Connecta amb nosaltres

Economia

L’energia colla al comerç

La inflació i els elevats preus de l’energia se sumen als maldecaps que generen les quotes dels lloguers al barri

Publicat

on

Els fantasmes de la recessió econòmica no només han començat a recórrer el món occidental en forma de dades macroeconòmiques, sinó també carrers i places del Poble-sec vestits d’inflació i factures energètiques. Mes rere mes, els responsables dels establiments han de destinar una quantitat cada vegada més elevada de la seva facturació a cobrir despeses i, en la major part dels casos, apunten envers el risc de fallida del negoci. Fins a quin punt aquestes petites empreses i autònoms podran sobreviure a la dinàmica actual?

Si bé fins avui dia la crisi que han patit tant botiguers com veïnat ha sigut sobretot la immobiliària (només cal recordar el trist final de la Pastisseria Casas o la Merceria Olga a conseqüència de les pujades del lloguer), ara la factura de la llum, associada als nous hàbits de consum, poden eixamplar la llista de locals tancats. Un exemple d’ells: la Merceria Sara. “Ara com ara anem assumint les factures de la llum, però si tenim en compte que la venda ha baixat molt, no hi ha clients i que la gent compra d’una altra manera i a altres llocs, el petit comerç ho acabarà pagant”, explica la tercera generació d’aquest establiment històric, Sara Santos. “Abans del covid la cosa ja no anava gaire bé, però amb la pandèmia la cosa ha empitjorat… Per ara aguantem, però podria arribar el moment en què no surtin els números i hàgim de replantejar-ho tot”, admet.

L’hostaleria, ha estat la gran damnificada

Si bé encara resten petites botigues històriques disseminades pel teixit urbà del Poble-sec, el que no deixa de ser una realitat és que el monocultiu turístic ha convertit molts d’aquests locals en establiments de l’hostaleria. Un sector que, segurament, estigui entre el TOP-3 dels més damnificats per la pujada de la llum: “El propietari m’ha dit que és una bogeria el que hem començat a pagar per la llum, sembla que ja fins i tot supera la quota de lloguer”, afirma una treballadora d’un local d’empanades del carrer Blai. “S’ha de tenir en compte que aquí fem servir forn, la campana extractora de fums… consumim molta electricitat i ja hem hagut de començar a apujar una mica els preus dels productes, encara que siguin cèntims”, confessa.

En canvi, altres professionals del barri asseguren que no estan disposats a repercutir als clients els sobre costos dels darrers mesos. “Si apujo preus ja no vindrà ningú; des de la covid que no hem recuperat el ritme que teníem abans i, ara, com que la gent ja gairebé no té diners, hem perdut molta activitat”, revela l’encarregat de la perruqueria OutCast Barcelona, Thomas Renaud. En el seu cas, la possibilitat d’abaixar la persiana per sempre és una potencial realitat: “No sé si tancaré, però faig números i cada vegada guanyo menys; la pujada de l’energia la portem fatal, se’ns han multiplicat per dos les factures; ara ens cobren més de lloguer, de la inflació tampoc ens escapem i només som una petita empresa d’autònoms”, assenyala. “Vivim al dia, per la qual cosa… Si demà és necessari, tancaré”, assumeix.

Fer mans i mànigues

Davant d’aquesta situació, alguns negocis tenen clar que, o mantenen a ratlla determinats aparells com els aires condicionats o les calefaccions per bomba de calor, o la viabilitat del projecte pot veure’s veritablement compromesa. Aquest és el cas de la llibreria La Carbonera, on “no podem apagar els llums, però sí que podem controlar la temperatura de l’aire condicionat”, apunta la seva responsable, Carlota Freixenet. “El problema el tenim sobretot amb les temperatures extremes, perquè vols que els clients estiguin còmodes; encara que ara tenim les factures controlades, al febrer ja en parlarem”, exposa.

Segons expliquen des de La Carbonera, el context actual els priva de tenir cap mena de benefici. Ans al contrari, “el que pot passar és que potser arriba el dia en què ens hem d’abaixar els salaris per poder pagar la llum; podria ser, però què hauríem de fer si no? No tenim massa opció”. De fet, a diferència d’altres tipus de negoci, a la llibreria el preu de la unitat-producte (el llibre) ve tancat per les editorials. Com que el paper s’ha disparat de preu, les distribuïdores s’han afegit al carro i, ara, explica Freixenet, els llibres han passat a costar uns 22 euros (una mitjana d’euro i mig més). “Nosaltres funcionem per volum de vendes, no podem fer cap altra cosa que creuar els dits”.

Pot anar tot a pitjor?

“El més preocupant de tot és que anem a galop d’un canvi climàtic que trastoca les temperatures i precises de més energia per fer habitable un espai”, exposa el també responsable de La Carbonera, Josep Pintat. “A banda de la covid, que ha sigut per un altre motiu, de crisis ja n’estem patint una darrera de l’altra; ja ho té això el capitalisme”. “En el nostre cas hem de tenir present que aquí oferim cultura i quan la gent té menys poder adquisitiu on més retalla és en gastar diners en negocis com les llibreries; són dels que quedem més exposats”, sintetitza.

Davant d’aquesta circumstància, del que se’n sorprèn més el perruquer Renaud és de la manca de resposta de la població: “Aquí sembla que poden pujar l’electricitat tot el que volen, a les portes de l’hivern, i no passa res; hauríem d’estar tots al carrer com acostuma a passar a França, però aquí ningú es mou”, lamenta.

Economia

Panorama desolador per a l’habitatge

Totes les administracions són culpables de la situació del mercat de l’habitatge. Cal augmentar l’oferta: construir més i una regulació integral

Publicat

on

Per

Quan els Comuns van accedir el 2015 al consistori de la nostra ciutat, la idea d’abaratir l’habitatge i facilitar-ne l’accés a les rendes més baixes era excel·lent. En acabar el mandat ens trobem que 1) s’han construït menys pisos, per obligar als promotors a reservar un 30% de l’obra nova a habitatge de protecció pública: 38% menys d’oferta, segons el Col·legi d’Arquitectes, i preus a l’alça. A Barcelona hi ha actualment en projecte 4.300 habitatges de protecció, la meitat ja en obres, però Madrid en té més de 8.000, sense necessitat d’atacar els promotors. 2) L’oferta de pisos de lloguer s’ha reduït un 51% la legislatura passada, comparant l’estoc del primer trimestre del 2019 amb el mateix període del 2023, segons Idealista, és a dir, lloguers més cars. I un titular sagnant: “París multiplica per vint l’oferta de pisos socials respecte a Barcelona” (La Vanguardia 03/03/2024). 3) Barcelona és el paradís dels okupes. Segons el Ministeri de l’Interior, Catalunya té més de 1.600 casos, el 40% de tot l’Estat, dels quals més del 90% a Barcelona. Subvencionar ONG que fan “cursets d’okupació” no soluciona el problema de l’habitatge.

Habitatges de promoció oficial

Pel que fa a la Generalitat, va tirar endavant la Llei 11/2020 per limitar el preu dels lloguers, que dues sentències del TC del 2022 va deixar en calçotets. Què es pot esperar de la metròpoli? Segons l’Idescat, els habitatges de promoció oficial acabats per l’Incasòl van ser 52 el 2018, 1 el 2019, 0 el 2020, 0 el 2021, 0 el 2022 i 40 el 2023, tots ells a la demarcació de Barcelona. Cap a la resta de la colònia. Pel que fa a l’Estat, ni hi és, ni se l’espera. S’ha limitat a copiar –i malament– la llei catalana que limita el preu dels lloguers. Pel que fa a les perspectives per al 2024, un informe de Forcadell i la Universitat de Barcelona destaca que els problemes per a accedir a un habitatge s’aguditzaran, l’oferta continuarà sent molt reduïda i la demanda elevada, i tot plegat portarà a les habitacions a ser el mercat estrella. L’actual regulació produeix un desplaçament dels habitatges de lloguer cap als de temporada i turístics, poc i mal regulats.

Properes eleccions

Caldrà veure si la urgència residencial es reflecteix en els programes electorals de les eleccions del 12 de maig, però mentre els partits de dretes ignoren la gent, els d’esquerres ignoren el mercat i així no hi ha solució possible. De mentre, els unionistes de PP i PSOE es tiren pel cap les respectives corrupteles de la pandèmia. I l’esquerra caviar malauradament és plena d’incapaços empoderats, ineptes superbs, inútils amb màster de negats, aprofitats i vividors (que viuen d’utilitzar la marca “esquerra”). Una esquerra que té com a idea genial canviar que els nens aprenguin a pixar asseguts, per tenir igualtat amb les nenes. I la cirereta: “Acollim!, acollim!”, que sobren pisos. D’on no n’hi ha no en raja.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

Rabbit R1: IA de butxaca

Publicat

on

Per

D’ençà que els nostres avantpassats van evolucionar de micos a Homo sapiens no hem parat d’innovar. Els humans sempre volem inventar i millorar la nostra vida. Podem dir que la darrera innovació tecnològica més disruptiva (de les que hi ha un abans i un després) s’ha presentat aquest passat MWC i es diu R1. L’enginy l’ha creat la desconeguda empresa Rabbit (conill en anglès) i proposa fer un pas endavant en l’evolució dels mòbils. Si feu l’exercici de treure-us el mòbil de la butxaca i mirar les seves pantalles, quantes apps hi conteu? En el meu cas potser 200, terrible! Cada servei, cada negoci, cada entitat té la seva app. En els mòbils actuals “fer coses” és cada cop més feixuc i fa més mandra.

Interactuar amb la veu i rebre respostes

Si volem saber si hi ha bicicletes disponibles a l’estació Bicing més propera hem de cercar l’app Smou de l’Ajuntament, fer clic per obrir-la, mirar el plànol, veure si hi ha bicicletes, fer clic sobre la disponible i clicar de nou per reservar. Tot són botons, desplegables, escriure en un teclat on els dits no caben… Però què proposa Rabbit R1? Treure’l de la butxaca, prémer el botó de parlar –a l’estil walkie-talkie– i dir-li quelcom similar a: ‘‘Busca’m una bicicleta propera i reserva-la!’’, i Rabbit respondria: “He trobat una a l’estació de Paral·lel amb Parlament i tens 5 minuts per agafar-la”. Això serà el futur!

El Rabbit R1 no pretén eliminar els mòbils (almenys per ara), però sí afegir una tecnologia amigable amb els humans i, sobretot, amb la gent més gran. Quina és la diferència amb un chatGPT de butxaca? Molta. El nou enginy no es limita a contestar preguntes, la innovació del Rabbit és que executa ordres. És un assistent real, no com la Siri o Alexa. A més, per complementar la comunicació incorpora una petita pantalla tàctil i una càmera 360°. Possiblement, el futur no serà portar aquest enginy de 199 dòlars a la butxaca. El més probable és que acabi comprat per un gegant de la tecnologia i integrat dins d’un mòbil per fer-los evolucionar cap a una tecnologia més humana. Rabbit ja ha proposat el camí tecnològic a seguir.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint

Economia

Conseqüències negatives de la burocàcia

L’excés de burocràcia és un llast per al creixement econòmic i urgeix una simplificació dels procediments administratius

Publicat

on

Per

La burocràcia ha passat a primer pla de l’actualitat arran de les protestes dels agricultors a tota Europa, perquè l’excés de paperassa ha estat una de les principals queixes d’aquest col·lectiu. Les regulacions comunitàries són molt més feixugues que les dels Estats Units o altres països que no pertanyen a la UE. La normativa comunitària es transposa a l’Estat espanyol tard (és el més incomplidor) i malament, i quan s’han transposat, les normes resultants són menys eficients que a la resta de països comunitaris. Després, la norma passa a Catalunya i encara empitjora més. El 2023 entre el BOE i els butlletins oficials de les comunitats autònomes s’ha publicat una mitjana de 3.500 pàgines diàries, el 22% més que l’any anterior. Un estudi de la Cambra de Barcelona del 2007 va concloure que reduir la burocràcia un 25% faria créixer el PIB un 1,5%, justament el valor que la UE ha previst que creixi a l’Estat aquest any.

Adaptar-se al destinatari

Cada norma publicada té efectes econòmics i es legisla pensant en les grans empreses, quan el teixit empresarial és bàsicament format per pimes. La manca d’anàlisis dels costos-beneficis que generen les normes i els desconeixements dels qui les redacten les empitjoren. No hi ha comunicació entre les administracions, excepte quan es tracta d’espoliar el ciutadà: sempre acaben trobant-lo, si no a ell al seu compte bancari. Com es pot millorar? Cal copiar de les millors pràctiques internacionals, adaptar-se als destinataris, digitalitzar i interconnectar administracions, aplicar el silenci positiu, resoldre els tràmits en temps raonables, eliminar la cita prèvia (absurd pleonasme burocràtic, perquè totes les cites són prèvies), elaborar guies clares, escoltar els administrats, auditar els processos i eliminar els redundants, etc.

Ampliació de Barajas

Mentre ens tenen distrets amb la kafkiana paperassa i els tràmits d’una amnistia per als condemnats en judicis-farsa per delictes imaginaris i alguns jutges segueixen cultivant el gènere literari de la ficció jurídica, el govern espanyol va aprovar el febrer l’ampliació de Barajas i del puerto de Madrid ubicat a València, amb un nou moll guanyat al mar on s’ubicarà una estació ferroviària amb 10 vies paral·leles de 1.000 metres cadascuna per carregar contenidors (el port de Barcelona va estar un quart de segle reivindicant una via), obra que malmetrà les platges properes. Les colònies, però, cauen lluny de la metròpoli, i no és tracta de Catalunya, on som més sensibles i per salvar un ànec o un lloro, impedim ampliar un aeroport si cal. Un poble català que el clima ha convertit en un poble sec perquè la sequera “és un càstig diví contra els independentistes” segons ha afirmat el cap de la policia patriòtica, Fernández Díaz, o sigui, que Déu és nyordo. Caldrà doncs treure algun sant a passejar perquè faci ploure, que és com fer carrils bici i creure que això canviarà el clima.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024