Qui ha dit que als joves no els agradin les arts escèniques? Tal com constaten les dades fetes públiques per l’Ajuntament, el Festival Grec d’aquest 2022 ha aconseguit omplir les platees amb joves i adolescents vinguts en la seva majoria de la ciutat i l’àrea metropolitana (el 80% dels espectadors). Unes xifres que acrediten l’interès intergeneracional per la cultura. En total, fins a 48.548 persones s’han adreçat a algun dels escenaris ubicats a Montjuïc i l’ocupació ha ratllat el 80% (mentre que l’assistència als espectacles que s’han programat a la resta de la ciutat la mitjana ha sigut del 61%).

Segons el consistori, l’edició d’enguany ha aconseguit vendre un 16% més d’entrades que el 2021 (hi havia aforament reduït). La política de descomptes ha estat un incentiu per atraure més públic, fet que ha permès un augment significatiu de públic jove. Si bé el festival permet acollir-se a diferents descomptes, enguany el descompte més utilitzat ha tornat a ser el que s’ofereix a través del Carnet de Biblioteques (la mitjana del cost d’una entrada ha sigut de 20,41 euros).

Els grans èxits

Al Teatre Grec la millor assistència l’ha aconseguit la Nederlands Dans Theater, companyia que va obrir el cicle, amb 4.006 espectadors (pràcticament el 100% de l’aoferament. Pel que fa a l’espai Fabià Puigserver del Teatre Lliure, Ein Volksfeind va atraure a 1.333 espectadors amb Un enemic del poble (100% de l’aforament). Un sold out que es repetiria amb I Am Not Ashamed of My Communist Past de Comrades a l’Espai Lliure. Per últim, destacar la consolidació de l’escenari Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors, on Israel Galván i l’Escolania de Montserrat van atraure 1.300 assistents (99% de la capacitat de l’espai.

Mentre que la plaça de Margarida Xirgu s’ha consolidat com l’àgora del festival, el punt de trobada per als públics i on tenen lloc espectacles impactants de carrer, els nous escenaris com El Molino (on Flamenco Queer i Teknodrag van penjar el cartell de sold out) o Paral·lel 62 (antiga Sala Barts) també s’han fet ràpidament lloc entre els espectadors. Per últim, destacar que la Sala Montjuïc va aconseguir vendre totes les seves entrades: 9.800.

Aurora Bertrana (Girona, 1892 – Berga, 1974), escriptora, periodista, viatgera i violoncel·lista, va irrompre en el sistema literari català amb Paradisos oceànics (1930), una obra que, juntament amb Peikea (1934) i L’illa perduda (1935), s’inspirava en les experiències que havia viscut en la seva estada de tres anys a la Polinèsia francesa.

El 1936, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, el diari La Publicitat la va enviar al Marroc per a què retratés la seva gent i els seus paisatges. D’aquest extraordinari viatge en sorgí El Marroc sensual i fanàtic (1936), on Bertrana cercarà la complicitats de les dones marroquines tot intentant copsar l’ànima femenina de l’Islam.

Un any més tard, l’escriptora publicava la seva primera novel·la, Edelweiss, a la nova col·lecció d’Edicions Mediterrània, “La Novel·la Femenina”, un projecte que havien impulsat Bertrana i la periodista Maria del Carme Nicolau amb l’objectiu de fer arribar una literatura popular de certa qualitat al públic femení.

Edelweiss va néixer de la fascinació que sentí durant el seu primer viatge a Suïssa i en ella Bertrana ens narra la història d’un amor dissortat –a la vegada que confrontarà la immensitat de la muntanya amb la petitesa de l’espècie humana–. Per desgràcia, el fet d’haver-se publicat en plena Guerra Civil condemnà aquesta novel·la intensa i colorista a l’oblit durant massa anys…

Per sort, gràcies a les reedicions que n’ha fet l’editorial :Rata_, tornem a tenim per fi de nou la Trilogia dels Viatges de Bertrana a les lleixes de les llibreries. Per tant, si voleu un petit consell, aprofiteu l’estiu, i deixeu que la vostra ment viatgi a la Polinèsia exòtica amb Paradisos oceànics, descobreixi com és la visió femenina de l’Islam a El Marroc sensual o quedi corpresa per les aventures tràgiques d’Edelweiss. No us n’empenedireu!

No et deixis enganyar per Instagram. No tothom passarà l’agost en alguna paradisíaca platja. La realitat no acostuma a ser aquesta i, sovint, moltes famílies només poden optar per marxar alguna setmana al poble o, directament, per quedar-se a casa. Si ets d’aquests darrers i et toca sobreviure a la calor de l’asfalt del Poble-sec… Tranquil, des del ZONA SEC t’hem preparat una guia amb vuit propostes estivals que t’ajudaran a mantenir apagat l’aire condicionat o el ventilador de casa.

1. Un mirador icònic

Ni apunta a Amèrica, ni està tancat com molts creuen. El símbol del final de les Rambles de Barcelona porta plantat a les portes del mar des de l’Exposició Universal de l’any 1888, però la realitat és que molt pocs veïns i veïnes han pujat al seu mirador. Per només sis euros es pot pujar en ascensor als seus 60 metres d’alçada i veure la ciutat des d’un skyline diferent dels que es guarden a la retina.

De fet, també resulta curiós saber que a la tornada d’Amèrica Colom va escollir el port de Barcelona per desembarcar. Segons assenyalen els historiadors, el navegant va trobar-se a la ciutat amb els Reis Catòlics l’any 1493 per explicar-los què havia vist en el Nou Món. El cas, però, és que ell va morir sense saber que havia descobert les Amèriques (sempre creia haver descobert una nova ruta a les Índies).

2. El barri des del cel

Trepitjar carrers i places del Poble-sec és el dia a dia dels veïns i veïnes, però… T’imagines veure el barri i tota la ciutat des del cel? Fa dècades que pots fer-ho, però segurament mai se t’ha acudit pujar al Telefèric de Montjuïc. Els seus 750 metres de recorregut permeten gaudir d’unes vistes incomparables, amb un trajecte que comença a l’estació del Funicular i que pots fer amb tota la família fins al Castell de Montjuïc en còmodes cabines de vuit places des de 14,20 euros (els infants, 10,2 euros).

3. La BCN del ‘92

Un cop sobre la muntanya màgica, adreçar-se a l’interior del Castell de Montjuïc esdevé una opció gens menyspreable. Amb motiu del 30 aniversari dels Jocs Olímpics, el recinte acull l’exposició BARCELONA 1992, Trenta anys després. Comissariada pel periodista Sergi Picazo, ocupa les sales 18 i 19 del Castell i proposa un recorregut històric des dels inicis de la dècada dels vuitanta en què es va gestar la candidatura fins a la celebració dels Jocs Olímpics i Paralímpics. Un espai de reflexió amb l’objectiu de fer una lectura de l’herència olímpica transcorreguts 30 anys, a partir de la mirada de les generacions posteriors.

4. Nits d’estiu

Per acabar de tancar una jornada 360º a la mateixa muntanya, el Poble Espanyol torna a organitzar les Nits d’Estiu. Una proposta amb música en directe que combina quatre estils diferents sota les estrelles. L’organització ja ha preparat una ambientació especial per aquest cicle cultural, el qual restarà acompanyat de diferents propostes gastronòmiques adaptades a cada estil (totes elles, basades en la proximitat i la sostenibilitat). Mentre que els dimecres els espectadors podran gaudir de les Nits de Blues, els dijous serà el torn de la Mahou Rock&Grill. Pel que fa als divendres, els amants de l’Òpera també es podran adreçar al recinte, el qual els diumenges passarà a acollir les tradicionals Nits de Rumba. A més, per primera vegada els espais de la Carpa i el Pícnic del Poble es convertiran en un Village: una àmplia zona a l’aire lliure especialment pensada perquè l’experiència al Poble Espanyol sigui completa.

5. Vespres al teatre

La companyia RHUM&CIA porta al Teatre Condal l’obra de Luis Vélez de Guevara durant la primera setmana d’agost. El Diablo Cojuelo és l’aposta de la sala per omplir la platea d’espectadors predisposats a endinsar-se dins de l’obra acompanyats d’uns pallassos que no voldran escoltar dir als seus néts “el meu avi va començar pallasso i d’allà no va passar”. Tot al contrari: voldran escoltar: “El meu avui va començar pallasso, però es va esforçar i va acabar fent clàssics, que són la cultura, la dignitat i el futur”. Totes les funcions són a les 20 hores.

6. Teatre Apolo

Uns metres més avall del Paral·lel ens trobarem amb una de les poques sales d’espectacles que aquest agost tampoc penja el cartell de Tancat per Vacances. El teló del Teatre Apolo continuarà pujant i baixant amb els tres espectacles que la sala ofereix en cartellera: Paso a paso, Corta el cable rojo i El musical de los 80s i 90s. Mentre que Paso a paso resulta ser un text ple d’humor i d’amor de Peter Quilter i dirigit per Esteve Ferrer, en el cas de Corta el cable rojo la proposta se centra en la comèdia d’improvisació. Per últim, amb El musical dels 80s 90s la companyia Onbeat tractarà de traslladar l’espectador a una època única de la història.

7. MNAC

Un any més la visita al MNAC resulta pràcticament obligatòria. Enguany, el museu presenta dues exposicions temporals de primera divisió. Per una banda, Annibale Carracci. Els frescos de la capella Herrera, la qual ofereix a l’espectador l’oportunitat única de veure per primera vegada totes les peces juntes que va fer l’artista italià en aquest espai religiós. Per una altra, el recinte també presenta l’exposició Turner. La llum és color, amb tot un seguit de peces del millor artista paisatgístic romàntic anglès.

8. Museu Marítim

Per últim i just a l’extrem oposat del barri, el Museu Marítim de Barcelona ofereix l’exposició Sirenes en trànsit, comissariada per l’historiador de l’art i col·laborador habitual dels Royal Museums of Greenwich, Sacha Coward. L’espai serveix per entendre la raó per la qual les sirenes són símbols tan poderosos per a la comunitat LGTBIQ+: per la seva capacitat de transformació, perquè són éssers híbrids i fluids i pels poders màgics que tenen, com són la veu i la força. L’exposició repassa com des de l’antiguitat hi ha moltes històries de sirenes que estan relacionades amb la fluïdesa sexual i de gènere.