Connecta amb nosaltres

Economia

Tanca la Pastisseria Casas

El negoci familiar, inaugurat l’any 1944, tanca a conseqüència de la pujada del lloguer

Publicat

on

Fundada l’any 1944 per Antoni Oliver, la Pastisseria Casas s’ha convertit en la darrera víctima de la pressió immobiliària i del nou context econòmic. L’històric establiment ubicat al número 24 del carrer de la Creu dels Molers no ha suportat la darrera pujada de lloguer (el qual s’ha triplicat, segons denuncien), l’increment del cost dels subministraments, els impostos i la ferotge competència dels forns de pa a la zona.

Si bé als seus inicis la casa es va dedicar a fabricar neules, al cap de pocs anys el local es va especialitzar en la fabricació de galetes. Aleshores l’empresa es podia permetre pagar cinc nòmines de professionals que, més tard, es tornarien a reciclar per dedicar-se als pastissos. De fet, Casas ha esdevingut fins al dia del seu tancament en un negoci de pelegrinatge per a generacions de poblesequins. Uns veïns que ara s’han quedat pràcticament orfes de pastisseries de tota la vida.

El darrer comiat

Encara que el seu públic sempre s’ha decantat pels productes acompanyats per la nata, la trufa o els braços de gitano, especialitats històriques com les lioneses o els tortells mai van abandonar del tot l’aparador, el qual compartien amb les darreres tendències en salats. Per aquesta raó, moltes famílies han decidit acostar-se al llarg dels darrers dies fins aquest racó del plaer per acomiadar-se d’una família que, any rere any, mai ha deixat de satisfer els paladars més exigents.

Continua llegint

Economia

Open AI: El poderós cervell digital

Publicat

on

Per

Us agrada aquest quadre de Salvador Dalí de la Sagrada Família? Doncs no el busqueu, ni a museus ni a col·leccions particulars perquè no existeix, seria impossible que l’hagués pintat l’artista de Port Lligat. Tampoc l’ha pintat un falsificador, excepte si considerem a un ordinador dotat d’intel·ligència artificial (IA) com a tal.

Aquest quadre s’ha generat en dos segons amb una instrucció tan simple com: “Pinta un quadre de la Sagrada Família de Barcelona amb l’estil de Dalí” i sí, la instrucció ha estat donada en català. Així de senzill, i la intel·ligència artificial anomenada DALL-E 2 (labs.openai.com) l’ha pintat. Les possibilitats d’aquest programari son increïblement infinites. Podem demanar-li que il·lustri qualsevol cosa per rocambolesca que sembli i donant-li qualsevol estil, fins i tot 3D, dibuixos amb pixels, olis, imitació d’artistes, etc. Nomes cal dir-li el que volem i ell ho provarà. Els autors de la meravella són Open AI, una empresa d’investigació en IA que, segons ells mateixos, destinen els seus esforços a generalitzar la intel·ligència artificial per al bé de la societat.

Intel·ligència Artificial ChatGPT

Però els èxits d’Open AI no acaben aquí. Actualment el seu projecte més famós de tots és ChatGPT (chat.openai.com). Es tracta d’un cervell informàtic a qui li podem preguntar de forma escrita, inclòs en català, gairebé qualsevol cosa i ens contestarà millor que ho faria un ésser humà. En definitiva, és absolutament impressionant. ChatGPT pot escriure cançons, articles, crear programes informàtics que facin el que li demanem, contestar dubtes del que vulguem sobre infinitat de temes, resoldre problemes… És realment com tenir la persona més intel·ligent del planeta darrera la pantalla. No dubteu en provar-lo per quedar bocabadats.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

Continua llegint

Economia

La indústria de la felicitat

La ‘dictadura de la felicitat’ vol societats submises i conformistes perquè els poderosos puguin mantenir i acréixer el seu estatus privilegiat

Publicat

on

Per

En els darrers dies un dels mots més sentits ha estat felicitat: ens l’hem desitjada els uns als altres. S’ha tendit a identificar-la amb variables que mesuren la riquesa i qualitat de vida, com el PIB, però no la felicitat. El 1972, el rei de Bhutan va crear la “felicitat interior bruta” (FIB), basada en valors budistes, per mesurar el benestar econòmic, ambiental, físic, mental, laboral, social i polític, i des del 1990, l’ONU calcula un Índex de Desenvolupament Humà que, a més del PIB, té en compte variables com l’educació, salut o despesa militar. Però va arribar Margaret Thatcher i ho va rebentar tot amb privatitzacions, reducció d’impostos als rics, i trinxar la classe treballadora. En sintonia, Martin Seligman va crear als EUA de Reagan la “psicologia positiva” (o “emocional”), avui de moda, i que forma part dels principis de la vigent llei d’educació espanyola. S’arriba a la felicitat amb consells simples repetits com un mantra: Que t’han acomiadat? És una oportunitat per assolir els teus somnis. Que ets pobre? Fixa’t en els que s’han enriquit i mira d’emular-los. Que no te’n surts? És que no t’hi esforces prou. En comptes d’apujar-te el sou, una xerrada motivacional. I d’aquí, la “indústria de la felicitat”: coaches, llibres d’autoajuda, aplicacions de mòbil, etc.: un placebo que pretén substituir les polítiques socials.

Intencionalitat política

Aquesta “dictadura de la felicitat” serveix per abandonar les polítiques públiques clàssiques i contrastades (reducció de jornada laboral, repartiment de la riquesa, bons serveis de salut, educació, pensions, atur baix, etc.), tot allò que obligaria als poderosos a compartir el benestar. Per això, Margaret Thatcher va fomentar la resignació i el conformisme entre els treballadors, i els sistemes educatius substitueixen humanitats i ciència per xerrades i abraçades, contribuint a l’involució. Al darrere hi ha una clara intencionalitat política: la de deslligar el benestar emocional de les condicions materials i de les polítiques necessàries que realment sustenten l’estabilitat d’una societat, les que creen igualtat.

Josep Pla parlava clar

La felicitat dels catalans augmentaria en un país lliure, però el nucli de l’estat profund, el podrit sistema judicial franquista vigent, monarquia inclosa, es resisteix a la democràcia. Josep Pla va escriure el que pensava de la metròpoli, però no ho va publicar en vida: “Espanya és un embassament de merda d’unes proporcions generals fantàstiques” i afegia: “Fa l’efecte que les autoritats estan proposades que no es produeixi, en aquest mur que aguanta la merda, una qualsevol fissura, una resquícia qualsevol. El fet de la producció d’una qualsevol esquerda que deixés passar l’aire produiria l’enderrocament de tot l’embassament” i la frase final: “Les autoritats no són més que els inspectors del manteniment de la merda estable” (Fer-se totes les il·lusions possibles, publicat el 2017).

JOSEP MARIA TORREMORELL

ECONOMISTA

Continua llegint

Economia

Un ventall de futurs possibles

Publicat

on

Per

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021