Connecta amb nosaltres

Cultura

Guia per sobreviure a l’agost

Teatre, exposicions i experiències vitals per estalviar aire condicionat

Publicat

on

No et deixis enganyar per Instagram. No tothom passarà l’agost en alguna paradisíaca platja. La realitat no acostuma a ser aquesta i, sovint, moltes famílies només poden optar per marxar alguna setmana al poble o, directament, per quedar-se a casa. Si ets d’aquests darrers i et toca sobreviure a la calor de l’asfalt del Poble-sec… Tranquil, des del ZONA SEC t’hem preparat una guia amb vuit propostes estivals que t’ajudaran a mantenir apagat l’aire condicionat o el ventilador de casa.

1. Un mirador icònic

Ni apunta a Amèrica, ni està tancat com molts creuen. El símbol del final de les Rambles de Barcelona porta plantat a les portes del mar des de l’Exposició Universal de l’any 1888, però la realitat és que molt pocs veïns i veïnes han pujat al seu mirador. Per només sis euros es pot pujar en ascensor als seus 60 metres d’alçada i veure la ciutat des d’un skyline diferent dels que es guarden a la retina.

De fet, també resulta curiós saber que a la tornada d’Amèrica Colom va escollir el port de Barcelona per desembarcar. Segons assenyalen els historiadors, el navegant va trobar-se a la ciutat amb els Reis Catòlics l’any 1493 per explicar-los què havia vist en el Nou Món. El cas, però, és que ell va morir sense saber que havia descobert les Amèriques (sempre creia haver descobert una nova ruta a les Índies).

2. El barri des del cel

Trepitjar carrers i places del Poble-sec és el dia a dia dels veïns i veïnes, però… T’imagines veure el barri i tota la ciutat des del cel? Fa dècades que pots fer-ho, però segurament mai se t’ha acudit pujar al Telefèric de Montjuïc. Els seus 750 metres de recorregut permeten gaudir d’unes vistes incomparables, amb un trajecte que comença a l’estació del Funicular i que pots fer amb tota la família fins al Castell de Montjuïc en còmodes cabines de vuit places des de 14,20 euros (els infants, 10,2 euros).

3. La BCN del ‘92

Un cop sobre la muntanya màgica, adreçar-se a l’interior del Castell de Montjuïc esdevé una opció gens menyspreable. Amb motiu del 30 aniversari dels Jocs Olímpics, el recinte acull l’exposició BARCELONA 1992, Trenta anys després. Comissariada pel periodista Sergi Picazo, ocupa les sales 18 i 19 del Castell i proposa un recorregut històric des dels inicis de la dècada dels vuitanta en què es va gestar la candidatura fins a la celebració dels Jocs Olímpics i Paralímpics. Un espai de reflexió amb l’objectiu de fer una lectura de l’herència olímpica transcorreguts 30 anys, a partir de la mirada de les generacions posteriors.

4. Nits d’estiu

Per acabar de tancar una jornada 360º a la mateixa muntanya, el Poble Espanyol torna a organitzar les Nits d’Estiu. Una proposta amb música en directe que combina quatre estils diferents sota les estrelles. L’organització ja ha preparat una ambientació especial per aquest cicle cultural, el qual restarà acompanyat de diferents propostes gastronòmiques adaptades a cada estil (totes elles, basades en la proximitat i la sostenibilitat). Mentre que els dimecres els espectadors podran gaudir de les Nits de Blues, els dijous serà el torn de la Mahou Rock&Grill. Pel que fa als divendres, els amants de l’Òpera també es podran adreçar al recinte, el qual els diumenges passarà a acollir les tradicionals Nits de Rumba. A més, per primera vegada els espais de la Carpa i el Pícnic del Poble es convertiran en un Village: una àmplia zona a l’aire lliure especialment pensada perquè l’experiència al Poble Espanyol sigui completa.

5. Vespres al teatre

La companyia RHUM&CIA porta al Teatre Condal l’obra de Luis Vélez de Guevara durant la primera setmana d’agost. El Diablo Cojuelo és l’aposta de la sala per omplir la platea d’espectadors predisposats a endinsar-se dins de l’obra acompanyats d’uns pallassos que no voldran escoltar dir als seus néts “el meu avi va començar pallasso i d’allà no va passar”. Tot al contrari: voldran escoltar: “El meu avui va començar pallasso, però es va esforçar i va acabar fent clàssics, que són la cultura, la dignitat i el futur”. Totes les funcions són a les 20 hores.

6. Teatre Apolo

Uns metres més avall del Paral·lel ens trobarem amb una de les poques sales d’espectacles que aquest agost tampoc penja el cartell de Tancat per Vacances. El teló del Teatre Apolo continuarà pujant i baixant amb els tres espectacles que la sala ofereix en cartellera: Paso a pasoCorta el cable rojo i El musical de los 80s i 90s. Mentre que Paso a paso resulta ser un text ple d’humor i d’amor de Peter Quilter i dirigit per Esteve Ferrer, en el cas de Corta el cable rojo la proposta se centra en la comèdia d’improvisació. Per últim, amb El musical dels 80s 90s la companyia Onbeat tractarà de traslladar l’espectador a una època única de la història.

7. MNAC

Un any més la visita al MNAC resulta pràcticament obligatòria. Enguany, el museu presenta dues exposicions temporals de primera divisió. Per una banda, Annibale Carracci. Els frescos de la capella Herrera, la qual ofereix a l’espectador l’oportunitat única de veure per primera vegada totes les peces juntes que va fer l’artista italià en aquest espai religiós. Per una altra, el recinte també presenta l’exposició Turner. La llum és color, amb tot un seguit de peces del millor artista paisatgístic romàntic anglès.

8. Museu Marítim

Per últim i just a l’extrem oposat del barri, el Museu Marítim de Barcelona ofereix l’exposició Sirenes en trànsit, comissariada per l’historiador de l’art i col·laborador habitual dels Royal Museums of Greenwich, Sacha Coward. L’espai serveix per entendre la raó per la qual les sirenes són símbols tan poderosos per a la comunitat LGTBIQ+: per la seva capacitat de transformació, perquè són éssers híbrids i fluids i pels poders màgics que tenen, com són la veu i la força. L’exposició repassa com des de l’antiguitat hi ha moltes històries de sirenes que estan relacionades amb la fluïdesa sexual i de gènere.

Cultura

Collita negra

Solanich estudia ‘La Negra’, una de les col·leccions històriques de novel·la criminal

Publicat

on

Irene Solanich Sanglas (Manlleu, 1990), és una veritable tot terreny dins del món de les lletres: autora, traductora, correctora, editora, divulgadora… Precisament, és la seva faceta de divulgadora la que ens interessarà avui, ja que us vull presentar un assaig publicat recentment: Matar impunement. «La Negra», impulsora de la novel·la criminal en català (1986-1998).

Les arrels de Matar impunement les hem d’anar a cercar en la dissertació que Solanich va presentar per culminar un màster en Traducció Especialitzada: Traducció i novel·la negra a Catalunya (1900-2015). Amb el pas del temps, l’autora va decidir doctorar-se en Traducció i Interpretació i ho va fer, precisament, amb una interessantíssima tesi que reprenia en part aquell estudi i que tenia un títol tan acadèmic com avorrit, La novel·la criminal a les darreries del segle XX. La Negra (1986-1998), el creixement i consolidació d’un gènere en català.

Matar impunement és una reescriptura que ha volgut fer-la molt més llegívola aquella tesi. Així, de la mà de l’autora, descobrirem què va dur a la Magrana a crear una col·lecció de novel·la criminal per a celebrar el seu desè aniversari. I no pas una col·lecció qualsevol, no… sinó una que encara és recordada avui perquè va contribuir a normalitzar aquest gènere en la nostra llengua. Gràcies a la tria d’autors que hi van publicar: el bo i millor dels autors que conreaven el gènere en català a casa nostra —Jaume Fuster, Andreu Martín, Manuel de Pedrolo, Maria-Antònia Oliver…—, juntament amb algunes de les millors plomes de la literatura criminal mundial: Greene, Daeninckx, Himes, Manchette…—. Llegiu aquest assaig i descobrireu una de les pàgines més negres de la nostra literatura! •

Continua llegint

Cultura

La rua de Carnestoltes promet color i diversió

Publicat

on

Torna la disbauixa. La tradicional Rua de Carnestoltes del Poble-sec començarà divendres 28 de febrer a les 17 hores des de la plaça del Sortidor. La celebració donarà el tret de sortida amb una deliciosa xocolatada popular oberta a tots els assistents. Tot seguit, es llegirà el tradicional pregó de Carnestoltes, que marcarà oficialment l’inici de la rua i donarà pas a una desfilada plena de color, creativitat i ritme.

El recorregut de la rua 

La desfilada recorrerà alguns dels carrers més emblemàtics del barri. Sortint de la plaça del Sortidor, continuarà pel carrer de Magalhães, seguirà pel carrer de la Mare de Déu del Remei i passarà pel carrer de Font Honrada fins a arribar a la plaça de Santa Madrona, on finalitzarà amb una gran festa.

Activitats complementàries 

Durant tota la tarda, els participants podran gaudir d’un ampli ventall d’activitats i tallers. Hi haurà un concurs de disfresses, ideal per a aquells que vulguin exhibir al veïnat la seva originalitat i creativitat. A més, la música serà la gran protagonista amb diverses actuacions per crear un ambient festiu i animat per a tothom.

Finalment, a partir de les 20.30 hores, la plaça de Santa Madrona acollirà un concert especial a càrrec del Cor Monstruós, que posarà la cirereta al pastís amb un espectacle ple de ritme i ambient.

Una festa organitzada amb la implicació del barri 

La Rua de Carnestoltes del Poble-sec és possible gràcies a la col·laboració d’entitats i associacions locals com el Centre Cívic El Sortidor, la Comissió de Santa Madrona, el Pla Comunitari, la Ludoteca Poble-sec, la Comissió Jove o els Comerciants del Poble-sec, entre d’altres. 

La gran rua

La gran rua de Carnaval del districte serà la que celebraran conjuntament Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Les activitats arrencaran Dijous Gras, amb l’Arribo Carnestoltes, encara que el plat fort tornarà a ser la rua de Carnaval prevista per al dissabte 1 de març amb el Rei Elon Muska Cullunera acompanyat per les comparses.

Continua llegint

Cultura

Practicar la llibertat

El llibre més important de la pedagogia crítica, per fi en català

Publicat

on

Paulo Freire (1921 –1997), fou un dels pedagogs més important de tots els temps. Aquest educador d’origen brasiler va influenciar milers d’educadors de tot el món gràcies a la seva renovadora teoria educativa, impregnada de compromís social i ètic per a la transformació de l’ésser humà. Freire està considerat com el pedagog dels oprimits i el seu programa teòric està lligat a la teologia de l’alliberament.

Ara, de la mà de Tigre de Paper, arriba en català un dels seus llibres més importants, La pedagogia de l’oprimit (1968), una punta de llança per a la renovació pedagògica que cerca promoure el pensament crític i resistir les opressions del sistema.

El pensament pedagògic que trobarem en aquest llibre parteix del poder de la paraula, perquè aquells que no disposen de veu pròpia, difícilment tindran la capacitat de decidir sobre les seves vides. Es tracta, doncs, que aquells que no tenien veu la recuperin gràcies a l’educació entesa com una pràctica de llibertat, com una pràctica per a l’emancipació.

Freire desitjava que l’educació no fos una eina en mans dels poderosos i els seus lacais, que només servís com una eina més per a mantenir les desigualtats existents, sinó que somiava amb una educació capaç de construir subjectes crítics, capaços d’entendre el món que els envolta i que estiguessin disposats a canviar-lo, tot acabant amb la invisibilització de les opressions i la naturalització de l’explotació.

Esperem que aquesta traducció sigui només la primera d’una florida de la pedagogia crítica en el camp cultural català, perquè encara necessitem repensar l’educació com un canemàs que teixeixi conjuntament projecte educatiu i projecte social. Cal tornar a pensar l’educació com un moviment de cooperació que permeti a les persones oprimides tornar a somiar amb la llibertat!

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024