Les escandaloses dades de la (no) inversió de l’Estat a Catalunya el 2021 (només es va executar un 35,7% del pressupost), van inspirar l’article de L’Econòmic “Hi ha voluntat de frenar el progrés de Catalunya?”, prudent per la interrogació, però important per l’autor: Josep Reyner, del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Cal afegir que al País Valencià només es va executar un 42% i a les Illes Balears un 77,8%. És a dir, els territoris catalanoparlants representem el 29,6% de la població estatal però sols rebem el 16,6% de les inversions: 90 euros per habitant en la part dels Països Catalans sota domini espanyol enfront dels 309 euros que rep cada madrileny (amb execució pressupostària del 184%). Uns exemples: la segona i tercera àrees metropolitanes de l’Estat sense connexió d’alta velocitat (i amb trams de via única) després que s’hagin invertit 64.000 milions en l’AVE; els accessos al port de Barcelona, previstos per al 2012, avui encara pendents de l’estudi bàsic; i el corredor del Mediterrani aturat. Per què? Perquè ens han declarat la guerra.

Una amenaça per a l’Estat

James F. Dunnigan i Austin Bay són dos analistes militars que creen jocs de guerra (simulacions) per al Pentàgon i al U.S. Army War College. La segona edició del seu llibre A Quick & Dirty Guide to War (1985) simulava 14 possibles guerres i les seves estratègies: fins ara, onze ja s’han produït i només tres encara no: la tercera guerra mundial, una pels minerals del Carib i una entre Catalunya i Espanya. En plena “transició” per perpetuar el franquisme, els autors hi veien tres peces per inclinar la balança: França, ETA (llavors molt activa) i la peça clau: València. Un corredor mediterrani potent i unit seria una seriosa amenaça per a la idea que el franquisme borbònic tenia i té de l’Estat. I en van prendre bona nota; d’aquí que, per no donar facilitats a l’enemic, exploten els Països Catalans amb dèficits fiscals únics al món. D’aquí també els intents de destruir el català. Saben que el poble que conserva la seva llengua guarda la clau de la seva llibertat.

Com si fossin terroristes

Tampoc no sorprèn la figura del policia espanyol infiltrat en moviments cívics catalans, com si fossin grups terroristes o criminals. Recordo que, encara en plena dictadura, el primer dia de classe Rafael Ribó, professor a la facultat d’Econòmiques, enviava una salutació al policia infiltrat que sens dubte teníem a l’aula. La dinastia franquista és la mateixa. En resum: hi ha algú que inverteixi en una propietat ocupada? Fins i tot els feixistes ho sabien i en els seus comunicats de guerra deien que tal província “ha sido restituïda a la patria”; el nostre deia: “hemos ocupado Cataluña”, i només s’ocupa allò que no és teu.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Tots hem vist estàtues d’emperadors romans, d’escriptors famosos o quadres de celebritats, però són obres d’art tot i que siguin excel·lents. En la majoria d’ocasions desconeixem la realitat, és a dir, com era aquell personatge històric en carn i ossos. Els historiadors porten dècades intentant esbrinar-ho, però ara som a l’era de fer realitat el que abans era impossible.

Avui, la tecnologia permet arribar on mai s’havia arribat. Mitjançant la Intel·ligència Artificial (IA) aplicada a múltiples imatges d’aquells personatges s’ha arribat a reproduir de forma realista la seva aparença. Però no només això, el potencial d’aquesta tecnologia és tan gran que fins i tot s’ha aconseguit recrear aquells personatges i saber com serien avui dia, adaptats a l’estètica dels nostres temps. Els resultats es poden veure a la fotografia adjunta. Són més curiosos que científics però no deixen d’apropar-nos a aquells personatges i veure’ls més a prop, com les persones que realment eren.

Si ens fixem en la fotografia adjunta aquestes persones no existeixen, són reproduccions digitals basades en IA que ens mostren com serien actualment certs personatges històrics. A la primera filera hi trobem a Napoleó Bonaparte, Mozart i Juli César. A la segona filera hi trobem la model del quadre La Mona Lisa de Leonardo Da Vinci, William Shakespeare i a Isabella Eugenie Boyer, duquessa i esposa del propietari de les màquines de cosir Singer, però més famosa per ser la model de l’estàtua de la Llibertat. La tecnologia no deixa de sorprendre’ns per la seva capacitat de fer-nos entendre el passat i construir el futur.