Cultura

El Brunch-In the Park busca reduir al màxim les molèsties al veïnat

L’organització treballa amb tres entitats locals perquè el festival tingui un impacte positiu per al barri

Publicat

fa 6 mesos

1 agost, 2022

Per

David García Mateu

Estiu és sinònim de festival i, en el cas de Montjuïc, de Brunch-In the Park. Un any més l’organització torna a apostar per la muntanya màgica com un dels escenaris predilectes del circuit musical. Una proposta cultural que a l’hora de tancar aquesta edició ja havia penjat el cartell de sold out a la majoria de jornades festives. “No sabíem com reaccionaria el públic, però després del confinament, estar tancats entre quatre parets i viure aquesta època d’aturada d’activitats culturals i musicals, és normal que la gent vulgui tornar a sortir, abraçar-se, ballar i gaudir de la família i els amics”, explica la responsable de les accions d’impacte social i mediambiental del Brunch-In the Park, Andrea Lamount.

La recepta de l’èxit? Tornar a apostar per un cartell de primer nivell, on els artistes internacionals són els primers interessats a aterrar a Barcelona: “Hem establert una molt bona relació amb ells i ara ja tenen el Brunch com unes jornades de culte”, exposa Lamount. De fet, noms com els de Boris Brejcha, Ann Clue o Fatboy Slim, entre d’altres, ja han aconseguit vendre les 8.000 entrades/diàries pels espectacles als Jardins de Joan Brossa.

Un festival amb consciència social

Amb l’objectiu de revertir els impactes negatius en favor dels positius, l’organització del Brunch-In the Park ha tornat a posar en marxa una bateria de mesures. Un decàleg de propostes basades en pilars com la sostenibilitat, la igualtat o el treball en cooperació per teixir una bona relació entre el festival i el veïnat. Però… com es tradueixen aquestes paraules abstractes sobre el territori? Mitjançant el treball al llarg de tot l’any amb entitats com Bona Voluntat en Acció, l’AVV del Poble-sec o l’APA Poble-sec.

“L’objectiu és coordinar-nos amb aquestes entitats per fer una previsió sobre com s’ha de desenvolupar el festival a la muntanya i controlar la baixada dels públics pels carrers”, explica Lamount. A més, també es treballa per reduir l’impacte sonor sobre la trama urbana, cercar les vies per revertir els beneficis sobre el barri i tenir el veïnat informat sobre els horaris de muntatge, desmuntatge, etc. “Per exemple, si amb els veïns identifiquem una zona on hi pot haver una important afluència de gent abans del festival, nosaltres ja ens encarreguem d’organitzar un dispositiu de neteja i seguretat”, detalla. Tot plegat, amb la intenció de “reduir al màxim el marge d’error”.

TEMES RELACIONATS

Up Next

L’‘Edelweiss’ torna a florir

No et perdis

Guia per sobreviure a l’agost

Continua llegint

Cultura

Mala memòria

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte sobre vellesa i memòria, una mala combinació…

Publicat

fa 4 setmanes

2 gener, 2023

Per

ZonaSec

Penses que l’agutzil s’ha deixat les claus sobre la taula de la recepció perquè és un despistat. Les agafes, obres la porta i surts al carrer. Sents un bri d’aire que et xiuxiueja la paraula llibertat. Camines agafat al bastó. Ha estat bufar i fer ampolles escapar-te de la residència. Sorteges un bassal. És massa d’hora perquè el sol substitueixi la vigília dels fanals que encara rondinegen llum. Cada passa és un sacrilegi; l’esquena et fibla, el segament a les cames et fa tremolar i els records més propers són com una taca blanca, inaccessible, però en tu encara rau la memòria de la joventut, com el pòsit d’un vi picat. El cor et percudeix la tràquea. T’atures. Un bar obert. Un tallat. El cambrer et somriu i et convida a fumar. Penses que és amable amb tu perquè ets un vell. Xarrup de cafè i calada profunda; un plaer que t’has resistit a abandonar. T’aixeques i deixes vint cèntims de propina. El teu reflex es dibuixa en un aparador, somrius com ho feies quan eres un nen. Penses que tenia tot el sentit del món quan l’àvia et va dir que mai perdessis el somriure de la ingenuïtat; però el vas perdre, com el perd tothom. Trobes curiós saber el camí sense saber on vas. Carrer Blai; encara que els comerços hagin canviat de cara, el Poble-sec et guia cap al teu destí. Reconeixes el portal. Pitges un timbre per mera inèrcia. Algú obre sense preguntar qui ets. Entres. Ascensor. Àtic. Una de les portes del replà és oberta. Traspasses el llindar. Ella et diu hola. Qui ets? No respon, però t’ha preparat l’esmorzar. T’acarona i tu somrius. Entrepà de fuet amb el pa ben sucat amb tomàquet i oli d’oliva, exactament com a tu t’agrada. Ella et pregunta com estàs. Ara sí. La reconeixes. És l’Anna. Està tan jove com quan us vàreu casar. Penses que potser ha fet un pacte amb el diable. L’estimes. Si tinguessis l’esma d’un jove, voldries fer-li l’amor, però et conformes amb l’entrepà i el gaudi de la seva companyia callada. Passa l’estona. Vols anar al lavabo. Ningú t’ha de dir on és. Maleeixes la teva pròstata mentre orines. Quan tornes trobes dos homes fent-li companyia a la teva estimada. Et saluden. Hola, Fidel. Què voleu? Hauríem de tornar. On? I llavors ella, l’Anna, et diu “papa si us plau” i torna a ser una desconeguda per a tu. No entens res. T’atabales. Seus al sofà. Renegues en nom d’algun Déu oblidat. No vols marxar. Aixeques el bastó. Sortiu de casa meva! L’Anna que no és l’Anna se t’acosta tranquil·la. Et demana que facis cas. Et diu que demà la tornaràs a veure. Perquè sí, Fidel, això de venir a casa teva i visitar la teva filla ho fas cada dia. Potser perquè l’agutzil no és tan despistat, potser perquè el cambrer del bar et coneix de fa temps. Potser perquè la taca blanca de la teva memòria no et deixa veure més enllà d’ara mateix.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Agustí Vehí cavalca de nou

Crims.cat reedita ‘Quan la nit mata el dia’, un magnífic còctel d’història i gènere negre

Publicat

fa 4 setmanes

2 gener, 2023

Per

Jordi Llavoré

Agustí Vehí (1958-2013) va ser un dels millors autors de novel·la negra en català. Doctorat en història, aquest sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres, va escriure un repòquer de novel·les que van sacsejar la novel·la negra catalana: Abans del silenci (2009), guanyadora del Premi Ferran Canyameres; Ginesta pels morts. Un blues empordanès (2010); Quan la nit mata el dia (2011), guanyadora del IV Premi Crims de Tinta; Torn de nit. Un vodevil negre i policial a l’empordanesa (2012) i Remor de serps (2013, publicada pòstumament).

Aquest gener, la col·lecció Crims.cat ha sumat una nova obra de Vehí al seu catàleg, Quan la nit mata el dia i, per tant, ja podem trobar les quatre darreres novel·les de Vehí en aquest segell –la primera, Abans del silenci, la podeu trobar a Pagès Editors–. Ah, per cert, si us heu preguntat d’on us sona aquest cognom, us puc ajudar: l’Agustí era el pare de l’activista Mireia Vehí, que actualment exerceix de diputada al Congrés dels Diputats.

Quan la nit mata el dia ens planteja un inici de novel·la ben cru: una nit de 1958, el delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix assassinat al seu llit amb un crucifix clavat al crani i un cinturó lligat al coll. Un inspector de la Brigada d’Investigació Criminal, Carlos Iríbar, i un de la Brigada Político-Social, Rogelio Lopera, hauran d’esbrinar què ha succeït i quin ha estat el mòbil d’un crim tan brutal.

Si encara no coneixeu les novel·les d’Agustí Vehí i us interessen les novel·les negres que tenen en els esdeveniments històrics un tret cabdal d’una trama en què els personatges evolucionen mentre enfilen el camí que el destí els té reservat. Atreviu-vos-hi i segur que gaudireu de lectures ben interessants!

Continua llegint

Cultura

10 anys del Centre Cultural Albareda

Programació regular de concerts, xerrades, cinema, art i espectacles familiars han fet de l’Albareda tot un referent cultural poblesequí

Publicat

fa 4 setmanes

2 gener, 2023

Per

Anna Iñigo

L’1 de desembre del 2012 es va inaugurar el Centre Cultural Albareda (Albareda, 22), en un edifici de nova planta de 1.870 metres quadrats i cinc pisos. 10 anys després de la inauguració, el Centre Cultural Albareda compleix el desè aniversari, i per celebrar-ho (després de fer la prèvia al Culturòpolis amb una cercavila pel Paral·lel amb participació d’artistes locals el 19 de novembre) l’Albareda es va vestir de gala el dia 2 de desembre amb una festa representativa del que fan i oberta a tot el veïnat. Entre els seus serveis, ofereix cursos i tallers, una variada programació cultural, un espai de trobada, cessió d’espais, i bucs d’assaig; i participa en tot un seguit de projectes al barri i a tota la ciutat.

Ganes de celebrar

Irene Armangué, directora del Centre Cultural Albareda va comentar que tenien ganes de fer la celebració “perquè deu anys no es fan cada dia”. “Avui hem convertit el pati en una petita festa major amb banderoles i música per celebrar-ho”. Parlant de la programació, la Irene va comentar que “aquí ens agrada jugar i sempre fem coses noves” i que tenen “cicles estables, de cine o les xerrades”, tot i que sempre intenten “buscar noves col·laboracions amb gent del barri i crec que aquest sí que és un dels eixos de l’Albareda, treballar amb el barri i la música, i així seguirem, fent el de sempre, però fent-ho nou cada vegada”.

Castellers, DJs i Diables

La festa, a la que van assistir més de 150 veïnes i veïns, va incloure una benvinguda bandarra, amb la col·laboració dels Castellers del Poble-sec amb un pilar de quatre, un brindis i pica-pica musical amb una selecció de músiques africanes amb les DJ Sarah i DJ Karma, les actuacions de tot un seguit de músics que assagen al centre des de diversos llocs del centre i un dels edificis del costat, un concert molt esperat amb Las Karambas, i després la participació dels Tabalers i el Gat Sirius, amb la col·laboració dels Diables i el Consell de Cultura Popular i Tradicional del Poble-sec.

Recordant el naixement

Javier Velasco, president del Consell de Cultura Popular i Tradicional del Poble-sec, va recordar el naixement del Centre Cultural Albareda: “En el moment que es va intentar construir aquest equipament, un grup del barri vam recórrer els centres de tota Barcelona i vam escollir les millors coses de cada lloc. Necessitàvem un lloc per assajar, i també necessitàvem una sala d’actes per al barri, que no va poder ser més gran”, va explicar.

Continua llegint