i les sigles Z.P. (Zona Polèmica), les quals estaven inscrites en diversos bol·lards per la muntanya militar amb l’objectiu d’indicar que, a partir d’allà, estava prohibit construir.

Continua llegint

Cultura

El conte del… ‘Ghosting’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte que ens parla d’un desamor amb conseqüències no desitjables…

Publicat

on

Per

Te’n recordes? Parlàvem a cada instant. Normalment, era jo qui obria el xat amb un simple “Hola?” que volia dir: ‘‘Com estàs?’’ I em responies de seguida. Al principi amb missatges breus, després amb textos llargs i, finalment, van arribar els àudios. M’agradava la teva veu. Fina i un pèl trencada, com de noia entremaliada. Mai vas voler que et truqués, no ho entenia, però m’era igual. I llavors et vaig proposar de quedar, allà, al carrer d’Elkano, al costat de la gelateria que tant t’agrada. I tu vas dir que sí. No saps com n’estava de nerviós hores abans de veure’ns, vaig trigar una eternitat a escollir la roba que em vaig posar. També vaig haver d’esperar-te mitja hora, però finalment vas arribar sense disculpar-te pel retard, però no em vaig enfadar, ja saps, soc molt comprensiu. I vam prendre un gelat plegats. Tu de maduixa i mango. Jo de xocolata i torró. Que bonica estaves aquella tarda! Amb aquella faldilla amb farbalans blancs i la samarreta tan ajustada. Eres igual que a les fotos; massa guapa. Ho sé, jo no vaig ser del tot franc amb això de les fotos, però, tant se val, no? La bellesa rau a l’interior, o no tinc raó? No vas voler-me tornar el petó quan ens vam acomiadar, en el fons em va agradar que no ho fessis, fa de noia decent, i a mi m’agraden les noies decents. Però, després d’allò, vas deixar d’escriure’m, de contestar els meus “Hola!”. Sé que potser vaig insistir una mica massa i que per això vas haver de bloquejar-me d’arreu. Però no t’amoïnis, no em va saber greu, ja saps, soc molt comprensiu. Per sort sabia on treballaves. Encara ric quan recordo la cara de sorpresa que vas fer quan et vaig venir a visitar a la teva botiga. Vaig fer veure que havia entrat allà per casualitat, i tu t’ho vas creure; ets tan ingènua. No saps com m’agrada que siguis així d’innocent. I després vaig esperar-te a la sortida, però no era l’únic que t’esperava. Era una altra cita Tinder? Vas jugar amb mi, coquetejant amb més d’un? Llavors vaig entendre el ghosting després que quedéssim, però tranquil·la, no passa res, sé que jo t’agrado més que ell i saps que soc molt compressiu, tant, que no em vaig emprenyar quan em vas denunciar als Mossos. Mira que n’arribes a ser d’exagerada. No t’estava seguint, només volia saber on vivies i, veus que bé? Ara ja estem junts. Per cert, m’encanta casa teva, és tan lluminosa com tu.

Què dius? No t’entenc. Abans m’has promès que no cridaries i no has complert la teva promesa. I mira que tinc ganes de treure’t el mocador de la boca i escoltar-te la veu, però és clar, si fas que m’enfadi, doncs t’haig de fer callar d’alguna manera. Mira, si et calmes, et podràs menjar el gelat que t’he portat, és d’allà, de la teva gelateria preferida, encara que, s’està desfent i no el puc endreçar al congelador perquè el necessito ben buit per a tu.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO(Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Literatura feminista per al mes de març

Amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora la llibreria La Carbonera, per 6è any consecutiu, porta una programació plena d’activitats per a tots els públics amb el Març Lila

Publicat

on

Durant tot el mes de març, l’equip de la llibreria La Carbonera (Blai, 40) es consagra absolutament a la literatura feta per dones. Amb l’objectiu de reivindicar a les seves autores imprescindibles, l’equip d’aquesta llibreria del Poble-sec ha organitzat tot un mes d’activitats capitanejades per dones.

El cicle, amb un total de 15 actes durant tot el mes, es realitzarà a la llibreria i comptarà amb la presència de convidades tan especials com Irene Solà, Eva Baltasar, Estimi Soler, Laia Facet, Marta Molina, Ariadna Oltra, Shaina Joy Machlus, Blanca Llum Vidal, Aina Torres, Lluna Miguel, Anna Punsoda, Cristina Morales, Brigitte Vasallo i Mari Luz Esteban.

Literatura escrita per dones

El Març Lila comptarà amb moltes més participants amb l’objectiu de donar visibilitat a la literatura escrita per dones i de tractar temàtiques que afecten el seu dia a dia com són les violències, les cures, la monogàmia, la maternitat, el consentiment i molt més. Ja és el 6è any que La Carbonera celebra el Març Lila, que enguany se celebra del 5 al 30 de març amb una programació que compta amb poetry slam, clubs de lectura oberts, concerts, presentacions, vermuts i trivials feministes.

Aquesta llibreria del carrer Blai s’ha definit sempre amb ADN feminista i per això no és d’estranyar que impulsi aquest tipus d’activitats per donar veu a dones que escriuen, ja sigui literatura, assaig, poesia o còmic. El mes de març el reserven exclusivament per a les dones. Només hi ha llibres escrits per elles a l’aparador, a les taules i a la paret en una exposició. A la vegada, els actes, presentacions i trivials també estaran conduits per dones, lesbianes i trans que volen parlar de literatura amb perspectiva de gènere.

‘‘Perquè per a nosaltres és evident, però per al món potser no. Així que ho direm ben fort, i direm també que sabem que només és un gest simbòlic, però creiem que és necessari igualment’’, comenten des de la llibreria La Carbonera.

Continua llegint

Cultura

Rondalles de difunts

La segona part de la ‘Trilogia Llegendàrium’ d’Arnau Folch arriba a les llibreries

Publicat

on

Els lectors més fidels recordaran que en el número 209 del ZONA SEC vaig parlar de l’Arnau Folch, escriptor i director de Llegendàrium –www.llegendesdecatalunya.cat, el principal portal sobre el folklore, les rondalles i les tradicions dels Països Catalans, per anunciar que havia publicat el primer volum de la Trilogia Llegendàrium, Rondalles de sang a l’editorial badalonina Hermenaute. Avui, us vull parlar de la publicació del segon volum d’aquesta obra, Rondalles de difunts (Hermenaute, 2022).

En aquesta segona part, aquest folklorista i divulgador recull deu rondalles i llegendes de la tradició oral catalana centrades en la mort (i en els morts). A més, com feia en el primer volum, Folch analitza en profunditat les històries per a què puguem entendre d’on venen i què signifiquen o, dit d’una altra manera, que puguem entendre a través de la nostra tradició, massa cops silenciada i prohibida, qui som i d’on venim.

Rondalles de difunts hi trobarem diferents narracions centrades en la mort i en els difunts: des de rondalles com “El fetge del penjat” o “La mort padrina”, fins a llegendes com “La mare morta”, tot passant per relats com “Les marfantes” o “El mort de la mola de Taüll”. Un veritable festí per els que gaudim amb les històries protagonitzades per éssers del més enllà.

En resum, Arnau Folch demostra posseir una doble mestria: és un dels millors coneixedors de les nostres llegendes i tradicions, i, a la vegada, és un magnífic narrador capaç d’adaptar-se a diferents estils narratius fins al punt que, en algun moment, hom pot dubtar si tots els relats han estat escrits per un mateix escriptor o no. En qualsevol cas, us animo a gaudir d’aquestes Rondalles de difunts mentre esperem les Rondalles del Diable que arrodoniran la Trilogia Llegendàrium.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021